Al principi de ser regidor a l’Ajuntament d’Amposta,
quan a la comissió d’Hisenda se’ns donava el detall de les despeses de l’Ajuntament,
sempre me fixava en que la despesa de correus ascendia a una quantitat prou
significativa: Entre 2.000 i 3.000 euros mensuals. Tantes cartes s’enviaven des
de l’Ajuntament? Els vaig suggerir que contractessin amb Correus una tarifa
plana (tal com solien fer altres administracions, com per exemple l’Agència
Tributària), amb la finalitat d’aconseguir reduir la despesa.
La resposta de l’Ajuntament però va ser
contractar el servei postal amb Unipost,
una empresa que va aterrar a Amposta de la ma de Difersa; es a dir, se va quedar amb el servei que feia DIFERSA i el
va ampliar. No recordo si a partir d’aquella moment la despesa de correus va
seguir sortint als llistats. Heu de pensar que la quantitat mínima de despesa
mensual havia de ser de 1.000€.
Com no me’n he refiat mai de les estratègies
convergents, vaig pensar que si l’equip de govern havia decidit donar el servei
postal a una altra empresa, seria per alguna cosa... I no precisament per a
estalviar uns centenar d’euros a l’erari públic municipal.
Bé, va passar el temps i només vaig saber d’Unipost, quan els treballadors d’aquesta
empresa ens deixaven alguna carta a la bústia de casa (alguna vegada
certificades) normalment d'alguna entitat financera o els veia (a les treballadores i treballadors) repartint pels
carrers de la nostra ciutat, fins que un dia l’Agència Tributària va donar a
conèixer la llista dels principals morosos i hi figurava aquesta empresa de servei
postal. A partir d’aquella primera llista, va seguir sortint a les altres (fins
ara me sembla que ne porten publicades 3)
Les darreres notícies que me van arribar ja
va ser que està a punt de desaparèixer al no poder superar el concurs de
creditors iniciat fa quasi bé un any. El concurs de creditors és el que se
coneixia com suspensió de pagaments.
Per a salvar els llocs de treballa (o al menys
això diuen), l’empresa va estar esperant una ànima caritativa que la comprés...
Però, a veure: Qui comprarà una empresa que
deu milions entre l’Agència Tributària i la Tresoreria General de la Seguretat
Social? A part, no crec que el seu actiu sigui tan gran com per a ser atractiu
per a que alguna empresa del sector se’n pugui fer càrrec, ja que la
infraestructura necessària per a realitzar la seva feina és molt bàsica: locals (que poden ser arrendats) mobiliari amb algun ordinador i alguns vehicles per a
traslladar correspondència i paqueteria entre diferents poblacions i poca cosa més.
Abans d’escriure aquest comentari d’avui vaig
estar mirant una mica per Internet i vaig llegir que l’administrador concursal (que és qui pren l'administració de l’empresa mentre aquesta es troba en concurs de
creditors) encara no ha pogut esbrinar qui n’és el màxim responsable.
Unipost pertany a la família Raventós, la mateixa família propietària de les caves Codorniu, tot i que no tenen perquè ser les mateixes persones, ja que la
família Codorniu és molt gran. Una part d’aquesta família són (o al menys eren)
propietaris d’una finca molt gran que hi ha a banda i banda de la carretera que
va d’Amposta als Eucaliptus.
La situació sembla inversemblant, ja que al
Registre Mercantil (de la província corresponent, segurament Barcelona), hauria
de constar qui és l'administrador (al menys que qui consti estigui mort i d’aquí que els
Raventós no vulguin fer públic) o qui era el que darrerament se’n havia estat fet càrrec
sense constar inscrit en lloc.
Va ser un misteri que l’Ajuntament d’Amposta
contractés amb una empresa deixant de costat Correus ... És un misteri com una
empresa que necessita tan pocs recursos per a funcionar sigui de les més
deutores de l’Estat espanyol. I és un misteri, tal vegada el més gros, esbrinar
l’actual responsable de l’empresa a qui li cauria tot el pes de la justícia per administració fraudulenta.
Només ho sento per
les treballadors i treballadores que amb tota seguretat perdran la seva feina.
Sobre tot pels d’Amposta perquè els conec i no se mereixen viure una situació
així.
