ELS FETS I LES CONSEQÜÈNCIES

A ningú sé li escapa que quan passa un fet qualsevol normalment comporta, per a bé o per a mal, una conseqüència.

Fa uns dies vaig posar una incidència a l’app de l’Ajuntament d’Amposta diferent de les que havia posat fis aquell moment que sempre havien fet referència a fuites d’aigua, desperfectes a instal·lacions, etc. Aquest cop es tractava de l’existència d’un excrement humà al parc municipal situat entre dos llocs de màxima concurrència, l’Hospital Comarcal d’Amposta i el Museu de les Terres de l’Ebre. Mentre faig aquest escrit, miro l’app i em diuen que la incidència ja està resolta i que intentaran mantenir el parc el més net possible.

Fa temps que denuncio que aquest parc pateix una degradació extrema sense que les autoritats municipals li posin remei. De vegades crec que esperen que es degradi del tot desapareixent la major part de la vegetació que hi ha. Fa uns anys van desaparèixer la majoria de les palmeres per culpa de l’escarabat conegut com el ‘morrut roig’; només fa uns mesos el vent va trencar un arbre per la soca i, ara mateix hi ha un arbre que s’està morint suposadament per falta re rec, la gespa fa plorar per no parlar de les tanques vegetals i els arbres que en formaven part tallats fa anys per motius de seguretat, segons va dir l’alcalde. I sobre la gespa i zones de pas, tota mena de deixalles com ara caixetes de cigarretes, llaunes de beguda, embolcalls, etc. Entre tota aquesta brossa hi destaquen els excrements de gossos de propietaris incívics que pensen que ‘pagant impostos’ (així ho diuen alguns) ja tenen el dret de fer els que els hi fa venir la real gana. El seu aspecte és desolador. Només se salven unes petites illes de moreres que serveixen de ‘refugis climàtics’ per als familiars dels usuaris de l’hospital i ‘d’altres persones’. Precisament d’aquestes ‘altres persones’ és de les que us en vull parlar. 

Des de fa uns dies s’hi poden veure persones sense sostre que dormen als bancs dels ‘refugi climàtic’ o sobre cartons que guarden a dalt dels arbres. No és la primera vegada que hi ha indigents pernoctant al parc. A conseqüència d’aquest fet, s’ha d’esperar actes incívics com per exemple que facin les seves necessitats fisiològiques a qualsevol indret del parc. No sé si seria possible que els indigents poguessin utilitzar els lavabos de l’hospital o del museu, o bé, que l’ajuntament col·loqués un ‘polyklyn’. Sempre seria millor que ‘col·laborin’ a embrutar encara més l’espai.

En aquest cas, el fet és la constant degradació del que un dia va ser el principal parc d’Amposta per culpa d’un deficient manteniment i l’incivisme de molts dels seus usuaris i la conseqüència és veure un parc lamentable que no té solució a curt termini. L’única solució que li veig és fer-li una reforma integral mantenint els arbres que es puguin salvar i poca cosa més.  

Per acabar, vull explicar-vos una mena d’acudit que em va contar Juanito Albiol Guzmán amb qui vaig coincidir durant la meva etapa a la fàbrica de motllures Juan Chaler SA de Vinaròs.

M’explicava Juanito que la Guàrdia Civil perseguia a un individu i, aquest, en saltar un marge, va veure un excrement de vaca i quasi sense pensar-ho es va abaixar els pantalons, es va acotxar i va fer com si estigués defecant. Quan la ‘parella’ van arribar al lloc li van preguntar:

-¡Usted! ¿Qué hace?

-No lo ven, estoy cagando...

-Pero si esto es un excremento de vaca...

-¡Y a ustedes que les importa si cago como las vacas!  

     

MÉS IMPOSTOS PER MILLORAR LA QUALITAT DE VIDA?

L’Ajuntament d’Amposta ha anunciat que apujarà l’IBI un 10% i la taxa d’escombraries un 36% per a l’exercici 2024. L’IBI es el principal impost que gestiona l’Ajuntament i, per tant una de les principals fonts d’ingressos del municipi. En canvi la taxa d’escombraries només hauria de recaptar l’import del servei. De la pujada del 36% a priori en podem extreure dues conclusions: o bé ha estat molt desfasada durant anys o bé el consorci supracomarcal que gestiona el servei de recollida d’escombraries (COPATE) ha incrementat considerablement el cost per motius que desconec. Fa molts anys que em preocupa més la meva qualitat de vida i la de les persones que m’envolten que no les grans inversions que es puguin fer a la ciutat. Penso que la qualitat de vida està en els petits detalls que millorarien considerablement l’aspecte d’Amposta i que la convertirien en una ciutat més amable de cara la seva ciutadania però també de cara els forasters que ens visiten. Però aquestes mesures que reclamo sovint mai les he vist. Alguns dels llocs més descuidats son els parcs i les zones arbrades i enjardinades. És evident que l’empresa encarregada de fer-ne el manteniment no compleix el contracte que va signar amb l’ajuntament o bé hi ha llocs que estan fora d’aquest contracte, la qual cosa seria del tot incomprensible. Sovint he denunciat l’estat d’abandonament que pateix el parc municipal. A Amposta es coneix com el parc municipal el que hi ha entre Museu de les Terres de l’Ebre i l’Hospital Comarcal. És el parc més antic d’Amposta i també el més cèntric i per la seva situació molt concorregut. Per tant, com ja n’he parlat altres vegades, avui us parlaré del parc de darrere del frustrat centre comercial, al costat del cementiri. Aquest parc ja va néixer amb mal peu. Durant els anys de l’especulació immobiliària es va projectar un gran centre comercial al voltant del supermercat Carrefour. En veure la poca rendibilitat, els locals comercials van anar tancant poc a poc i el mateix va acabar fent fet el gegant del comerç francès. Allà on s’havien de lligar els gossos amb llonganisses va acabar sent la crònica d’una mort anunciada. Al darrere d’aquella infraestructura s’hi va projectar un gran parc, amb una font rústica on l’aigua circulava per una mena de canal al llarg d’uns 100 metres. A un costat s’hi van plantar palmeres entre les que circulava un petit passeig amb bancs i papereres. L’altre costat, el que dona al cementiri, es va reservar a zona per a passejar els gossos. Des de la seva inauguració ja han passat 12 anys i, pràcticament mai cap ajuntament ha tingut la més mínima cura d’aquest espai. Actualment l’estat d’abandonament és alarmant. Allà on hi podria haver plantes i flors (al principi hi havia romers però els van arrancar) està ple de males herbes. Les palmeres no es poden, el passeig està ple d’excrements de gossos i davant dels bancs s’amunteguen les burilles. Per la font ja no hi baixa aigua... Algú podria pensar que és per no malbaratar-la, però aquesta situació és anterior a l’episodi d’extrema sequera que s’està vivint. Ara, dintre de la font i pels seus voltants s’hi poden veure llaunes de refrescs i botelles de begudes alcohòliques fruit de les ‘festes’ que s’hi fan.

SOBRE ELS PARCS D'AMPOSTA

Acaba el curs escolar i comencen els maldecaps per a moltes mares i pares...

-Què farem amb els xiquets? Tot els dia amb els iaios no els podem deixar...

Una bona alternativa són els casals d’estiu (tot i que no duren totes les vacances escolars...)

Aquest matí, al parc de Valletes un grup de xiquetes i xiquetes amb bicicletes estaven amb els seus monitors. De sobte un ha marxat corrents del grup. S’ha allunyat a una certa distància i s'ha posat a pixar a la soca d’un xop. Pobret!

L’altre dia parlàvem de jardins, de parcs... Seria molt demanar que als llocs més freqüentats per les xiquetes i xiquets i també la gent gran hi haguessin lavabos públics? Encara que de moment només siguin policlins...

Al parc dels Xiribecs s’hi va fer un lavabo, però dubto que hagi funcionat mai.