LES CREUS DE BORGONYA D’AMPOSTA

Primer potser us intento explicar que és la creu de Borgonya o creu de Sant Andreu. No és fàcil. La creu de Borgonya és un símbol en forma de ‘X’ que tradicionalment ha estat vinculat amb la monarquia espanyola, tot i que el seu origen el trobem a França i més concretament al l’antic ducat de Borgonya que comprenia els territoris de l’actual regió francesa de la Borgonya i 17 províncies més dels Països Baixos, l’antiga Holanda. Aquest emblema va arribar a Espanya el 1506 de la ma de la Guardia Borgonya de Felip I de Castella de sobre nom el Formós i ha perdurat fins Joan Carles I, l’Emèrit. Els exercits de terra espanyols la van utilitzar com a símbol en diferents èpoques com per exemple a la batalla de Pavia de 1525, pels terços durant el regnat dels Habsburgs i en altres regiments de la monarquia hispana dels segles XVI, XVII, XVIII i començaments del XIX. Actualment encara la podem trobar a les cues d’avions de l’Exercit de l’Aire. Segons sembla fou el general Franco qui va manar pintar-les per a no confondre els aparells de l’aviació nacional amb els de la II República que portaven la bandera tricolor. A partir de 1935, la versió del ‘sautor roig sobre fons blanc’ (terminologia heràldica) es convertiria en la bandera del moviment carlí que va donar suport al cop d’estat que derivaria en l’anomenada Guerra Civil Espanyola. Un exemple el tenim en el Terç de Montserrat que van lluitar a la batalla de l’Ebre. Com heu pogut comprovar l’única relació que ha tingut al llarg de la història la creu de Borgonya amb Catalunya ha tingut unes connotacions negatives ja que qui la portava era una unitat de l’exercit feixista que va lluitar contra la llibertat i la democràcia de Catalunya. Després d’aquesta explicació us he de dir que encara avui en dia la creu de Borgonya o més concretament les creus de Borgonya (ja que n’hi ha 4) encara son presents a Amposta i més concretament a la part inferir de les portes laterals de la tanca que hi ha a la part davantera del que avui és el Museu de les Terres de l’Ebre i que originalment van ser les escoles públiques Miquel Granell construïdes entre 1911 i 1912 projectades per Ramon Salas i d’estil modernista. L’edifici està inclòs a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i també està declarat com a Bé Cultural d’Interès Local. No sabria dir si aquestes creus de Borgonya es van col·locar quan es va construir l’escola o bé posteriorment, potser una vegada acabada la Guerra Civil. Actualment s’hi hi està fent una important rehabilitació que afecta a la façana principal així com a la tanca que inclou les dues portes esmentades amb les corresponents creus de Borgonya. Fa uns dies em vaig posar en contacte amb l’alcalde Adam Tomàs per a advertir-lo sobre aquesta anomalia ja que aquest símbol bé podria qualificar-se de feixista i per tant susceptible de ser retirat si ens atenem a la Llei de la Memòria Històrica. L’alcalde em va respondre que ho hauria de consultar amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (ja que al tractar-se d’un edifici ‘protegit’ no es poden prendre mesures que alterin la seva estructura actual). No obstant, penso que en un cas com aquest no hi hauria d’haver cap tipus de problema per treure’s definitivament aquest tipus de simbologia.

NOSTÀLGIA D’UNA ALTRA ÈPOCA

Davant les eleccions municipals del proper 28 de maig crida poderosament l’atenció una de les 8 candidatures que es presenten a la ciutat de Tortosa: ‘Tortosins pel Monument’. A les Terres de l’Ebre i m’atreviria a dir que a tota Catalunya quan es parla del ‘monument de Tortosa’ tothom sap a quin monument ens referim: al que hi ha al bell mig de l’Ebre, sobre la bases del que un dia va ser el pont de la Cinta, al costat del pont de l’Estat, també conegut com 'el monument de la vergonya'. Quan es va aixecar aquest andròmina va ser per a commemorar els ‘XXV años de la paz de Franco’, un concepte que no hem d’oblidar! A partir d’aquí, per moltes reinterpretacions que es puguin fer i per molta parafernàlia feixista que sé li hagi pogut treure, com ara l’anomenat ‘Victor’, símbol de victòria franquista, el fet inicial segueix invariable. La història no es pot canviar.

Però l’andròmina de Tortosa no és l’únic monument franquista reinterpretat que encara queda en peus a les nostres terres, tot i que la resta son més menuts. Un exemple és el conegut com el ‘monolito’ de Santa Bàrbara. El motiu pel qual va ser col·locat al començament del carrer Major va ser la commemoració de la mateixa efemèride. Fa anys també va ser reinterpretat per a convertir-se en un ‘Monument a la pau’, tal com apareix a la inscripció. Fa poc es va remodelar aquell espai i s’hauria pogut aprofitar l’avinentesa per treure’l i posar alguna cosa més adequada ja que, ‘el monolito’ no té cap mena de valor artístic... Però segueix en peu per a la glòria d’alguns. Ningú diria que dintre d’un any i mig aproximadament estarem celebrant el mig segle de la mort del dictador vist la molta simbologia feixista que encara avui exalta la seva persona o a aquells que van lluitar al seu bàndol durant la guerra derivada del cop d’estat contra la II República Espanyola. D’algun d’ells us en parlaré a mode d’exemple. -A Castelló, a un lateral del parc Ribalta hi havia una gran creu que va ser retirada a principis d’aquest mateix any.

-A Palma de Mallorca, al parc de la Feixina, un monòlit recorda els mariners morts durant l’ enfonsament del creuer Baleares que evidentment formava part de marina de guerra ‘nacional’.

-A Cinctorres, a la comarca del Ports, és un dels pobles que encara conserven la creu de ‘Caidos por Dios i por Espanya, presentes’. No sé si com en el cas de la Galera la creu ha estat sempre ‘despullada’, es a dir, sense els noms de les víctimes del bàndol franquista tal com passava a una bona part dels pobles.

-A Xerta, comarca del Baix Ebre, hi ha un rètol fet amb rajoles que també recorda els ‘XXV años de Paz’. Tot i ser bastant menut si el comparem amb la majoria em va cridar poderosament l’atenció ja que per l’ajuntament xertoli han passat alcaldes de diversos partits polítics: CiU, PSC, ERC. Si jo ho vaig vore, suposo que ells també l’hauran vist.

-A Amposta, després de treure quasi totes les plaques del ‘Ministerio de la Vivienda’ amb el jonc i les fletxes falangistes, al carrer Melilla i a la paret d’un edifici construït després de la guerra hi ha un gran rètol amb la mateixa simbologia.

Altres.

Bornos (Cadis).

Tarifa (cadis). Etc...

AMPOSTA LLIURE DE SIMBOLOGIA FEIXISTA!

Ho he dit moltes vegades i no me cansaré de repetir-ho: des que vaig sortir de l’Ajuntament d’Amposta no s’han retirar més plaques del Ministerior de la Vivienda franquista i on sortien el jou i les fletxes falangistes. I sinó és així, rectifiqueu-me per favor!

Perdó, si se’n va retirar almenys una: la que hi havia al carrer d’ Granados 12. Tot i que no sé si se va retirar per iniciativa de l’Ajuntament o bé del propietari de la casa.

Avui ho torno a dir perquè després de molt de temps sense fer-ho, l’altre dia n’he  vaig descobrir una.

Aquesta està al carrer de Góngora 7-11.

Però el que més clama al cel és el gran rètol del bloc d’habitatges que hi ha entre els carrers de Larraix (Larache), de Melilla i d’Europa i de la plaça de la Pau. És el que més dificultat té a l’hora de treure’s però amb una mica de voluntat se pot fer. I sinó que pregunten als de l’Aldea com ho van fer per a eliminar els seus, ja que de les mateixes característiques n’hi havia dos a tocar de l’avinguda de Catalunya (Hostal dels Alls).

FIXEU-VOS A QUI SE VA DONAR L'ORDE IMPERIAL DEL JOU I LES FLETXES:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Orde_Imperial_del_Jou_i_les_Fletxes  

MONUMENT FRANQUISTA A CASTELLÓ DE LA PLANA

Dissabte passat vàrem estar a Castelló i al passar pel parc Ribalta vaig poder veure el que me va sembla que era un monument franquista.
La casualitat ha volgut que justament aquesta tarda l'Associació d'Amics del Ribalta decideixin que fer amb la creu homenatge als caiguts (però només als d'un bàndol)
Fa uns anys l'Ajuntament de Castelló va reinterpretar el monument i el va dedicar a 'totes les víctimes de la violència". Una manera molt subtil per a deixar-lo com està.
Opino que a moltes víctimes no s'identificarien per a res amb aquesta creu, símbol d'un dels grans aliats de Franco: l'Església Catòlica, Apostòlíca y Romana.

http://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/castellon/hay-mantener-retirar-cruz-caidos-parque-ribalta_1054696.html

L’OBSCUR OBJECTE DE DESIG

Al costat esquerre el monument de la discòrdia. 

Al mig de l’Ebre de Tortosa hi ha una cosa que sembla que per a molts sigui un obscur objecte de desig. De no se així no s’entén perquè se’ls defensa com s’està fent.

És obscur només per una qüestió: per la seva procedència. Evidentment m’estic referint al monument que es va aixecar aprofitant una pilastra de l’antic pont que unia les dues ribes del riu, tal i com ho fa ara el pont de l’Estat a escassos metres de distància. Aquest monument va ser aixecat per a glorificar el triomf del dictador Franco commemorant els anomenats 25 Años de Paz. O sigui, més o menys allà per l’any 1966 i que Franco va inaugurar en persona. Encara recordo que de la Galera (com de tots els pobles del partit judicial de Tortosa), van sortir autocars plens de gent per anar veure al sinistre dictador.

En el decurs dels anys, el monument s’ha anat despullant i mirant de donar-li un aire més democràtic. Així per exemple sé li va treure el Victor què era el símbol que identificava a Franco i que contenia les lletres de victoria (en castellà, evidentment) Però encara hi figura la dedicatòria: A los combatientes que hallaron gloria en la batalla del Ebro. I es clar, mirat des del punt de vista dels vencedors, només van trobar glòria els d’un bàndol, als altres que els bombin...

Per molt democràtic que sigui fer una consulta a la ciutadania sobre si es treu o bé es conserva el monument, per sobre d’això hi ha una llei que s’hauria de complir. Si l’actual equip de govern i aquells que li donen suport presumeixen de demòcrates, el que haurien de fer primer que res és acatar les lleis que s’han aprovat. I, des del meu punt de vista, la Llei de ,a Memòria Històrica no és una llei més, és una llei que pretén reparar l’enorme injustícia que va patir el nostre país durant dècades.

Si algú no té memòria històrica o, simplement, no va viure ni la guerra ni el franquisme, li vull recordar que la guerra Civil Espanyola va ser producte d’un cop d’estat feixista contra un règim democràtic com era la II República Espanyola. Al finalitzar la guerra, el bàndol vencedor va represaliar a tots aquells rojos (o que els sospitosos de ser-ho) i que no havien marxat cam a l’exili a França, Mèxic o un altre país.

Quan es fan actes d’homenatge a les víctimes, sempre hi ha una frase que predomina sobre la resta: Perdonem però no oblidem! I jo pregunto: ¿És què a l’equip de govern de Tortosa no hi ha ningú que tingui familiars que van morir defensant la democràcia o van haver de fugir abans de ser ajusticiats, sovint injustament, pel règim totalitari de Franco? Si la resposta és sí, poc ho sembla, poc honren els seus avantpassats!

No cal entrar en detall de com ha anat tot aquest procés que fa anys que dura. Segurament unes de les paraules més sorprenents van ser pronunciades per la primera tinent d’alcalde Merixell Roger: A la consulta donarem llibertat de vot als nostres militants... Només faltaria!

Abans d’acabar vull recordar una anècdota que em sembla que ja he explicat alguna vegada. Per a commemorar los 25 Años de Paz i rebre millor al Generalísimo, Tortosa es va omplir de cartells al·lusius a l’aniversari. En algun d’aquest cartells, algú hi va escriure. ¡Y de paciència!

Des d’aquella data han passat 50 anys i encara són olts els tortosins que han de tenir paciència... Paciència per aguantar un equip de govern com el que té avui la seva ciutat.  

LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 25-09-2013

Al número 41 del carrer Grau d'Amposta encara hi ha una placa de l'antic Ministerio de la Vivienda franquista amb el jonc i les fletxes. Això sí, una mica deteriorar.
Durat els anys que vaig estar a l'Ajuntament d'Amposta i després d'aprovar la Llei de la memòria Històrica, vaig demanar a la brigada municipal la retirada de tota aquesta simbologia feixista. No podria concretar quantes en vaig trobar però de ben segur més de 20.
De totes formes a un blog d'habitatges prop de la plaça de la Pau i a tocar del riu, encara s'hi pot veure el rètol més gran que queda d'aquesta època, igual o similar a uns que hi ha a l'Aldea a un bloc al costat de la carretera.