DIARI DE L’AGOST. DIA 3

MALBARATAMENT DE RECURSOS

He escoltat atònit que arriben a Barcelona dotacions de Mossos d’Esquadra per a controlar el top manta (!!!) I me pregunto: És necessari mobilitzar tants efectius com sembla que s’està fent? Això no és malbaratament de recursos?

De fet, els sindicats de la policia autonòmica així ho han denunciat. Han recordat que a Espanya tenim un nivell d’alarma 4 (el màxim és 5), per alerta terrorista y els responsables de la nostra policia només se’ls hi acut a enviar-los a controlar la venda il·legal.

No seria molt més fàcil (i no caldrien tants efectius) controlar les màfies que fabriquen els productes imitant les grans marques? Jo trobo que sí... Però potser no interessa fer-ho...

LA INVESTIDURA DE RAJOY

Ahir es va viure una etapa més de la investidura de Rajoy per a president del govern d’Espanya amb la trobada d’ell mateix i el líder socialista Pedro Sánchez. Tot i que la trobada no va ser tan freda com al gener (recordeu que llavors Rajoy no va voler estrènyer la ma de Sánchez), tampoc es va arribar a cap acord. Es a dir, Sánchez (com ja li va dir a Felipe Gónzalez arran d’unes declaracions que va fer aquest al diari Clarín de Buenos Aires), no facilitarà la investidura de Rajoy (n’hi hauria prou amb l’abstenció), la qual cosa sembla que ens porta cap a unes terceres eleccions. Amb una mica de sort el PP traurà majoria absoluta i s’acabarà amb tot aquest impàs que tenim des de fa mesos. Encara que personalment me dóna igual que hi hagi un govern constituït o amb funcions. El país, tal com passa a les fàbriques o les oficines, el fan funcionar els seus ciutadans, els caps, normalment, són totalment prescindibles. O sigui, que o caldrien... I a sobre encara tenen assessors, secretaris i tot el que faci falta per tal de donar ocupació als seus... 

‘SABE A MIXTA’

Recordeu que es passava un anunci de cervesa per televisió d’allò més xorra que acabava dient ¡Sabe a Mixta!?

No a Mixta, però si al mixto o al mixt (grup mixt) s’ha vista abocada l’antiga Convergència, dita ara provisionalment (encara no està registrada en aquest nom) Partit Demòcrata Català.

Abans d’ahir va ser al Senat i ahir al Congrés. El PDC no ha aconseguit finalment tenir grup propi, tot i que semblava que tenia les portes obertes per a poder-ho fer.

Recordem els antecedents. Quan es va constituir la messa del Congrés, CDC (així es va presentar a les eleccions generals del 26 de juny) va donar suport votant afirmativament a la composició de la mesa ocupada principalment per populars i ciutadans i en detriment dels socialistes. En altres circumstàncies, un diputat del PSOE hauria ocupat la vicepresidència primera i C’s hauria quedat fora... Però Convergència va donar suport als partits de la dreta espanyola per a que això no fos així.

Ara, quan tan el PP com el PSOE es van abstenir i C’s va votar en contra de que Convergència pogués formar grup propi, va Homs i es queixa renegant de tots, sobre tot del PP i el PSOE. I el diari Ara li fa de caixa de ressonància...

A veure Homs: això és política! Sembla mentida que li hagi d’explicar a un convergent de que va la política... En català tenim una dit que diu: voler estar al plat i les tallades. L’ambigüitat del PDC l’ha portat allà on està o sigui, al grup mixt. I que no doni la culpa als altres...

Jo, quan no vull tenir relacions amb algú, miro d’evitar-lo tot el que puc. Si el PDC no vol saber res d’Espanya, perquè es presenta a eleccions? Per a fer el paperot? No! Per a veure si té una bona pesca... De bitllets de curs legal!!

INTOLERÀNCIA A LA CRÍTICA

El polítics estan ficats en polítics perquè els agrada. D’acord? Bé, o perquè volen guanyar-se bé la vida... (Us agrada més així?) Alguns polítics acaben obtenint càrrecs públics (diputats, senadors, regidors, llocs de responsibilitat...) i com a tals (sé suposa) estan al servei de la ciutadania (encara que no els voti) i no a l’inrevés (tot i que sovint ho sembla)

Com a representant del poble està subjecte a rebre crítiques sobre la seva gestió. Ningú és deu, tot i que s’ho pot arribar a creure... Però hi ha qui no ho porta bé i que sembla que tingui intolerància a la crítica.

Me van ensenyar fa anys que els polítics que cobren per exercir el càrrec, les crítiques que poden rebre van incloses amb el sou...  

I sinó ho entenen així, tal com li agradava dir a Carlos Fabra: ajo y agua... (A JOderse Y AGUAntarse)

CEMENTIRI D’ELEFANTS

No us ho agafeu literalment. Vulgarment, quan es parla d’un cementiri d’elefants, es fa referència a un lloc on van a parar aquells que un dia han estat prohoms, però que en el pas del temps han perdut l’estatus que havien tingut. En aquest cas, el cementiri d’elefants al que em refereixo és el Senat, la segona cambra legislativa espanyola.

Segurament heu sentit a parlar que després de perdre la condició de president de la Generalitat Valenciana i alcaldessa de València, respectivament, Alberto Fabra i Rita Barberà passaran a ocupar un escó de la Cambra Alta. Un fet que trobo lamentable i inadmissible.

Però no són els únics. Dimecres, el diari el Mundo portava a la portada de paper el top ten dels elefants, encara que en realitat només en siguin 9 (però si incloguéssim a la Rita, ja tindríem els 10), així com el sou anual que cobra cadascú d’ells:

-Juan José Lucas (PP):  108.672 €.

-José Montilla (PSOE): 105.830 €.

-Joan Lerma (PSOE):  82.192 €.  

-Marcelino Iglesias (PSOE):  73.820 €.

-Francesc Antich (PSOE): 73.820 €.

-Alberto Fabra (PP): 61.262 €.

-Luisa Fernanda Rudi: 61.262 €.

-José Ramón Bauzá (PP): 61.262 €.

-Pedro Sanz (PP): 61.262 €.  

No sé si us heu fixat en el detall, dels 9 de la llista, 7 són dels territoris de l’antiga Corona d’Aragó: Catalunya, València, Aragó i Mallorca. Si més no, curiós. A part d’això, tots han estat presidents de les seves respectives comunitats autònomes.

Bé, dit això quines conclusions hi traieu? Creieu què és el lloc més adequat on pot anar a parar un polític quan sé li ha acabat la vida útil? Sé li estaran pagant els serveis prestats al partit?

Sempre es diu que el Senat espanyol necessita una reforma profunda i, fins i tot, hi ha qui demana la supressió, així, directament i més en aquests anys que hem passat durant els qual hi havia molta gent que, directament, passava gana. Quans mils d’euros s’hauria pogut estalviar l’Estat si s’hagués abolit el Senat? Perquè, encara que ses senyories haguessin passat a formar part de les llistes d’atur, veritat que no haurien cobrat tant?

Potser en algun cas, no tenen una professió concreta, però n’hi ha d’altres que sí... Per què no van retornar al seu antic lloc de treball? Ah! Perquè haurien cobrat menys? Així, que són, servidors públics o servidors dels seus interessos?

Va, i ara anem a especular un ratet (ja que m’acusen de fer-ho, al menys que tinguin raó) Us imagineu a Manel Ferré formant part de la llista del Senat les properes eleccions generals que, segurament, es faran el mes de desembre?

Mireu, fins el que jo sé, Manel Ferré està intentant desesperadament seguir ocupant alguna de els poltrones que havia ocupat durant els 4 darrers anys. Una d’elles és la de la presidència  del Consorci de Salut i Social de Catalunya, però com que ha deixat de formar par dels consells d’administració de l’Hospital comarcal (segur) i de SAGESSA (possiblement), malaguanyadament (per a ell), no podrà seguir fent-ho. I no serà que no ho ha intentat, ja que li va demanar a l’alcalde d’Amposta poder seguir formant-hi part. Però Adam Tomàs li va dir una cosa així com: Se siente...!  I es clar, és que Manolito ara ja no és ni regidor. Va renunciar a ser-ho quan va perdre les eleccions per motius personals i familiars (recordeu?) Per tant, què busca ara? Pàpules?

Tornat a la llista per al Senat. La idea tampoc és que sigui tan descabellada. CDC li hauria d’agrair els serveis prestats i no deixar-lo tirat a una cuneta. Una cosa així ja es va fer amb Roig, no?Senador Español... No seria un orgull per a Ferré poder formar part d’un estament tant espanyol com el Senat representant Catalunya? I, a sobre, tindria un gran avantatge: Aprofitant que el Manzanares passa per Madrid, poder anar a veure al Real Madrid dels seus amors.

Tot seria perfecte! 

Llegeix l'editorial del Mundo de 8-07-2015.