Quan estàs amb gent d’Ulldecona te’n
adones de els males relacions que té Amposta, com a capital de la comarca
del Montsià amb la resta dels pobles. Que la relació sigui més o menys
dolenta (sembla que bona no ho pot ser mai), depèn del color de l’alcaldia
del poble, ja que, el color de la capital tots sabem quina és, al menys
en els darrers 27 anys (28 en acabar la legislatura)
Sobre la creació de la comarca s’hi
troben molt poques referències a Internet. De fet no diu res sobre aquell
a qui a Amposta se’l coneix com a el pare de la Comarca: Emili Vives i
Bertomeu. Les poques referències que hi surten del personatge és pel nom
que porta la sala de plens del Consell Comarcal.
A Amposta l’única referència que hi
trobem és al final del carrer Major, poc abans d’arribar a la plaça de
l’Ajuntament. Allí, una placa recorda que va néixer en aquella casa, tot
just on es trobava la botiga d’alimentació Casa Vives fins la dècada dels
anys 80.
A Ulldecona es pregunten el motiu pel
qual no han tingut el mateix reconeixement tots els assistents a la reunió
que es va fer per a crear la comarca l’any 1936.
Quan estava de regidor a l’ajuntament
ampostí, a la sala Saint Jean de la Rouelle (una població francesa agermanada
amb Amposta), emmarcat i quasi que abandonat sobre un armari, hi havia
una mena de la còpia de l’acta fundacional. Dels 10 pobles que integraven
la comarca del Montsià (Alcanar, Amposta, Freginals, La Galera, Godall,
Mas de Barberans, Masdenverge, Sant Carles de la Ràpita, Santa Bàrbara,
la Sénia i Ulldecona –Sant Jaume d’Enveja, una vegada independitzat de
Tortosa s’hi va unir molt més tard), només dos van votar a favor de la
capitalitat d’Ulldecona, tots els altres van votar per Amposta.
Sempre m’he preguntat quin altre poble
va votar per Ulldecona (donant per suposat que el representant d’Ulldecona
va votar pel seu poble) Penso que va ser Godall, per raons de veïnatge.
Tal com estaven les comunicacions per aquella època, el més normal és que
els godallencs acudissin a comprar a Ulldecona per la carretera (o camí)
de les Bruixes.
Un dels moments de més controvèrsia va ser durant la construcció de l'arxiu comarcal. Ulldecona té un gran arxiu històric, en canvi el d'Amposta, el que hi ha a l'ajuntament seria molt més recent. Ulldecona hagués volgut que l'arxiu s'hagués fet allí, però la capitalitat mana. Així que es va acabar fent a Amposta. L'arxiu (que durant l'ay passat va estar uns mesos tancats) és molt modern i pot guardar molts de documents amb les centenars de metres d'estanteries que té, però el cert és que està pràcticament buit.
La biblioteca Sebastià Juan i Arbó es també comarcal, però al principi de publicar la revista Raïls pel Centre d'Estudis d'Ulldecona, segons em van dir, ni coneixien la seva existència, mentre que la de la Sénia en comprava dos exemplars: un per a ser consultat i l'altre per a guardar-lo.
Vaig explicar als falduts que fa uns
anys, quan els convergents d’Amposta es van traure de la mànega el lema
Amposta capital i reivindicaven la capitalitat de les Terres de
l’Ebre, en un escrit, m’hi vaig mostrar d’acord, sempre que fos Ulldecona
la capital del Montsià. Evidentment ho vaig dir amb ganes de tocar el
que no sona a Roig i companyia. La resposta per part del hooligans
convergents va ser tant contundent com desagradable. Em van dir de tot
menys guapo. I tal com els caracteritza, amagant la identitat. Evidentment.
Són així de valents!
