CANVI DE RUTINES

La nova Llei de Protecció, Benestar i Tinença d’animals de companyia que va entrar en vigor el passat divendres 29 de setembre farà (de fet ja ha començat a fer-ho) que els propietaris de gossos haguem de canviar les nostres rutines. M’explico. El mateix divendres per la tarda vaig treure a passejar la meva gosseta Greta tal i com faig habitualment. Després de passar per un ‘pipican’ i donar una volteta per Amposta vam tornar a casa. Aquella tarda tenia pensat anar a comprar musclos per a sopar. Sempre que hi anava m’emportava la gosseta i la lligava d’un fanal que hi davant de l’establiment on compro el marisc, però aquell dia no ho vaig poder fer... El motiu és que amb la nova llei no pots deixar el gos lligat al carrer sense estar tu present... Ni que sigui a una curta distància. Per això vaig haver de sortir dues vegades de casa: la primera per anar a passejar la teva mascota i la segona per anar a comprar. Hi hauria una altra solució: que tots els establiments permetessin l’entrada a les mascotes, però aquí toparíem amb el dret d’admissió que tenen els propietaris d’establiments. Alguna cosa grinyola, no trobeu? Fa 18 anys que tinc gos, millor dit gosses perquè en aquest temps n’he tingut dues. Tret del seu sexe no s’assemblen en res l’una de l’altra. Ni físicament ni en la seva manera de ser i comportar-se. Com que la primera, l’Electra se’ns va morir en ple confinament per la pandèmia del Covid després d’estar amb nosaltres més de 15 anys, us parlaré de la Greta, la que tenim ara. Greta és una gosseta molt dòcil que defuig de qualsevol confrontament i mai ha causat cap problema de convivència amb ningú. Amb ella vaig molt tranquil pel carrer i sovint, quan entro a algun establiment de restauració, els de la taula del costat ni se’n adonen que la portem. Llavors, per què no ha de poder entrar amb mi a tot arreu? Els que tenim gossos els coneixem perfectament i hauríem de saber el que podem i no podem fer amb la nostres mascotes. Si tothom pensés així no caldria posar tantes normes que limiten molt les relacions sobre tot amb aquells que mai tindrien un gos a casa. Es diu que les normes estan per a complir-se, però també per a incomplir-se. Les lleis haurien de castigar més aquells que les incompleixen sistemàticament i ser molt més tolerants amb qui les respecta. Estic segur que hi haurà qui no farà cas de la nova llei i que segurament mai tindrà cap tipus de problema amb la policia. Els hi passarà com aquells que condueixen amb el mòbil en una ma i la cigarreta a l’altra o t’avancen amb el seu cotxe pel carril d’incorporació que acabes d’abandonar amb una velocitat superior a la permesa quan vens de veure una pel·lícula i vas cam a casa (per citar dos exemples que he viscut recentment). En canvi els que intentem complir la normativa sovint ens veiem frustrats en veure la doble vara de mesurar de les autoritats. Tant els encarregats de promulgar les lleis com els que les han de fer complir.

REFLEXIÓ DEL DIA 3-07-2022

¿Què deuen de pensar els amos dels gossos que no recullen les 'pasterades' dels seus quan en trapitgen una?

HISTORIETES DE L’AMPOSTA PROFUNDA XI

Feia temps que tenia abandonat aquest espai, tant que no tinc la certesa que sigui el capítol XI. Avui us parlaré del pipicà que hi ha al parc de Valletes, tot just darrere del col•legi Miquel Granell. Des de fa relativament poc s’ha col•locat un cartell on hi diu que queda limitat el seu ús entre les 6 del matí i les 12 de la nit. O sigui, entre les 12 de la nit i les 6 del matí no s’hi pot entrat amb el gos/gossa sota l’amenaça de 300€ de sanció. Fins i tot sembla que hi ha una ordenança municipal que ho regula... A Amposta hi ha dos pipicans més: un al costat del cementiri (el més gran) i l’altre dintre del parc dels Xiribecs. Del segon, la meva gosseta Greta i jo no en som usuaris, però del que hi ha al costat del cementiri, sí... I en aquest no hi ha cap regulació d’horaris! I aquest fet ja em sembla del tot inversemblant... ¿És què s’ha fet una ordenança específica només per al pipicà de Valletes? Evidentment hi ha un motiu per a que s’hagi arribat a aquesta situació. Cal dir que jo no m’hi he trobat, però pel que m’han explicat diversos usuaris hi ha una veïna a qui sembla que li molesta la presència dels gossos prop de casa seva. Li molesta fins el punt que de vegades surt a maldar els propietaris dels gossos que en aquell moment es troben al pipicà i fins i tot els ha arribat a gravar amb el seu telèfon mòbil. Quan m’ho van explicar no hi donava crèdit ja que resulta que allí mateix, a les taules de pic-nic que hi ha al costat del pipicà, divendres i dissabtes per la nit s’hi concentren grups de joves, alguns dels quals hi arriben en sorolloses motos. Intrigat, vaig preguntar si és que aquests joves amb el soroll de les motos i la seva xerrameca no la molestaven i em van contestar que sí, que també... Llavors? L’explicació per la qual ‘tolera’ la presència dels joves és que quan els va maldar, aquests la van increpar i fins i tot li van llançar ous (suposo que seria en una ocasió posterior, ja que ningú porta ous a la butxaca...). Les darreres informacions son que ara està recollint firmes per a que treguin el pipicà de davant de casa seva. Sense comentaris...

EDUCAR EL GOS

Educar el gos és un concepte que hem escoltat moltes vegades però crec que no tothom té clar el seu significat. Al gos se’l hi ha d’ensenyar a fer les seves necessitats al carrer, a no destrossar cap objecte de casa, a no molestar els veïns amb els seus lladrucs, a no atacar els altres gossos... Però ningú parla d’educar els propietaris dels gossos. És vergonyós anar pel carrer i veure caques pel terra, pixarades al mobiliari urbà, bosses d’excrements també per terra en lloc de ser dipositades a un contenidor o, en tot cas, a una paperera. De fet hi ha gossos que no porten ni dispensador de caques... Així com propietaris de gossos potencialment perillosos han de passar un psicotècnic per veure si reuneixen les condicions necessàries per a tenir-lo, els propietaris de la resta de gossos també hauríem de passar alguna mena de prova per a veure si som suficientment cívics per a tenir-ne un, ja que el comportament d’alguns deixa molt que desitjar. A part d’això, els propietaris que incompleixen les normes mínimes de convivència perjudiquen greument la resta de propietaris que si que les compleixen, ja que, de vegades, sobre tot quan vas de viatge amb la teva mascota, té trobes llocs on no s’admeten degut a les nefastes experiències viscudes amb anterioritat per culpa dels primers.

ALGUNES QÜESTIONS SOBRE EL CONFINAMENT

De Faro a Diari de Tarragona. 

Porteu-vos bé i estigueu-vos a casa; no sortiu sinó és per necessitat. Però...

Com és que sempre hi ha algun però? És que no està tot clar? Tot, tot clar, no! Per molt que ens ho expliquin, per molt que incideixin en el tema, sempre hi haurà dubtes. Anem a veure’n uns quants.

Tal com us deia l’altre dia tinc la immensa sort de tenir una gosseta. La pobra ja té 15 anys. Cada dia la trec a passejar 3 vegades. De més jove la treia fins a 4 vegades i quasi sempre la tercera sortida anàvem pel Delta i la soltava per a que anés a la seva.

Durant aquest període de confinament, segons diuen, no puc allunyar-me massa de casa ni tampoc durant gaire estona... Però això que significa? Me diuen que puc donar una volta a la mansana... Però totes les mansanes no són iguals. No tenen res a veure, per exemple,  les illes de cases de l’Eixample de Barcelona amb les del barri d’Amposta on visc. Hi ha un parc a uns 300 metres de casa... Puc arribar fins allí? L’altre diu un altre propietari de gos me va dir que no, que me podrien cridar l’atenció... Aquest parc disposa de pipican. Els altres pipicans que hi ha a Amposta encara estan més lluny.  

En segon lloc el temps que s’ha d’emprar. Me van dir que sobre els 20 minuts... Ara pregunto: És que els gossos són màquines i disposen d’un temporitzador? Evidentment que no. I això ho sabem bé els que tenim gossos. Per a fer les seves necessitats de vegades els hi costa més i d’altres menys.  

Un altre cas. La setmana passada m’explicaven que a la Sénia un municipal va multar un veí perquè segons ell anava a tirar la bossa de brossa massa lluny de casa... De vegades els hi poses una gorra ja es pensen que son generals...  

Ara anem a parlar dels serveis essencials. Son serveis essencials les botigues de menjar, les farmàcies, les adrogueries, els serveis de neteja i desinfecció d’espais públics, etc., etc. I els quioscs? Pel que sembla, per a l’Ajuntament d’Alcanar, no. La qual cosa és una solemne bajanada. Si per una part deixen editar diaris, com després no els han de deixar vendre? A part, el President Sánchez, en una de les seves compareixences habituals, als ser preguntat per un periodista, ho va deixar ban clar: el periodisme era un servei essencial. Sense fer cap tipus de distinció entre les diferents maneres de fer periodisme (televisiu, radiofònic, escrit o per Internet)

Legislar és molt difícil, sobre tot a l’hora d’establir límits o excepcions, ja que això pot crear una porta de sortida i ser aprofitada pels més llestos. Però els encarregats de fer complir les normes tampoc han de fer ús de l’autoritarisme aprofitant-se de l’actual conjuntura.

#QuedatACasa

DIARI DE L’AGOST. DIVENDRES DIA 3

De Faro a Diari de Tarragona.

GOSSOS NO, GOSSOS SÍ

A la pàgina de Facebook Digues la teva, ahir va començar un intens debat sobre portar els gossos a la platja. Tot va començar per una publicació a la mateixa xarxa social de la policia local d’Amposta que va dir que se sancionaria els animals de companyia que anessin a la platja dels Eucaliptus ja que la vigent normativa ho impedeix.

Hi van haver molts comentaris i crec que tots favorables a que els gossos puguin gaudir d’un espai per estar amb els seus amos a la platja. La majoria dels comentaris afirmaven que els humans som molt més bruts que els gossos o qualsevol altre animal domèstic. Raó no els hi falta. Només cal adonar-se’n de com està la ciutat cada dia. Vull recordar la màxima: No és més net aquell que més neteja, sinó qui menys embruta.

EL GOVERN DEL PSOE ATRAPAT ENTRE DOS FRENTS

El Govern de Pedro Sánchez no ho tindrà gens fàcil. Mentre els independentistes li reclamen una consulta vinculant, els partits de la dreta-dreta espanyola li demanen més ma ferma contra els secessionistes.  

De la reunió de dimecres, la ministra Batet, va dir que hi havia en marxa un pla català, mentre que el conseller Maragall nega que se parlés de cap pla. Qui diu la veritat i qui ens enganya? Com sempre cadascú creurà el que voldrà.

Personalment me crec més a Maragall que no a Batet. Al menys de que aquesta fos tan subtil que ho deixés anar sense concretar res de res.

La situació que està vivint Catalunya des de fa uns anys, no se solucionarà mentre no hagi un referèndum d’autodeterminació i vinculant. Ja sé li poden donar voltes amb més finançament, amb més competències o amb més autogovern. La posició dels independentistes és ferma i no canviarà, ja que hi ha sectors molt durs que pressionen els polítics per a que sigui així.

Difícil sortida, però no impossible.

ADÉU ROS, ADÉU

Àngel Ros, l’alcalde de Lleida dels darrers 14 anys se’n va abans de que l’any que ve els seus conciutadans el facin fora. De fet, després de les eleccions de 2015, ja ho va tenir força complicat per a continuar amb l’alcaldia de la Paeria. El PSOE va guanyar les eleccions aconseguint 8 regidors d’un total de 27, perdent-ne 7 respecte als anteriors comicis del 2011.

Una de les causes va ser les diferències manifestes amb la qui va ser la seva estreta col·laboradora Marta Camps que va denunciar el encara alcalde per irregularitats en el cobrament de dietes.

Ros anirà d’ambaixador a Andorra després de no haver pogut aconseguir ser secretari d’estat per a la Societat de la Informació.

Tot i militar durant anys al mateix partit, sempre he mostrat la meva animadversió cap un polític que reclamava més aigua del riu Segre per als regants del canal Segarra-Garrigues, la qual cosa perjudica directament el Delta i el seu ecosistema.  

ELS GOSSOS I ELS PORCS DELS SEUS AMOS

La nostra gosseta Electra de vacances a Burgos.

Fa unes setmanes, l’Ajuntament de Mataró va aprovar una ordenança per la qual els propietaris dels gossos havien de ruixar les pixades que aquests feien als espais públics de la ciutat.

En llegir la noticia al diari que compro cada dia, una companya de treball me va dir:

-Mira que fica el diari! Ho trobo bé... S’hauria de fer a tots els pobles.

Us he de dir que la meva companya no té gossos ni ne tindrà mai i fins i tot els hi té fòbia; fins el punt que quan la vaig conèixer portava un espantador a la seva bossa de ma.

Primer que res cal separar (en aquest cas) els que tenim gossos dels que no ne tenen. Evidentment els que no tenen gossos, normalment són més pudents del necessari. Per a la gran majoria el gos com animal de companyia no hauria d’existir.

Quan un té un gos l’ha de tenir en condicions. Es a dir, a part de cuidar-se’n tot el necessari, també ha de ser-ne responsable i, per tant, portar-lo lligat sempre que vagi per un lloc públic i recollir els excrements i dipositar-los als llocs adequats. Si un dia l’ajuntament crea una ordenança per la qual s’ha de ruixar la pixada, no quedarà més remei que fer-ho.

Dit això vull fer constar que no pixen igual els gossos que les gosses. Mentre els gossos ho fan a llocs verticals (parets, rodes de cotxe, fanals, etc.), les gosses ho fan al terra, preferentment a l’herba.

Sempre se parla de gossos educats. Normalment són els que no embruten quan estan a llocs tancats. Però s’hauria de parlar molt més de propietaris educats i, desgraciadament d’educació cívica ne fa falta molta. Només cal anar pel carrer per adonar-te’n l’incivisme d’una bona part dels propietaris dels gossos.

Tere donant-li aigua a Electra sobre la muralla de Lugo. 

Ara bé, s’equivoquen tots aquells que fan recaure tot el problema de la brutícia de la seva ciutat o poble als gossos o als seus amos. La inexistència de gossos no té perquè anar lligada amb la pulcritud de les ciutats i pobles. Més enllà de l’existència de gossos, seguiran havent-hi persones brutes.

Amposta és un clar exemple d’això que estic dient. Pels carrers no només hi ha excrements de gos, sinó també papers i tota mena de deixalles (llaunes de refresc, envasos diversos, vidres d’ampolles trencades, burilles de cigarreta, bosses amb excrements de gos...)

Segurament els propietaris de gossos porcs, també ho són a l’hora d’embrutar els espais públics, però atribuir-ho tot a ells seria una fal·làcia.

Per tant no hem de culpar només els propietaris dels gossos de la brutícia que hi ha als espais públics i illes de contenidors, sinó a una part important de ciutadans que no tenen cura pels espais comuns. Ens casos així sempre té pots fer una pregunta: Tenen igual de brutes les seves respectives cases?

Ser nets o ser bruts és, sobre tot, qüestió de cultura i després d’educació. Només he visitat 3 països estrangers: Andorra, Croàcia i França. I us puc dir que a Croàcia els carrer i places estan impol·luts. I fa pocs dies hem tornat de vacances de Galicia i us puc assegurar que les seves ciutats i pobles també està molt més nets que els catalans.    

Què han de fer les nostres autoritats municipals davant d’aquestes actituds? Prendre mesures eficients. Amb una campanya de conscienciació cívica de tant en tant no n’hi ha prou. De vegades se parla d’agents cívics, però no ho acabo de veure... Hi hauria que els engegaria a fer punyetes de males maneres a les primeres de canvi. I si ets voluntari i damunt t’han de dir coses desagradables, la veritat és que no surt a compte...  

El problema que tenen les nostres autoritats és que:

1r. S’han vist desbordats per la situació.

2n. No acaben de tenir clar com mirar de solucionar el problema.

Per tant, molt me temo que de porcs solts ne seguiran havent-hi durant molt de temps, tinguin o no tinguin gos.  
  

MÉS INFORMACIÓ: 

http://www.elperiodico.cat/ca/cornella/20170727/cornella-multara-propietaris-gossos-adn-excrements-6194098

Ho heu entés?