DIARI DE L’AGOST. DIUMENGE 21

SENSE LÍNIES ROGES

El Periódico d’ahir parlava obertament que Ciudadanos no posarà línies roges al pacte amb el PP. Quina sorpresa! És que algú sé pensava que ho faria? HI ha una dita molt castellana que diu: donde dije digo, digo Diego... O sigui abans vaig dir una cosa i ara n’he dic una altra molt diferent. És cert que després de les eleccions de desembre C’s va subscriure un pacte amb el PSOE, però el 26 de juny van canviar moltes coses, entre elles la pujada en escons del PP, la qual cosa el posava en una situació de més avantatge a l’hora d’almenys intentar formar govern.

Avui m’han dit que la Sexta està pressionant e Pedro Sánchez per a que faciliti la investidura de Rajoy. Molt em temo que és el preludi de la caiguda del Secretari General socialista. No sé si finalment amb Sánchez o sense ell els socialistes faran viable la investidura de Rajoy, el que si que tinc clar és que si és així seguiran enfonsant de nau i cada cop que això passa, reflotar-la es fa més difícil.

REMEMBER 70, 80, 90

Un dels actes tradicionals d’aquestes darreres festes és la disco remember que es fa per als joves carrosses nascuts a les dècades dels anys 50, 60 i 70... Tot i que també se’n van poder veure de més joves. Ahir un d’aquests joves carrosses me deia que música d’aquestes dècades n’hi ha molta, però la que agrada a uns és possible que no agradi als altres...

Polèmiques a part, trobo molt bé que la recaptació de les entrades anés a parar a mans de la Creu Roja. El que no tinc clar és si també es va destinar a fins solidaris el benefici de la barra. La mateixa persona me va dir:

-Sé va fer més de barra aquesta nit que totes les nits que portem de ball... I és que no beuen tant els joves dels anys 50, 60 i 70 com els dels anys 30 i 40...

L’anècdota de la nit van ser els tiquets que havies de comprar abans de demanar la consumició. Vaig anar a buscar 2 gintònics i dos combinats més. Com el gintònic està de moda costava 5 € i com el cubalibre o d’altres sembla que només el bevem els nostàlgics, a 4,5. Veig que comença a donar-me tiquets: 4 de 4€, 2 d’1 i 2 de 0,5 (i a sobre rectificat)

-Molt complicat, no?

-És que ens vàrem equivocar...

Sense comentaris...

UNA DE ELS POLÈMIQUES DE LES FESTES (de moltes que n’hi ha hagut)

L’excap de protocol de Manolito, la Tere Valldepérez va penjar una foto d’una illa de contenidors de l’avinguda de la Ràpita amb brossa per fora mentre passava la processó del dia de la patrona.

L’exdiputada al Congrés i exregidora Lluïsa Lizàrraga va comentar que no hi veia cap maldat, mentre que si que hi havia maldat quan a les anteriors legislatures s’amagaven a l’oposició inauguracions o comunicaven malament l’horari d’alguns actes o feien seure als regidors de l’oposició al darrere de càrrecs del partit sense representació institucional...

I ara resulta que aquestes mateixes persones que feien això volen donar lliçons a l’actual equip de govern. Quina poca categoria!   

ALTRES POLÈMIQUES 

Més inversemblant encara són les polèmiques que sembla que han sorgit sobre els vestits que portava la dona de l’alcalde. Pel que m’han explicat, la Marian, la dona d’Adam Tomàs va assistir a dos actes amb dos vestits força semblants, la qual cosa sembla que va ser la comidilla dels convergents. També perquè dos regidors (un sembla que va ser Ramon Bel) van assistir a un acte amb bermudes...

Ja ho sabeu, a partir d’ara amb vestit i corbata a tots els actes, encara que sigui per a entregar medalles a la piscina i Marian, si us plau... Pren exemple de les primeres dames que t’han precedir a Amposta i que feien el que s’havia de fer en cada moment, fins i tot fer campanya pels seus marits o fer-los costat als plens!

Això sí, tal com te vaig dir la nit de la festa disco, ets l’alcaldessa més guapa que hem tingut a Amposta. Què s’empipin tot el que vulguin! Tu a la teva.

L’ESTELADA DE LA PLAÇA DEL MERCAT

Posat a buscar polèmiques, no me sembla correcte que s’hagi posat una estelada al bell mig de la plaça Berenguer IV (plaça del Mercat)

Primer l’Assemblea Nacional Catalana n’he va col·locar una a la torre de la Carrova  i l’altra a l’escultura de Niebla d’Amposta avança, la que hi ha a la rotonda de davant del polígon industrial de l’Oriola. Però com sembla que no n’hi havia prou amb això, van insistir en posar-ne una altra al lloc esmentat.

Li vaig dir a un dels membres de l’ANC que no me semblava bé i que podien haver posat en un compromís al consistori.

Me va explicar que feia dos anys que s’havia demanant i que ho havia aprovat el Ple de l’Ajuntament...  

-Jo no poso en dubte la legalitat, però ara imagina’t que vinguin els espanyolistes i que vulguin col·locar-ne una d’Espanyola...

-Ho hauria d’aprovar el Ple...

-Evidentment, però si el Ple ho rebutja, ja la tenim liada...  Podrien denunciar-los per prevaricació i més si ens atenem que l’estelada no és cap bandera oficial i l’espanyola sí.

I tu què n'opines? 

DE PATENTS I MENTIDES

Aquest model també ha estat patentat?

Fa uns dies vaig llegir una notícia sorprenent: Un empresari de Castelló, anti-independentista declarat, havia patentat l’estelada catalana i demanava a la família Pujol que li volia comprar la patent per una xifra de 6 zeros.

La primera sorpresa és que una bandera es pugui patentar i la segona és que sigui precisament la família Pujol, la més coneguda de Catalunya la que estigui disposada a pagar al menys 1 milió d’euros per a fer-se amb els drets.

Al final, sembla que tot es tractava d’una burda manipulació informativa del diari la Razón (grup Planeta), que com sabeu forma part de la premsa groga que aplaudeix tot el que fa el PP (menys el finançament il·legal, evidentment) i s’ acarnissa amb el PSOE, els nacionalistes i en major mesura amb els independentistes. No sé si heu tingut mai l’ocasió d’escoltar al seu director Paco Maruhenda en alguna tertúlia de les que acostuma a participar. Jo l’he escoltat alguna vegada a la Sexta i, certament us dic, que si el que acostuma a dir està en consonància amb la línia editorial del diari, millor que us compreu un altre diari que sigui més rigorós.

No cal ni dir-ho que canals com Intereconomia s’han fet ressò de la notícia i ja s’han posat contents com a boixos de pensar que mai més es podran exhibir banderes independentistes a les manifestacions o als balcons i finestres de les nostres ciutats i pobles...

Quan es va publicar la notícia, es deia que s’havia registrat al BOE, però resulta que el Registre Espanyol de Patents i Marques, l’únic organisme que té competències per a registrar invents, dissenys, etc. té un registre propi que es diu Registre Oficial de la Propietat Industrial. Algú dels que opinen sobre la patent de la senyera s’ha molestat en acudir al BOPI i consultar-ho? Jo si que ho he fet i us puc assegurar que en els tres volums temàtics que té d’unes 200 pàgines cadascun, a cap d’ells, quan poses les referències José Antonio Blázquez o bandera independentista, no hi troba cap coincidència.

Per acabar, us demanaré un exercici d’imaginació. Imagineu-vos per un moment que Blázquez, efectivament, hagués pogut patentar l’estelada (per cert no s’especifica quina de tots els models que hi ha, que per cert, per als qui no sou experts us diré que n’hi ha més de dos) i que només ell tingués tos els drets sobre l’exhibició... En una manifestació con la de la Via Catalana, es multaria a tots els que la portessin? I, en aquest cas, qui ho faria? A Catalunya qui té les competències en aquest tema? Us he de dir que no ho sé, però de tenir-les els Mossos, no crec que aquests multessin a ningú i si les té la Policia Nacional, quants policies es necessitarien per a multar a tots els manifestants?

Potser als que, com jo, la tenen penjada a casa ho tindrien molt més fàcil. Després d’identificar al casa amb el carrer, número, pis i porta, de fer-li una fotografia per a tenir una prova, etc., caldria esbrinar al Registre de la Propietat qui és el propietari del pis i si el té llogat o no i després presentar la denúncia al jutjat.

La meva opinió és que tot plegat és un pèl complicat i altres feines té la policia que denunciar per l’ús d’estelades.

Per tant, la solució ha de ser molt més senzilla: un ensenya d’ús comú, no es pot patentar i així ho diuen molts d’experts consultats per mitjans rigorosos. 

L'Oficina Espanyola de Patents nega que sigui possible patentar una bandera o un símbol com l'estelada o la senyera

 

1714 (o el què és el mateix al minut 17 amb 14 segons)

Si hagués de definir el partit d’ahir, sé m’acut dues maneres de fer-ho: festa independentista i insatisfacció.
Des del minut 0 fins al final de partit l’estadi va ser ahir una festa, sobre tot al minut 17 amb 14 segons (tant de la primera com de la segona part) rememorant la data en que Catalunya va perdre les llibertats al ser derrotada pel primer Borbó.
Ahir el Barça no va ser derrotat, però de poc que el Madrid no acabés emportant-se el partit. Però el Madrid també va estar a un pas de ser derrotat. Si hem de ser equànimes, hauríem de dir que l’empat va acabar sent un resultat just.
La primera part va ser del Madrid. Va sortir més endollat, pressionant les sortides del Barça des de la defensa. A la primera badada d’Alves, Cristiano que anava per allí (algú ha dit que venia de fora de joc) la va clavar dintre de la porteria de Valdés, amb la sensació de que el meta del Barça hauria pogut fer una mica més, tot i reconèixer que el portuguès les xuta molt fort.
Quant tot semblava que estàvem molt més prop del 0-2 que del 1-1, una jugada per la dreta va propicià un embolic dintre de l’àrea que va resoldre de forma magistral Messi (qui sinó?)
A la segona part el panorama va canviar. Ara va ser el Barça qui controlava el partit i, sense crear grans ocasions, semblava que podria emportar-se el partit. Una falta a la vora de l’àrea blanca va ser xitada per Messi de forma magistral i Casillas, tot i que es va estirar, no va poder impedir que entrés a la seva porteria.
Però el 2-1 no era garantia de res. Mancava encara ½ hora per a finalitzar el partit i al Madrid no li cal tant de temps per a clavar-te’n un. I així va ser, Cristiano va guanyar l’esquena de la defensa del Barça i sol davant Valdés va marcar el segon del Madrid i del seu compte particular.
A partir d’aquí el marcador ja no es mouria, encara que el Barça va tenir un parell d’ocasions per haver pogut guanyar el partit. Primer en un xut de Montoya que havia sortit per un Alves lesionat i que es va estavellar al llarguer quan Casillas ja estava batut. I encara una altra. Pràcticament amb el temps acabat, Pedró va xutar fora quan, normalment, l’hagués posat a dintre. Tampoc hagués passat res si el Barça hagués guanyat en aprofitar un d’aquest dos xuts.
Tal com destaquen avui l’Sport i el Mundo Deportivo, el Barça segueix a 8 punts del Real Madrid, els mateixos que tenia abans de començar, però la lliga és molt llarga i farà bé el Barça de no confiar-se i fixar-se també en d’altres equips.  

M’estic referint al Atlético Madrid que ahir va aprofitar l’ensopegada a mitges del Barça per empatar-li a punts al capdavant de la classificació. Tots dos equips han fet 19 punts de 21 possibles i si fins ahir el campionat del Barça era impecable, el del Atlético és excel·lent. Segurament ni els matalassers més vells se’n recorden d’una arrancada així i que en aquestes alçades de la lliga estigués empatat a punts amb el Barça de Messi, Xavi, Iniesta, Busquets, Pedro, etc.

Tornant al partit d’ahir voldria destacar a Messi que, una vegada més va ser decisiu i a Montoya que va suplir en escreix a Alves, el lateral dret titular. En el primer gol del Madrid, el defensa brasiler em va donar la impressió que no estava tot el damunt de Cristiano que hauria hagut d’estar. Montoya en canvi no va tenir errades i com he dit més amunt, va estar apunt de fer el 3-2 que potser si hauria estat definitiu.
A Adriano el vaig veure tou en el seu paper de central. Ahir el Barça va notar en excés la presència d’un central contundent i de Valdés només diré que no va tenir la seva millor nit.
No, personalment no n’estic satisfet. Contradient a un company de treball que aquest matí em deia que, ahir, signava l’empat, jo, a casa un empat contra el Madrid no el signo mai, ni que 1 punt ens fes campions matemàticament.