EL CODI ÈTIC DEL PP

El substitut temporal de Cristina Cifuentes Ángel Garrido va dir dimecres que la dimissionària presidenta de la comunitat no va incomplir el codi ètic del PP perquè aquest no contempla la mentida ni el furt.

D’aquesta afirmació se poden extreure dues conclusions:

-O el PP té el llistó col·locat molt baix, o

-Ángel Garrido fa una interpretació molt laxa del codi ètic.

L’he buscat per Internet i no m’ha resultat gens difícil trobar-lo. Només té 8 pàgines i si tenim en compte que són de mida quartilla i amb lletra molt grossa comprendreu que només té en compte el més essencial per mirat de complir la llei. I evidentment les paraules mentida, engany, robatori, furt, etc. no surten en lloc.

Ara bé, què enteneu vosaltres quan diu: Han de observar el máximo rigor y exigencia en el desempeño de sus funciones, velando siempre por el interés público y el Servicio de los ciudadanos, y absteniéndose de cualquier conducta que, aún siendo plenamente legal, pueda dañar la imagen y la honorabilidad de la organización a la que pertenecen. (pag. 3, punt I, apartat 1.a)

Mentre que al punt 5 a la pàgina 6 diu el següent: El compromiso de actuar públicamente de acuerdo con los principios de integridad, responsabilidad, transparencia, ejemplaridad y honradez.

Me venen al cap les imatges televisives de la Cristina Cifuentes durant els dies en els que va haver de sortir a defensar la seva honorabilitat sobre el màster que li va regalar la Universitat Rei Joan Carles i la veritat, trobo que el seu comportament no s’ajusta per a res amb la conducta que li exigeix el codi ètic del partit, per molt que el seu successor en funcions digui que no l’ha incomplert.

Però ja sé sap que qualsevol norma està subjecta a interpretació. Un petit detall pot fer decantar la balança cap a un costat o cap a l’altre. I quan aquestes coses passen és perquè qui les interpreta les veu d’una manera que potser no sigui la mateixa com les veu l’opinió pública. Com per exemple en el cas de la sentència de la Manada. No crec que els jutges prevariquessin. És qüestió d’interpretació.

Tornant al codi ètic del PP, estic convençut que una gran majoria dels càrrec públics actuals (i no parlem dels passats) disten molt de complir-lo. Però ja sé sap que els dirigents del PP no veuen cap tipus d’anormalitat fins que aquesta és tan evident que pot acabar esquitxant-los a tots. Llavors actuen de portes cap endins, ja que de portes cap a casa ho segueixen negant. 

AQUÍ PODEU TROBAR EL CODI ÈTIC DEL PP 

FER EL LLIT

L’actualitat d’ahir va tenir un nom propi: Cristina Cifuentes. Qui ens havia de dir que després de tot l’enrenou del seua màster obtingut de forma irregular a la Universitat Rei Joan Carles, el fet que la portaria a dimitir fos la divulgació d’un vídeo sobre un petit furt que va cometre fa uns 7 anys.

Tal i com va dir algú, a l’hora de la veritat va haver de dimitir per una falta que podria haver comès qualsevol ciutadà i no per les que són veritablement importants i pròpies dels polítics.

Avui s’està parlant molt sobre la procedència del vídeo. Si el tema dels màster va sortir de eldiario.es (un diari veraç i objectiu), el vídeo va ser divulgat per OK Diario d’Eduardo Inda i tot que aquest periodista digui que 1.000 vegades que li hagués arribat 1.000 vegades que l’hagués publicat, com també hauria fet amb el tema del màster si li hagués arribat a ell, el cert és que fa pudor. En alguns mitjans algú ha parlat de clavegueres.

Potser l’explicació és molt més senzilla que tot això. Inda, com molts d’altres ciutadans que durant la seva vida s’han cansat d’elogiar i votar el PP, finalment se’n han donat compte que el PP no té solució. Ni Cifuentes era la regeneradora del partit a Madrid, tal com sé l’havia presentat, ni el seu successor (si acaba sent algú del PP), podrà reflotar un partit massa enfonsat en les seves pròpies misèries.

De vegades quan una persona com Cifuentes s’enroca en les seves posicions i d’allí no la treu ningú, cal canviar radicalment d’estratègia per aconseguir el seu propòsit. Això sembla que ha passat amb la dimissionària Presidenta de la Comunitat de Madrid i el PP, el seu pròpia partit.

Com sabeu el tema del màster va sortir d’un professor de la pròpia universitat i després eldiario.es va anar seguit el fil fins destapar totes les martingales que estava fent la Rei Juan Carlos.

Però sobre el vídeo... Qui guarda un vídeo durant 7 anys? I amb quins propòsits? És evident que dintre dels seu partit coneixien el cas del furt de dos pots de cosmètics per part de la Cifuentes i s’ho van guardar per si en un futur n’he podien fer ús. I així va ser.

Però el segon personatge del dia (al menys a la nostra demarcació) va ser Pere Panisello, expresident de l’EMD de Jesús i vicepresident de la Diputació de Tarragona.

Jo que sóc una persona de territori, de fet, m’interessa molt més el tema la detenció de Panisello per prevaricació, falsedat documental i tràfic d’influències que no el de la Cifuentes, tot i el ressò mediàtic i la repercussió que pot tenir aquell cas.

Sembla ser que en el cas de Panisello hauria passat alguna cosa semblant i que un dels investigats pel cas del frau dels aliments subministrats a l’Hospital de Jesús podria haver tirat de la manta i haver destapat un presumpte cas de corrupció. Així, sembla, que a tots dos polítics, se’ls hauria pogut fer el llit.

I és que de vegades l’enemic el tens dintre de la teva pròpia casa i només te’n adones quan ja és massa tard per a poder-ho evitar.
En política, com a la vida, tot està permès mentre no t'enxampin... O al menys hi ha molts que pensen així. 

ESPANYA I EL PP DISPOSATS A FER EL RIDÍCUL (ENCARA MÉS)

De Manel Fontdevila a eldiario.es. 

Encara que els del PP diguin que a Espanya hi ha separació de poders, costa creure que sigui així quan veus que l’executiu, el judicial i fins i tot el legislatiu (Senat), van de la ma.

Què el govern vol aplicar el 155 a Catalunya... El Senat obeeix i ho aprova. Que l’executiu vol veure els polítics independentistes catalans a la presó... Els jutges els empresonen preventivament pel risc de fuga.

L’altre un dels amics de Facebook va escriure que era escèptic quan alguns polítics catalans van optar per fugir a l’estranger i que ara havia d’admetre que potser la jugada els hi ha sortit bé. Jo també admeto que m’ha passat el mateix.

No sabria dir si ha estat un cop de sort o una estratègia molt ben orquestrada. Tan dona, ja que la sort, diuen, s’ha de buscar.

Després del periple de Puigdemont per Bèlgica, Dinamarca i Noruega, com sabeu, va ser detingut a Alemanya, empresonat i deixat en llibertat passat uns dies. El jutge alemany no aprecia delicte de sedició, el més greu que sé l’imputa a Espanya. I no l’aprecia perquè hi falta un element clau: la violència.

Però encara queda el delicte de malversació de fons públics. O sigui els diners que se va gastar la Generalitat per a organitzar el referèndum de l’1-O. I sembla que aquí també té dubtes i sembla provable que, finalment, tampoc apreciarà delicte.

Si finalment és així, no cal ni dir-ho Espanya haurà fet un espantós ridícul. Perseguir polítics pel simple fet de discrepar políticament no és propi d’una societat que se creu avançada i forma part de la majoria dels organismes internacionals.

Però no passa res... El PP ha fet tantes vegades el ridícul que sembla estar-hi immunitzat. ¿Quantes vegades han defensat un dirigent del seu partit que ha estat imputat per corrupció i al final ha resultat que si que ho estava?

El cas més recent és el de la Presidenta madrilenya Cristina Cifuentes. Durant la convenció del PP d’aquest passat cap de setmana tot el partit va fer pinya al costat de la Cifuentes. Ara la pregunta és: Quan tardarà en caure? Els suports del PP solen ser una mena de petó de Judes.      

CIFUENTES EVIDENCIA UNA PARANOIA

De Vergara a eldiario.es. 

Després de 15 dies d’informacions sobre la Presidenta de la Comunitat de Madrid i el seu màster en Dret Autonòmic i els seus desmentits presentant documentació falsa, he arribat a la conclusió de que Cristina Cifuentes està paranoica. I qualsevol persona que tingui algun tipus de demència queda inhabilitada automàticament per a exercir un lloc de representació i més si aquest lloc és tan important com la presidència d’una comunitat autònoma.

Després de que ahir la fiscalia demanés investigar tot l’enrenou que s’ha format al voltant de Cristina Cifuentes i els seu màster vaig pensar que la Presidenta madrilenya tenia les hores comptades, que dimitiria... Però el temps passa i no se’n va. Ni amb la que li està caient té la gallardia d’acceptar que va mentir i marxar cap a casa més o menys amb el cap alçat.

De Vergara a eldiario.es.

Aquest matí m’han dit que amb tota seguretat la filtració sobre el seu no màster va sortir de dintre del seu propi partit. D’algun rival que aspira ocupar el seu càrrec o el que bé podria haver ocupat Cifuentes en un futur. Perquè s’estava parlant de que aspirava a ocupar el càrrec orgànic que ara ocupa M. Rajoy i que com sabeu, també aspira Alberto Núñez Feijoo. És que no hi ha ningú normal dintre del PP?

Al final arribes a la conclusió que la honradesa política no existeix. Aquells que aspiren a fer carrera política sembla importar-los poc falsificar currículums o buscar la merda entres els seus rivals (i perdoneu l’expressió, però és que és la més apropiada per al cas)

A Cifuentes sé la compara sovint amb la seva antecessora al càrrec. O sigui amb Doña Esperanza Aguirre Gil de Viedma. Mentre Doña Espe va dir que va ser ella qui va destapar el cas Gürtel, la segona ha afirmat aquests dies que va ser ella la primera en portar aquest afer als tribunals... Quan l’única cosa que va fer és presentar una querella contra eldiario.es. Bé, de fet dues querelles davant l’estupefacció dels seu director Ignacio Escolar i la resta de membres de la redacció. Dues querelles? Quin sentit té? De totes formes, segons el propi Escolar, ahir encara no havien rebut cap notificació. Suposo que només se tracta d’una fugida cap en davant de la Cifuentes per a mirar de silenciar la premsa hostil.     

De Manel Fontdevila a eldiario.es.Afegeix la llegenda

I parlant de premsa... Mentre TeleMadrid ha informat puntual i extensament, a TVE han mirat de silenciar-ho bastant. Com canvien les coses! Quan el PP governava Madrid després del Tamayazo, callaven (o hi passaven de puntetes) els casos de corrupció (que no són pocs!) que afectaven al partit del govern. Però com que ara el PP ja no compta amb majoria absoluta i no  controla el consell de televisió de la televisió pública madrilenya, la parcialitat de les informacions ha desaparegut.  

QUAN ALGÚ TÉ MOLT QUE AMAGAR

De Manel Fontdevila a eldiario.es.

Avui me vull desplaçar a Madrid. A la capital i cort, a part d’estar molt pendents de l’actualitat catalana, també hi passen coses.

Segurament algunes d’elles no tenen el ressò necessari lluny de la capital, però que quan profunditzes amb el tema t’agafen esgarrifances, cagarrines i coses com aquestes.

Estic parlant de la persona que havia de portar la regeneració dintre del PP. Si Doña Espe (mira que feia temps que no parlava d’ella) representa l’extrema pulcritud (segons ella es clar), la seva successora Cristina Cifuentes representa la regeneració, la modernitat, el temple, la perseverança, la generositat, el compromís, el coratge, l’empatia, la dignitat, la integritat... Què m’estic passant? Bé potser si, potser en realitat no representa res de tot això i simplement és més del mateix, ja que si rasques una mica a qualsevol del PP que faci anys que té càrrecs de responsabilitat al partit, hi trobaràs Púnica, Lezo, Gürtel, Mercamadrid, Teatro, etc., etc. de fet diversos membres del govern de Madrid estan imputats per alguns dels casos que acabo de citar.

Durant els darrers dies s’ha demostrat que Cristina Cifuentes només es façana i que al darrere d’una cara més o menys resultona no hi ha res més.

Tal com deveu saber, s’ha demostrat (per a tothom menys per a ella) que la Universitat Juan Carlos I li va regalar un màster en Dret Autonòmic, ja que, segons les investigacions fetes per eldiario.es, el seu expedient està falsificat i no va anar cap dia a classe (tot i que era un màster presencial), entre d’altres moltes irregularitats.

I què ha fet Cifuentes? Primer callar. Després grava un vídeo casolà amb el seu mòbil on ho negava tot. I posteriorment va acabar fent un Rajoy: se va amagar darrere d’una pantalla de plasma per a donar les informacions que va voler i anunciar una querella contra eldiario.es.

Amagar-se darrere d’un plasma per, entre d’altres coses, eludir les preguntes compromeses que li haurien pogut fer els periodistes, és una prova de covardia i de que se té molt que amagar. De no ser així hauria donat la cara... Quin problema hi ha per a fer-ho?

Cifuentes hauria de dimitir... Però en aquest país on la cultura de la dimissió a penes existeix, no ho farà, al menys que se vegi obligada a fer-ho per pressions dels seu partit. Però com al PP no dimiteix ningú, qui la pressionarà?