AL FINAL TINDRAN (TINDREM) RAÓ

Els malastrucs (què sempre els hi ha) van pronosticar fa temps que després de les eleccions del 27-S hi hauria un govern d’ERC (es trencaria així la gran coalició –de fet ja s’ha trencat de cara les generals-), les CUP i Catalunya sí que es pot.

Com sabeu ahir, va ser el primer dia de debat d’investidura de Mas i es va difondre la notícia de que les CUP haurien proposat a Raül Romeva com a candidat a la presidència. El tema és que no tinc clar si es va fer protocol·làriament o bé, tal com em van explicar, en una entrevista a una emissora de ràdio, sé li va preguntar a un diputat de les CUP què els hi semblaria Romeva com a president. Evidentment, el diputat va dir que els hi semblaria bé. De fet ja fa dies que diuen que qualsevol abans de Mas.  

Durant la seva intervenció (per cert, carregada de cites), Antonio Baños li va tornar a dir a Mas que no el votarien en primera sessió i que tornés dijous... Dit així sembla que les CUP van deixar oberta la porta a que podrien facilitar la investidura de Mas en la segona sessió que es produirà demà. Però en aquest punt Mas va voler fer trampes (quines coses, no?) Li va proposar a Baños fer una reunió conjunta (una mena d’assemblea) dels 72 diputats del bloc independentista per a escollir el candidat. Mas era i és conscient de que, de produir-se, seria ell l’elegit, ja que mentre JxS tenen 62 diputats, les CUP només en tenen 10... No obstant, Baños s’ho va agafar amb ironia i li va dir que, de fer-se, el vot hauria de ser secret i potser s’ho arribarien a passar bé i tot, en referència a les veus crítiques que, en privat, qüestionen al president en funcions.

En contra del que sol ser habitual en mi (ja sabeu que sempre dic que no solc seguir debats ni entrevistes ni res que s’hi assembli), aquests dies si que estic expectant a tot el que passa i ho segueixo amb interès. Dissortadament no puc seguir totes les intervencions, però si les que més m’interessen entre les que puc veure per compatibilitats d’horaris.  

No entenc perquè el godallenc Garcia Albiol s’entesta a qualificar a les CUP de radicals i antisistema. La intervenció de Baños em va sembla molt coherent i realista davant la situació que estem vivint. Una altra cosa és que no agradi a aquells que han fet de la política la seva professió i que estan a favor, per exemple, de les portes giratòries. Des del meu punt de vista veig als de les CUP com els regeneradors de la política. Que falta li fa.  

Demà hi tornarà a haver sessió d’investidura. Tot i les paraules d’ahir de Baños, dubto que els diputats de les CUP acabin facilitant la investidura de Mas, tot hi reconèixer que, efectivament, sense capità, el vaixell no pot salpar del port.

Però abans de que arribi el demà, encara hem d’acabar el avui. I avui, a la premsa, he llegit el que m’han semblat amenaces a les CUP per part de CDC. I sinó, fixeu-vos amb aquest titular que apareix a l’edició digital del Periódico: CDC avisa: ‘A mort contra la CUP si no hi ha investidura’.

Per tant, entenc que si finalment demà Mas no és investit president, la reacció convergent serà contundent. Difícilment es tornarà a a aquell bon rotllo que hi havia abans de els eleccions:

-Es igual si votes a les CUP, el que interessa és sumar per aconseguir la independència...

I quan els hi deies que no volies veure a Mas ni en pintura, ja que era un representant del període mes corrupte de Convergència, et responien:

-Després, una vegada siguem independents, ja ho solucionarem...  

Potser els malastrucs al final l’encertaran i JxS claudicaran i presentaran la candidatura de Romeva (tot i que ell es va descartar –ara, ja que al principi aspirava a tot-), però els crítics amb Mas i a tot el que envolta el món convergent, fa temps que l’estem encertat:

-L’única cosa que pretén Convergència  amb el procés és seguir manant a Catalunya per a poder tapar les seves vergonyes (casos de corrupció) i mirar de passar pàgina sense haver de penedir-se de res.  

BAÑOS SÉ TIRA A LA PISCINA

Antonio Baños, cap de cartell de les CUP té una solució per a solucionar el problema que va sorgir després del resultat de les eleccions dels 27-S: formalitzar un govern d’esquerres apartant els convergents i acòlits.

Jo crec que aquest cabussó a la piscina de Baños és més una broma que una proposta, ja que per a què es pugui materialitzar han de confluir diverses decisions importants.

Primer que res, s’hauria de desintegrar la candidatura de Junts pel Sí. Tot i que segons les informacions periodístiques hi ha divergències importants entre Mas i Junqueras, de moment no intueixo cap trencament, tot i que de cara les generals del 20-D qualsevol cosa és possible.

La segona part encara és molt més complicada. Un govern d’esquerres hauria de contemplar ERC i els independents afins, les CUP, Catalunya sí que es pot i el PSC. I com es faria això, renunciant no només a la independència sinó que també al dret a decidir? Perquè no veig jo als del PSC (què van celebrar la Hispanitat amb el PP i C’s, sota el paraigua de la Societat Civil Catalana) molt per la labor d’abraçar, ja no dic el sentiment independentista, simplement el dret a decidir o el que és el mateix, acceptar un referèndum legal i amb garanties on els catalans i catalanes ens puguem expressar lliurament sobre el futur del nostre país.

I tal vegada, a Catalunya sí que es pot hi deu d’haver molta diversitat. Hi haurà que opini que sí i en canvi, d’altres, pensaran tot el contrari.

Un govern d’esquerres (o de concentració nacional, si al final es proposés aquest opció) hauria de comptar amb un ampli consens de totes les parts. I per aconseguir-ho, tots els partits haurien de renunciar a el que segurament són, les parts més ideològiques dels seus programes.

El que sembla clar és que ara com ara les negociacions estan en punt mort, al menys en el que respecta a un pacte de governabilitat i, sobre tot, d’investidura del nou president. Tot apunta de que fins passades les generals no hi haurà fumata blanca... I després ja ho veurem. Jo, a hores d’ara, encara no tinc clar de que es pugui arribar a un acord que permeti seguir fent camí... En un sentit o en altre.

Ja vaig dir l’altre dia que segurament Mas no va calibrar bé la data de les autonòmiques. Segurament perquè el va captivar que el primer dia de campanya coincidís amb la Diada i perquè no s’imaginava que els resultat acabessin maltractant tant (perdoneu per l’onomatopeia)

El més immediat però és la formació de la mesa del Parlament que s’haurà de constituir els primers dies de novembre. De moment sé sap que, amb tota probabilitat, la presidenta serà la xertolina Carme Forcadell, ja que, dintre dels acords de JxS, aquest càrrec li correspon a ERC que a la vegada, ha cedit l’honor a la que va ser presidenta de l’ANC i una de les principals persones responsables de tot el procés que ha seguit Catalunya des del 2012.

Però ni aquí hi ha acord. Tal com es planteja, JxS tindrien majoria absoluta a la mesa i, per tant, no reflectiria el resultat de les urnes. La solució que donen els de JxS és que les CUP pugui ocupar un lloc que ara no té perquè no li correspon. De moment les CUP no han dit res, encara que sospito que no voldran formar part del sistema, sinó no es canvia el sistema actual. Es a dir, de formar part de l’estructura d’Espanya a ser Catalunya un estat independent.    

Amb l’actual conjuntura no crec que es pugui arribar a produir, però us imagineu que passi com a l’any 1995? A les eleccions d’aquell any CiU va perdre la majoria absoluta i tota la resta de partits es van posar d’acord per a prendre-li la presidència del Parlament que, com sabeu, hauria recaigut en un diputat d’Unió, fruit dels acords de la coalició nacionalista. L’escollit (contra pronòstic), va ser el fundador i dirigent del PSC Joan Raventós.  

MAS HO TÉ MAGRE

Ahir hi havia una gran expectació per veure que dirien les CUP a una multiconferència que s’havia programat al campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Pompeu Fabra .

A partir de les 7 de la tarda, puntualment, alguns dels diputats electes van passar per davant del micròfon i van anar desgranant les grans línies mestres del seu full de ruta, coincidents (m’imagino) al 100% amb els seu programa electoral. Per tant, no s’han mogut ni un mil·límetre de la seva posició inicial.

Si algú s’esperava que parlessin de Mas i sobre si hi ha alguna possibilitat de que es faciliti la seva investidura, no va ser així. Tot i que vaig escoltar bona part de la conferència, no podria afirmar si se’l va esmentar alguna vegada o no, encara que he llegit per algun lloc de que, efectivament, no es va fer cap menció explícita sobre el president de la Generalitat en funcions. Dit això, sembla que si Junts pels Sí, finalment s’avingueren a substituir el seu candidat, les CUP podrien facilitar la investidura del nou candidat, ja que quan Raül Romeva va fer acte de presència al recinte, va ser rebuts amb crits de: President, president!  

L’encarregada d’obrir la conferència va ser l’Ana Gabriel que va dir que l’acte començava allà on va acabar el vídeo de campanya (més de 600.000 visites a YouTube) i el va tancar el cap de llista per Barcelona Antonio Baños.

Personalment em va semblar una conferència molt ideològica i coherent, ja que, com ja he dit, els membres de les CUP, van seguir fil per randa l’estratègia marcada durant la campanya electoral. A partir d’aquí es pot debatre si davant de la situació que tenim en aquests moments  s’hauria de ser més o menys inflexible (i dic inflexible i no flexible, perquè és el posicionament del partit)  

Ja per la nit, al programa de TV3 .Cat, Xavi Coral i Tian Riba van entrevistar al també diputat electe Manuel Busqueta que, aquí sí, es va reafirmar en el que sempre han dit sobre la investidura de Mas: no la facilitaran.  

Tot i que després de la conferència, membres de la candidatura de JxS diguessin que hi veuen possibilitats d’entesa, el cer és que si les CUP no cedeixin una mica, l’entesa (i per tant, la proclamació de Mas com a President de la Generalitat) serà impossible.

Tot i que em guardaré molt i prou de aconsellar a la CUP que ha de fer, trobo que una postura tan inflexible es del tot contraproduent. Si per falta d’enteniment s’han de tornar a anticipar les eleccions per a la propera primavera, la frustració i desànim pot recalar amb una bona part de la ciutadania i, crec, que afectaria molt més el bloc independentista que està vivint més intensament tot aquest procés que no al partidari de continuar com ara estem.

També pot ser que ahir les CUP volguessin marcar territori i començar per una posició de màxims per anar suavitzant-la poc a poc durant les properes setmanes mentre durin les negociacions. Evidentment si ells cedeixen en alguns dels seus plantejaments oficials, a l’altra part no els hi quedarà més remei que cedir també i tot fa pensar que, finalment, haurien d’acceptar el cap de Mas. Per tant, crec, que Mas ho té realment difícil per a encapçalar un nou govern, ja sigui autonòmic o, com voldrien les CUP, un que facilités el procés constituent i caminés cap a la república catalana.

Personalment no em valen els raonaments que s’esgrimeixen des de Convergència de que Mas és el garant del procés i ne realcen la seva figura, ja que tan Junqueras com Romeva (tot i que una part de l’electorat el pugui considerar un traïdor) estan capacitats per a dirigir al poble català cap el futur més immediat.      

LA REALITAT ÉS LA QUE ÉS

Hi ha una dita que diu: res és veritat o mentida; tot és segons el color del cristall amb el que es mira...

Però la realitat només és una, encara que tothom he veurà segons els seus interessos.  Evidentment estic parlant del resultats de les eleccions autonòmiques del passat 27 de setembre.

Quan ja fa 10 dies que es van fer els comicis electorals, si fa o no fa estem igual que en el precís moment que es va acabar l’escrutini.

Junts pel Sí són conscients de que si no arriben a un acord amb les CUP els serà pràcticament impossible investir a Mas, al menys que a la segona volta agafi un mal de panxa a un parell de diputats d’altres formacions i que puguin fer-ho per majoria simple.

Fins l’últim moment JxS intentaran que les CUP votin per Mas, però el partit que va encapçalar l’Antonio Baños sempre ha dit que no votaran per l’actual president. Demà dijous les CUP celebraran una conferència nacional on decidiran assembleàriament quina serà la postura definitiva que adoptaran. Hauran d’escollir entre fer president a Mas per a què es pugui seguir amb el full de ruta o bé no fer-ho i esperar per a una millor ocasió continuar pel sender independentista.  

La defensa aferrissada de la figura de Mas és, comparativament parlant, tan forta o més que la pressió que estan patint els electes de les CUP per a que facilitin la investidura de Mas.

Sense anar més lluny, ahir mateix, la portaveu del govern Neus Munté va qualificar a Mas d’actiu imprescindible per al procés independentista.

Mireu, no políticament, però si laboralment, tinc molt més experiència que Mas i la Munté junts. Encara que la portaveu del govern va treballar durant uns anys com a gerent de la central sindical UGT i, per tant, aquestes coses les hauria de saber. I què és el que hauria de saber? Què imprescindible no hi ha ningú! Con diuen els castellans: a rey muerto, rey puesto. És cert que quan tens una persona de gran vàlua, substituir-lo sempre és més complicat que a qualsevol altre membre de la plantilla, però al final o trobes a algú que t’ho faci o, si cal, en poses dos a fer la mateixa feina. Us podeu imaginar un Barça sense Messi? Ara què està lesionat potser és més fàcil, però arribarà un dia que o penjarà els botes o marxarà traspassat a un altre equip. I la vida continuarà...

Per tan (i em reafirmo), Mas hauria de reconèixer el seu segon fracàs consecutiu, fer un pas enrere i que els membres de la coalició s’encarreguin de buscar-li un substitut que, a més, compti amb el vist i plau de les CUP. En qualsevol altra circumstància no seria difícil, però l’egocentrisme de Mas impedeix (i molt possiblement impedirà) que hi hagi acord. Però també es veritat que CDC sovint es comporta més com una secta que com un partit polític i mantindran a capa i espasa la seva candidatura fins el final.  

Però que passarà si, finalment, no aconsegueixen arribar a cap acord? Imaginem-nos el pitjor dels casos: que el proper any tinguin que tornar-se a fer noves eleccions. També diran que són plebiscitàries? I si ara la candidatura de JxS van tenir com a lema de campanya el Vot de la teva vida, l’any proper serà el Vot de la teva vida (2)?

Em sembla que Mas, Junqueras i companyia (però sobre tot Mas), ja que cremat sinó totes, la majoria de les naus i poc li queda per a oferir políticament parlant.

Qui ho vulgui veure d’una altra manera, ho veurà, però els resultats electoral van ser els que van ser i són inamovibles. I a partir d’aquí tot són especulacions interessades.  

L’ABELLA REINA

Tot indica que ahir es va obrir una escletxa a la CUP per on els de Junts pel Sí els hi va semblar que sortia el Sol.

Tal com deia ahir un dels meus periodistes de capçalera Joan Tapia al Periódico, ni té una bola de vidre per endevinar que passarà ni és ell qui dirà als de les CUP què és el que han de fer. Ho subscric totalment.

Com a simple opinador que sóc de l’activitat política, l’única cosa que puc fer és analitzar el dia a dia i donar la meva opinió i, de vegades, aventurar-me a imaginar el que pot passar, allò que alguns anomenen elucubrar. Una altra cosa molt diferent és el que jo voldria que passés i que suposo que, a aquestes alçades, és prou de domini públic.

Ahir a Catalunya Ràdio, van estar obrint l’informatiu amb la notícia de que Quim Arrufat, un dels tres diputats que tenia les CUP aquesta passada legislatura, havia dir que no descartaven investir a Mas. Finalment un raig de llum en el difícil panorama postelectoral català. En canvi, la diputada electa Anna Gabriel segui insistint que la formació que va encapçalar Antonio Baños no votarien a favor de la investidura de Mas.  

No obstant, les CUP van proposar una fórmula per a desencallar les negociacions i que, al menys, té un nom curió, d’aquelles coses que es guarden al fons d’un calaix, però que una vegada es treuen a la llum, tothom se’n fa ressò (com per exemple la disquisició de Rajoy)  

La solució de els CUP passava per fer una mena de presidència de la Generalitat col·legiada que anomenaven coral. Fins ahir només coneixia dues accepcions de coral (corall en català): les colònies que formen unes determinades espècies marines i els grups de cant, normalment religiosos. Però com sol dir Jordi Hurtado a Saber y Ganar, sempre s’aprèn alguna cosa.

Aquest mateix matí, al programa Hoy por Hoy de la Cadena SER que dirigeix i presenta Pepa Bueno, deia José Maria Izquierdo en el seu microespai el Ojo izquierdo, que no seria el primer cop que hauria una experiència similar, ja que a la URSS n’hi va haver una, què pel que ha dit, he intuït que estava parlant de la dècada dels anys 50. També a l’antiga Roma hi van existir un parell de triumvirats que no van acabar gaire bé.

Però aquesta fórmula suggerida per les CUP sembla no tenir encaix dintre de l’ordenament jurídic català i que per tant, seria impossible, al menys d’entrada. Tampoc agrada a CDC  que, ara com ara encara (al menys en públic) segueixen recolzant a Mas per a que continuï sent l’abella reinadel rusc català.        

Tal com apuntaven diversos comentaristes polítics, si Mas, per un costat sumava (alguns pensaven què sense ell el procés no aniria en lloc), per l’altre costat restava i la prova està en que la candidatura de Junts pel Sí, tot i estar integrada per CDC, ERC i diverses associacions, va obtenir 10 escons menys dels que havien aconseguit l’any 2012 CiU i ERC. Per tant, hi ha un sector important de la societat catalana que no creu que Mas ha de continuar sent l’abella reina.  

Crec recordar que va ser al meu comentari de dilluns que deia que tot i que des d’una setmana abans de les eleccions ja no es podien publicar enquestes electorals, les candidatures amb suficient poder econòmic, segurament en continuaven fent per a veure l’evolució del vot dia a dia. Possiblement per això, divendres (el darrer dia de campanya abans de la jornada de reflexió), JxS van demanar que no es votés a les CUP, perquè sabien que per si sols no arribaven als 168 diputats necessaris per tenir majoria absoluta.

La tarda nit electoral la vaig haver de passar a l’Hospital de Tortosa per un problema de salut de ma mare. La meva dona que també ens acompanyava ens tenia al corrent dels darrers esdeveniments. Minuts abans de tancar els col·legis electorals (i, evidentment abans de l’enquesta que havia fet TV3 a peu d’urna), mon nebot Xavier Tomàs va començar a piular donant alguns resultats que després es confirmarien: el zero de UDC, el gran resultat de C’s, etc.

Com podia saber mon nebot unes dades tan precises si no tenia a ma alguna dada al respecte?

Per aquells que no sàpiguen qui és Xavier Tomàs, els hi diré que és un dels col·laboradors més propers de Xavier Trias (alcalde de Barcelona entre 2011 i 2015)  

ACTIVA I PASSIVA

La pressió mediàtica que recau sobre les CUP és extremadament gran. Anit a la Sexta ho admetia el propi Antoni Baños a una pregunta del Wyoming:

-Què si noto la pressió? Des del moment que m’alço fins que me’n vaig a dormir. Fins i tot per part de les forces de dreta que abans de les eleccions ens menyspreaven i ara ens demanen que no cedim...

El Whatsapp també va ple de suports a Mas i et sé demana compartir en el cas de que hi estigues d’acord. Entre els que em van arribar ahir, un d’al·lucinant. Es demanava poder investir a Mas per a que així, el dia que vagi a declarar ho pugui fer com a president electe de la Generalitat per emular, si cap, encara més Companys.

Dilluns sembla que els de Junts pel Sí havien de pair els resultats no del tot favorables de diumenge i, pràcticament, no vaig rebre missatges. Però després d’imputar a Mas, tot va canviar i el mòbil pateix tal bombardeig que quasi es pot comparar amb el que està fent Rússia sobre Síria aquests dies. També des de les xarxes socials d’Internet es llancen tot tipus de missatges, la majoria, evidentment, demanant suport a Mas i que se’n faciliti la investidura.

Entre tots els missatges un de Toni Manel Muñoz, el Mascarat, d’aquells que toquen. Es preguntava el periodista d’Ulldecona que de tots els que pressionen a les CUP per a que votin la investidura de Mas els havien votat. Di cap, potser és molt contundent, però en tot cas, molt pocs. I seguia dient: Si les CUP van estat tota la campanya dient que no votarien a Mas, per què tanta insistència?

Com sabeu, la coherència és una de les principals virtuts dels polítics. També he de dir que una gran majoria hi estan mancats. Les CUP, fins ara, han demostrat que en tenen i, per tant, si ja fa temps que ho venien anunciat, per què ara aquells que no els van votar demanen precisament que incompleixin el que van dir? De fer-ho, les CUP perdien tota la credibilitat que s’han guanyat a pols. No ho trobeu?

Sembla ser que ahir pel matí Mas va ser entrevistat per la periodista de capçalera de Convergència: Mònica Tarribas. Durant l’entrevista, Mas va demanar generositat a les CUP i va dir que el procés no era qüestió de noms, però que no obstant, ell era el candidat. Olé tu, olé, tu!  Això sí que és generositat.

Quan anava a l’escola i ens ensenyaven a estructurar frases, recordo que ens feien transformar frases d’activa a passiva... Sinó recordo malament, el que en una era subjecte a l’altra passava a ser complement directe i viceversa.

Alguna cosa així haurien de fer els de Junts pel Sí. En lloc de pressionar tant als de les CUP, si per aquests el que sobre és Mas, que sigui ells el que acceptin que Mas està gastat i que busquin un recanvi per a facilitar que les CUP puguin votar la investidura i poder seguir així amb el full de ruta marcat des de fa mesos.

Però ah! Tampoc aquest camí és fàcil. Mas té un ego massa gran com per acceptar que se’l vol amortitzar. El seu somni se’n aniria en orris i això és molt difícil d’acceptar.

Però aquí no acaba el problema. Entre quins pretendents escolliria Mas el substitut de l’actual president en funcions? L’altre dia llegia al Triangle que citava fonts del Confidencial que, internament, Convergència ja estaria pensant amb diferents recanvis i apuntava dos noms: Germà Gordó i Neus Munté.

Però, quina seria l’actitud de les altres forces de la candidatura. Segurament Esquerra diria que si no és Mas, hauria de ser Junqueras que, molt possiblement tindria els suport de la resta d’entitats (això és una opinió persona, ja que no tinc cap tipus d’indici que hagi de ser així) I no crec que Raül Romeva es quedés de braços creuats. Si el van fer anar de número ú i a contracor va haver d’acceptar que el candidat era Mas, si finalment no fos aquest, suposo que ell també presentaria la seva candidatura, encara que, a priori, tingués menys suports que el líder d’ERC.

El coordinador de l’ANC de l’Ebre ha dit en unes declaracions que a ells no és important qui sigui finalment el candidat...

M’ensumo que tindrem culebrot per a dies...        

MAS: MÀRTIR I SANT

Del gran Ferreres al Periódico. 

La imputació d’ahir del president en funcions de la Generalitat de Catalunya va ser tot un despropòsit. Per una part i tot indica que de forma voluntària, es va deixar passar el període electoral, suposadament per a no alterar la campanya. I per l’altra designar el 15 d’octubre com la data en que haurà de comparèixer a declarar al jutjat corresponent del Tribunal de Justícia de Catalunya. Una data carregada de simbolisme ja que precisament aquest dia es commemora el 75è aniversari de l’afusellament de qui fos president de la Generalitat durant la guerra Civil espanyola Lluís Companys.

Si tenim en compte aquests precedents, l’Estat espanyol ha pogut convertir a Mas en un altre màrtir de la causa catalanista; situació que li va de meravella en aquest moments on la incertesa és l’element dominant del panorama polític català.

Dit això, una company de treball que és advocat, ha dit que una vegada van ser denunciats i la Justícia va acceptar a tràmit les denúncies (cal recordar que a part de Mas també van ser denunciades l’anterior vicepresidenta Joana Ortega i la consellera d’ensenyament Irene Rigau, citades a declarar uns dies abans), ha de seguir el procediment i, el passos següents són,  precisament, imputar-los i citar-los a declarar. El procediment no es pot saltar, el que és discutible és si les dates han estat les més apropiades i si s’ha alterat voluntàriament el calendari com sembla que ha estat el cas. També és possible (i per què no?) que el jutge dictamini el sobreseïment del cas i tot quedi en un no res.  

Hi ha qui diu (i penso que amb raó) que si en lloc d’haver-lo imputat ahir ho haguessin fet durant la campanya electoral, amb tota probabilitat, Junts pel Sí hauria tret la desitjada majoria absoluta que hauria permès investir a Mas com a nou president sense especular si les CUP li donaran o no el suport necessari.

Però sembla ser que els CUP, tot i les pressions que estan tenint i que tindran, no votaran a favor la investidura de Mas. Ho han dit per activa i per passiva i les vegades que ha fet falta. Si després de tot les CUP acabessin sucumbint a la insistència tant per part de la candidatura de Mas com de les entitats i associacions que la conformaven, està clar que perdrien tota al credibilitat que tenen i igual com un dia van aparèixer al panorama polític català i que, gràcies precisament a la coherència que tenen han triplicat el nombre de diputats al Parlament, desapareixerien en un tres i no res. Evidentment i ho vull tornar a remarcar, serà molt difícil, per no dir impossible que les CUP es moguin un mil·límetre de la seva posició inicial.

Si això e produeix està clar que Mas, per a ser investit president, ho té molt, molt difícil. Tal com afirmen els experts, encara que els diputats que encapçala Antonio Baños s’abstinguessin en la segona votació, com els vots negatius (suposadament tota la resta de forces de l’hemicicle hi votaran en contra) superaria els positius, Mas tampoc podria ser investit.

Tot i això sembla que hi ha una solució: que un o dos diputats (no ho tinc clar) de qualsevol dels altres partits, s’abstinguessin i, llavors sí, el vots favorables superarien el contraris. Però quins diputats de quins partits estarien disposats a fer una cosa així? Qui ho fes, immediatament seria assenyalat per l’opinió pública. Dit això, no us ve al cap del Tamayazo que va permetre a l’Esperanza Aguirre ser, contra pronòstic, la presidenta de la Comunitat de Madrid?

Potser l’Estat espanyol acabarà convertint Mas en un màrtir, però segur que no és un sant. Un personatge que per a satisfer el seu propi ego ha convocat 3 eleccions en 5 anys per a mirar d’assolir els seus objectius (majoria absoluta) i tot hi haver-se presentat com un Masies (2012) no ho ha aconseguit, hauria (al menys) de reflexionar i plantejar-se deixar-ho estar tot i marxar cap a casa. Però Mas (segur) esgotarà fins el darrer cartutx de la darrera caixa de municions.

Si ha principis d’any encara no s’ha pogut escollir un nou president (tampoc cal que sigui Mas), en un parell de mesos s’haurien de fer noves eleccions... S’arribarà a aquesta situació? Es tornaria a presentar Mas com a cap de llista o com a quart o al lloc que fos per a intentar-ho un cop més? Com deia ahir, tot és possible...  

EN SOBREN 2

La mateixa nit electoral del 27-S, Romeva va haver d’acceptar una vegada més que havia un acord entre totes les formacions que s’aplegaven a Junts pel Sí de que proposarien a Mas com a candidat a la presidència de la Generalitat. Però si feu un petit exercici de memòria, segur que recordareu que fa unes setmanes, el mateix Romeva no es descartava per a ser-ne el candidat. Però ràpidament va ser rectificat i sé li va dir: candidat només n’hi ha un i aquest és diu Artur Mas!

Des de les dues candidatures independentistes ja s’han llançat els primers avisos. Des de la CUP han dit per activa i per passiva que els seus vots no faran president a Mas, ja que volen trencar amb la Catalunya de les retallades, de la injustícia social... I que diuen des de Junts pel Sí? Què l’important és el full de ruta traçat i que a les CUP no els hauria d’importar qui serà el president.  

Antoni Baños (que entre els 8 cognoms no en té cap de català), més d’una setmana abans del dia de les eleccions ja va avisar de que, si no s’assolia el 51% dels vots favorables a la independència (Junts pels sí + CUP), no es podria proclamar la DUI (Declaració Unilateral d’Independència) I la nit electoral va tornar-ho a dir. També va dir que, ara, el que s’hauria de fer és desobeir aquelles lleis que siguin injustes per a Catalunya, com per exemple la de la reforma educativa de Wert.

I mentre això passa a Catalunya, què es diu per Madrid? Què diu Rajoy? Rajoy, com sempre, immobilisme total. La nit electoral ni se’l va veure i ahir va dir que està obert, com sempre, a escoltar i dialogar... Això sí, dintre del marc de la llei! O sigui, la seva posició no s’ha mogut ni un mil·límetre respecte al que deia fa un més, dos, tres, quatre... Un any, dos, tres... És al·lucinant que després dels resultats de diumenge no cridi ràpidament a aquell que era per ara, representa Catalunya encara que sigui en funcions i que no és altre que Artur Mas.

De totes maneres està clar que (més que res perquè així ho han vingut demostrant des de fa temps) ni un ni l’altre estan disposats a modificar les seves posicions inicials. Gràficament. Imagineu-vos que dos jugadors d’escacs estan a punt d’iniciar una partida. Que un surt amb el seu peó i l’altre s’ho queda mirant saben que el que pretén és convertir-lo en dama i es queda quiet, immòbil... Si no juga és la millor manera de que el contrincant no porti a terme el seu projecte. A part, li fa l’advertiment que si es salta les normes del joc acudirà al Tribunal Constitucional i que, mentrestant, fa una llei per fer-li complir les sentències que dicti aquell!

No recordo amb exactitud que passa si es sobrepassa el temps per a fer una jugada, si es declara perdedor a aquell que no ha mogut fitxa o taules... Però poc importa, ja que si, en aquest cas, es declarés Rajoy com a perdedor, per això té tots els poders de l’Estat al seu favor i, per tant, no pot perdre mai!

Però que passa quan a algú no se’l convida i es presenta a casa sense avisar? Aquest és Aznar. Normalment Felipe González sol pixar fora de test, però mireu que Aznar... Les declaracions que va fer ahir van ser l’enèsim advertiment als seus: Aquest ha estat el cinquè avis electoral...  En un intent de que Rajoy endureixi la seva postura cap a Catalunya i miri de recuperar el terreny que ha anat perdent el PP durant aquest 4 anys que porta de mandat. Però serà difícil que ho aconsegueixi en menys de 3 mesos. C’s va donar dissabte un seriós avís i si el transvasament de vots des del PP a C’s va al ritme que ha anat a Catalunya, encara haurem de veure a l’Abert/Alberto Rivera com a president de les Espanyes.

De els poques coses que hi ha clares en aquests moments és que al tauler actual de la polítics hi sobren dos actors: Mas y Rajoy (o Rajoy i Mas, tan em dóna)  

Mas perquè porta 3 eleccions intentat governar sense necessitat de suports per a fer i desfer al seu gust i no ho ha assolit. I Rajoy perquè durant tot aquest anys s’ha mostrat totalment inútil a l’hora d’intentar calmar els ànims catalans oferint diàleg obert i sense amenaces. Una llei es canvia amb una altra llei i si s’ha de modificar la Constitució, es modifica.

Però molt em temo que el mal ja està fet des de fa molts anys i de els negatives, els desplantes i les intransigències surten els independentistes. I al final ja no hi ha cap solució més que demanar la lluna o viatjar cap a Ítaca si ho preferiu...  

Per cert, la imputació de Mas pel 9-N tot un despropòsit. Crec molt sincerament que hi ha gent que no hi toca.