TORTOSA I ULLDECONA
Ahir, l’amic Paco Itarte me va fer arribar la notícia de que Tortosa i Ulldecona
també estaven relacionades amb els atemptats de Barcelona i Cambrils, tot i que
d’una manera indirecta.
Segons explicava la premsa (el diari Ara ho duia
a la portada), els terroristes haurien comprat fins 500 litres de cetona a drogueries de Tortosa i Ulldecona.
Avui he llegit a eldiario.es que només un
cúmul d’errors humans va evitar una massacre més gran. A veure, hi ha coses que
no entenc. Tot i la eficàcia dels Mossos d’Esquadra (sembla inqüestionable), me
sembla que amb una major prevenció, hauria permès actuar molt abans de la
primera deflagració al xalet d’Alcanar Platja.
El nivell d’alerta terrorista era i és de 4
sobre 5. Jo mateix me’n he adonat de que a l’estació de Sants de Barcelona,
darrerament hi ha molt més control policial que anys enrere. Fins aquí tot
correcte.
I ara ve la pregunta: Si la polia (en general)
saben quins són els compostos amb els que es poden fabricar bombes, ¿no podrien
haver avisat als propietaris de drogueries i d’altres tendes que poden vendre
aquest productes?
Segurament no van comprar 500 litres de cetona
a la mateixa botiga, entre d’altres coses perquè, segurament, cap comerciant
emmagatzema una quantitat així. Ni tan sols amb diverses compres. Cal suposar
que van diversificar botigues i des per a no alertar ningú.
Des del meu punt de vista hi hauria d’haver un
manual on s’advertís de que, en el cas de que un individu comprés, ni que fos
un sol litre d’aquest material (o d’altres també susceptibles de fer
explosius), automàticament s’hauria d’activar un protocol per a que la policia
ho investigués.
Ara, potser si algun policia està llegint
això, pensarà de mi: Pobre ignorant, si
ja es fa! Si és així, van fallar
moltes coses, perquè està clar que es van comprar a dues poblacions diferents,
però no està clar a quantes botigues. Per tant, per què ningú va donar l’avís?
I si es va fer, potser la policia no sigui tan eficient com ens pensem.
LA CLIMATOLOGIA DEL MES D’AGOST
I després encara hi ha qui diu que això del
canvi climàtic és una bajanada... Sí, sí! Recordo perfectament les dècades dels
60, 70 i fins i tot 80. La festa major de la Galera és pels voltants del 10 d’agost
(Sant Llorenç) Primer sé feia balla a la pista d’estiu del Sindicat, més tard
al Povet de Sant Vicent i finalment a
la pista coberta de darrere la Casa Consistorial, al costat del Casal de
Jubilats que en altres temps va albergar l’escorxador i la peixateria. Bé,
quasi tot els anys hi havia alguna tronada d’estiu, d’aquelles de calamarsa o
fins i tot pedra. Cada anys, el mes d’agost parlaven dels quantiosos danys que
la pedra havia produït a la fruita dolça de Lleida i la gent, quan anava al
ball, s’emportava una rebequeta per
precaució, per si refrescava de matinada.
Sobre el 20 d’agost ja quasi es podia dir que
l’estiu havia acabat. Tot i que sempre hi havia dies bons els mesos de setembre
i octubre, ja no era el mateix. Aquella calor sufocant (quan arribava als 25º
ja ens pensàvem que ens torràvem) ja es donava per acabada. Algú sap amb
certesa a quan ha pujat la temperatura per la nit durant aquest estiu? 28, 29
graus? Està clar que alguns mes que unes dècades enrere.
ELS CARRERS D’AMPOSTA
De tant en tant entro a Google i després a l’Institut
Geogràfic Nacional per a donar un cop d’ull a algun lloc determinat, normalment
és per assegurar-me del nom d’algun carrer d’Amposta. Ahir hi vaig entrar i per
a la meva sorpresa ja contempla alguns dels canvis del vialer aprovats recentment
per l’Ajuntament.
Recull el nom del carrer de l’enginyer que va
projectar el Pont Penjant José Eugenio Rivera i que abans portava el nom de
García Morato. No obstant, el nom correcte del carrer (mireu la placa) és el d’Eugenio
Rivera. En canvi no recull el de Ramon Salas ni tampoc el de plaça de l’Ajuntament.
No sé exactament com funcionen aquestes coses,
es a dir, com es comunica a l’Institut Geogràfic Nacional els canvis o si
aquest organisme té els mitjans per esbrinar-ho. Però sigui com sigui no s’ha
fet bé.
