SOBRE LA RENDA DE 2013

Tots els anys us explico alguna novetat de la renda, quasi sempre respecte als índex de rendiment net aplicables als diferents productes agraris.

Sabeu que normalment he estat molt crític a l’hora d’avaluar el paper que han fet els agents socials dels sector:  Departament d’Agricultura, sindicats, agrupacions de productors, etc.

Però aquest any sembla ser que s’han posat les piles i han fet els deures com calia (al menys a Catalunya) Fixeu-vos: 

 

Comarques del Montsià i Baix Ebre (excepte alguns municipis)

Olives: 0,09 (normalment seria un 0,32)

Garrofes: 0,09 (normalment seria un 0,26)

Cítrics: 0,18 (normalment seria un 0,26)

Ametlles: 0,13 (normalment seria un 0,26)

Cireres (Paüls): 0,19. 

 

Comarca de la Ribera d’Ebre

Olives: 0,18.

Garrofes: 0,09.

Cireres: 0,26.

Ametlles: 0,13

 

Comarca de la Terra Alta

Olives: 0,13.

Garrofes: 0,09.

Ametlles: 0,13. 
 

Comarca del Baix Maestrat

Cítrics: 0,13.

Cireres: 0,26.

Verdura: 0,13.

Ametlles: 0,9. 
 
Comarca del Matarranya
Ametlles: 0,9.

 

Podeu obtenir una informació més completa i detallada consultant el BOE del 16 d’abril de 2014.

Més novetats. Ja sabeu que si vareu comprar un immoble que heu destinat a vivenda habitual, ja ho el podreu desgravar.

Aquesta és potser menys important. Si algú encara es feia la declaració de la renda de forma artesanal, es a dir, comprava l’imprès i desprès de fer els càlculs corresponents i complimentar-la para acabar portant-la al banc, aquest anys ja no ho podrà fer. Ara, com a molt, l’haurà de fer a l’ordinador després de descarregar-se el programa PADRE i imprimir-la para després presentar-la.

I si algú ho vol fer així però usa un programa diferent al PADRE facilitat per l’Agència Tributària, no sé la podrà imprimir, ja que no s’ha facilitat el PDF per a poder-ho fer. Imagino que aquest contratemps s’acabarà solucionant.  

LES INSINUACIONS DE MONTORO

Ho ha tornat a fer!

Si fa uns mesos Montoro va insinuar que els actors i cantants d’aquest país defrauden a l’erari públic, l’altre dia va insinuar que els principals diaris acumulen un gran deute amb Hisenda.

I els clubs de futbol... I moltes societats mercantils... I tants i tants d’altres Sr. Montoro. I els que no tenen deutes és que tenen els seu domicili en paradisos fiscals per a evitar contribuir al nostre país. Però no està bé que ho digui vostè i menys que els criminalitzi de la forma que ho fa només perquè no li complau el que publiquen. Els que s’hauria d’esperar de Montoro és que habilites les mesures necessàries per a evitar-ho. Si us heu fixat, he posat el condicional (s’hauria d’esperar), perquè personalment no ho espero ni d’ell ni de qualsevol ministre d’hisenda que pugui haver en aquest país.

Mireu, quan la crisi ens va agafar amb el peu canviat, el govern de Zapatero va decidir congelar l’oferta d’ocupació pública... Sí, el sou dels funcionaris també es va retallar.

Puc arribar entendre que les noves tecnologies estan suplantant els treballadors públics. Cada vegada es fa més ús d’Internet per a fer els tràmits, sobre tot les assessories i, de cara al 2014 encara se’n implantaran més. Si sabeu que és el PIN24, estigueu atents que qualsevol dia algú en parlarà.

Però hi ha feines que les màquines mai podran fer i departaments ministerials que precisen molts més efectius que els que tenen en l’actualitat. Un d’aquests departament és la inspecció tributària i financera. Espanya hi dedica molts menys efectius que la majoria dels països de l’OCDE. Una inspecció de finances més eficient i millor dotada permetria recaptar molt més i, sobre tot, dels sectors tradicionalment més defraudadors (que, evidentment, els hi ha) I si s’aconsegueix això, es poden fer dues coses: o destinar més diners als serveis públics com la sanitat, educació, infraestructures, etc. o abaixar impostos sobre tot als treballadors que, tradicionalment, han estat els que més han contribuït.

Les insinuacions de Montoto són un insult a la intel·ligència col·lectiva dels ciutadans d’aquest país. Perquè posats a insinuar... Nosaltres també ho poder fer sobre el, no?

Què té Montoro, demència senil? Segurament... I no seria un insult, simplement reflectiria una realitat que tothom veu.  

DIARI DE L’AGOST. DIA 20 (dilluns)

EL BARÇA, PRIMER LÍDER
Aquest cap de setmana va començar les lligues de futbol de la Primera i Segona divisions a Espanya. De fet una setmana abans del que era habitual. Encara que aquest any no hi ha ni mundial ni europeu, començar abans sempre està bé per una lliga tan atapeïda com la d’aquí.
El Barça és el primer líder al guanyar a la Real Societat de Sant Sebastià per 5-1. La penya barcelonista Joan Gàmper d’Amposta en van convidar a veure’l al seu local social, al Casino. Però a les 9 de la nit d’un diumenge quan al dia següent has d’anar a treballar, és una mica complicat. Vaig preferir quedar-me a casa i, de tant en tant, veure’l per Internet des de la pàgina Roja Directa. Després de provar-ho per diverses operadores, finalment em vaig quedar a un canal mexicà. Els comentaristes no paraven d’elogiar el joc blaugrana i remarcaven que no hi havia diferència entre el Barça de Guardiola i el de Tito Vilanova. L’única cosa que trobaven que podria dificultar el treball del nou entrenador és que no sàpiga com controlar el vestidor. Parlaven dels campions del món i d’Europa que hi ha a les files del Barça, així com del millor jugador del món (ells no tenien dubtes de que és Messi)
El moment més emotiu va ser quan el Guaje Villa va saltar a la gespa després de 8 mesos sense fer-ho i, a sobre, va marcar el gol que va tancar el marcador a passi d’Iniesta.
Els gols van ser marcats per aquest ordre: Puyol, Messi, Messi, Pedro i Villa.
En canvi el Madrid, que va jugar a casa, només va empatar amb el València (1-1) i no amb certa polèmica, ja que l’àrbitre va xiular un fora de joc a Soldado que, molt possiblement, no s’hi trobava. Si fos així, al Madrid ja sé li hauria regalat el primer punt. El gol el va fer Higuain després de xutar i agafar per dues vegades el rebot amb una clara passivitat defensiva.
Cristiano Ronaldo, mentre, va fer un mal partit. Sembla ser que encara li dura la ressaca europea. S’haurà d’espavilar d’aquí a final d’any si vol rebre la Pilota d’Or de la FIFA.
Qui va començar malament va ser l’Athlètic Club de Bilbao. Després d’anar perdent per 0-3 contra el Betis, va aconseguir empatar, però el resultat final va ser de 3-5. Bielsa, el seu entrenador, no va convocar ni a Fernando Llorente ni a Javi Martínez, les seves estrelles que estan negociant la sortida del club. Al menys que tingui recanvis al planter, no serà fàcil el campionat per als lleons. 
 
DIR-ME EL QUE JA SABIA
Ahir em vaig trobar amb un veí del barri i em va dir que feia uns dies que havia anar a Hasienda (de fet ens varem saludar) i em va dir que havia tingut un requeriment on sé li demanava justificar les quantitats donades a diverses ONG’s (entre elles Metges sense Fronteres)
Si us en recordeu, ja fa quasi dos mesos vaig explicar-vos que això passava, ja que també sé li havia requerit al pare d’una companya nostra.
Segons em va dir el veí, sé li demanaven uns 80 euros, que ell volia pagar per a no tenir problemes, però l’assessor li recomanar que demanés els justificants per a poder-ho demostrar i respondre el requeriment. Em va preguntar com era possible que sé li demanés això i ara (era de l’any 2008) La meva resposta va ser clara i contundent: Es la manera d’obtenir diner fàcil. 80 euros és una quantitat fàcil de recaptar, mentre que si és demanen cents de mils d’euros a un empresari, els hi costarà molt més poder-los arribar a cobrar.
 
SOBRE LES PREFERENTS

De Guindos va explicar que a partir d’ara, subscriure participacions preferents o cèdules hipotecàries serà molt més difícil. Caldrà l’autorització expressa i cal·ligràfica de l’interessat que dirà més o menys això: Sé que es tracta d’un producte de risc que no és apropiat per a mi, no obstant, el compro. Vull recordar que qui va ser la Defensora del Poble en funcions ja va suggerir que es posés una espècie de semàfor on el color roig significaria un producte d’alt risc, l’àmbar de risc mitjà i el verd de risc moderat.

Qualsevol solució és vàlida a l’hora d’evitar més enganys com els que han patit més d’un milió de ciutadans que van adquirir aquests tipus de productes, per molt que es vulguin justificar alguns empleats de la banca.