Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Roig. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Roig. Mostrar tots els missatges

diumenge, 7 de maig del 2023

EL MESTRE I EL DEIXEBLE POC AVANTATJAT

La història sempre ens ha parlat de mestres i deixebles. El mestre és el savi, el que ensenya i el deixeble és l’alumne que n’aprèn (o mira de fer-ho). També és cert que pocs han estat els alumnes que han avantatjat els seus mestres, però se’n donen casos. A Amposta tenim el mestre Joan Maria Roig que va ser alcalde des de 1987 a 2007 i que mai va perdre unes eleccions i el deixeble Manel Ferré que va ser alcalde des de 2007 a 2015 i que va perdre les eleccions d’aquell any venint d’una majoria absoluta... És el cas típic de l’alumne poc avantatjat i que no ha estat capaç de superar el seu mestre. Avui us parlaré d’aquests dos personatges que van marcar una època a Amposta: la dels 28 anys de governs de CiU. Us parlaré en passat però amb la vista fixada en les properes eleccions del dia 28. Per poder predir el futur sovint hem de mirar cap enrere per analitzar el passat i veure d’on venim. Començaré, com no, pel mestre Joan Maria Roig i un vídeo que circula per les xarxes socials on surt donant suport al candidat a l’alcaldia Manel Ferré. Si he de valorar el contingut del vídeo en una sola paraula ho tinc molt fàcil: ‘patètic!’ Però ho he d’argumentar, no puc desqualificar-lo sense explicar i opinar sobre el seu contingut. El vídeo comença amb Roig passejant per l’avinguda de la Ràpita d’Amposta. Va sol i de tant en tant aixeca el braç com si saludés a d’altres vianants. Les imatges i el so del vídeo es van enregistrar per separat. Del seu contingut en vull destacar unes quantes frases: -He dedicat un part important de la meva vida a la política... 30 anys... Amb molts d’encerts i algun altre error... Però sempre en una vocació clara de treballar per la meva gent... La gent d’Amposta i del territori... I pel país... Per la seva gent, sí. La seva gent eren aquells que els votaven i adulaven, però no per la resta de ciutadanes i ciutadans d’Amposta a qui ens consideraven enemics i mal ampostins pel fet de no pensar con ells i criticar-los-hi la forma sectària de governar. Vaig coincidir amb Roig a l’ajuntament en la seva darrera legislatura i recordo que sempre treia pit de que treballava pel poble; però mirava més pels seus propis interessos i els del seu partit (CDC) que no pels seus conciutadans. En canvi és fals que treballes pel territori. ‘Mai ho va fer!’ La seva animadversió cap a Tortosa li servia d’excusa perfecta precisament per a renunciar a treballar conjuntament amb la resta del territori. Un bon exemple el tenim en l’oposició frontal a la Plataforma en Defensa de l’Ebre seguint les directrius que li marcaven Pujol i companyia des de Barcelona. -Es pot fer una Amposta líder, una Amposta ambiciosa, una Amposta capital del territori que ara no ho és... Manel Ferré tornarà a fer que Amposta sigui capital. Aquest discurs em sona a ‘vell, caducat i ranci’... Precisament l’eslògan d’Amposta capital el va fer servir Roig per a discutir-li la capitalitat territorial a Tortosa en un temps en que tenia com alcalde a Joan Sabaté (PSC) i era capdavantera en la lluita per la defensa de l’Ebre que era la lluita per la supervivència del territori. Estic parlant del 2003! És o no un discurs vell i caducat? El mestre Roig i l’alumne Ferré no representen el passat d’Amposta, no... Desgraciadament representen el pitjor passat d’Amposta i ara, el segon, amb el recolzament del primer pretén tornar a ser-ne l’alcalde. Com alcalde Ferré mai va superar a Roig i mira que va tenir temps per poder aprendre’n ja que va ser al seu costat durant 20 anys i em temo que si ho tornés a ser no ho faria millor. Com ja vaig dir en un escrit anterior: ‘mai segones parts han sigut bones’.

divendres, 7 de juny del 2019

COM SE GUANYEN UNES ELECCIONS

Adam Tomàs concedint una entrevista a Xavi Llambrich
per a Canal 21 Terres de l'Ebre.

Després de l’aclaparadora majoria absoluta assolida per EA-ERC a Amposta, el seu cap de llista i futur alcalde de la ciutat per segon cop Adam Tomàs va donar tota una lliçó magistral de com se guanyen unes eleccions.
Va dir que els missatges havien de ser sempre en positiu i no com ho havia fet Junts per Amposta que tot i anunciar-ho així després parlava del malament que funcionava tot a Amposta (Hospital Comarcal, circulació, neteja viària...) sense aportar-hi cap tipus de solució.
També va recordar les dures oposicions que ha fet històricament el PSC  contra Roig primer i Manel Ferré més tard. I que la ciutadania d’Amposta no és partidària d’aquesta manera de fer oposició.  
En part estic d’acord que durant una campanya els missatges que s’han de donar sempre han de ser en positiu. Per això s’ha de tenir un bon programa i després s’ha de saber defensar com cal davant de l’acció de govern del partit que hagi tingut la responsabilitat de govern.
Però també penso que si un alcalde abusa de la seva posició i infringeix la llei, els que s’ha de fer és destapar el cas.
Durant els anys que vaig estar a l’ajuntament, el PSC va renunciar sempre anar als tribunals, però també és veritat que el que se pretenia és que la fiscalia, davant els casos de corrupció que periòdicament sortien a la llum, hagués actuat d’ofici, cosa que no va fer.
De Roig és conegut l’ús d’informació privilegiada quan s’havia d’urbanitzar Valletes. Els cas, denunciat pel PSC va arribar als tribunals i va acabar amb l’absolució de Roig per prescripció dels fets, però també amb la reprimenda del jutge cap al primer edil municipal.
Després va venir el cas de Daniel Rius i els seus tripijocs immobiliaris quan era regidor d’Urbanisme i el cas del xalet de Manel Ferré dintre de la zona protegida dels Ullals de Baltasar.
La ciutadania té dret a saber aquestes coses, encara que, com ha passat als socialistes ampostins, els hi hagi acabat passat factura.
En canvi ERC sempre ha fet una oposició molt més laxa, però que com s’ha acabat veient, li ha acabat per donar uns resultats excel·lents.
Però potser (i vull recalcar el ‘potser’) aquestes coses només passen a Amposta. I possiblement per això mateix hi hagi hagut un transvasament de vots de CiU cap a ERC.
Que cadascú extregui les seves pròpies conclusions...   


PER A SABER MÉS: 




dimecres, 5 de juny del 2019

DE L’INFINIT AL ZERO


Joan Maria Roig i Grau va aconseguir l’any 1999 una aclaparadora victòria a les municipals d’Amposta. La seva candidatura aconseguia 11 regidors dels 17 possibles. Els altres 6 se’ls van repartir el PSC (amb membres d’ICV a la candidatura), 4 i EA-ERC, 2.
CiU va aconseguir la primera majoria absoluta l’any 1991, el segon cop que se presentava Roig que ja era alcalde des de 1987. Les eleccions de 1995 i 2003 també les va guanyar per majoria absoluta, tot i aquestes darreres, en plena lluita per a aconseguir la derogació del transvasament de l’Ebre, la suma de vots obtinguts per l’oposició sumaven més que els que havien votat a CiU(4.383 per 4.367), però mantenia la majoria absoluta amb 9 regidors, 4 el PSC i 4 EA-ERC.
A les eleccions de 2007 Roig, després de 20 anys d’alcalde, va donar pas a Manel Ferré que va aconseguir una victòria aclaparadora i va assolir una nova majoria absoluta amb pràcticament els mateixos vots que el seu predecessor. El repartiment de regidors va ser igual a la legislatura anterior (CiU, 9, PSC, 4 i EA-ERC, 4)
Però Ferré encara assoliria una nova majoria absoluta a les eleccions de 2011, tot i que va perdre més de 350 vots... Aquestes eleccions van comportar un canvi important en la composició del ple, ja que l’Ajuntament d’Amposta al superar la ciutat la xifra de 20.000 habitants va passar a tenir 21 regidors (anteriorment ne tenia 17). El repartiment de regidors va ser el següent: CiU, 11, EA-ERC, 6, PSC, 3 i PxC, 1.
Les eleccions de 2015 van marca un punt d’inflexió de la política Ampostina. Poc abans de les eleccions municipals Manel Ferré va quedar esquitxat per alguns casos de corrupció que encara se troben als tribunals com ara el de la duplicitat de dietes que cobrava en els seus desplaçaments i les ramificacions dels cas Innova de Reus que va afectar a l’Hospital Comarcal d’Amposta que presidia el propi Ferré.
Aquest deteriorament de la política ampostina va comportar que Adam Tomàs (EA-ERC) guanyés les eleccions amb majoria absoluta (11 regidors) i que CiU en perdés 4 i més de 1.200 vots. La qual cosa li va suposar obtenir només 7 regidors. Dels 4.897 que havia assolit l’any 1999 passava a tenir-ne 2.738.
Durant la legislatura, Rosita Pertegaz (UDC) va abandonar el grup de CiU deixant-lo amb només 6 regidors, mentre ella se convertia en regidora no adscrita.
Les previsions per a les passades eleccions del 28 de maig, tot i que auguraven un descens de vots i regidors a Junts per Amposta (nova denominació de CDC) ningú podia pensar que acabés amb 753 vots (quasi bé ne va perdre 2.000 de cop) i només un regidor: Manel Masià, que era qui encapçalava la llista en substitució de Manel Ferré que l’any 2015 abandonava definitivament la seva carrera política després de 28 anys a l’Ajuntament, els últims 8 com alcalde.  
En conclusió, amb només 8 anys, el PDeCAT (o CDC o Junts per Amposta o com els vulgueu anomenar), van passar de tenir 11 regidors i majoria absoluta a l’Ajuntament d’Amposta a tenir-ne només 1 i convertir-se en la força política menys votada de les que van treure representació a les passades municipals. 


PER A SABER MÉS: 

https://www.idescat.cat/pub/?geo=mun%3A430141&id=elem&n=392 

https://www.naciodigital.cat/municipals2019/municipi/43014/amposta 

http://www.elpuntavui.cat/canals/politica/eleccions-municipals-2015/resultats/998/509-catalunya/43-tarragona/9022-montsia/43014-amposta.html 

https://www.diaridetarragona.com/ebre/Escorcoll-a-lAjuntament-dAmposta-i-lHospital-Comarcal-pel-Cas-Innova-20150428-0060.html

dissabte, 14 de juliol del 2018

EL MILLOR ALCALDE


El Rei Carles III (també Borbó) està considerat el millor alcalde de Madrid. Però a totes les ciutats i pobles hi ha hagut bons alcaldes. Alcaldes que han treballat molt per a millorar sensiblement el seu municipi.
L’altre dia vaig seguir amb interès un debat sorgit arran de la publicació d’una informació periodística. El titular d’aquesta informació era el següent: L’exalcalde d’Amposta,Manel Ferré, anirà a judici per malversació.
A partir d’aquí opinions contraposades. Fins i tot van acusar la publicació de parcial per haver difós la notícia...
Una notícia és simplement la publicació d’alguna cosa que ha passat o, com en aquest cas, que acabarà passat (tot i que jo penso que al final no hi haurà judici) Sigui rellevant (com ho sol ser la majoria de les vegades) o intranscendent. Però quan un mitjà de comunicació se’n fa ressò adquireix la categoria de notícia.
No difondre una notícia o fer-ne una versió esbiaixada de la mateixa és censura o desinformació, tal com sovint han practicat, sobre tot, aquells mitjans controlats per les institucions (Canal 9 a València, Tele Madrid, TVE i també, en el seu dia, la Revista Amposta)
Vull recordar que la Revista Amposta va ser posada com a exemple de publicació parcial en un article que va publicar fa anys (si la memòria no me falla) el diari el País.  
Al controvertit debat hi van haver opinions favorables als alcaldes Roig i Ferré, de qui se va arribar a dir que ja l’havien condemnat abans de celebrar el judici.
Roig i Ferré van ser dos excel·lents alcaldes d’Amposta. Vam omplir la ciutat de infraestructures necessàries. Durant el darrer mandat de Roig, Amposta va ser Capital de la Cultura Catalana i en el primer de Ferré se va iniciar la festa del Mercat a la Plaça que, després de 10 edicions, és l’orgull de totes les ampostines i ampostins... Però també van tenir els seus punts febles. El de Roig va ser, sobre tot, la manca de suport i l’enfrontament que va tenir amb la Plataforma en Defensa de l’Ebre i el de Ferré les causes judicials obertes i que, passi el que passi, no acabaran el 30 de juliol (data prevista per al judici), ja que després , presumiblement, s’hauran de jutjar les irregularitats trobades a l’Hospital Comarcal del que Ferré n’era el president del consell d’administració, així com també pel xalet il·legal que se va construir a la zona protegida dels Ullals de Baltasar.
Ja sé que la memòria és molt feble, però l’alcalde Roig també va haver de comparèixer davant la justícia. Devia ser sobre l’any 1995 i se’l va acusar de fer ús d’informació privilegiada referent a la compra de diversos solars a la zona de Valletes. El jutge però el va absoldre al considerar que els delictes ja havien prescrit, però li va donar una bona estirada d’orelles.
Roig però, fen gala de la seva arrogància, va sortir traient pit i presumint de que no sé l’havia condemnat.
D’aquella època és l’acudit gràfic que va aparèixer publicat al efímer Nou Diari i que acompanya el present escrit, i tal com diu, la dona del Cèsar, a part de sembla honrada, també ho ha de ser.
Però encara guardo un altre acudit (tot i que no l’he pogut trobar) En aquell apareix un jutge preguntant-li a Roig què tenia que veure el seu cunyat... El cunyat de Roig segur que no tenia res a veure, però d’aquella època és la imputació de Jaume Roma que va ser conseller de la Generalitat entre el 21 de novembre de 1994 i el 12 de juny de 1995 i que va haver de dimitir per tràfic d’influències i on sembla que, en aquest cas sí, estava relacionat un cunyat del conseller. 
  

MÉS INFORMACIÓ: 








divendres, 22 de juny del 2018

SOBRE LA GESTIÓ DE L’EQUIP DE GOVERN D’AMPOSTA


Arranjament de la coberta del mercat. 
Per a començar quedeu-vos amb aquestes quatre idees:

-No hi ha cap equip de govern que no treballi pel poble. Cap! Tots ho fan i la prova està en tot el que s’ha fet a Amposta durant els darrers 40 anys.

-La diferència està en les prioritats de cadascun d’ells. Mentre uns prioritzen les grans inauguracions en infraestructures, els altres poden prioritzar l’arranjament dels problemes endèmics de la ciutat (accessibilitat, enllumenat, etc.)

-No sempre se pot complir tot el que diu el programa electoral, ja que els ajuntaments no són autosuficients i, per tant, una part important del seu pressupost s’ha de cobrir amb transferències de capital (subvencions) de les diferents administracions superiors (Estat, Generalitat i Diputació)

-Tan important com fer una bona gestió són les formes que s’empren cap a TOTS els seus conciutadans. L'empatia és fonamental.   

Millora de carrers. 

Com aquell que diu ja s’ha encarat la recta final de la legislatura. Han passat tres anys i només ne queda un fins les properes municipals. Per a qui governa és més important el temps passat que no el que resta per a finalitzat la legislatura. En canvi per als seus rivals polítics no. En aquest darrer any, els caps de llista de les diferents formacions que aspiren a presentar-se (a Amposta s’està parlant de 10 candidatures) l’han d’aprofitar molt bé per a demostrar a la ciutadania que les seves idees i els seu tarannà son millors que les del seu rival polític. Quan arribi la campanya electoral aquest fet se plasmarà perfectament. Als debats, als mítings, tots aniran contra el qui ara està governant.   
Sóc dels qui penso que les campanyes polítiques duren 4 anys. Igual per els qui governen com per els que estan a l’oposició. Si amb espai curt de temps ho vols fer tot, feina té dono!
Canvi de l'enllumenat. 

Ara mateix, una part de l’oposició a l’equip de govern d’Amposta diu que a part de festes no saben fer res més. Pan y circo ho anomenen... (*). Però d’això res de res. Adam Tomàs i el seu equip està treballant molt i molt bé i no és cert que només estiguin per a fer festes.
Les Festes Majors d’Amposta necessitaven un nou impuls i l’han sabut donar. Però a part d’això s’ha fet ciutat. Es a dir, s’han comprat immobles com l’antic Sindicat i s’ha protegit el col·legi de les monges declarant-lo Bé d’Interès Local amb la finalitat de poder-lo comprar en un futur. S’ha arranjat la coberta del mercat així com diversos carrers millorant l'asfaltat i la senyalització horitzontal, s’ha millorat la il·luminació buscant l’eficiència i l’economia, etc. 
Segurament alguns dels projectes que s’estan fent van començar a prendre forma amb els anteriors governs. Però això passa sempre... Roig va viure molts anys dels projectes que Simó va engegar.
Segurament no me tocava a mi dir-ho, però algú ho havia de fer... I sapigueu que no els vaig votar...  


(*) Recordo un escrit aparegut a la Revista Amposta a principis dels anys 2000 signat per un tal JRA (ves busca qui és!) parlant molt bé de l’Amposta de Roig.
L’altre dia vaig trobar a l’Aguaita un comentari a l’article d’un dels candidats ja oficialitzats que me va recordat molt a l’escrit del que us parlava abans.

Jo redordo fa un temps una ciutat d'Amposta plena de vitalitat i això no es demagògia, és la realitat. Si vos agrada bé i sino...Ara és quan Amposta està per terra. No hi ha inversions,no venen empreses, no hi ha feina de qualitat,etc..tantes promeses que va fer l'alcalde de que portaría empreses i tal, i evidenment només a portat "pan y circo". Això està bé per a entretindre al personal, però les empreses soles no venen. I en aquest aspecte no han fet res. Estan molt bé les reflexions que fa aquest xicot i algú, hauria de recollir el guant. Les Terres de l'Ebre s'han d'espavilar sino aquí no quedarà ningú. Si s'ha d'anar tots junts, Tortosa, Amposta, Sant Carles,... es va, pel benefici de la gent del territori i sinó, doncs això, ens quedarem tant malament com estem ara. I al de demagògia barata, encara estàs enrocat en els partidismes, despejat que estem al segle XXI i això va de territori..no va de partits, ara.

dijous, 31 de maig del 2018

A MIG FER

Foto 1.

L’any 1999, Roig me va atendre al seu despatx. De fet va ser ell qui m’havia citat per a parlar sobre el nou pla de circulació que tot just s’acabava d’aprovar. De la conversa només us explicaré el final, ja que de la part més i9mportant ja us en he parlat més vegades.
A una de les parets del seu despatx, Roig tenia emmarcat el Pla General d’Ordenació Urbanística Municipal (PGOUM) que s’havia redactat i aprovat quan Josep Maria Simó n’era alcalde.
Tot i les crítiques en públic, Roig admirava a Simó, sobre tot en el que respecta al POUM. Per tant, una persona tan megalòmana com ell, no podia deixar l’alcaldia sense aprovar un nou PGOUM que marqués les línies mestres de l’Amposta dels propers 20 o 30 anys.
I així va ser. Abans de deixar l’alcaldia, Roig va veure aprovada una de les seves màximes ambicions.

Estat actual. 
Dit això ara centrem-nos en la zona de la plaça de la Castellania d’Amposta. La plaça dels supermercats. Com suposo que us en heu adonat (sobre tot aquells que porteu o heu portat els vostres fills al col·legi de les monges) està a mig acabar (foto 1). Hi ha carrers que no porten en lloc. O si que porten: a camins impracticables sobre tot quan plou com ara (foto 4).
No m’agrada l’emplaçament del col·legi de les monges. Però allí està i el que no se pot fer es tirar-lo per terra. Les comunicacions amb el centre d’Amposta són molt deficients i només tens dues solucions: o sortir pel camí esmentat o anar cap a la carretera de Santa Bàrbara pel camí lateral del Mercadona i Cajigos i una vegada allí anar cap a la dreta (senyal de sentit obligatori) o anar cap a l’esquerra comenten una infracció.
Foto 3 (PGOUM de Roig). 

Tot i estar previst al POUM de Roig (foto 3), el carrer per a comunicar amb el Rei Pere II el Gran mai s’ha fet.   
Una més de les deficiències heretades dels ajuntaments anteriors.

Foto 4.


divendres, 23 de febrer del 2018

L’ALCALDE M’ETIQUETA

Des de fa uns dies l’alcalde, Adam Tomàs, m’etiqueta en algunes publicacions de Facebook. Suposo que vol que me’n adoni de que a Amposta s’estan fent coses bé, cosa que aplaudeixo.
Podria haver pensat: Mira aquest, ja m'ha tornat a etiquetar... (tal com surt a l'anunci del compte nòmina d'una entitat estrangera)
Però no. Si jo l'etiqueto i ell m'etiqueta és el que se'n dic reciprocitat. 
La veritat és que no me queda molt clar perquè ho fa. És cer que jo l’he etiquetat a ell en més d’una i en més de dues vegades, però ell és l’alcalde! És la primera autoritat del municipi i com a tal és, per exemple, el cap de la policia local.
Tots aquells que me segui i me coneixeu sabeu que les fotos que publico denunciant situacions incíviques són perquè me preocupo per la nostra ciutat. Durant 8 anys també vaig ser regidor de l’Ajuntament d’Amposta i fins i tot vaig coincidir una temporada amb Adam, tot i que en grups diferents de l’oposició. Potser per això, perquè vaig tenir un càrrec polític a la nostra ciutat me miro les coses de diferent manera a com s’ho mira una part de la nostra ciutadania.
Me fa pena anar pels carrers i veure brutícia per tot arreu, bosses de brossa i trastos vells deixat fora dels contenidors, cotxes aparcats on no hi haurien d’estar, conductors circulant a velocitat inadequada, parlant pel mòbil o sense aturar-se davant d’un pas de vianants per a deixar-los passar. Ja sé que el mal no només és d’Amposta i que està molt generalitzat. Fins i tot és possible que vagi estretament lligat amb la nostra manera de ser i comportar-nos.  
Però que a les altres ciutats i pobles passin coses similars a les d’aquí me preocupa relativament. A mi el que me preocupa és la imatge que donem als que ens venen a visitar i, de veritat, no crec que sigui la més idònia.
En algunes de les notícies que m’ha etiquetat s’hi poden veure millores respecte a temes de mobilitat. El primer pla de mobilitat d’Amposta ja té quasi vint anys i l’urbanístic i l’urbanístic més de 10. No vol dir això que estiguin desfasats, potser encara no ha passat el temps suficient per a poder-los considerar amortitzats, però és evident que s’han d’anar actualitzant periòdicament millorant aquells aspectes que tenen marge per a fer-ho... I què són molts!
Igual el pla de mobilitat que el urbanístic sé van aprovar durant els darrers governs de Roig què, si tenia una espina clavada era que l’alcalde Simó hagués fet el primer POUM establint les bases de l’Amposta del futur, un fet que la ciutadania no li va saber reconèixer degudament.
Durant el 8 anys de regidor vaig viure el darrer govern de Roig i el primer de Ferré, com sabeu tots dos de CiU. El defecte més gran que tenien tots dos alcaldes és que no escoltaven per a res l’oposició. Tenien majoria absoluta i això els hi donava dret a fer i desfer com els hi donava la gana. De vegades s’hi negaven rotundament, d’altres té deien que ho tindrien en compte, però a l’hora de la veritat te’n adonaves de que per a res ens havien escoltat. Com per exemple amb la plaça del Mercat o de Berenguer IV si voleu, la més gran i cèntrica de la nostra ciutat i molt apta fer a fer-hi gran diversitat d’esdeveniments. Quan s’havia de projectar se’ls hi va dir que miressin de no col·locar obstacles i de fer-ho, que aquest poguessin ser retràctils, és a dir, que sé poguessin retirar segons les necessitats de l’acte. Si passeu per allí i li doneu un cop d’ull potser us en donareu dels cas que ens van fer.
En una de les notícies que me va etiquetar l’alcalde, deia que s’unificarien els contractes de manteniment dels ascensors per estalviar 15.000 a l’any. A la foto hi sortia l’ascensor de la Casa Consistorial. Aquest ascensor, així com la rampa d’accés pel carrer dels Estudis, sé va haver de fer per a complir la normativa promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques. Ens van dir que seria un ascensor panoràmic, d’aquells que són tots de vidre i que per tant en un lloc tan tancat com el vestíbul  de la Casa Consistorial, hauria quedat millor. Al final el que va quedar va ser el nyap que tenim ara i que se va haver de dissimular amb Isabel i Fernando i de passada tapar el Crist que presidia tot aquell espai, tot i que això últim m’importa ben poc.

Per tant, molta sort a l’alcalde d’aquí a finals de legislatura (que com qui diu només queda un any) i a seguir treballant per Amposta: Adam des d’un lloc de privilegi i jo des d’un molt més modest, però que sembla que té prou repercussió.      

... I la regidora de Cultura, també!! 


dimecres, 10 de maig del 2017

AVE MARIA PURÍSSIMA...

Si Déu ens ha d’agafar confessats, ja ha fet tard... No hi ha dia que no surti un nou cas de corrupció o s’imputi a algun polític per alguna cosa... I segons sembla, n’aniran sortint, al menys durant una llarga temporada més...
Només cal llegir la premsa o escoltar la tele per adonar-te’n de que, sense cap dubte, serà així. Fiscals que van negar el que ja se sabia, polítics que van maniobrar per a que no sortís a la llum... 
Dimitir!!! Ja sabeu, tot i que ho sembli no és un cognom rus. És una acció que, si molts tinguessin una mica (només una mica de vergonya) ja faria temps que ho haguessin fet. He dit vergonya? Ni ne tenen ni sé l’espera...

Dilluns va sortir a la llum aquell paper atribuït a la Marta Ferrusola on es podia llegir literalment:

-Reverend Mosen, soc la mare superiora de la Congregació, desitjaria que traspases dos misals de la meva biblioteca a la biblioteca del capella de la parroquia, ell ja li dirà a on s'ha de colocar. Molt agraida. Marta.

Segons sembla el Reverend Mossèn seria el director de la sucursal del banc andorrà on tenien ocults els diners. La mare superiora ella mateixa, es clar; els dos missals, 2 milions de pessetes; la biblioteca, el banc; i el capellà de la parròquia, Jordi Pujol Ferusola.

De Ferreres, al Periódico. 
Tal com ahir li vaig sentir dir a algú, si Berlanga encara estigués viu, d’aquest guió ne fa una pel·lícula i guanya un Òscar.
Crec que ningú posa en dubte (davant de les evidències ningú ho hauria de posar) que la família Pujol era un clan criminal que, aprofitant-se del càrrec del patriarca (el Molt Poc Honorable) s’enriquien a mans plenes.
Tant va ser el seu poder que durant molt de temps es van creure els amos i senyors de Catalunya. Jordi Pujol tenia un coneixement del territori català envejable (ja m’agradaria tenir-lo a mi) i allà per on anava deixava clar a tothom de que era ell qui manava.
Però no cregueu que això va acabar quan va deixar el càrrec el patriarca del clan, no. Només cal que reviseu l’hemeroteca de la compareixença de la família al Parlament per adonar-vos-en de l’altius que eren tots que es van permetre esbroncar, renyar i amenaçar a propis i estranys.

-Si es talla una branca pot caure tot l’arbre. Va dir Jordi Pujol. O el que és el mateix: Si caic jo, cauran tots.

Però la ideologia del poder i dels diners no era exclusiva del clan Pujol-Ferrusola. Una part important dels dirigents del partit fien el mateix (Fes el que vegis fer...) D’aquí que molts dirigents de l’antiga Convergència hagin estat condemnats o tinguin causes obertes i, fins i tot, al partit com a tal sé li embarguessin no sé quantes seus, entre elles la d’Amposta.
Cada vegada que Roig, primer i Ferré més tard, treien majoria absoluta, no m’ho podia creure.

-Però és que la gent no se’n adona del que estan fent amb el poble?       

Sempre he pensat que aquell que treu un benefici extraordinari de la seva amistat amb els corruptes, a part de que ell també ho és, evidentment, té la seva explicació lògica. Immoral, també, però dintre del que cap, lògica.
Ara bé, la majoria dels votants no treien cap profit i, tot i això els van continuar votant fins fa un parell d’anys.

-Sóc amic de l’alcalde. –Deien o pensaven molts d’ells i això era prou argument com per a que cada quatre anys, quan arribava el mes de maig, dipositessin la papereta de CiU dintre de l’urna de metacrilat.

No sé si algun d’ells ara renega del que va fer durant tants i tants d’anys. De la seva complicitat amb la corrupció (perquè qui sustenta un règim corrupte, ell, en si mateix, també ho és)
Aquets darrers temps he escoltat alguna vegada:

-Jo no vaig votar-los mai!     

D’alguns m’ho crec i d’altres potser... Però la immensa majoria callaran.

Si tenim en compte que molts d’ells (com la pròpia família Pujol-Ferrusola) són catòlics, apostòlics i romans, el que ara haurien de fer és purgar pels seus pecats i fer molta penitència.

Sense pecat concebuda...  

dilluns, 6 de febrer del 2017

NO M’HO PUC CREURE!!!

Avui ha començat el judici a Mas, Ortega i Rigau per posar les urnes el 9-N de 2014. Un judici que portarà cua i del que ja en parlaré, segurament, els proper dies.
Avui, tot i que fa referència al judici, vull parlar-vos de la compareixença dels tres (ja hi ha qui els anomena els Màrtirs de Catalunya) que va tenir lloc ahir pel matí.
Com no podia ser d’una altra manera, Mas va acaparar la major part del protagonisme i es va erigir el portaveu de tots tres. Algunes de les coses que va dir tenien molta càrrega simbòlica i patriòtica, d’altres en canvi van anar dirigides cap a un Estat central i centralista que no escolta ni aporta solucions. Mas va qualificar l’Estat central de antidemocràticpoc dialogant i autoritari, entre d’altres coses... Raó no li va faltar a Mas, no. Tot i que, com ja sabeu, no és ni sant ni màrtir de la meva devoció, de vegades (molt poques, la veritat sigui dita) tenim punts de coincidència.
Però mentre escoltava a Mas pronunciar aquestes paraules m’anaven passant pel cap les imatges d’alguns plens de l’època en que vaig estar a l’Ajuntament d’Amposta. D’aquelles actituds arrogants dels seus alcaldes, d’aquella prepotència innata, d’aquell autoritarisme exagerat...
Mas, Ortega i Rigau tenen la mateixa ideologia política que Roig i Ferré, per la qual cosa m’estranya molt que mentre per algunes coses tinguin un nivell tan elevat, per a d’altres el posen arran de terra.
Els conceptes democràciadiàlegautoritarisme, etc, són exactament idèntics tan si ens referim a les relacions entre Catalunya i Espanya com als membres d’un mateix consistori.
Però aquesta situació no era exclusivament de l’Ajuntament d’Amposta. Tinc constància de que casos similars es patien i sé segueixen patint a aquelles institucions que van ser durant molts anys feus convergents, com per exemple els ajuntaments Tivissa, l’Ampolla, el Perelló, Arnes, etc.
Però de totes, Amposta s’emportava la palma. Sempre vaig pensar que Roig va ser el fill avantatjat de Pujol i que sinó va arribar a ocupar càrrecs de més rellevància va ser, precisament perquè les maneres xulesques el superaven sovint. No per mèrits, perquè si tenim en compte el paper que els hi va fer a les Terres de l’Ebre, en reunia més que suficients.
I què dir de Ferré? Tot i formar-se al costat del seu mestre Roig, va ser una còpia dolenta. El pretenia imitar en molts aspectes, però mai va aconseguir superar-lo en res.
Us explicaré una anècdota. Quan era regidor de Governació teníem una comissió informativa a la saleta de juntes que hi ha al costat de la sala de plens. Com era habitual, Ferré va arribar tard. El secretari de la comissió (funcionari), en broma li va dir:
-A veure si arribem puntuals...
L’esbroncada que li va pegar va ser d’aquelles que fan història:
-I tu què t’has cregut...? A veure si t’obriré un expedient...
Amb els regidors de l’oposició era pitjor, sobre tot amb els portaveus que eren els interlocutors dels grups als Plenaris. Els menyspreu que de vegades ens mostrava sobrepassaven de llarg els límits de la tolerància. Però al púlpit, l’alcalde sempre té la darrera paraula i, per tant, ens deixava amb la paraula a la boca, sense poder expressar-li el que pensàvem en aquell moment.  
Però quan els hi pica a ells, bé que se rasquen... Me ve una expressió: Quina cara que tenen!!  

dimarts, 22 de novembre del 2016

DE COVARDS

Per desgràcia, la corrupció al nostre país ha estat enquistada durant moltes dècades i res me permet pensar que encara no sigui així. Quan parlo de país us dono a escollir: Espanya o Catalunya (me és ben bé igual)
Els casos de corrupció a Espanya han estat més nombrosos i més ramificats, segurament perquè la seva superfície i la densitat de població també és més gran. Però quan parlem de Catalunya (el nostre petit país) no ens podem oblidar del cas del 3% que va esquitxar a tot un partit fins el punt de tenir embargades la majoria de les seves seus o el cas Palau o el Mercuri...  
Ni qui va ser president de Catalunya durant 23 anys, el Molt Poc Honorable Jordi Pujol se’n escapa. La seva fortuna i la de la seva família tenen un més que dubtós origen i per això estan tots encausats.
A Espanya amb casos com la Gürtel, la Púnica o la Malaia, a part dels innumerables casos de corrupció del País Valencià (i a qui noi li agradi la denominació que es foti) he escoltat o llegit per algun lloc que hi ha en total més de 8.000 imputats (o investigats com volen que es digui ara perquè sembla que sona una mica més lleu), un centenar dels quals es podríem qualificar com a polítics de primera línia.
Rita Barbarà ha estat la darrera política en sortir als mitjans de comunicació, pel fet de que ahir va declarar davant el Tribunal Suprem per presumpte blanqueig de capitals, un cas que deriva de l’operació Taula.
I quina va ser l’estratègia de la un altre temps tota poderosa Rita Barberà? Tal com ha passat en tots i cada uns dels polítics implicats (exceptuant uns quants que han decidit col·laborar amb la justícia), és la de negar-ho tot.
A mi me crida molt l’atenció l’arrogància i valentia que mostren quan ocupen càrrecs importants (fins i tot fanfarroneria) amb la covardia a l’hora d’acceptar que són responsables del que ha estat passant al seu costat. El contrast entre l’abans i el després es tan gran que semblen dues persones diferents.
Què se’n ha fet de la valentia, de la qual fins i tot en van fer ostentació, quan gaudien del poder que els hi donava el càrrec? Per què no són ara també valents i afronten el que hagi de ser donant la cara i acceptant que van abusar de la seva condició per a treure’n una rendibilitat econòmica?    
Durant els 8 anys de regidor a l’Ajuntament d’Amposta vaig haver d’aguantar sortides de to i tics autoritaris dels dos ancaldes que hi van haver: Rojo y Gualdo i el Dr. Ferré, més conegut com Manolito.  
El primer, tot i els casos que li van sortir al llarg del seu mandat (ús d’informació privilegiada en els cas de la urbanització de Valletes, pel que va ser jutjat i absolt per haver prescrit el presumpte delicte i els cas dels Merinos de Málaga, del que mai se’n ha sabut res més...)
En canvi al Dr. Ferré sembla que si que l’han enxampat en diverses irregularitats (tant a l’ajuntament com a l’Hospital Comarcal on era el president), però també, com tots, ha perdut aquella valentia que tenia durant els 8 anys que va ser alcalde i també nega tots els fets que sé l’imputen.
Això sí, sé solen omplir la boca dient que tot el que van fer va ser en benefici dels ciutadans que representen o bé del seu partit.
Per ordre meva i per bé de l'Estat, ha fet el portador de la present el que ha fet. Recordeu aquesta frase? És el text del salconduit que li va fer el cardenal Richelieu a Milady de Winter als Tres Mosqueters.
Quants covards hauran somiat amb alguna cosa semblant?

  


dimarts, 26 de juliol del 2016

DE LA TURQUIA D’ERDOGAN A L’AMPOSTA DE ROIG I FERRÉ (O VICEVERSA)

De Ferreres al Periódico. 
L’intent de cop d’estat de Turquia de fa uns dies contra el regim legal d’Erdogan està donant molt que parlar.
Passades les primeres hores i que ja se va saber que el cop havia fracassat, van començar a planar els primers dubtes sobre si realment havia estat un intent de cop d’estat o es tractava d’un autocop, es a dir, un cop d’estat promogut pel propi règim per a enfortir el seu poder. Els dubtes sé van anar fent més grossos a mesura que va transcendir les purgues internes contra magistrats, funcionaris, metges, mestres, etc.
A la Sexta li vaig poder escolar a un analista polític en referència als llistats de les persones depurades:

-Sembla que ho tenien preparat en antelació per la rapidesa que s’estan produït els fets.

I si realment va ser així? Si abans del cop el govern de Turquia ja tenia fetes les llistes d’aquelles persones contràries al règim Erdogan?
Segons el Periódico de Catalunya del passat divendres dia 22, l’actual situació de Turquia sembla abocada al autoritarisme. I quina diferència hi ha entre autoritarisme y dictadura? Me sembla que cap.
Per desgràcia, molts de governs amb majoria absoluta tendeixen a anar cap a l’autoritarisme. Quan l’oposició els critica per aquest fet, sempre esgrimeixen el mateix argument:

-Si tenim majoria absoluta és perquè el poble ens ha votat i si ho ha fet, per alguna cosa serà...

Efectivament és així, però caldria analitzar tots els detalls, com per exemple quin és el percentatge d’abstenció o què ha passat per a que l’electorat hagi acabat donant un suport majoritari al partit guanyador.


Turquia està molt lluny i pràcticament no conec res d’aquell país del Bòsfor, en canvi tinc vivències d’altres autoritarismes molt més a prop de casa.
Mireu, a Amposta CiU va governar amb majoria absoluta durant 24 anys (1991-2015) més els primers 4 anys sense majoria, la qual cosa sumen 28 anys de domini, 20 amb Roig com alcalde i els darrers 8 amb Ferré. I quan dic domini me refereixo a control absolut sobre el que passava a la nostra ciutat.
Recordo que una vegada l'amiga de Roig i Regidora de Cultura durant molts anys Marga Magí, va respondre a una d’aquelles cartes que durant molt de tems li vaig adreçar a Roig precisament amb termes semblants als que he apuntat més amunt. I jo li vaig respondre: 

-Sap qui té a Amposta la majoria absoluta? L’abstenció

Tot i disposar de dades concretes, efectivament l’abstenció a Amposta sumava pràcticament el mateix que els vots que rebia Roig. No me’n havia anat de molt...
Entre l’oposició sempre s’apuntava a l’amiguisme i als favors concedits els bons resultats electorals de Roig primer i Ferré més tard. És sabut que CiU sempre va emprar aquestes tàctiques per a fidelitzar els vots. Així, famílies senceres que anys abans havien votat als socialistes o fins i tot al PSUC (vull recordar que el primer alcalde d’Amposta es va presentar en la llista d’aquest partit) sé van convertir ràpidament a la fe convenient...  
Me consta que llistes també n’existien. Potser no per a depurar a ningú (tot i que individualment és possible que pogués passar), però si a l’hora de vetar a aquells que sé sabia que no eren de CiU tant a l’hora de buscar un lloc de treball o fer alguna feina per a l’Ajuntament.
Un exemple (de molts que podria donar)? L’edició de la Revista Amposta. Després de molts anys de fer-se a les impremtes d’Amposta, es va donar a una de la Ràpita.
Un altre? On sé compraven els mobles d’oficina? Si penseu que al de Roig, us equivoqueu (hauria estat massa evident) Es compraven a una botiga de Tortosa propietat del germà d’una amiga de Roig. I així sinó en tots els contractes, amb la majoria.
Un més? Qui tenia la concessió del manteniment de la platja d’Eucaliptus? Manolo Macià, etern president de la Comunitat de Regants de la Dreta i un dels màxims partidaris de vendre l’aigua de l’Ebre... Bé, no a ell directament, l’empresa anava a nom de la seva dona.  
A qui hauries votat tu si haguessis estat agraciat amb un lloc de treball o amb contractes de serveis?
Pos això...