CARTA PUBLICADA A EL PUNT/AVUI EL 22-07-2023

La mateixa que em va publicar el Periódico ahir però amb el títol original.

CARTA PUBLICADA A EL PERIODICO DE 21-07-2023

El títol original era 'Prostituir la democràcia'.

PROSTITUIR LA DEMOCRÀCIA

Quan l’extrema dreta fa servir la paraula ‘llibertat’ em pregunto en quin sentit ho fa. Per a l’extrema dreta la llibertat consisteix en suprimir els drets que les classes més humils han guanyat al llarg de molts anys de lluita. Quan l’extrema dreta fa servir la paraula ‘seguretat’ em fa recordar a la que hi havia en temps de la dictadura on ningú podia manifestar-se en contra de les arbitrarietats del règim. Quan l’extrema dreta fa servir la paraula ‘democràcia’ és per a retornar a la democràcia orgànica del franquisme on les classes populars havien de seguir al peu de la lletra el que els hi manaven els cacics locals. En resumen: amb els seus discursos l’extrema dreta prostitueix la democràcia ja que el que pretenen és destruir-la des de les institucions públiques.

CARTA PUBLICADA A EL PERIÓDICO DE CATALUNYA

CARTA PUBLICADA A DIARI DE TARRAGONA

CARTA PUBLICADA A EL PERIÓDICO DE CATALUNYA (format digital)

https://www.elperiodico.com/es/entre-todos/participacion/vam-haver-anullar-tac-mare-ambulancia-carta-lector-joan-ferre-75326309

CARTA PUBLICADA A EL PERIÓDICO DE CATALUNYA (edició digital)

https://www.elperiodico.com/es/entre-todos/participacion/controversia-boveros-i-antitaurins-amposta-carta-lector-joan-ferre-14237020

CARTA PUBLICADA A EL PERIÓDICO DE CATALUNYA

Avui 12 d’agost el Periódico de Catalunya m’ha publicat una carta i a més ho ha fet com la destacada del dia. Aquesta carta on parlava de que el riu Ebre també té set i demanava que tothom fes un ús racional de l’aigua ha tingut una gran repercussió ja que, tal com m’ha fet saber una amiga i excompanya de treball, aquest matí una emissora tan important com Catalunya Ràdio se’n ha fet ressò. Gràcies a tots pel vostre seguiment i fidelitat.

PUBLICACIÓ AL PERIÓDICO DE CATALUNYA

30-07-2022

FER NEGOCI AMB LES PERSONES

La pandèmia produïda pel coronavirus ha posat al descobert les mancances de les residències de la tercera edat que tot i que ja eren conegudes se’n parlava poc fora de l’àmbit dels familiars dels residents. Les deficiències més greus es produeixen a les residències que tenen una gestió privada. D’aquí que, en alguns casos, després d’haver tingut un gran nombre d’infectats i defuncions, la seva gestió hagi passat a mans del departament de Treball, Afers Socials i Famílies en el cas de Catalunya. No cal ser un expert per a deduir que les empreses privades busquen obtenir el màxim benefici; però en aquest cas, la rendibilitat s’obté de reduir les despeses en personal i alimentació, la qual cosa va en detriment de l’òptima l’atenció que haurien de rebre els seus usuaris, es a dir les persones més grans que a la vegada son les més vulnerables. Si les ràtios de gerocultors de per si ja son baixes... Però què passa quan algú d’ells ha d’agafar la baixa laboral? Quants dies han de passar fins que no es cobreix el lloc de treball? En quan al menjar, en alguns casos com per exemple el peix, sol ser de mala qualitat i fins i tot, segons els experts, de baix valor nutricional i inadequat per a la dieta que necessita un avi, tal com va quedar de manifest al programa de la Sexta ¿Te lo vas a comer? que presenta el reconegut xef Alberto Chicote.

UNA MENT MERAVELLOSA

Des del meu punt de vista, és un sense sentit establir que durant el toc de queda (perdó la restricció de mobilitat nocturna) es pugui treure a passejar el gos de les 4 a les 6 del matí. No sé de quina ment va sortir aquesta idea, però caldria qualifica-la com a ment meravellosa, ja que idees així no es tenen cada dia. De menut, al meu poble hauríem dit: Ha tingut una idea de ‘bombero’... Diuen que ho han fet per aquells que havent d’entrar a treballar al torn de les 6, els puguin treure a passejar abans. Perfecte... Només un dubte: I els que surten de treballar a les 22:00, hauran d’esperar fins les 4? Amb aquest petit exemple, queda demostrada una vegada més la incapacitat que tenen alguns mandataris d’aquest país a l’hora de prendre decisions davant de situacions excepcionalment greus com és la pandèmia del COVID-19. Des d’aquí proposo crear un premi a l’alçada dels més prestigiosos del país per a atorgar-li a la persona que hagi pensat en una millor solució per aturar els contagis per coronavirus. El que va pensar en treure a passejar els gossos de 4 a 6 n’és un ferm candidat al guardó.

COMPLIR LA LLEI

Portada d'Hermano Lobo de 1975.

Perplex, estupefacte... No sabria dir exactament quin va ser el me estat quan vaig llegir que Puigdemont, després de donar-se a conèixer la resolució del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre Junqueras, va reclamar que s’havia de complir la Llei...

¿Quina Llei s’ha de complir Sr. Puigdemont? ¿Només la que afavoreix els interessos de l’independentisme? ¿O tota la resta?  

Soc dels qui penso que no totes les lleis son justes. Sovint, els parlaments, a instàncies del govern de torn, aprova lleis per a als seu propi benefici o els que és el mateix, per a poder aplicar sense contemplacions les seves pròpies polítiques. Però també soc dels qui penso que les lleis estan per a complir-se, tot i que no ens agradin...

El que no podem fer és complir aquelles que ens beneficien i saltar-nos les que ens perjudiquen.

El Parlament de Catalunya, sovint amb majoria independentista, ha aprovat lleis torejant les de rang superior sense despentinar-se i fent cas omís dels dictàmens dels Serveis Jurídics de la pròpia cambra o de la Comissió Jurídica Assessora.

Una vegada vaig dir que la llei està per a incomplir-se... I és veritat. No conec cap llei que no s’hagi incomplert. No obstant si un ciutadà incompleix la llei, ja sap a que s’exposa.

Tot i que no sempre (diguin el que diguin), la llei és igual per a tothom. De vegades depèn del jutge o del tribunal que la imparteix.     

BARCELONA ÉS BONA SI LA BOSSA SONA

A Barcelona s’hi por anar per plaer (turisme) o per necessitat.

Fa temps que sembla que una part important dels seus veïns està en contra del turisme de masses i aposta per un turisme més selecte. La veritat és que me costaria posar el límit d’on comença un i on acaba l’altre.

Però molts catalans que de tant en tant anem al cap i casal de la nostra terra, no sempre ho fem per pler. Moltes vegades hi anem per feina, estudis  i també per a ser atesos en algun centre mèdic.

Hi ha alguna manera de diferenciar qui va a Barcelona per plaer i qui ho fa per necessitat? No, suposo que no.  

A l’hora d’allotjar-te té cobraran la taxa turística sense preguntar-te el motiu de la teva estada. I si t’asseus a prendre un cafè a la terrassa d’algun bar cel centre, dintre de poc, si s’acaba fent efectiu l’increment de taxes, comprovaràs que aquella dita antiga està més en vigor que mai: Barcelona és bona si la bossa sona!

UNA CIMERA DECEBEDORA

El delta de l'Ebre, una de les zones més vulnerables del planeta. 

Si algú tenia la confiança en que la cimera del clima de Madrid acabés bé, segurament s’ha emportat una gran decepció. Ara bé, trobo que som molts els que no ens esperàvem res positiu dels polítics que eren qui havien de prendre les grans decisions.

Inexorablement el rellotge segueix avançant en contra de la humanitat. Hi haurà un moment, quan ja no hagi volta enrere, en que el nostre benvolgut planeta només podrà rebre cures pal·liatives. Ja serà massa tard.

Els governs estan lligats de mans i peus per les grans empreses. No només les financeres sinó també per les indústries que més contaminen. Tal com se diu vulgarment aquestes empreses tenen la paella pel mànec.  

Mentre les grans solucions no arribin, l’única resposta que els hi queda als governs és seguir incidint en els seus administrats para que continuïn reciclant i deixen de contaminar en la mesura que els hi sigui possible.

És com posar-li una tireta al planeta quan el que està necessitant ja és una operació a cor obert.

DESÍDIA I HIPOCRESIA CLIMÀTICA

A casa fa molts anys que reciclem: vidre, paper i cartró, envasos, orgànica i fins i tot oli vegetal.

Un dels fills, quan va a comprar embotit, agafa la carmanyola de casa per a evitar els envasos i els plàstics. La meva dona ha decidit deixar de beure aigua embotellada i beu la de l’aixeta per a reduir el consum de plàstics...

Tot sigui per al bé del planeta Terra i amb la mesura que ens és possible, alleugerar  l’emergència climàtica.  

Però vet-ho que un dia compres el diari i té torbes amb el següent titular: “La desídia internacional agreuja la crisi del clima”. I continua: “La meitat dels països rics incompleixen el compromís de reducció d’emissions”.

O sigui, els mateixos governs que surten demanant-nos tenir més consciència a l’hora de reduir, reciclar i reutilitzar les nostres deixalles, incompleixen sistemàticament la part que els hi pertoca.

Aquesta omissió de les seves funcions essencials només té dos qualificatius. El primer, ja esmentat, desídia i el segon, hipocresia.   

LLUÏTAR CONTRA ELS ELEMENTS

Tomàs Molina, l'amic Paco Túnez i d'altres a Vinebre.
Foto cedida per Paco Túnez. 

L’espècie humana sempre ha hagut de lluitar contra els elements.  L’exemple més recent l’hem tingut en el gran incendi que ha cremat més de 6.000 Ha entre les comarques de la Ribera d’Ebre, les Garrigues i el Segrià i que va iniciar-se el passat dimecres 26 de juny i que no va poder ser controlat fins la tarda de diumenge.

Com passa sempre els més perjudicats han estat els pagesos i els ramaders, sense oblidar-nos d’aquelles persones que tenien un habitatge dintre de la zona cremada.

El govern de Catalunya ja hi ha promès ajuts i alguna entitat bancària línies de finançament per a que puguin restablir com abans millor les seves propietats. Aquest fet m’ha fet recordar un precedent: les promeses que la pròpia Generalitat i la banca els hi van fer als pagesos i ramaders després dels greus desperfectes soferts per culpa dels aiguats de l’octubre del 2000 que van afectar a les comarques del Sud de Catalunya. Al final, com quasi sempre, tot és paper mullat.

Les institucions queden molt bé davant els mitjans de comunicació prometent allò que mai acabaran de complir i la banca, mirant sempre de fer negoci, ofereixen préstecs tous (a baix interès) a una gent que han perdut precisament la seva principal font d’ingressos. 

BANALITZAR

Pocs dies abans de la jornada electoral del 28 d’abril, van aparèixer a Amposta uns pamflets apegats sobre els cartells electorals del PSC. Tot i que n’hi havia amb diferents textos, un me va cridar l’atenció per sobre de la resta. Deia així: No passaran; fora feixistes dels carrers.

Tot i que desconec l’auditoria d’aquests pasquins, és evident que se tracta de simpatitzants del moviment independentista català, tal com se desprèn del text i d’altres textos que també han fet servir amb la mateixa finalitat.   

Ni els d’Òmnium ni els de l’ACN són colpistes pel fet de manifestar-se o col·locar llaços grocs en espais públics, ni els CDR són terroristes per tallar carreteres amb més o menys contundència. Com tampoc el PSC (o el PSOE) són feixistes per donar suport a l’article 155 de la Constitució...  Per tant, no banalitzem els conceptes. Desgraciadament ho fem massa sovint.

El feixisme (o el nazisme) representen el totalitarisme polític: la manca total de llibertats individuals i col·lectives i una bona part dels drets de la ciutadania.

Qui vulgui ser respectat, el primer que ha fer és respectar els altres.

    

A LA RECERCA DE LA NOTIFICACIÓ PERDUDA

A l’avís de recepció de Correus hi consta que era el 19 de març a les 18:56 quan el carter el va depositar a la bústia.

Des de que mons pares van ingressar a una residència d’avis el febrer de 2018 la casa està buida i només s’ocupa ocasionalment.

Segons l’avís sembla que se tracta d’una notificació (NT600023...) i el remitent és (segons el carter) Hisenda i està adreçada a (Herederos de) Juan Ferré Cabanes (Juan Ferré Cabanes era mon pare)

Com que posa Hisenda, el primer que penses és amb l’Agència Estatal d’Administració Tributària. Li vaig enviar una fotografia d l’avís a un amic que hi treballa i me va dir que la notificació no pertanyia a aquell organisme.

Llavors vaig pensar que si se podia tractar de l’Agència Tributària Catalana i que pot ser per error, el carter ho havia interpretat malament. Vaig desplaçar-me fins l’oficina de Tortosa i tampoc.

Potser havia començat la casa per la teulada i potser el que calia fer era anar directament a Correus a preguntar. Consultada la informació disponible, no hi troben res... Remenen algunes notificacions que tenen dintre d’una caixa me diuen que amb aquest número potser se tracta d’una notificació d’Agricultura.

-Podria ser? De poder ser, sí, però ho dubto.

I jo me pregunto: Què té que veure Hisenda amb Agricultura? Caldrà seguir esbrinant, però me sembla que no ho tinc gens fàcil. Trobo que algú no ha fet bé la feina per la que li paguen.

ELS ‘ALTRES’ CATALANS

Un eslògan encunyat en temps del pujolisme deia que és català tot aquell que viu i treballa a Catalunya. No hi estic d’acord. Una cosa és ser català (de naixement) i l’altra molt diferent sentir-se català (tot i que no hi hagis nascut). En definitiva: ser català és més un sentiment que no una situació per lloc de naixement.

Si algú anteposa la seva espanyolitat davant la catalanitat no és un veritable català. Serà espanyol, serà el que sigui... Me dona igual. Però no català. I no parlo de ser independentistes... Simplement de catalanitat.   

Un català de sentiment no aniria mai contra la seva terra... Ni contra els ciutadans que hi viuen. Quan ho fa demostra que de català en té ben poc per no dir gens.

Desgraciadament una majoria d’aquells que formen part de partits com Ciutadans (van modificar el nom per anomenar-se Ciudadanos) o del Partit Popular, no són catalans. El PP sembla que ho té més clar al posar com a cap de llista per Barcelona a una tal Cayetana Álvarez de Toledo que per molt que les inicials del seu nom formin les sigles CAT, ni viu, ni treballa ni té el més mínim sentiment català. Tot i això diu que ens vol representar...

Tant el PP, con C’s, com els altres, diuen que aplicaran de forma immediata l’article 155 per a poder intervindré l’autonomia de Catalunya. Aplicar l’article 155 suposa un greuge per a totes i tots els catalans i no només per els que sospiren per la independència de Catalunya. Pagaran justos per pecadors... (Si és que han pecat per alguna cosa)

Voler polítics a la presó pel fet de fer política (tot i que no els agradi la classe de política que fan) és de ser poc catalans i a sobre males persones.

Per això persones com el President Montilla nascut a Iznájar (Còrdova) és català i d’altres com Albert Rivera, per molt que hagi nascut a Barcelona, no ho és.

LA FOTO

Las Illes: monument 'republicà'.

Inés Arrimadas, cap de l’oposició al Parlament de Catalunya, va anar primer a Amer, el poble natal de Carles Puigdemont i posteriorment davant de la casa on té fixada la residència qui fou el 130è President de la Generalitat de Catalunya a Waterloo.

Què pretenia Inés arrimada al capdavant d’un grup de Ciudadanos? Fer-se una foto! Punt i final. El seu únic objectiu era fer-se una foto a dos dels llocs més emblemàtics de l’independentisme català. 

Pràcticament de forma simultània al viatge de Arrimadas a Waterloo, Pedro Sánchez, President del Govern del Regne d’Espanya, visitava a França les tombes de Manuel Azaña, el 2n President de la II República Espanyola, així com els camps de concentració de Cotlliure i Argelès sur Mer. Què buscava Pedro Sánchez d’aquestes visites? Una altra foto!

Las Illes: la placa recorda el camí a l'exili d'Azaña, Companys i Aguirre.

A ningú sé li escapa que estem en precampanya electoral i cadascú busca allò que creu més adequat per a treure-li un rèdit electoral.

Llavors, tan Inés Arrimadas com Pedro Sánchez buscaven el mateix? Sí, però no. Mentre Inés Arrimadas només busca la confrontació i la polèmica, Pedro Sánchez va aprofitar el viatge per a demanar perdó als mils de milers de refugiats espanyols i els seus descendents que van haver de marxar al país veí fugin d’una mort segura o de llargues condemnes de presó a la que els hauria sotmès el règim de Franco.