COMPARACIONS ODIOSES

Vaig llegir que la cap de l’oposició a l’Ajuntament de Tortosa la senyora Meritxell Roigé (a partir d’ara la Ressentida) va dir de Jordi Jordan, el ja exalcalde de la capital del Baix Ebre, que havia estat ‘el pitjor alcalde de Tortosa’.

Normalment, aquestes afirmacions s’usen de forma banal i demostren la poca sintonia que hi ha, en aquest cas, entre els dos polítics tortosins.

No sé si la Ressentida ha fet un acte de memòria i ha donat una repassada a la llista d’alcaldes que hi ha hagut a Tortosa al llarg de la seva història, que són molts. Només des del restabliment dels ajuntaments democràtics n’hi ha hagut 6, a saber, Vicent Beguer, Marià Curto, Joan Sabaté, Ferran Bel, la mateixa Meritxell Roigé i, finalment Jordi Jordan.

Però és que la llista d’alcaldes tortosins és molt més àmplia. Només cal donar una ullada a l'enciclopèdia digital Ilercavònia i veureu els alcaldes de les diferents èpoques del segle XX, dictadura de Primo de Rivera, Segona República, dictadura franquista (Felipe Tallada, Joaquín Fabra...) i finalment, des del restabliment dels ajuntaments democràtics. ¿De veritat que Jordi Jordan ha estat el pitjor alcalde? Insisteixo, ¿és que la Ressentida els ha estudiat a tots i cadascun i és coneixedora del legat que van deixar després dels seus mandats?

De vegades les coses queden molt més clares si hi poses un bon un exemple. L’any 2014 mon fill Albert estava fent un Erasmus a Croàcia. Vam aprofitar l’ocasió per a conèixer aquell bonic país banyat pel mar Adriàtic.

Vam començar la visita per la capital, Zagreb, que era on estava la facultat on estudiava. Des d’allí vam passar a Zadar, posteriorment Trogir, Split i, per acabar a Dubrovnik, segurament el poble més turístic d’aquell país i parada obligatòria de molts dels creuers que van per la Mediterrània.

L’anècdota que us vull explicar va tenir lloc a Zadar molt abans de la nostra visita. Al port, mirant cap a l’oest, es pot veure un cartell on posa que durant una visita, el cineasta Alfred Hitchcock va dir que des d’allí es podia veure la posta de sol més bonica del món.   

¿En què va basar-se el mestre del suspens per a fer aquesta afirmació? Entenc que va ser una manera de voler quedar bé amb la població, però postes de sol boniques se’n poden veure a molts de llocs i, aquells que sortim sovint a fotografiar-ne, sabem que no sempre són iguals tot i que estiguis al mateix indret.

Els que vivim al Delta de l’Ebre tenim l’enorme fortuna de poder contemplar i fotografiar postes de sol increïbles. Ara bé, ¿són les més boniques del món? No ho sé, només sé que de vegades són precioses. De llocs meravellosos d’on veure postes n’hi ha molts i, per tant, fer determinades afirmacions és del tot un gest gratuït.  

En conseqüència, arribo a la conclusió que les comparacions són odioses. És molt fàcil dir allò que t’interessa en cada moment, però no sempre (per no dir mai) pots tenir la certesa que el que dius es tracta d’una veritat irrefutable. Sense raonament i sense coneixement de tot el que ens envolta mai podem assegurar que una determinada cosa sigui millor o pitjor que una altra.

A la vida s’ha de ser objectiu i no demostrar ressentiment cada cop que en tens l’ocasió de fer-ho.  

Zadar, orgue de mar.

MÉS INFORMACIÓ: 

Alcaldes de Tortosa | Ilercavònia | Fandom

Alfred Hitchcock | Secret Zadar | Tourismusverband von Zadar

L’UN PER L’ALTRE LA CASA SENSE AGRANAR...

La Farinera. 

El problema de l’aparcament de l’Hospital de Tortosa (dit del Verge de la Cinta) ja fa massa anys que dura, massa...

Mentre creixia el número d’usuaris, però sobre tot el parc de cotxes, les places d’aparcament es mantenien estancades i ni l’aparcament de la vergonya (l’habilitació dels fossats de les antigues muralles) resolia, ni parcialment, el problema.

Ja fa uns 3 anys, el metge Ismael Piñas, que per aquell temps ostentava el càrrec de director Territorial del Departament de Salut de les Terres de l’Ebre, va ser el primer de parlar-me del projecte d’instal·lar un ascensor al talús que hi al peu del propi hospital i que dona al començament de l’eixample tortosí.     

Incommensurablement, els anys van passant i la solució no arriba. Fa uns dies, l’alcaldessa de Tortosa Meritxell Roigé va anunciar que Salud (una àrea del Govern que depèn d’ERC) no el faria... Mentre que des d’ERC diuen que l’hauria de fer el departament de Territori i Sostenibilitat que, en aquest cas depèn de JxCat. O sigui, els uns pels altres, la casa sense agranar...  

Però anem a fer una mica d’història de com s’han succeït els fets: des de la construcció d’un nou hospital fins l’ampliació de les places d’aparcament i la millora dels accessos al vell (o no, ja es veurà...)

L’any 2006, Marina Geli, per aquell època consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya, davant les imminents eleccions autonòmiques, va anunciar la construcció d’un nou hospital a la zona coneguda com la Farinera, a tocar de l’Eix de l’Ebre. Tothom ho va interpretar com una mesura electoralista.

Zona habilitada com aparcament de l'hospital. 

No obstant això, l’any 2009, l’Ajuntament de Tortosa, amb Meritxell Roigé com a regidora d’Urbanisme, va aprovar 3 plans parcials, un d’ells el de la Farinera. Aquest pla parcial incloïa una reserva de sòl per a la construcció d’un nou hospital.

Amb el retorn al poder de CiU a finals de 2010, el departament de Salut encapçalat per Boi Ruiz (anteriorment president d’una associació empresarial de salut privada), s’ajorna el projecte per motius econòmics, tot i ser una promesa electoral de la pròpia coalició nacionalista.

A començaments de l’any 2011, per unanimitat, el Ple de l’Ajuntament de Tortosa aprova una moció del PSC on es reclama la urgent construcció de l’hospital. L’alcalde Ferran Bel, tot i l’escepticisme demostrat anteriorment, afirma que no renunciarà al nou hospital.    

El temps segueix passant i l’any 2017 Ferran Bel sorprèn tothom en afirmar que tenen uns terrenys millors per a ubicar-hi el nou hospital, tot i que no aclareix quins son aquests terrenys. En referir-se al nou hospital, ja no el considera com una necessitat immediata i dilata el termini per a construir-lo en uns cinc, deu o quinze anys vista... (textualment)

Una vegada més s’ha posat de manifest la nul·la voluntat per part dels diferents governes convergents i postconvergents (incloent-hi també ERC que actualment està al Govern) per a resoldre els problemes que patim a les Terres de l’Ebre. Perquè el nou hospital no és un equipament exclusiu de la ciutat de Tortosa sinó de tot el territori i molt especialment de les comarques del Baix Ebre i el Montsià que el tenen com a referència.

DES DE DINS I DES DE FORA

2015: ERC fa alcalde de Tortosa a Ferran Bel (CiU). 2019 ERC: farà alcaldessa de Tortosa a Meritxell Roigé.

Segons el seu cap de files Xavier Faura la diferència consisteix en que l’any 2015 hi va haver un pacte d’estabilitat per a tota la legislatura i aquesta vegada no.

En canvi, l’única diferència que hi troba jo és que l’any 2015 Movem Tortosa i PSC van oferir l’alcaldia a Josep Monclús i aquesta vegada Jordi Jordan, com a primera força de l’oposició volia ser alcalde, tot i que sembla que estava disposat a compartir l’alcaldia.

El que si que és veritat, és que Movem Tortosa i ERC van oferir un pacte amb el PSC, però aquest se’n quedava fora del govern, la qual cosa els socialistes tortosins no van acceptar.

ERC al·lega que un pacte amb un partit del 155 con el PSC, grinyolaria... Des del meu humil punt de vista, són excuses de mal pagador. Mesclar la política local amb la nacional és voler donar la culpa als altres per a no assumir les pròpies mancances.

ERC sap que estar dins o estar fora, poc canviarà la forma de fer política. Quan jo estava a l’ajuntament, el meu grup polític, el PSC que se trobava a l’oposició aprovava més del 90% dels punts dels plens a Roig primer i a Ferré més tard.

Què vull dir amb això? Que als ajuntaments on l’acció de govern se limità quasi exclusivament a millores per a la ciutat, els partits de l’oposició solen votar favorablement la majoria de les propostes de l’equip de govern. Evidentment que hi poden haver matisos, però ningú rebutjarà una mesura que pugui millorar algun aspecte del municipi.

De totes maneres Meritxell Roigé no té assegurada l’alcaldia. Tot i que el més normal és que no passi, Jordi Jordan podria ser investit alcalde amb els vots de la CUP (Xavier Rodríguez ja ha avançat que votarà per ell) i el PSC. En total Jordan sumaria 9 vots a dos de la majoria absoluta. Si tenim en compte que Junts per Tortosa ne té 7 i que ERC ja ha avançat que votarien pel seu candidat, ni sumant-hi el vot de C’s (encara molt més improbable que passi), superarien els 9 del candidat de Movem.

Però el més lògic és que Meritxell Roigé sigui investida només amb els vots del seu grup i que Junts per Tortosa hagi de governar en solitari. O amb el suport d’ERC des de fora...

El desenllaç: dissabte.     

EL ‘PACTÒMETRE’ TERRITORIAL : TORTOSA

Passi el que acabi passant, el futur pacte de Tortosa serà el que més doni que parlar de tot el territori. Primera i principal perquè del territori de l’Ebre n’és la capital i segona perquè fa 4 anys ERC (4 regidors) amb Josep Monclús al cap davant van rebutjar l’alcaldia que Movem Tortosa (4) i el PSC (3) li van oferir amb safata de plata. Personalment no conec ningú que tenint la possibilitat de ser alcalde ho hagi rebutjat. Tots els caps de llista que se presenten a les eleccions municipals diuen que ho volen ser... I sinó, per a què se presenten?

Bé, aquest any la situació és molt semblant, tot i que Junts per Tortosa (Abans CiU) amb Meritxell Roigé de cap de llista substituint Ferran Bel, ha perdut un regidor que ha guanyat Movem Tortosa amb Jordi Jordan al cap davant de la formació. Per tant, aquesta vegada Movem Tortosa ha aconseguit 5 regidors, ERC, 4 i PSC, 3 (totes dues formacions pràcticament han calcat resultats)

Per tant, qui sé sent recolzat pels resultats per a intentar formar govern és Jordi Jordan i, a diferència de fa 4 anys no oferirà l’alcaldia al cap de llista d’ERC (en aquest cas Xavier Faura), sinó que li demanarà suport per a ser investit alcalde.

Però no crec que Faura li ho posi tan fàcil. Tot i ser una llista molt renovada amb molts membres de la plataforma que va crear el propi Faura (Tortosa SÍ), ERC, tradicionalment ha estat al costat de CiU i, per tant, tampoc seria d’estranyar que en aquest cas repetís el mateix, tot i que podria significar la mort política d’alguns dels integrants de la llista.

També seria possible que arribessin a un pacte per a alternar-se en l’alcaldia. Podria haver fins i tot tres alcaldes en 4 anys: Jordi Jordan, Xavier Faura i Enric Roig. Complicat, però sabem que tots és possible, tal i com va passar a la Ràpita del 2000 al 2003 (moció de censura a Miquel Alonso)  

A TORTOSA SE’N VA UN AMIC...

Ferran Bel acaba el discurs de comiat com alcalde després de quasi 11 anys al front de l’Ajuntament de Tortosa. En aquell moment els altres 20 regidors que composen el ple municipal i el públic assistent que no s’han volgut perdre un acte tan emotiu com aquest, se posen dempeus i com una sola veu comencen a cantar:

Algo se muere en el alma cuando un amigo se va, cuando un amigo se va algo se muere en el alma... Y va dejando una huella que no se puede borrar... No te vayas todavía no te vayas por favor, no te vayas todavía que hasta la guitarra mía llora cuando dice adiós... Y un pañuelo de silencio a la hora de partir...  

Bé, potser no ha estat exactament així... El que passa que després d’escoltar les seves paraules l’altre dia a la SER vaig pensar que passaria una cosa com aquesta. Segons Ferran Bel se’n va content, haver fet molta feina i donant gràcies a l’oposició pel fàcil que li havien posat...

Perplex. Atònit. Sense paraules... Així és com me vaig quedar! Què l’oposició li ha posat fàcil? Aquest argument és propi d’aquell cacic quan se’n va menyspreant els seus rivals polítics als quals ha tractar sovint de forma paternalista. Sé de que estic parlant perquè jo també he viscut situacions semblants.

Vaig conèixer Ferran Bel abans de que fos alcalde de Tortosa. Fins i tot abans de que fos President del Consell Comarcal del Baix Ebre, el seu trampolí polític per accedir a l’alcaldia i derrocar Joan Sabaté. I no era fàcil fer-ho ja que el 2007 els socialistes encara mantenien pràcticament intacta la seva hegemonia política. Aquell mateix anys Montilla (PSC) seria escollit President de la Generalitat i l’any següent el PSOE tornaria a guanyar les eleccions generals.

I com va ser possible? Tot i guanyar en regidors, Ferran Bel no va aconseguir majoria absoluta. Tot depenia d’ERC i l’agrupació local de la capital del Baix Ebre ho van tenir clar: donarien suport a aquells que només uns anys abans volien mercadejar amb l’aigua de l’Ebre.

A partir d’aquí Ferran Bel se va anar engreixant (políticament parlant, es clar) i a les pròximes eleccions, les del 2011, va guanyar no per majoria absoluta, sinó absolutíssima. Allò li va permetre regnar sense haver de comptar amb ERC a qui els hi va donar una puntada de peu al cul. Ja no li feien cap falta!

Finalment van arribar les eleccions del 2015 i s’hi van presentar noves llistes. La deriva socialista va portar que alguns dels seus militants, així com d’altres partits, s’agrupessin en Movem Tortosa. Ferran Bel (a qui molts de tortosins, finalment, ja van veure de quin peu coixejava) va perdre la majoria absoluta, una cosa que només uns anys abans ni es contemplava per una gran part de les tortosines i tortosins. L’Ajuntament de Tortosa podia conformar una nova majoria si s’arribava a un acord entre Movem Tortosa, el PSC i ERC. Però oh sorpresa! ERC, tot i que sé li va oferir l’alcaldia a Josep Monclús, el seu cap de cartell, en un fet insòlit i amb pocs precedents (jo no ne recordo cap) ho va refusar i li va tornar a donar l’alcaldia a Ferran Bel. Segurament els analistes ho veuran com una reafirmació de la nova majoria que governava Catalunya (CDC i ERC –és l’explicació més lògica), però l’actitud de Monclús de refusar l’alcaldia, des del meu punt de vista, va ser un acte de servilisme i covardia cap a una persona que havia anat guanyant pes polític dintre i fora del seu partit.

Adéu-siau Sr. Ferran Bel!

Benvinguda Sra. Soraya Roigé!