dijous, 31 d’agost de 2017

164è TALL DE L'N-340. LES CASES D'ALCANAR







 

















DIARI DE L’AGOST. DIJOUS 31

De Vergara a Eldiario.es
'EL TEMA QUE ENS OCUPA'
Per a Mariano Rajoy hi ha tema, però no hi ha Gürtel... Per a la resta dels partits hi ha Gürtel, però no hi ha alternativa.
Després del paperot que va fer Rajoy davant el jutge amb la complicitat del fiscal, si algú s’esperava que al Congrés aclarís alguna cosa més sobre la corrupció del seu partit, es va equivocar. Jo no. Jo ja m’esperava que Rajoy parlés molt i no digués res. És el que acostuma a fer... Es el que acostumen a fer molts polítics que no volen parlar del tema que els ocupa.  
Però és trist, molt trist que l’oposició no sigui capaç de configurar una majoria alternativa al PP de Rajoy. Els uns pels altres i Espanya sense endreçar.
Sembla ser que al debat d’ahir un dels diputats més lúcids que va intervenir va ser Joan Baldoví de Compromís: Hem estat capaços de fer comparèixer avui Rajoy i no som capaços de fer-lo fora.
Per cert, TVE estava emetent en directe el debat parlamentari. Quan estava intervenint Pablo Iglesias, els seus responsables van creure convenient connectar amb Bunyol per oferir-ne la Tomatina. Com es pot comprovar, TVE sempre va al darrere d’allò que és notícia de rabiosa actualitat...

VERITAT O MENTIDA
Segons els Periódico, la CIA va avisar els Mossos d’un possible atemptat terrorista a Barcelona, especialment a les Rambles, van matissar.
De fet el Periódico ve insistint sobre aquest tema des de el dia següent dels atemptats, però Puigdemont a la Sexta, Forn a RAC-1 i Trapero a Catalunya Ràdio, ho van desmentir.
És veritat o és mentida que la CIA havia avisat els Mossos? Les policies sé comuniquen amb altres policies i no amb serveis d’intel·ligència, va dir el Major dels Mossos.
No obstant, sembla que la notícia és veraç, tot i que cal puntualitzar alguna cosa. La Cadena SER així ho constata, però Julián Assange, fundador de Wikileaks afirma que la nota que publica el Periódico no és verídica, ja que l’ús de comentes i la forma d’escriure Iraq no és propi de la forma d’escriure anglosaxona.
Segons el digital E-Notícies, Enric Hernández, director del Periódico i signant del reportatge d’avui, ha hagut de desmentir la veracitat de la nota, però en canvi ha puntualitzat que s’ha textualitzat l’escrit original, però que la informació és veraç. Mentre que des del grup parlamentari de Juts pel Sí, acusen al Periódico de voler embrutar la imatge dels Mossos...  
De fet ja fa temps que des de els partits i entitats independentistes van darrere del Periódico, potser perquè no els hi fa el joc...   

LA PUBLICITAT D’INTERNET
Si ets usuari d’Internet i segur que ho ets, perquè sinó no estaries llegint aquesta entrada, te’n hauràs donat compte de que la majoria de pàgines tenen publicitat (jo mateix ne tinc a la Via Augusta) i potser també que, normalment, hi surten productes pels que tu t’has interessat o potser comprat alguna vegada. Casualitat? Res d’això. El Sr. Internet coneix bé els nostres gustos i per tant ens ho presenta de tal manera que sigui fàcil per a nosaltres. Si vols ne pots fer alguna prova...
Mireu, de tant en tant per mig de Booking miro alguna destinació, ni que sigui per curiositat, ja que la majoria de les vegades no ho acabo contractant. Després d’això i durant setmanes, aquella destinació va apareixent a les pàgines que solc consultar. Un altre exemple. A la meva dona en canvi li sol sortir un determinat complement vitamínic que compra habitualment.  

LA CIUTAT QUE VOLEM 31-08-2017


¼ de 8 del matí del passat dilluns. Estic pujant pel carrer Murillo amb la meva gossa Electra. Veig com un camió de Pellicé que baixa pel mateix carrer, en arribar al carrer Brasil gira cap a la dreta.

-Si no m’afanyo ja no podré fotografiar els 4 (quatre) matalassos que hi havia anit –penso-.

Efectivament, quan hi arribo, dos operaris de l’empresa de reciclatge estan fent fotos de tot el que allí s’amuntega. A part dels 4 matalassos hi havia una cadira de nadó de cotxe i alguna cosa més. Ja havia vist un altre cop que feien fotos abans de carregar-ho tot al camió. Acte seguit procedeixen a carregar-ho (tal com podeu veure a la foto)
Me veuen com faig la foto i adreçant-me a ells els hi dic:

-Jo també vaig fotos.

Arribo fins el contenidor de llaunes i hi diposito una bossa mentre ells segueixen carregant.

-Quina vergonya...

Mentre un dels operaris me diu:

-Si només fora vergonya... Quina porqueria! No sé si ens en sortirem. La meva empresa té un contracte amb l’ajuntament per a que passem 2 vegades a la setmana...

-I hi passeu cada dia –li dic-  

-Efectivament, hi passem cada dia, recollim el que hi ha i al cap d’un moment torna a estar igual. Amb aquesta senyora (hi ha una veïna mirant l’escena des del balcó de casa seva) tenim llargues converses sobre el tema.


-Jo també n’hi he tingut alguna –comento mentre m’allunyo-.  

LA FOTO FLICKR DEL DIA 31-08-2017

LA NOSTRA RIBERA 281





BURGOS 33






I quan ens vam despertar, tot estava polititzat

JORDI EVOLE

No puc evitar que se m'escapi el riure quan sento algú dir “no s'ha de polititzar tal o tal altra cosa”, perquè normalment des del moment que es pronuncia la frase comença la politització. Està polititzat el futbol, estan polititzats els noms dels carrers, els mitjans de comunicació, la memòria històrica, els aeroports, els concerts a favor dels refugiats (sé del que parlo), fins i tot les platges estan polititzades. Sí, les platges: l'altre dia en una de la Costa Daurada va passar una avioneta publicitària amb la paraula “Democràcia”, crec que patrocinada per Òmnium Cultural, i l'endemà n'hi va passar una altra amb el “Sí” del referèndum, crec que patrocinada per l'Assemblea Nacional de Catalunya. Llàstima que no tiressin pilotes, com abans. El més polític que havia vist en avionetes de platja era el missatge dels 80 de “Rumasa, 5 anys de lluita”, pagat per Ruiz Mateos. Jo vaig fer EGB.
Amb aquests precedents, ¿com podem no polititzar un atemptat? Amb l'experiència a polititzar atemptats que tenim. Si Espanya fos una marca comercial podria portar com a eslògan “Espanya, polititzant atemptats des del 1897”. L'atemptat de la Rambla es va polititzar la mateixa tarda dels fets, encara que els líders de primera fila –Rajoy, Puigdemont i Colau- guardessin les formes. L'endemà, articles i editorials van decidir barrejar –oh, sorpresa- procés amb atemptats.
Va seguir la politització amb polítics de segona línia i articulistes de primera proclamant que Catalunya, amb la gestió dels atemptats, ja havia actuat com un Estat. Fins fa poc els mateixos deien que Espanya era un Estat opressor. Curiós estat autoritari que mentre oprimeix permet al territori oprimit comportar-se com a estat independent. Després es va polititzar una roda de premsa quan un periodista holandès va demanar al MVP d'aquests dies –el major Trapero- que contestés en castellà i molts vam celebrar el “Buenupuesmoltbépuesadiós”. I va seguir la politització: com que els Mossos rebien molts elogis, i el relat estava agafant, alguns mitjans van decidir desprestigiar-los, encara que el motiu de fons era simplement polític: que els independentistes que governen a Catalunya no es poguessin apuntar un gol.
I l'últim episodi de politització de l'atemptat (però, tranquils, no serà l'últim) va ser la mani de dissabte. No va ser una mani, va ser una altra cosa. Ja des del principi. Perquè la seva gestació ha sigut un part amb dolor. No es pot pretendre una mani unitària quan el que hi ha és de tot menys unitat. Tot i així, milers de ciutadans hi van anar amb l'únic propòsit d'homenatjar els morts i rebutjar qualsevol tipus de violència. Ni més ni menys. Però altres, amb tot el seu dret però dubto si triant el millor escenari, van aprofitar per parlar del seu llibre. Temien tant ser manipulats per l'altre, que alguns (insisteixo, alguns) devien pensar: “Abans que ens manipulin, manipulem nosaltres”.
Ja divendres vaig escoltar una tertúlia on s'especulava amb la possibilitat que hi hagués manifestants que s'hi presentessin amb banderes estelades i espanyoles. Es veu que hi havia xup-xup. Els juro que no m'ho vaig creure. Vaig pensar que si n'havia serien molt poques, i que la marxa tindria com a protagonista el crit unànime de “No tinc por”. No em diguin il·lús perquè tingui una il·lusió. La realitat va ser que, per un costat, es van repartir banderes espanyoles de plàstic. Altres les portaven de casa. Però van quedar pràcticament eclipsades per la quantitat d'estelades amb crespons negres (tal com havia demanat l'ANC), perquè en posades en escena efectistes i televisades és molt difícil guanyar l'independentisme, amb anys d'experiència al darrere. He al·lucinat bastant amb els que per justificar la presència de les seves banderes han dit que altres manifestacions contra el terrorisme havien estat plenes de banderes espanyoles. ¿De veritat que per construir un nou país copien les maneres de fer de l'Espanya més rància?
Sí que vaig pensar que el Rei es podia emportar alguna xiulada. Alguna. Però no la que li va caure, equiparable a les que ja ha rebut en les finals de la seva copa. Entenc la protesta (encara que crec que no era el dia) per la hipocresia d'un cap d'estat que arriba a acords comercials amb l'Aràbia Saudita i assisteix a una mani contra el terrorisme gihadista. Però si, a nivell ètic, els catalans som tan exigents (que em sembla genial que ho siguem), m'hauria agradat veure manifestacions de protesta a les portes del Nou Camp quan a l'equip símbol de Catalunya el patrocinava Qatar Foundation o Qatar Airways.
Crec que a aquestes altures del partit entre indepes i no indepes, qualsevol cosa que es faci -fins i tot aquest article- va acompanyada de l'ombra de la sospita, del recel, del prejudici. ¿Algun dia tornarem a intentar entendre l'altre? Ens hem acostumat a parlar d'“ells” i “nosaltres”, sense oblidar els molts catalans que s'ho miren amb distància, fastiguejats, avorrits, després de cinc anys esgotadors. Però els més cafeters, es miren de cua d'ull, es vigilen, a veure si l'altre la caga més. Crec que aquesta setmana hem sentit una certa vergonya per actituds fins i tot dels "nostres”. Els lectors fidels d'algun diari que no han suportat la línia editorial del seu diari, o els moltíssims catalans que havent assistit a totes les grans manifestacions de les diades, dissabte es van avergonyir amb el que van veure. “Això no tocava”. Els independentistes normalment saben aprofitar les seves ocasions, però dissabte no van tenir la seva millor tarda.
I per no saltar-nos la tradició, entre els uns i els altres hem tornat a polititzar un atemptat. Perquè potser ja no pot ser d'una altra manera. Perquè quan ens vam despertar, ja tot estava polititzat. Una llàstima, sobretot després de la lliçó que ens van donar els serveis d'emergències, el personal sanitari, les diferents policies (amb un paper destacadíssim per als mossos), i la ciutadania anònima que des de la tarda dels atemptats va reaccionar amb grandesa. Queden imatges que et reconcilien amb tot: els pares del nen de Rubí abraçant l'imam, o la germana de dos dels presumptes terroristes llegint entre llàgrimes el manifest de Ripoll. Només un dia després dels atemptats, sense protocols ni parafernàlia, la ciutadania es va treure de la màniga un eslògan ja universal, i en català: “No tinc por”. Reconec que vistes les actituds d'alguns, jo començo a tenir-ne. Quin setembre ens espera. I quin octubre. I quin novembre. I quin…

L'AMPOSTINA ZAIDA ARDIT PROTAGONISTA D'UN ANUNCI


Resultat d'imatges de zaida ardit
Potser heu vist el nou anunci de Kentucky Fried Chicken Espanya (KFC) i si l'heu vist potser us heu fixat que hi surt una cara coneguda. Es tracta de Zaida Ardit que ja fa uns anys va sortir en un dels anuncis que Freixenet fa de cara Nadal fent de bombolla daurada.  
Si no l'heu vist, podeu fer-ho mirant el vídeo a partir d'aquest enllaç: https://youtu.be/2WIK9cUg5ZI

dimecres, 30 d’agost de 2017

DIARI DE L’AGOST. DIMECRES 30

EL NOSTRE DELTA A DESCOBRIR CATALUNYA
Ja està a la venda el número de setembre de Descobrir Catalunya on s’hi pot trobar Escapades pel Delta, tot i que la gent d’aquí preferim escapar-nos cap a d’altres destinacions.
Signen els reportatges Artur Gaya, Silvia Berbís, Santi Valldepérez i Oriol Gracià que, al menys a mi me sonen bastant... Una part de les fotografies són de Mariano Cebolla, un extraordinari fotògraf de natura. I al seu contingut ens trobarem amb personatges, paratges, gastronomia, recomanacions, etc. que, amb tota seguretat, si coneixes el Delta té seran familiars.
Menció a part tenen les fotografies, la majoria d’una inqüestionable bellesa que ja m’agradaria a mi haver-les fet.  
L’EXÈRCIT CATALÀ
Segons el President Puigdemont, a una futura Catalunya independent, un exèrcit li és del tot imprescindible. Ho ha justificat per l’amenaça gihadista i hi ha afegit: Fa falta un esforç en intel·ligència militar i recursos per afrontar els atacs de les guerres modernes.
Guerres modernes? Aviació? Atacs amb míssils? Escuts antiaeris? La tecnologia militar és molt cara i a un país com Catalunya, insignificant al costat de les superpotències militars, un exèrcit no garantiria la seguretat ciutadana més del que ho fa la nostra policia.
Per tant, des del meu punt de vista el que s’hauria de fer és dotar als Mossos d’Esquadra dels mitjans tècnics i tecnològics més avançats i, evidentment, tenir accés
Això sí, pot servir per a crear ocupació. En un món on cada dia les màquines supleixen les persones, sempre és satisfactori que es creï feina tot i que no sigui, precisament, la que més riquesa pot crear...

Diarilaveu.com. 
RESPOSTA A PEDRO MARÍN, REGIDOR DEL PP DE CIUDAD REAL
Pedro Marín: Quan vas a Hisenda només veus espanyol, a urgències , només estrangers.
El Sr. Marín és un ignorant. Per una part fa ús d’una part del discurs que solem emprar els xenòfobs quan rebutgen la presència d’immigrants al nostre país: Col·lapsen les urgències sanitàries. Els estudis desmenteixen aquest fet, tal i com queda demostrat a l’article que jo mateix vaig compartir la setmana passada.
A part d’això comet un error al parlar d’Hisenda quan, segurament, pretenia parlar de l’Agència Tributària que és l’ens que recapta els principals impostos de l’Estat espanyol. Com sempre aclareixo, L’Agència Tributària és només una branca d’un gran arbre que es diu Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques. A part de l’Agència Tributària, altres rames de l’arbre són: Duanes i Impostos Especials, Cadastre, Classes passives de l’Estat, etc.  
Com que treballo a l’Agència Tributària, la conec en profunditat i per tant, puc parlar-ne en propietat. Dir que només hi veus espanyols és el mateix que dir que no s’hi veuen estrangers i això és mentida. A totes les províncies hi ha una delegació que sol ocupar un edifici cèntric i generalment històric i unes administracions obertes a partir de 1985, però que darrerament també se’n ha tancat alguna. Les administracions solen estar a les poblacions més importants de la província (en el cas de Tarragona a Reus i Tortosa) i a les ciutats grans a l’extraradi.
Però com els del PP hi van poc i s’hi van és a les delegacions o a les administracions dels barris opulents, allí d’emigrants no ne veuen... Si vinguessin a l’administració de Tortosa ne veurien cada dia realitzant tràmits diversos i no només demanant ajudes (de fet deduccions d’IRPF) com també sol afirmar la rumorologia popular.  

LA CIUTAT QUE VOLEM 30-08-2017

Illa de contenidors del carrer Amèrica, al costat del pati del col·legi Miquel Granell. 
Papers tirats pel terra...
Qui ho ha fet? Voleu una pista? 
Mireu la segona foto. 



LA NOSTRA RIBERA 280






BURGOS 32