(DES) IGUALTAT

La premsa d’avui porta dos temes sobre igualtat que me preocupen molt. Per una part parla de la final de la Copa de la Reina de futbol femení (lògicament) i per l’altra el tema d’una oliera de Còrdova que se nega a pagar endarreriments a les treballadores. 
Anem a pams. Dissabte passat el Barça i l’Atlètic de Madrid van jugar la final de la Copa de la Reina de futbol femení. El resultat final es el de menys, tot i que el Barça va guanya a l’últim sospir (mai més ben dit) ja que ho va fer quan anaven a finalitzar els dos minuts que havia concedit de descompte després de la pròrroga.

Com que jugava el Barça vaig buscar per tots els canals disponibles que tinc (tots en obert), però res. Ni a Esports 3, ni al canal Barça, ni a Gol, ni a Teledeporte de TV3 donaven la final. Tot i que molts oferien partits de Segona A o d’ascens a aquesta categoria. El futbol femení no interessa a les televisions quan hi ha futbol masculí.

Però aquí no acaba la història. Com sabeu a la Copa del Rei, el Borbó fa el lliurament de la copa al campió, però en aquest cas la Reina no hi era present i va haver de ser el President de la Federació Espanyola de Futbol Luis Manuel Rubiales qui la lliurés.

Encara no s’ha acabat... Sabeu quan s’emporta l’equip que guanya la Copa del Rei? 1 milió d’euros. Sabeu quan s’emporta l’equip guanyador de la Copa de la Reina? 0 euros! Zero patatero!!  

Sabeu quan s’emporta l’equip juvenil (masculí per suposat) que guanya la Copa dl Rei? 12.000€ el campió i 6.000 el subcampió.

I podríem seguir parlant de la bretxa salarial que hi ha entre els homes futbolistes i les dones futbolistes, etc., etc. Seria con d’anar del zero a l’infinit...

El cas de l’oliera de Còrdova és molt més surrealista... Fixeu-vos: No volen pagar els endarreriments a les treballadores perquè al conveni col·lectiu del sector posa TREBALLADORS!

Com si els masculí no hagués servit durant anys per a referir-se a tothom. Quan parlàvem de catalans ens referien també a les catalanes, quan parlàvem de castellers, ens referíem també a les castelleres, etc., etc.

Com sabeu al Delta hi ha una colla castellera que s’anomena Xiqüelos i Xiqüeles del Delta. És l’única colla casteller que fa menció als dos sexes. Recordo que quan se debatia el nom, unA filólogA va dir que no calia, que el masculí ja representava tothom. No obstant l’assemblea va decidir avalar el nom igualitari.

Aquest dies Pedro Sánchez està conformant el seu govern. Sé li poden criticar moltes coses: que si Borrell (el del desinfectant), que si Teresa Ribero (projecte Castor)... Però hi ha dos coses positives.

La primera és la recuperació del Ministeri de Cultura i la segona i encara millor el Ministeri d’Igualtat. A més, la seva titular, Carme Calvo (que ja va ser ministra amb Zapatero) ne serà la vicepresidenta.

A veure si els canvis comencen a notar-se ràpid...

MÉS INFORMACIÓ: 

https://www.elperiodico.cat/ca/societat/20180605/allau-critiques-rae-llenguatge-inclusiu-masclisme-6857704

8-M: ALGUNA COSA MÉS QUE UNA VAGA FEMENISTA

Demà 8 de març se celebra el Dia Internacional de la Dona Treballadora. Una celebració que a Europa se remunta a l’any 1911 quan a Copenhaguen se va decidir homenatjar la valentia de d’unes obreres tèxtils que van fer vaga per a reclamar unes millors condicions laborals, així com també la memòria de 123 dones (i 23 homes) que van morir durant l’incendi d’una fàbrica de cotó de Nueva York el 25 de març de 1911.

La novetat de la celebració d’aquest anys és que demà hi ha convocada una vaga laboral de 24 hores (CC.OO. i UGT li donen suport amb una aturada de 2 hores) però que sé vol fer extensible a l’ensenyament i el consum. Una vaga que hauria de tenir una repercussió sense precedents i estaria bé que també els homes secundessin la vaga en solidaritat i comprensió. També hi ha previstes concentracions a les diferents ciutats d’arreu de Catalunya.

Ningú pot negar (i si algú ho fa és perquè és un hipòcrita) que l dona viu unes condicions laborals de discriminació respecte a l’home. És difícil veure una dona al capdavant d’una gran empresa, però també en política. Quantes dones han estat caps de govern d’Espanya? O quantes presidentes de la Generalitat o han ocupat el càrrec de conselleres en cap o vicepresidentes?

Un exemples. Avui publica el diario.es que 19 de les empreses de l’Ibex 35 tenen una o cap dona a l’alta direcció de les respectives empreses. El Periódico de Catalunya presumeix de tenir el percentatge més alt de columnistes de la premsa escrita: un 21% sobre el total de col·laboradors. Situacions semblants se vien a l’Administració Pública, a la Judicatura o a la política.

Com sabeu, gran part de la meva vida laboral la he viscut com a treballador de l’Administració de l’Estat. Aquí no passa com a moltes empreses que les dones cobren uns salaris molt més baixos que els homes. A l’administració a igual feina, igual sou. Ara bé, la discriminació de la dona per a ocupar càrrecs de responsabilitat (direccions generals, caps d’inspecció, delegats territorials, etc.) també existeix. De vegades se feien trobades d’alts càrrecs i, a part que no sé sabia massa bé que se pretenia amb aquells malbaratament de recursos (diversos dies en hotels de 4 o 5 estrelles), quan veies la foto (sempre hi ha foto oficial quan se fan aquesta mena d’actes) de dones se’n veien ben poques. M’atreviria a dir que no arribaven al 10%.

El meu desig és que el dia de demà no sigui una celebració més. M’agradaria que signifiques el punt d’inflexió cap a la igualtat total entre tots dos sexes. Totes les commemoracions que s’hi fan al llarg de l’any (pràcticament cada dia se commemora el dia mundial d’alguna cosa) és per a denunciar la greu situació que està patint aquella determinada cosa (planeta, aigua...) o col·lectiu (càncer, aigua, teatre, ràdio...) Per tant seria desitjable no haver de celebrar res sempre que això suposés l’acabament dels problemes.

Tot i que la lluita l’han de portar a terme les dones, estaria bé una mica més de sensibilitat per part dels homes. Aquests, s’haurien de mentalitzar que la supremacia que sempre han volgut tenir ja ha passat a millor vida i començar a compartir funcions i tasques a qualsevol dels àmbits de la nostra vida. Només així s’aconseguirà una societat molt més justa.

Com solen dir les dones més sensibilitzades amb la causa: el futur serà femenista o no serà!! 

UN GRAN DILEMA SOBRE LA IGUALTAT DE GÈNERE

De Vergara a eldiario.es. 

Tal com s’apropa la data d’avui, els mitjans de comunicació solen parlar del paper de la dona a la societat actual, sobre tot a la política i el món laboral.
És cert (i no només perquè ens ho expliquen) que la nostra societat segueix sent masclista... A la política, al treball i a molts d’altres àmbits.

-Quantes dones hi ha que són presidentes de clubs esportius?

-Quantes dones hi ha que són presidentes d’una colla castellera o de qualsevol altra entitat cultural o recreativa?

En tot cas moltes menys que homes... Això és evident. I això és així perquè tradicionalment a la dona sé la relegat a tenir fills, a cuidar-los i ja de passada a fer les tasques domèstiques. Però poc a poc la dona (al principi més per necessitat que per una altra cosa) sé va anar incorporant al món laboral, però sempre ocupant llocs poc determinants.
La conscienciació de que la dona havia de tenir un paper més predominant i similar a l’home va anar sorgint poc a poc, tal com la dona, en gran part gràcies als estudis, es considera preparada per afrontar el repte que té davant seu: La igualtat en tots els àmbits socials i laborals amb l’home.
Però aquí sorgeix una altra pregunta: Està l’home preparat per assumir el nou ordre social? Evidentment no. Una gran part dels homes es resisteix a perdre l’status que ha mantingut al llarg dels segles, fins i tot dels mil·lennis. Per això, allà on és més visible és a la vida pública i laboral, sobre tot als consells d’administració de les grans empreses, les de l’Ibex 35 i tantes d’altres.

-Quantes dones hi ha que són presidentes de les seves respectives nacions o de govern (no és el mateix)?

Quan era jovenet me’n recordo de dues: de la Indira Gandhi (l’Índia) i de la Golda Meir (Israel). Ara també me’n venen al cap dues: Angela Merkel i Theresa Mai. Segur que n’hi ha alguna més, però com que no surten massa als mitjans de comunicació, solen passar totalment desapercebudes.
Sense anar més lluny: Quantes dones han ocupat càrrecs polítics importants a Espanya? Que jo recordi no han passat de ser vicepresidentes (Marí Teresa Fernández de la Vega, Soraya Sáenz de Santamaría...) I a Catalunya? Més o menys el mateix (Joana Ortega) Però la més alta representació de l’Estat o de la Generalitat mai l’ha ostentat cap dona.
Allà pels anys 80, el PSC es va plantejar el debat d’establir quotes de representació femenina tant als òrgans de direcció del propi partit com a l’hora de confeccionar les llistes electorals. En aquell temps hi vaig votar en contra perquè pensava (i segueixo pensant) que si la dona s’ha d’equiparar amb l’home, aquests debats no s’haurien ni de plantejar, simplement són situacions que haurien de caure pel seu propi pes pel fet de que som iguals. La majoria de les companyes del partit pensaven com jo.
Es va acabar establint per llei la quota femenina a les llistes electorals: De cada 5 llocs, al menys dos havien d’estar ocupats per dones. De totes maneres això no garanteix una pluralitat als parlaments, ja que si, anem a suposar els 3 primers llocs de la llista estan ocupats per homes i els dos següents per dones, els primers sempre tenen moltes més possibilitats de sortir. I de totes les combinacions possibles, els homes ocupen quasi sempre els llocs preferents.
Però segurament, de no haver-se aprovat aquesta llei, ara mateix continuaríem tal com estàvem fa 30 anys. És trist haver-ho d’assumir, però és la dura i crua realitat.
Al final t’has d’acabar plantejant el següent dilema (i no és menor): Continuar aferrat a les meves conviccions o renunciar-hi i acceptar que, desgraciadament, per a que hi pugui haver una igualtat entre dones i homes s’ha d’establir per llei.

Quina pena que hagi de ser així...!    


I PER ACABAR UN REGAL:

http://www.publico.es/sociedad/mujeres-cambiaron-ciencia-suenen.html

http://www.caninomag.es/todas-a-una-artistas-disenadoras-impresoras-y-revolucionarias-algunas-mujeres-increibles/

http://www.eldiario.es/cultura/tecnologia/programadoras-cambiaron-mundo_0_619788261.html