NAZISME PUR...

La Presidenta de Castella la Manxa i Secretaria General del populars, María Dolores de Cospedal, també coneguda com la Maridolo o la Bienpagá, aquest passat cap de setmana va qualificar les accions dels membres de la PAH que fan escrache a les cases dels polítics (la majoria del seu partit) de nazisme pur.    

Jo voldria recordar que, el nazisme alemany del que va ser màxim líder Adolf Hitler, el feixisme italià, amb Benito Mussolini al capdavant i el règim dictatorial de Franco al qual es va anomenar franquisme, van ser règims dictatorials del segle passat.

La conseqüència directa dels dos primers va ser la II Guerra Mundial, mentre que el franquisme, que va néixer amb el cabdill espanyol, va donar nom a un període d’uns quaranta anys i que es va iniciar en acabar la guerra Civil Espanyola que Franco, juntament amb d’altres generals, va iniciar en donar un cop d’estat al règim legítim de la II República Espanyola i del que, precisament ahir, es van commemorar el 82è aniversari amb manifestacions i actes a diversos punts de la geografia estatal.

Tots tres règims eren totalitaris, es a dir, la majoria de les llibertats individuals i col·lectives estaven suspeses, com ara la llibertat de vot, la d’associació, la de reunió... Des del govern es dictaven les lleis i  les normes d’obligat compliment i en cas de desobediència, el càstig podia ser molt sever. Els cossos policials (la Guardia Civil i la Policia Armada –ara Policia Nacional-) tenien carta blanca a l’hora de reprimir qualsevol manifestació que anés en contra del que es consideraven bones costums.

Al règim de Franco també se’l qualificava de feixista i és que entre els uns i els altres només hi havia petites diferències de matís, sovint imperceptibles. En canvi mai o quasi que mai s’ha emprat l’apel·latiu de nazi, potser perquè, de tots tres, va ser horrorós.

Cal recordar però, que molts dels actuals dirigents del PP són descendents o estan estretament relacionats relacionat al el dirigents d’aquella època. Segurament per això mai l’han condemnat públicament i hauran de passar encara algunes generacions per a que així es faci, si és que mai s’arriba a fer.

Per tant, i per dir-ho clarament, l’actual PP que, recordem-ho, va ser fundat per Manuel Fraga Iribarne, tot un pes pesant dintre de diversos governs de Franco, és el partit hereu del règim feixista que va governa Espanya entre 1939 i 1975 (i alguns més de pròrroga) És evident que alguna cosa els queda d’aquell temps. No sé si ho porten als gens o, simplement és pura vocació, però per molt legitimats que estiguin per les urnes, els tics totalitaris que empren algunes vegades els delata clarament.

Qualsevol altre règim (fins i tot els socialistes) seriem molt més sensibles amb els temes socials que es viuen actualment i, segur, els importaria més un xiquet desnonat i sense casa que no als membres del govern de Rajoy.

Un govern que no escolta a ningú i que acaba fent sempre la seva no es pot qualificar de democràtic, per molt, insisteixo, que estigui legitimat pels vots d’una àmplia majoria de la ciutadania. Possiblement per això creuen que tot el que va contra ells és nazisme, però sembla evident que no volen recordar la història. 
Per cert, un sindicat que no té res de classe i, ideològicament tira cap de l'extrema-dreta, ha denunciat Ada Colau com a instigadora dels escraches. 

Per una part son nazis i per l'altra els feixistes els denuncien. És que ja no entenc res.  

ESCRACHE AL PP

El que està a punt de fer el Partit Popular amb la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que va presentar la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), és d’aquelles coses que no té nom.

Com sé que la memòria és efímera i també he aprés que quan s’escriu per a comunicar alguna cosa no pot donar-se res sabut, us explicaré una mica els antecedents dels cas.

La PAH van presentar una ILP al Congrés dels Diputats amb l’aval de més d’un milió quatre-centes mil signatures (amb 500.000 ja s’hauria pogut presentar) Imagino que la xifra presentada era per a representar una prova de força davant el govern del PP.

Davant d’un Congrés amb majoria absoluta del PP, cal el suport d’aquest pe a poder tirar endavant qualsevol iniciativa que presenti l’oposició o, com passava en aquest cas, per la pròpia ciutadania representada per una plataforma cívica.

L’oposició en bloc esta disposta des del primer moment en donar-li suport; no així el PP que va dir que hi votaria en contra. Davant l’anunci de protestes massives a les seus dels populars, aquests, a darrera hora i per sorpresa, van decidir recolzar la ILP. Això si, van anunciar que hi hauria canvis i es va obrir un període de presentació d’esmenes per a tots els grups. Crec que només el PP en va presentar.  

Per aquesta setmana està previst votar les esmenes (presentades pel PP) i el text final després d’introduir les esmenes aprovades (que seran totes, per alguna cosa el PP té la majoria absoluta) Lògicament els text que surti aprovat no tindrà l’esperit que pretenien els de la PAH. Per a que ho entenguem tots, li passarà com a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya després de passar pel Congrés i, finalment, pel Tribunal Constitucional.

Per tant, és del tot comprensible la indignació dels membres de la plataforma al veure com les seves expectatives s’esvaïen en un moment. Per cert, a la tribuna no hi haurà representants de la PAH.

Més ha dalt he dit que l’actitud del PP és d’aquelles que no té nom, però el cert és que se’m acudeixen una sèrie de qualificatius per expressar els meus sentiments: indignant, intolerable... De fet, quan vaig llegir la notícia a la pàgina d’Internet del setmanari el Triangle, al compartir-la al Facebook, ja vaig dir que els diputats del PP eren uns covards i uns traïdors. Uns covards perquè quan van veure que el dia de la votació de la ILP, que a la tribuna de l’hemicicle hi havia diversos representants de les PAH i que es promourien mobilitzacions davant les seus del partit, els populars van canviar d’actitud. No per una altra cosa. I uns traïdors perquè, efectivament, amb la seva posició han alterat totalment les pretensions inicials dels afectats que esperaven que després de l’estirada d’orelles que va donar el Tribunal Europeu de Justícia, les coses podien millorar de forma considerable.

Davant d’aquesta actitud, responeu-me sincerament: Els membres del PP no s’han guanyat a pols que se’ls hi faci escrache?

Des del meu punt de vista, sí. De moment ja sé li ha fet escrache a la vice-presidenta Soraya Sáez de Santa Maria. Qui en serà el proper o la propera?