Darrera Hora
M’han dit aquest matí que Manel
Ferré podrà seguint sent el president del Consorci de Salut i Social de
Catalunya com a representant d’un poble... Qui m’ha informat no se’n recordava
del poble que era. Després de que li demanés a Adam Tomàs poder seguir al
consell d’administració de l’Hospital Comarcal d’Amposta i després de que l’actual
alcalde li digués que això no podia ser perquè no era regidor, sembla ser que
ha remogut cel i terra per a trobar una solució al seu màxim desig: seguir
amassant diners.
Retrobada
Sabeu que acostumo a parlar poc de mi, però
avui ho faré.
El dia d’ahir no va ser un dia qualsevol.
Tampoc és que passés un fet considerat rellevant, però per a mi va ser
extraordinari, però sobre tot entranyable.
Ahir, després de més de 41 anys (que es diu
aviat, però que des de llavors ha plogut molt, tot i els anys de sequera), em
vaig retrobar amb una petita, però representativa part de la classe de 6è 6 de
l’institut Antoni Martí i Franquès de Tarragona (encara que per aquell temps s’ometia
la preposició de i, sobre tot, l’accent era tancat)
Dels antics companys només hi eren Lali Amorós,
Cabe Garcia, Cori Duran, Gloria Delgado i Joan Maria Vianney Pons. També hi eren
(encara que no ens coneixíem, una tal Nancy i un tal Joan Rafel. Però sense cap
mena de dubte, l’estrella del dinar va ser Jordi Gual, el professor de religió
que va ser expulsat de l’institut. Evidentment era capellà i ho segueix sent,
però ja m’agradaria a mi que tots els capellans tingueren una ment tan oberta
com ell. Jordi té en l’actualitat més de 80 anys, però pel que vaig poder
veure, està en plena forma.
La trobada va ser al restaurant Va de Gust del
carrer Sevilla i després, per acabar-ho bé, la majoria dels assistents anàrem a
casa la Lali, a uns 25
metres de distància del restaurant per a seguir parlant
sobre temes diversos: records de joventut, situació actual, etc.
Per cert, una vegada em van explicar que quan es trobar un grup de persones (sobre les 7) sempre hi algú que coneix a un altre algú que res té que veure amb el grup. Ahir em va passar. Jordi Gual coneix a Toni, el capellà de l’església del Sagrat Cor d’Amposta. Pensareu que, com que tots dos són capellans, és normal... Però no ho és tant, ja que pertanyen a dos diòcesis diferents (Jordi Tarragona i Toni Tortosa) i tampoc són de la mateixa generació (és porten d’uns 20 anys)
Absència
Ahir pel matí, abans de marxar cap a
Tarragona, em van dir que fa temps que no es veu pel poble a l’exalcalde Rojo y Gualdo. Igual està reclòs a la
seva mansió de Favaret, però el més lògic
és que estigui fora d’Amposta, ja que sé suposa, que si estigués a Favaret, de tant en tant, s’aproparia
pel poble.
Us explicaré uns fet que potser alguns de
vosaltres ja coneixeu, però que tenen la seva gràcia.
Mentre Roig va ser alcalde vivia a l’avinguda
de Catalunya, concretament al bloc de pisos anomenat Unión y Futuro. No se’n va anar a viure a Favaret fins que ja va
anunciar que no repetiria com a cap de cartell de CiU. Sembla ser que no volia
fer ostentació i fins i tot portava un cotxe (un Mercedes, això sí) que tenia
més de 10 anys, potser quinze.
Tot indica que va aconsella el mateix al seu
successor al càrrec que, com ell, va mirar també de cuidar aquests detalla: un àtic
a tocar de l’avinguda de Catalunya i un Mazda, no de quinze anys, sinó de més
de 20! Encara que darrerament se’l veia molt més amb el Range Rover que li va cedir
(al menys això és el que ell diu), el Consorci de Salut i Social de Catalunya o
el que és el mateix, la patronal de la salut privada del Principat.
Ocupació
Sempre és per estar content quan baixa el nombre
d’aturats per què algú ha trobat feina. Qui n’ha trobat durant els darrers dies
ha estat l’exalcalde de la Ràpita i expresident del Consell Comarcal del Montsià
Juan Manuel Martín Masdeu. Ni Joan
Masdeu ni Joan Martí. El seu veritable nom és en castellà. Això sí, segur que
com qualsevol convergent sempre ha estat catalanista i ara és independentista.
Què tingui el nom en castellà és un petit detall sense importància.
Bé, com os deia, Juan Martín Masdeu ha trobat
feina. L’han fet director de l’Institut per al desenvolupament de les Comarques
de l’Ebre (l’IDECE)
A la foto que van publicar els mitjans de la
presa de possessió del nou director es podia veure al Conseller de Territori i
Sostenibilitat Santi Vila i a l’inefable delegat del Govern Xavier Pallarès,
però no al antic director, el morenc Jordi Borràs.
Imagino que, en aquest cas, s’ha fet valer la
fortalesa i els suports de l’exalcalde rapitenc davant l’antic director. I és
evident, segurament, Jordi Borràs, que devia d’esperar, al menys esgotar la
legislatura, s’ha vist al carrer.
Per tant, l’alegria no és completa ja que
Jordi Borràs, al menys que hagi recuperat el seu antic lloc de treball, s’ha quedat sense feina.
