Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris memòria històrica. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris memòria històrica. Mostrar tots els missatges

dilluns, 6 de maig del 2024

ENTREVISTA A MARIA PEROLADA MARTÍN, AUTORA DEL LLIBRE ‘CINTETA, UNA EBRENCA HEROICA’

Per aquelles persones que no coneixeu la Maria us he de dir que és una persona molt jove, plena de vitalitat i amb moltes ganes de resoldre els reptes que se li plantegen a la vida. Bon dia, Maria. PREGUNTA. La primera pregunta és personal, quants anys tens? RESPOSTA. Bon dia, Joan. Actualment, tinc 20 anys, els he complit al febrer. P. Estàs estudiant algun grau o ja has acabat? R. Estic estudiant Educació a la Universitat Rovira i Virgili. P. Els teus estudis no tenen res a veure amb la recerca de la memòria històrica, és així? R. A simple vista pot semblar que no estan relacionats, però considero que l’educació i la memòria històrica tenen un vincle profund i una missió que és la de conscienciar al jovent i als infants en aquests temes, per tal de fomentar el pensament crític i el respecte per evitar que les futures generacions repeteixin aquests esdeveniments tan tràgics. P. Anem al tema que ben segur més interessarà als hipotètics lectors d’aquesta entrevista. Amb 20, acabes de publicar el teu primer llibre: Cinteta Rodríguez Tomàs, una ebrenca heroica. R. Sí, aquesta ha estat la meva primera obra i també vaig viure el meu primer Sant Jordi com a escriptora, on vaig estar signant llibres a la Plaça de l’Ajuntament de la meva ciutat, Amposta. P. He dit primer perquè espero que després d’aquest en vinguin molts altres... R. Tant de bo, mentre hi hagi històries per investigar hi haurà llibres per a publicar. P. El llibre que has escrit ha estat fruit d’una exhaustiva investigació que comença amb un treball de recerca de 2n de Batxillerat. Després de llegir el llibre i veure el laboriós treball que vas fer, sospito que no el vas poder tenir enllestit al 100% quan el vas haver de presentar. R. El treball de recerca s'inicia a mitjan curs de 1r de batxillerat, això no obstant, sí que és cert que la majoria d’alumnes per norma general el deixen per a realitzar-lo durant el curs de 2n de batxillerat, però aquest no va ser el meu cas. Jo vaig començar a treballar amb la meva recerca l'abril de 2021 quan cursava 1r de batxillerat, tan aviat ens van donar les indicacions per a començar. Finalment, vaig entregar la meva investigació la qual ja estava totalment finalitzada el gener del 2022 quan estudiava 2n de batxillerat. Per a dur a terme aquesta recerca vaig estar uns 10 mesos treballant de manera molt exhaustiva i dedicant-m'hi moltes hores diàriament. Tot aquest esforç em va permetre poder-ho tenir enllestit (iniciat i finalitzat) el gener del 2022. És per això que el març del 2022 ho vaig enregistrar al registre de la propietat intel·lectual del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, per a donar-hi constància de la meva troballa. Déu-n’hi-do! P. Ens podries dir quina nota vas obtenir? R. Un 10. No em sorprèn Maria i t’ho he preguntat precisament per això, perquè suposava que un treball tan magnífic com el que vas fer es mereixia la millor nota. P. Després de localitzar finalment qui era la Cinteta i que va néixer a la Galera, un poble molt proper al teu, vas seguir estirant el fil per acabar descobrint tots els secrets de la vida d'una dona molt valenta i plena d'ideals... R. Efectivament, el punt més essencial per a la meva recerca era poder vincular a la Cinteta al territori de la Galera del Montsià. Un cop vaig assolir aquesta fita vaig anar més enllà, ja que vaig ser la primera persona en realitzar la troballa i en posar-me en contacte amb els seus familiars, tant els de la Galera com els de França. La vida de la Cinteta, com bé dius, està plena de molts esdeveniments importants que ressalten el seu coratge i la seva fermesa en els seus ideals. És per això que amb la meva investigació s’ha pogut donar a conèixer la vida integra de l’ebrenca. M’ha sobtat que qualifiquis els poble on va néixer la Cinteta com ‘la Galera del Montsià’. Sembla com si es digués així en realitat, però ho fas per a diferenciar-la de Galera (sense article), un poble de la província de Granada i per on també ‘vas passar’ perseguint el rastre de la nostra heroïna. P. Imagino que vas haver de fer trucades, moltes trucades, consultes d'arxius en línia i físics i recórrer diferents indrets de França i Alemanya... R. La veritat és que aquesta feina ha estat molt important, ja que com es detalla en el meu llibre, he hagut de cercar en arxius de diferents països com França, Alemanya, Estats Units, Suïssa, Suècia… Això ha implicat que hagués d'escriure un gran nombre de cartes en diferents idiomes, correus electrònics, trucades… La comunicació amb els diferents arxius va suposar un repte, al qual se li va sumar el temps de resposta, l’idioma i el temps per a rebre documentació. Això no obstant, tal com podem veure en la meva obra, aquest repte es va poder superar de manera molt satisfactòria. Efectivament, el resultat és òptim. Afortunadament, avui disposem d’unes eines que només uns anys abans de néixer la teva generació no existien i que ben usades poden simplificar molt la feina. P. Què senties quan descobries alguna cosa nova que et permetia seguir avançant en la recerca? R. El sentiment era d’una gran satisfacció i felicitat, ja que la informació que hi havia de la Cinteta era pràcticament inexistent, tant al Memorial Democràtic com a l’Amical de Ravensbrück, on tan sols hi havia unes petites línies i cap fotografia. P. Finalment, has acabat tota la investigació i tens a les teves mans un material que jo qualificaria d’excepcional. Ets tu qui decideix publicar-lo o t’ho van suggerir? R. Donar a conèixer la història de la Cinteta va ser el meu objectiu, però sempre respectant les voluntats i desitjos de la seva família, tal com s’ha fet amb la meva obra. P. El llibre ha estat editat per Garsineu edicions. Et va costar molt trobar qui te’l publiqués? R. No, pel fet que tan prompte em vaig posar en contacte amb Garsineu Edicions l’editor va estar a la meva disposició i em va recolzar en tot moment, li estic molt agraïda. P. A part de l'extraordinària història que expliques, m'ha agradat molt com poses en context els fets històrics que anaven transcorrent a Espanya i Europa durant la vida de la nostra heroïna. Possiblement, sense aquestes explicacions no s'acabaria d'entendre els motius que van portar Cinteta a fer el que va fer i que la van dur a estar confinada als camps de concentració alemanys i, posteriorment, rebre les distincions de les qual es va fer mereixedora... R. Moltes gràcies, la veritat és que sempre he pensat que és fonamental situar als lectors en el context històric. D’aquesta manera aquests poden connectar més amb els protagonistes, posar-se a la seva pell i comprendre millor les seves experiències i reptes. En el cas de la Cinteta és rellevant parlar dels fets que estaven succeint a Europa i Espanya, ja que van tenir lloc les dues guerres mundials i la Guerra Civil Espanyola. P. Per a fer símil, trobes que és comparable la vida de Cinteta Rodríguez amb la de Neus Català? R. Personalment, considero que totes dues han viscut unes vivències personals significatives i que mereixen ser recordades com les valentes dones lluitadores que són. Les seves històries comparteixen moments força similars com formar part de la Resistència francesa, el seu trasllat amb el comboi de les 27.000 i la seva estada al camp de Ravensbrück. Tot i haver experimentat situacions afins, cadascuna mereix el reconeixement que li pertoca i no es tracta de fer comparacions sinó de fer memòria i honrar de manera justa, ètica i moral la vida de dues grans heroïnes catalanes. P. De tot el que vas anar descobrint al llarg de la investigació, quin moment et va produir més satisfacció? R. Un dels esdeveniments que més destacaria perquè em va emplenar de gran complaença va ser quan l'1 de juliol del 2021, vaig contactar amb la família de la Galera. Els seus descendents em van corroborar que la Maria Roques era la Cinteta Rodríguez i que, per tant, era nada a la Galera del Montsià. Aquest fet és l'única manera possible de poder acreditar aquest entrellat. El succés esmentat anteriorment em va omplir de goig, pel fet que a partir d'aquell moment vaig poder donar veu a la Cinteta. Finalment, quan vaig acabar la investigació vaig tenir el plaer de compartir amb la seva família els resultats de la meva recerca i així esdevenir la primera persona a haver acreditat documentalment que la Maria Roques era l’ebrenca Cinteta Rodríguez. P. I el més emotiu? R. Personalment, el moment més emotiu d’aquesta investigació ha estat sense dubte poder donar-li veu a una història que ha estat silenciada. P. I ara què? T’has plantejat continuar fent recerca històrica? R. Actualment, estic molt centrada en els meus estudis, però la recerca històrica i la Cinteta sempre estaran molt presents en la meva vida. Pel motiu esmentat anteriorment, compaginaré la meva formació acadèmica amb la investigació sobre memòria històrica. És un camp que considero crucial mantenir viu, és el fil que connecta el passat amb el present i serveix de guia per al futur. Alhora honora el record de totes aquelles persones que han lluitat per la llibertat i evita que aquestes caiguin en l'oblit. P. I ja per acabar, vols aportar alguna informació que consideris transcendent i que no hagi sortit al llarg de l’entrevista? R. Un fet que m'agradaria destacar és que amb la recerca he pogut anar corroborant com la Cinteta va rebre un gran nombre de medalles i distincions de diferents països com França, Estats Units i Gran Bretanya. Així doncs, vaig haver d’analitzar el valor de cada condecoració, és així com vaig poder confirmar que aquests valents actes li van permetre esdevenir la deportada catalana més condecorada per actes realitzats durant la Segona Guerra Mundial, tenint en compte l'ordre de precedència. A més a més, també vull incloure que la Cinteta va rebre una felicitació per part dels Estats Units enviada per Dwight D. Eisenhower, qui més tard esdevingué el 34è president dels EUA. En aquest missatge, Eisenhower felicitava i valorava tots els actes coratjosos i heroics de l’ebrenca durant la Segona Guerra Mundial. Voldria finalitzar aquesta entrevista, agraint-li a la família de la Cinteta tant la de Galera com la de França, la seva complicitat i col·laboració en tot moment. Moltes gràcies, Maria pel teu temps i espero que en un futur tinguis molts èxits tant personals com professionals. Moltíssimes gràcies a tu Joan, ha estat un plaer.

dilluns, 5 de febrer del 2024

MARIA CINTA RODRÍGUEZ BÉ VAL UN CARRER...

Fins fa poques setmanes ningú coneixia a Maria Cinta Rodríguez Tomàs de la Galera (comarca del Montsià) una dona lluitadora que bé es mereix que posin el seu nom a un carrer o una plaça del seu poble natal. Va ser gràcies a l’historiador d’Alcanar Joan Baptista Beltran que després d’una minuciosa recerca va descobrir que Maria Cinta Rodríguez (o Maria Cinta Roques cognom que va adoptar després de casar-se a França amb Llorenç Roques de Linyola (comarca de la Plana d’Urgell)) va ser deportada al camp de concentració nazi de Ravensbrück primer i posteriorment al de Neuengamme d’on va ser alliberada per la Creu Roja sueca, sent (que es sàpiga), l’única ebrenca que va estar confinada a un camp d’extermini. Va ser alliberada al mateix temps que a Neus Català. El ‘delicte’ que va cometre Maria Cinta Rodríguez va ser que, des de la seva militància a la Resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial, va ajudar a fugir aviadors anglesos i americans que havien caigut prop del poble de Pamiers (departament de l’Arieja), on residia, així com també per realitzar tasques d’enllaç i allotjament a membres de la Resistència tant francesos com republicans espanyols. Va rebre del govern francès la medalla de la Legió d’Honor al mèrit civil, el més gran reconeixement que sé li podia fer. (La fotografia ha estat distribuida per l'Agència Catalana de Notícies. Al centre amb un ram de flors Maria Cinta Rodríguez Tomas).

diumenge, 24 de setembre del 2023

LES CREUS DE BORGONYA D’AMPOSTA

Primer potser us intento explicar que és la creu de Borgonya o creu de Sant Andreu. No és fàcil. La creu de Borgonya és un símbol en forma de ‘X’ que tradicionalment ha estat vinculat amb la monarquia espanyola, tot i que el seu origen el trobem a França i més concretament al l’antic ducat de Borgonya que comprenia els territoris de l’actual regió francesa de la Borgonya i 17 províncies més dels Països Baixos, l’antiga Holanda. Aquest emblema va arribar a Espanya el 1506 de la ma de la Guardia Borgonya de Felip I de Castella de sobre nom el Formós i ha perdurat fins Joan Carles I, l’Emèrit. Els exercits de terra espanyols la van utilitzar com a símbol en diferents èpoques com per exemple a la batalla de Pavia de 1525, pels terços durant el regnat dels Habsburgs i en altres regiments de la monarquia hispana dels segles XVI, XVII, XVIII i començaments del XIX. Actualment encara la podem trobar a les cues d’avions de l’Exercit de l’Aire. Segons sembla fou el general Franco qui va manar pintar-les per a no confondre els aparells de l’aviació nacional amb els de la II República que portaven la bandera tricolor. A partir de 1935, la versió del ‘sautor roig sobre fons blanc’ (terminologia heràldica) es convertiria en la bandera del moviment carlí que va donar suport al cop d’estat que derivaria en l’anomenada Guerra Civil Espanyola. Un exemple el tenim en el Terç de Montserrat que van lluitar a la batalla de l’Ebre. Com heu pogut comprovar l’única relació que ha tingut al llarg de la història la creu de Borgonya amb Catalunya ha tingut unes connotacions negatives ja que qui la portava era una unitat de l’exercit feixista que va lluitar contra la llibertat i la democràcia de Catalunya. Després d’aquesta explicació us he de dir que encara avui en dia la creu de Borgonya o més concretament les creus de Borgonya (ja que n’hi ha 4) encara son presents a Amposta i més concretament a la part inferir de les portes laterals de la tanca que hi ha a la part davantera del que avui és el Museu de les Terres de l’Ebre i que originalment van ser les escoles públiques Miquel Granell construïdes entre 1911 i 1912 projectades per Ramon Salas i d’estil modernista. L’edifici està inclòs a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i també està declarat com a Bé Cultural d’Interès Local. No sabria dir si aquestes creus de Borgonya es van col·locar quan es va construir l’escola o bé posteriorment, potser una vegada acabada la Guerra Civil. Actualment s’hi hi està fent una important rehabilitació que afecta a la façana principal així com a la tanca que inclou les dues portes esmentades amb les corresponents creus de Borgonya. Fa uns dies em vaig posar en contacte amb l’alcalde Adam Tomàs per a advertir-lo sobre aquesta anomalia ja que aquest símbol bé podria qualificar-se de feixista i per tant susceptible de ser retirat si ens atenem a la Llei de la Memòria Històrica. L’alcalde em va respondre que ho hauria de consultar amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (ja que al tractar-se d’un edifici ‘protegit’ no es poden prendre mesures que alterin la seva estructura actual). No obstant, penso que en un cas com aquest no hi hauria d’haver cap tipus de problema per treure’s definitivament aquest tipus de simbologia.

dimecres, 27 de maig del 2020

UN NIU DE METRALLADORES?


Prop de la torre de Font de Quinto (o simplement torre de Campredó), al costat del camí que va paral·lel al riu i que al Google Maps surt com el camí 2 de la raval de Font de Quinto, s’hi pot veure una petita construcció semicircular.
Me va cridar l’atenció i vaig aturar-me per a observar-la amb més deteniment. Crec que originalment se tractava d’un niu de metralladores.
Cal recordar que la mateixa torre forma part d’un dels molts espais relacionats amb la batalla de l’Ebre i que durant uns dies va allotjar soldats de la XIV brigada internacional anomenada la Marsellesa (integrat majoritàriament per francesos i belgues) i més concretament de la brigada la Comuna de París.

Si tenim en compte que al llarg del curs riu n’hi ha d’altres indrets (l’Aldea, Deltebre...), no seria gens estrany que aquesta construcció que avui serveix cam a paravent per a cremar restes agrícoles, fos, efectivament, un niu de metralladores construït per l’exèrcit popular de la II República espanyola.  
Crec que aquests llocs haurien d’estar molt més dignificats ja que formen part de la memòria històrica d’uns fets transcendentals de la història del nostre país.     




ALTRES NIUS DE METRALLADORES 

Al terme de l'Aldea, davant d'Amposta. Normalment sempre està tapat pel
canyar. 
Al terme de l'Aldea. Mas de Bernís. 
Deltebre. Passeig fluvial.