UN ANY QUE ACABA

Imatge del primer assaig al Maset de Deltebre.

Si per alguna cosa es recordarà el 2013 serà per la mort de Nelson Mandela. Per la crisi? També, però com ja fa molts d’anys que la fan durar, el any que acaba no ha estat diferent, sinó més del mateix.

Ha estat una continuació, pràcticament un calc del que va ser el 2012 i aquest del 2011... Podríem continuar...

En el tema personal us he de dir que ara fa un any no m’hauria pogut pensar mai com es desenvoluparia el 2013. Era per aquestes dates quan el germen de la colla castellera Xiqüelos i Xiqüeles del Delta es va posar en marxa fent els primers assajos al casal popular el Maset de Deltebre.

L’assemblea constituent es va fer l’1 de març i la primera actuació en públic el dia 23 al carrer Jardí d’Amposta. Després en vingueren moltes més. La culminació va ser el 5 d’octubre quan a la plaça de la Vila d’Amposta ens varem batejar acompanyats per les colles padrines dels Castellers de la Sagrada Família de Barcelona i els Nens del Vendrell. També va ser el dia de l’estrena de la camisa oficial de color blau delta. La primera diada castellera (ja amb camisa) va ser a Gavà el 20 del mateix mes. Son dates que ja formen part de la petita història de la nostra colla.

Si ens referim a Catalunya és evident que cal parlar de l’empenta que ha tingut aquest any el moviment independentista. Si la Diada de 11 de setembre de 2012 a Barcelona ja va ser molt gran, la Via Catalana d’aquest any unint el Nord (el Pertús) i el Sud (Alcanar), encara que en tots dos casos es va allargar una mica més penetrant a França i a Vinaròs.

A manca de xifres oficials, amb tota seguretat la Via Catalana va superar totes les perspectives i, de llarg, el milió i mig de participants a la Diada de l’any anterior. El pont d’Amposta va ser un referent i un dels punts amb més protagonisme. Xiqüelos i Xiqüeles del Delta també hi varem estar presents fent un pilar de 4 que seria portada del diari Ara del dia següent, la qual cosa, no cal ni dir-ho, ens va omplir de joia i, segurament, hi ha molts pocs castellers que no tinguin a casa un exemplar del diari.
En el personal també ha estat una satisfacció poder veure con una microrrelat meu s'ha pogut estrenar a una sala com la Lira Ampostina en forma de curtmetratge: la Fatarella 1938 de Pau Bertomeu (Delta Produccions)  

En quan a la política espanyola es fa bo el que he dit al principi: més del mateix. Però segurament caldria matisar una cosa: anem a pitjor respecte a la pèrdua de drets civils i laborals, individuals i col·lectius. Una bona prova és la modificació del Codi Penal que contempla endurir les mesures per aquells que es manifesten davant d’edificis públics com el Congrés dels Diputats o assetgen a un polític (escrache)

S’acaba l’any amb una llei d’avortament a punt d’aprovar-se. Només li queda el tràmit parlamentari (què no és poc) on s’espera que hi pugui haver alguna modificació. Segurament mai el PP havia estat tan dividit con està ara en aquest aspecte. Penseu que si s’aprovés com ara, la llei, seria molt més restrictiva que la primera que es va aprovar després de la mort de Franco. Amb això queda tot dit.

Durant aquest any hi havia un tema que em preocupava molt. I no és que m’afectés directament, ni molt menys, però pensava que afectaria a milers de treballadors i crearia molta més precarietat laboral. La nova reforma laboral contemplava que al venciment d’un conveni col·lectiu, en cas de que no se’n hagués aprovat un de nou, en lloc de prorrogar-se com passava fins ara, s’havia d’anar a l’Estatut dels Treballadors, amb el corresponent salari mínim. A mitjans del mes de juliol en vencien uns quants (com el de l’empresa PADESA) i tot feia pensar el pitjor. Finalment, en aquest cas concret es va solucionar i sembla ser que la mesura no va tenir la repercussió que, al menys jo, m’esperava.

Més amunt he parlat de l’escrache (no sé si seria correcte dir escratxe) De fet la forma castellana tampoc està acceptada pel diccionari de la Real Academia Española de la Lengua, però segons informava ahir la SER, ha estat escollida com la paraula de l’any i el seu ús s’ha popularitzat tant en tant poc temps, que té molts de números de ser acceptada en la propera revisió.