Una de les reformes que va anunciar Rajoy
durant el debat de l’Estat de la Nació, va ser la fiscal o sigui, una
rebaixa d’impostos.
Si ho recordeu, no fa gaires dies vaig
publicar aquí mateix un escrit que em va arribar de la UGT on anunciaven
que, amb tota probabilitat, els impostos s’abaixarien sobre tot per a
les rendes més altes.
Ara, el titular del Periódico d’avui:
Els mileuristes s’estalviaran 49 € de mitjana en IRPF.
Després hi ha dos subtítols:
1. L’exempció
a rendes de fins a 12.000 euros a l’any beneficiarà a uns 400.000 contribuents.
2. Els
tècnics d’Hisenda estimen que els fisc deixarà de recaptar 19,7 milions.
Fem números amb els dades que tenim?
Si es deixaran d’ingressar 19,7 milions i tenim un col·lectiu de 400.000
contribuents, el resultat és, txaxan, txaxan... 49 euros! Faves
comptades!
I per a la resta de contribuents? S’abaixaran
en la mateixa proporció? No s’abaixaran? A mi, que voleu que us digui,
la notícia em queda coixa i, llegint la resta del contingut, tampoc no
m’aclareix res.
Per tant, em temo que, una vegada més,
qui realment suportarà la càrrega fiscal dels país serà l’exigua classe
mitjana. Aquells que encara tenim un sou al que agafar-se, mentre que les
classes altes serà, previsiblement i tal com avançava la UGT, les més afavorides.
Abaixar els impostos en temps de crisi
em sembla una temeritat. Quan es van apujar es va criticar molt la mesura
que va prendre el govern del PP i sé li va recordar que quan estaven a
l’oposició van criticar durament la pujada d’impostos del govern de Zapatero
en frases com: En èpoques de crisi no es deuen d’apujar els impostos...
Però més tard va ser Rajoy el qui va incrementar tant l’IVA com l’IRPF.
Possiblement el govern de Rajoy s’aferri
a la idea de que l’economia espanyola millora per a justificar la rebaixa.
Però no ens deixem enganyar. Cal recordar que estem en un any electoral
i totes les mesures que s’acabin prenent d’aquest tipus són populistes
i electoralistes.
I per què no haurien de baixar els impostos?
Senzillament perquè la realitat del país és ben diferent. Més allà de les
macroxifres de Rajoy, existeix una microeconomia familiar que encara segueix
passant penúries. A hores d’ara encara hi ha milions d’espanyols que
es conformen en sobreviure i poca cosa més. El que es diu, normalment,
arribar a finals de mes. Aquesta necessitat ha fet de que molts
hagin de necessitar l’ajut dels seus pares jubilats. Així, alguns dels
fills han de retornar a la llar familiar per a compartir els pocs ingressos
amb les despeses que es generen, cada cop més elevades.
Aquesta és al situació real, molt allunyada
de l’Espanya fictícia que ens ha volgut vendre Rajoy durant alguns dies
d’aquesta setmana.
