CONSTANÇA (Alemanya) 12

EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA ‘QUAN DORMEN ELS ARBRES’

Fins el proper 27 d’agost encara es pot visitar al Museu de les Terres de l’Ebre d’Amposta l’exposició fotogràfica ‘Quan dormen els arbres’ de l’artista benicarlando Lluís Ibáñez Melià. El comissari de l’exposició és Enric Forné Valls i està patrocinada per l’Aula de Natura de Benicarló. El passat dia 17 el museu va organitzar una visita guiada de la ma del propi autor i del comissari para un exclusiu grup de 30 persones que vam d’haver d’inscriure’ns prèviament. A les fotografies s’hi poden veure arbres ‘amb nom’, o sigui, arbres que durant anys han significat alguna cosa per aquelles persones que els coneixen. Hi trobareu sobre tot pins i oliveres, però també un noguer i un faig... Es tracta del faig Pare o com li agrada dir a l’artista el faig del Retaule, molt conegut pels excursionistes, senderistes i ciclistes del nostre territori. Tot i que aquest faig està dintre del terme de la Sénia, la majoria de les fotografies estan fetes a la Tinença de Benifassà, sobre tot pels voltants dels pobles de Coratxà i Castell de Cabres. De la fotografia de Lluís Ibáñez destaca sobre tot la il·luminació fins al punt que es pot dir sense cap mena de dubte que és ‘un mestre de la llum’. Tal com diu l’artista no és el mateix enllumenar que il·luminar. Una de les persones que va acompanyar assistint a l’artista va ser el també fotògraf de natura Vicent Pellicer que era present a l’acte. A primera vista es diria que es tracta de fotografies nocturnes però Ibáñez va matisar que son fotografies ‘d’arbres fetes per la nit’, tot i que de vegades estan fetes durant la sortida o la posta del Sol. En definitiva, es tracta d’una extraordinària exposició que em va encantar i que recomano veure-la a aquells que encara no ho han fet.

VILAFRANCA DE CONFLENT 13

10 ANYS DE CASTELLS AL DELTA

Permeteu-me que avui us parli de mi. A llarg de la meva vida he fet moltes coses, moltes més que la majoria dels humans encara que només hagi estat una o dues vegades... Però sempre hi queden coses que no has fet. Només faltaria! Una d’aquestes coses que mai havia fet fins ara era fer de comissari d’una exposició de fotografia. Fent honor a la veritat cal dir però que la majoria de les fotografies de l’exposició son meves i per tant, quan l’actual president de la colla castellera Xiqüelos i Xiqüeles del Delta Roberto Abril va tenir la idea de muntar una exposició commemorativa dels 10 anys de la colla no ha va tenir massa difícil a l’hora de buscar-ne un responsable. Vaig acceptar de bon grat tot sabent des de bon començament la feina que comportava organitzar una exposició. En primer lloc calia remenar el meu arxiu fotogràfic buscant els castells més difícils entre els assolits per la colla. També les fotografies que, al meu entendre, eren més artístiques encara que no fossin de castells pròpiament dit, sinó de moments i detalls de les nostres diades castelleres. Tenia clar que una de les primeres coses que havia de fer mentre rebuscava entre els milers de fotografies que tinc de les nostres diades era fer-ne una primera selecció. Vaig pensar que unes 500 fotografies estaria bé per a començar. Així va ser. Després de la primera tria n’havia seleccionat unes 470. Però encara n’havia de descartar moltes més ja que per a l’exposició n’havien de quedar 50. A partir d’aquí vaig buscar ajuda. Amb el mateix president Roberto Abril i l’amic i fotògraf Rafel Campos ens vam reunir un parell de vegades per a seleccionar les que finalment exposaríem. Però que fer amb la resta? El president va tenir la idea de fer dos collages, es a dir, reunir bona part de les fotografies descartades i agrupar-les en un suport una mica més gran. En un d’aquests collages es poden veure sobre tot cares; expressions dels diferents castellers i castelleres. I en el segon grup fotos de la colla de diferents diades o grups més reduïts amb ganes de ser immortalitzats per a la eternitat... Com es diu quasi sempre, ni estan totes les que son, ni hi son totes les que estan. Moltes de les fotografies es van haver de quedar pel camí i potser d’altres haurien pogut entrar entre les escollides. La feina no és fàcil... Ens vam reunir amb la Regidora de Cultura Inés Martí per a demanar-li un local on fer l’exposició i ens va oferir el vestíbul del Museu de les Terres de l’Ebre. Una vegada les 50 fotos i els dos collages van cobrar vida en els suports corresponents les vam portar al museu per a penjar-les. Para aquesta tasca vam comptar amb l’estimable ajuda Giancarlo i Anna, treballadors del museu. Finalment va arribar el gran moment. Va ser divendres 3 de març a les 7 de la tarda. El primer en prendre la paraula va ser el tècnic del museu Pere Luque que va fer la presentació de l’exposició i em va donar pas. Durant la meva intervenció vaig explicar com s’havia elaborat tot el procés i vaig agrair la presència del públic assistent. Posteriorment va parlar Roberto Abril que va donar les gràcies tant a l’Ajuntament com al Museu de les Terres de l’Ebre per la seva col·laboració. Finalment va prendre la paraula Miquel Subirats Regidor de Serveis al Territori que va disculpar l’Alcalde d’Amposta que es trobava en un altre acte que s’estava fent a la ciutat. Miquel Subirats va ser molt precís a l’hora de recordar les primeres actuacions de la colla castellera. A part de les fotografies, també conformen l’exposició 4 vitrines on hi material representatiu de la colla (camisa, faixa, mocador, casc...), els dos premis assolits (l’Ebre Líders de 2012 i el Premi Amposta 2013), així un recull de premsa dels moments més importants. Completa l’exposició un aparell de televisió on es van mostrant diversos vídeos realitzat al llarg dels 10 anys de trajectòria de la colla castellera. L’exposició es pot veure en horari del museu fins el 2 d’abril. Posteriorment es vol que sigui itinerant i que es pugui exposar als pobles que en algun moment han tingut representació a la colla.

(Foto: Mercè Valmaña)

ALGUNES DE LES FOTOS QUE ES PODEN VORE A L'EXPOSICIÓ