PER UN GRAPAT D’EUROS

El que com jo ja teniu una edat segurament recordareu aquell western dirigida per Sergio Leone i amb música de Ennio Morricone que portava per títol Per un grapat de dòlars.  

Els que com jo ja teniu una edat és molt més difícil que ens ensarronin que a un jove passerell que acaba de caure del niu. Ni tant sols un dia com avui que com tots sabeu és el dia dels innocents.

Com que les innocentades avui ja les he fet, ara us parlaré d’una cosa molt més seriosa i tot i que és lícita, els protagonistes han quedat retratats com deia Josep Pedrerol.

Com suposo que sabeu i sinó ho sabeu per això estic jo per a informar-vos, ahir dimecres sé van debatre les mocions de censura dels consells comarcals del Montsià i del Baix Ebre. Què cap habitant de la riba Nord de l’Ebre s’ho prengui a mal si he posat abans el Montsià perquè, cronològicament parlant, sé va anunciar primer.

Ahir va ser un dia trits per al PSC i sobre tot per a Paco Miró i Enric Roig que van veure col els volaven dos dels pocs càrrecs que encara ostentaven els socialistes. Segons els promotors de la moció (ERC i PDeCAT) el culpable de tot plegat és el suport del PSC a l’article 155 de la Constitució pel qual, l’Estat va intervenir l’autonomia catalana. Tal com s’han anat desenvolupant els fets al llarg d’aquest procés independentista que de moment no ha portat en lloc, sinó hagués estat l’excusa del 155 i la pèrdua de confiança, n’hagués estat un altra. El kit de la qüestió era fer fora els socialistes dels seus càrrecs, tot i existir un pacte de legislatura pel qual ERC va tenir les dues presidències els dos primers anys i al PSC li corresponien els dos últims.

A diferència de les grans urbs a les nostres comarques ebrenques ens coneixem pràcticament tots i els que abans eren amics i ara no ho són s’hauran de veure mil i una vegades ja sigui a actes oficials, culturals i esportius o de qualsevol altra mena i m’ensumo que les ferides que s’han obert aquests darrers mesos trigaran en cicatritzar (en aquest cas no cal desinfectar a ningú)

Tal com he dit més amunt, ja tenim una edat per a que ens ensarronen. Ja coneixeu la dita que sap més el dimoni per vell que per dimoni. A mi me passa igual. L’experiència que he anat acumulant al llarg dels anys i també per la meva trajectòria política, fa que conegui molt bé els entrellats de la classe política, sobre tot la de casa nostra. Per tant, tot i les excuses donades, aquí del que es tracta és de diners i de tenir una parcel·la de poder per menuda que sigui.

Per a que vegeu que no vaig tant equivocat, us explicaré una anècdota de la que vaig ser en certa manera protagonista.

Vaig prendre possessió del càrrec de regidor d’Amposta pel PSC el juny de 2003. Com que era el quart regidor, a l’hora de repartir les responsabilitats va ser a qui menys li van tocar. El càrrec de conseller comarcal (consellera en aquest cas) li va tocar a Lluïsa Lizàrraga. Però Lluïsa l’any següent va anar de número 2 a les llistes del Congrés i en va sortir elegida diputada i, per tant, va renunciar al càrrec de consellera comarcal. Llavors Toni me va dir que me tocava a mi ocupar el lloc vacant de la Lluïsa... Però com que hi havia dos pobles que se repartien una plaça al llarg de la legislatura (Santa Bàrbara i Freginals), van reclamar la plaça d’Amposta. Molt amablement els hi vaig cedir:

-Deixa-ho anar Toni –li vaig dir a Toni Espanya-. A mi me dona igual i segur que a ells els hi fan més falta els diners que a mi.

Rics no s’hi faran, però tot ajuda. 

LES FIRES DEL FUTUR?

Potser recordareu que fa unes setmanes us parlava de les fires i de que algunes havien perdut l’interès que van poder tenir anys enrere. Però la implantació de les noves tecnologies (sobre tot Internet) fa que la ciutadania adopti hàbits de consum totalment diferents. A part d’això, us deia que les fires encara conserven un caire social. És impensable que, ara com ara, els ajuntaments d’Amposta, Tortosa o Móra la Nova (que té la més antiga del territori, ja que data de 1831 -185 edicions-) decidissin deixar d’organitzar les fires respectives. Són esdeveniments que, encara que només sigui per a dinamitzar el poble durant uns dies, s’han de continuar fent. Tot i això, penso, que el món firal té molt de recorregut i, tal com passa amb tot els que ens envolta, s’han d’anar adaptant als nous temps.  

Vull recordar-vos que la Federació d’Associacions de Veïns d’Amposta va estar organitzant diverses edicions una fira d’entitats que, per suposat, no es comprava ni es venia res (tret de números per a un sorteig o articles de merchandising) L’important era donar a conèixer el món associatiu d’Amposta que, afortunadament, és molt ampli i variat.

Per la seva banda el propi ajuntament també organitza altres certàmens gens convencionals com per exemple el FesticAM o el Fòrum Jove que té com a objectiu ajudar a la gent jove a trobar feina o bé orientar-los cap els estudis que millor puguin adaptar-se al perfil acadèmic de cada estudiant.  

Però bé, no faria honor al títol de l’entrada sinó donés unes idees sobre fires temàtiques que es podrien organitzar perfectament a Amposta. Primer cal analitzar el potencial que tenim. Per a res s’han de fer invents o pensar en coses que no ens caracteritzen. Per tant, quin és el nostre potencial? Sembla evident, el turisme, però sobre tot la gastronomia (en el sentit més ampli de la paraula)

Un turisme que hauria de tenir com a eix vertebrador el riu. Fa anys a l’embarcador d’Amposta atracava un vaixell restaurant que es deia el Santa Susanna, però que un dia va abandonar la ciutat. A Deltebre existeix la proposta de fer viatges fins la desembocadura de l’Ebre, però el paisatge de l’Ebre, amb tot el que suposa (flora i fauna) també es podria contemplar d’Amposta cap a munt i cap avall sense haver d’entrar en competència amb l’oferta existent.

És del tot evident que s’hauria de buscar un turisme familiar i de qualitat, però que el territori pugui absorbir. Per tant evitar les massificacions que farien insostenible el territori, sobre tot el Delta per les especials característiques de vulnerabilitat que té.

Un bon grapat de pobles estan fent jornades gastronòmiques al llarg de l’any. Altres, com Freginals, han incorporat la gastronomia a la seva fira (FregiNARTS) Des del meu punt de vista això no és incompatible en fer una gran fira gastronòmica on hi tinguin cabuda tots els productes autòctons de les nostres comarques, sobre tot els denominats Km 0 (o de proximitat) i els ecològics.  

Els restaurants haurien de tenir un paper preponderant. Des de fa molts anys, el complex de Villa Retiro està present a la Fira d’Amposta, la qual cosa confirma que els restaurants tenen cabuda a les fires i més encara si tingués un caràcter monogràfic o temàtic.    

Antoni Espanya, cap de llista del PSC a Amposta per dues vegades va proposar (i així ho recollia per exemple el programa de les municipals de 2007) fer una fira sobre música. Si d’alguna cosa Amposta és capital de les Terres de l’Ebre, és precisament, de la música. La màxima representació la tenim amb les dues bandes, segurament les millors de Catalunya: La Lira i la Filha. Però la tradició musical va més enllà amb corals, conjunts, etc.

A Catalunya ja existeix el precedent d’una fira (o festival) dedicat exclusivament a la música, que és el de Música Viva de Vic, però es podria aprofitar de que Amposta és terra de cruïlla entre Catalunya i el País Valencià per a donar-li un caire interterritorial i, en tot cas, obert a qualsevol estil musical.     

AVUI HA SEGUT NOTÍCIA...

L’aprovació per part de més 300 municipis catalans d’una moció recolzant la llei de Consultes no referendàries que va aprovar el Parlament de Catalunya per una àmplia majoria els passat divendres.

L’Ajuntament de Barcelona és el que s’ha emportat la major part del protagonisme, però d’altres com el d’Amposta també han sortit a TV3 durant uns breus segons.

Durant aquesta setmana està previst que s’aprovi a uns 300 municipis més de tota Catalunya. No obstant, encara quedarien uns 300 més (Catalunya té actualment 949 municipis) que, en principi, no es pronunciaran.

A poblacions com Amposta (ja ho he dit) i Ulldecona, s’han fet plens extraordinaris per aprovar la moció.

He llegit al Facebook de Núria Ventura (gens sospitosa d’estar en contra de la llei) el següent comentari (textualment): Hem aprovat al ple d'Ulldecona una moció de suport a la consulta, com altres ajuntaments de Catalunya. Llàstima q el govern municipal no sigui igual de diligent també en altres temes importants!

A la qual cosa,Toni Espanya (portaveu del grup municipal del PSC a l’Ajuntament d’Amposta li ha respost (també textualment): El mateix que li he dit jo a Manel Ferre ...

Segurament, he escoltat més d’una vegada que quan volen els dos grans partits espanyols (PP i PSOE) es posen ràpidament d’acord per aprovar reformes constitucionals com la que limitava el sostre de despesa de l’Estat. I certament és així. Però a partir d’ara haurem de recordar que quan CDC i ERC volen, també aproven per la via ràpida mocions que són favorables al seus interessos, quan segurament, hi ha temes que afecten, per exemple a col·lectius desafavorits, que porten anys i panys pendents de que es prengui una decisió que solucioni el seu problema.