Avui 17 de març s’han celebrat diferents
concentracions en pro d’unes pensions dignes. Una d’aquestes concentracions ha
tingut lloc a la plaça de l’Ajuntament d’Amposta.
Durant la mateixa s’han llegit dos manifestos.
El primer de la Marea Pensionista de les Terres de l’Ebre i el segon, més
general, el que s’havia consensuat arreu de Catalunya.
Tot i que de vegades no ho sembli, ja que vaig
amunt i avall fent fotos, estic atent a allò que s’està llegint. Aquest matí
els dos manifestos m’han agradat. No sé si tindran l’eficàcia que haurien de
tenir, però m’han agradat. En tots dos s’han dit veritats com a punts.
Segurament molts dels assistents heu pensat
que eren massa radicals, ja que se deixava en mala situació a la majoria de la
classe política d’aquest país: PP, C’s, PSOE. És natural que així sigui, ja
que, sobre tot al primer, se notava la ma executora
d’un vell militant comunista...
Però si el comunisme és radical, no ho és
també el capitalisme? Entre dimecres i dijous va circular pel whatsapp un vídeo d’Albano Dante Fachín recomanant
un documental que va emetre el Canal 33 el mateix dijous. El documental titulat
12 d’Octubre, cultura de l’odi i legítima autodefensa, anava sobre la diferent
vara de mesurar de la justícia espanyola respecte a les accions comeses pels
grups feixistes i les que fan els col·lectius que se’ls hi enfronten.
Si vau veure el documental (i sinó al final d’aquest
cometari us poso l’enllaç) una de les coses que se va dir és que el feixisme és
fill del capitalisme. Per tant, si els volem tombar, l’única manera de fer-ho
és organitzar-se i lluitar pacíficament contra aquestes ideologies.
És evident que des de fa dècades, en el tema
de pensions, passa allò de que a cada
bugada s’hi perd un llençol. En el decurs d’aquestes darreres dècades, d’ençà
del Pacte de Toledo, per aconseguir una pensió, cada vegada s’han d’haver
treballat més anys i a part d’això també s’ha allargat la edat mínima de
jubilació. És cert que cada vegada l’esperança de vida és més gran, però no sé
si això és suficient argument per a legislar sempre en contra dels ciutadans.
Me resisteixo a creure de que és així.
També va en contra dels futurs pensionistes
que s’agafin cada vegada més anys per a calcular la base reguladora. Normalment,
com més endarrere vas, té trobes en sous més baixos, ja que quan un comença a
treballar guanya molt menys que els darrers anys d’activitat. Per tant, a base reguladora
més baixa, pensions més baixes. I si a tot això li sumem que quan ja se és
pensionista t’apugen les pensions una misèria, a quina conclusió arribeu?
Els jubilats i pensionistes agrupats poden
tenir molta força. Segurament molta més de la que molts se pensen, ja que poden
fer caure governs.
Jo no sóc partidari de formar un grup polític
que ens representi de forma exclusiva. El que fa falta és que hi hagi un partit
polític que anteposi els drets socials de tots els ciutadans a les polítiques
neoliberals i capitalistes que apliquen TOTS els partits quan arriben al
govern.
La societat en general s’ha de mentalitzar el
tema pensions ens afecta a tots (o a quasi tots, ja que aquells que als 80 anys
encara segueixen actius als consells d’administració de les grans
multinacionals, segur que no el afecta) Als que ja estan jubilats i a aquells
que encara comencen ara a treballar, però que també els arribarà el dia de jubilar-se
per molt lluny que ho vegin.
Fins que la societat no se’n adoni del greu
problema que poden tenir en un futur ja no molt llunyà, el capitalisme ens
seguirà devorant com ho ha fet sempre.
Cliqueu AQUÍ si voleu veure el vídeo.
