ANÀLISI DE LES EXPLOTACIONS MARÍTIMES A LA BADIA DELS ALFACS I LA ZONA DEL PORT D'ALCANAR PER A LA POSSIBLE IMPLANTACIÒ D'UN MSP (Marine Special Protection)

Fotos de l'exposició del treball de final de carrera d'Albert Ferré Pons a la facultat de Nàutica de Barcelona (UPC) 

UNIVERSITAT: REFORMA CONTRAPRODUENT

Facultat de Nàutica de la UPC. 

Si mires a la cara a Wert mentre explica alguna reforma, li veus tanta seguretat que fins i tot pots arribar a creure el que diu. Però si t’hi fixes millor, la seva mirada no és de seguretat, és de cinisme. Com es diu vulgarment, t’està intentant vendre’t la moto explicant-te meravelles de les prestacions que té.

La gran majoria dels rectors de les universitats espanyoles no poden estar equivocats. Si ahir, per una gran majoria, van votar no aplicar-la, per alguna cosa serà...

Els sistema universitari espanyol va canviar substancialment en els darrers anys. De les ja històriques diplomatures (3 anys) i llicenciatures (5 anys) es va passar als graus (4 anys) El grautenia 240 crèdits, es a dir 60 crèdits per any.

És veritat que amb el grau es dóna la carrera per acabada, però si després un es volia especialitzar per a treballar, li calia fer un màster, més car que un curs del grau. Ara, amb la reforma que impulsa Wert, les carreres serien de 180 crèdits i dos anys de màster. L’excusa és equiparar l’ensenyament universitari espanyol a la majoria dels països europeus. Però el ministre omet una cosa: a Europa un anys de màster costa el mateix que un curs de la carrera. I, a sobre, els sistema de beques també és molt més equitatiu.  

La tercera pota d’aquesta reforma són les Comunitats Autònomes. És evident que els consellers d’ensenyament també han de dir alguna cosa, però de moment han estat pocs els que s’han pronunciat. Mentre que a Andalusia ja han dit que no l’aplicaran, l’única autonomia que s’ha mostrat favorable a aplicar-la a estat Catalunya. No és sorprenent?

L’afany recaptatori del govern d’Artur Mas no té límits. Si actualment el cost per estudiar a la universitat és dels més cars (potser el que més), d’aplicar-se la reforma Wert, els estudis universitaris s’encaririen considerablement. El cost addicional aniria a càrrec de les famílies, ja que, de moment, ningú ha dit el contrari. La qual cosa demostra les polítiques neolliberals que porta a terme el govern de Mas.  

A part d’això (i com ja apuntava més amunt), el sistema de beques no és ni molt menys equitatiu. Per a obtenir una beca s’han de declarar uns ingressos mínims (que no vol dir el mateix que guanyar poc. Les dades oficials de l’Agència Tributària diuen que la mitjana del que guanyen els autònoms està per sota de la dels assalariats.

El meu fill petit fa uns quinze dies que va fer el darrer examen de la carrera. Encara va haver de fer el pla antic. Ells són la darrera promoció de llicenciats de la facultat de Nàutica. Mon fill mai ha tingut beca, tret del curs passat quan va estar d’Erasmus a Croàcia. Tot i això, l’import que va percebre va ser molt inferior a d’altres erasmus de països com Holanda o França.

Evidentment, també podran estudiar els fills de les famílies més punyents amb un plus afegit: no caldrà que siguin els millors estudiants; n’hi haurà prou que els seus pares vagin pagant encara que els fills vagin repetint cursos.

Si això no són polítiques neoliberals, que baixi aquell i que ho vegi!  

Per tant, si es porta a terme la reforma de Wert, pot ser perjudicial per a la majoria de butxaques de les famílies espanyoles.

RICS I POBRES

Feia moltes dècades que no es donava com ara una diferència de classes tan gran com la que ara s’està produint.

La distància entre rics i pobres és més gran cada dia que passa. Només un exemple: mentre cada vegada hi ha més ciutadans en risc d’exclusió social, la venda de cotxes de gama alta va en augment.

Aquesta diferència de classes també es dóna a la Universitat i després de la pretesa reforma del Ministre Wert, la diferència encara creixerà més. El Ministre pretenia que l’accés a les beques s’establís en un 6,5, un punt més que ara. Després del malestar i les queixes tan del professorat con dels alumnes com dels seus propis companys de partit, sembla ser que han acabat per fer reflexionar al ministre que, ara, està disposat a rebaixar la nota mitjana. Personalment pensava que s’acabarà per establir-se en un 6 (ni un ni els altres), però sembla que Wert no vol baixar del burro (al menys en la part principal del tema) Algú ha dit que Wert i el burro són germans? Si us plau, no falteu al pobre pollí. 

Sense beques seran molts els joves que hauran d’abandonar la Universitat. Abans tenien la possibilitat de treballar, però ara, amb la poca feina que hi ha, quina sortida tenen?

Per tant, ens podem trobar amb un bon estudiant que fregui el 6 de mitjana i que hagi d’abandonar els estudis per que els seus pares no puguin fer front a tota la despesa que comporta l’haver d’estudiar fora. En canvi, per a una família benestant, l’obtenció de una beca no significarà cap impediment per a que continuï estudiant.

Mon fill ha acabat els estudis de 4t de carrera. No té cap possibilitat de demanar beca, perquè entre sa mare i jo sobrepassem el límit per a obtenir-ne. Per nota, a mon fill li podrien donar la beca, tal i com demostra que a partir de febrer de l’any vinent se’n ha d’anar a Croàcia a fer un Erasmus i que de tant en tant treballa de becari a la seva facultat. Però la normativa està feta així... Creieu-me si us dic que entre la residència (pis compartit), matrícula, crèdits de lliure designació, treballs, desplaçament, etc. en suposa una càrrega molt difícil d’assumir.

Una vegada explicada la meva situació, en plantejaré una altra. Una família que guanya una mica menys que nosaltres (no cregueu que tant) i que pot accedir a l’ajut. Son fill (o filla) estudien en una universitat privada (la qual cosa significa un increment notable de costos) Cóm s’ho fa per a costejar totes les despeses?

A mi em sembla una mica increïble que cobrant menys que nosaltres i encara que obtinguin l’ajut puguin seguir a la Universitat. Només se’m acudeixen dos o tres maneres i una d’elles és que els avis hi col·laborin (i això ja passa en el cas de mon fill)...  

DIARI DE L’AGOST. DIA 22 (dimecres)

EL NO-DO DEL PP
Ahir es va poder veure un fet insòlit. La titular de Treball del govern d’Espanya Fátima Bañez donava la notícia de que s’apujarà la prestació a la que tenen dret aquells als qui se’ls ha esgotat la de l’atur de 400 a 450 euros mensuals de forma enregistrada, es a dir, va anar un equip mòbil fins al lloc on estava la ministra i va enregistrar les declaracions per emetre-les posteriorment. Estava de vacances la senyora ministra? No ho sé, però no conec cap precedent d’un fet semblant. No em negareu que no és insòlit.  
 
DE LEHENDAKARI A PRESIDENT?
Patxi López, el primer (i tal vegada últim) lehendakari basc va anunciar ahir (durant una compareixença) que s’avancen les eleccions autonòmiques al 21 d’octubre. Encara que no ho va dir de forma explícita, això serà així davant la impossibilitat d’aprovar els pressupostos per a 2013 per manca de suports.
Quan van pactar el PP i el PSE-PSOE per a formar govern (recordo que llavors vaig dir que era un pacte que no m’agradava, però que entenia), tothom coincidia en que lligar aigua amb oli és missió impossible i només calia esperar el moment en que el pacte s’acabaria trencant.
Amb l’arribada de Mariano Rajoy a la presidència del govern d’Espanya, Basagoiti, el líder del PP basc, li va falta temps per a desentendre’s del pacte amb l’excusa de que López criticava les retallades del govern central.
A partir d’aquell moment, López es va proposar esgotar la legislatura amb un govern en minoria, però s’ha demostrar que la fita era del tot impossible.
Totes les enquestes que es fan fer públiques ahir mateix, donen guanyador al PNB seguida per molt a prop per Bildu (l’anomenada esquerra aberzale), mentre que el PP i el PSE perdrien vots i, evidentment escons. Un pacte nacionalista és més que factible.
De ser així, ¿abandonarà López la política basca per acabar fent-se càrrec del PSOE a nivell nacional i aspirar a ser, al menys, candidat a la presidència del govern d’Espanya?   
 
DEMOCRATITZAR LA UNIVERSITAT O CONTROLAR-LA?
Ahir es va apuntar la possibilitat de que es deixen de fer eleccions a la Universitat per a elegir els rectors i d’altres càrrecs orgànics. Sembla ser que seria el Parlament l’encarregat de nomenar els directius universitaris.
Jo veig amb aquesta mesura un intent involucionista per part del govern català (o sigui CiU) per a col·locar persones dels seu entorn i que puguin ser com  gossets faldillers de les polítiques educatives que marqui el propi govern.
Això no és democràcia 
 
TANCAT PER VACANCES
L’any passat vaig explicar que el bar el Barrilet, situat al carrer Barcelona, cantonada amb el Sebastià Juan i Arbó havia tancat per vacances al poc temps de ser traspassat. Al cap de pocs mesos van haver de tancar portes...
Després d’un temps tancat, a la primavera d’aquest any, va tornar a obrir portes amb el nom de “M’agrada” amb el símbol de la ma tancada amb el polze aixecat igual com passa a Facebook.

Abans d’ahir va passar la meva dona que anava a córrer per la zona del canalet de la Ràpita i va veure el cartell de “tancat per vacances”.  Després de la setmana de la Festa Major d’Amposta són molts els establiments que pengen aquest cartell, però no ho trobo propi per algú que tot just acaba d’obir el negoci.  Veurem quan dura aquest. 

 

SOBRE LES BEQUES DE TRANSPORT DE L’AJUNTAMENT D’AMPOSTA
Aquest any, mon fill té dret a sol·licitar de l’Ajuntament d’Amposta l’ajut per transport que es dóna als estudiants universitaris que han aprovat el curs. A part de la instància i de fotocòpia del DNI li demanen que porti un certificat d’empadronament per a veure que porta vivint a Amposta des d’abans de començar el curs.
Aportar aquest certificat només té fins recaptadors, ja que des de les dependències administratives municipals bé es pot consultar el padró, o no? Llavors, si és una dada que ja tenen –i que només ells són competents per a certificar-, per què demanen que s’aporti?