Avui, al Congrés dels Diputats de Madrid ha començat el que es coneix com “el debat de la nació”.
Hom creu que aquest anys més que mai hi ha molt que parlar (si és que es vol) i tancar molts temes pendents (també en el cas que es vulgui)
No fer-ho, tal vegada seria d’una enorme irresponsabilitat política, però no només del govern i dels qui li donen suport, sinó també de l’oposició majoritària, es a dir, del PP.
En debats així pareix que només tingui protagonisme “qui juga a casa”, és a dir, el govern. Aquest matí, després de la intervenció de Rodríguez Zapatero tothom ha fet les valoracions polítiques des del seu particular punt de vista. O el que es el mateix, valoracions polítiques interessades pensant només en clau de partit.
En canvi, si ho mirem en clau catalana, i més després de la multitudinària manifestació de dissabte passat, el debat de la nació hauria d’aportar moltes solucions (i no només promeses) Ja sé sap que començar ja, “ara i aquí”, resulta impossible, però el compromís per part del govern hauria de ser ferm i acabar plasmant-se en un document signat pel govern i els partits catalans. Si algú més es vol acabar afegint, benvingut, però amb els citats, n’hi hauria prou.
Aquests dies Zapatero i el seu govern passaran un examen. Però no només ell s’examinarà. Rajoy i l’oposició també o faran, però els diputats catalans, sobre tot els dels PSC passaran un examen que pot ser vital.
La cohesió de tots els diputats catalans hauria de ser fonamental per aconseguir el que ens ha tret el Tribunal Constitucional. No es poden deixar passar oportunitats. Avui és la primera.
No m’estranyaria gens ni mica que, Rajoy, a part de repetir el seu discurs acostumat i no aportar cap solució als problemes d’Espanya, acabés demanant a Zapatero que es sotmetés a una “moció de confiança”. No presentarà una “moció de censura” perquè sap que, en aquest cas, no comptaria amb prou suports parlamentaris per a poder-la tirar endavant.
Això és força legítim i una forma democràtica d’avaluar l’acció de govern, sobre tot, després de les mesures preses pel govern en matèria econòmica i davant de la vaga general anunciada pels sindicats majoritaris.
Ara bé, també penso que a l’oposició se l’hauria d’avaluar de la mateixa manera. A part de criticar al govern (què és una de les accions fonamentals de tota oposició), també hauria d’aportar solucions i “arrimar l’espatlla” quan la nació passa per moments crítics com els que està passant Espanya en aquests moments.
