TEMPS DE DESENGANYS

De Napi a Diari de Tarragona. 

Aquest matí m’he assabentat de que Lluís Llach i Germà Bel, diputats de Junts pel Sí després de les darreres eleccions, no repetiran el 21-D. Dies abans, des de la presó d’Estremera, Jordi Cuixart, president d’Òmnium  cultural, també s’havia autoexclòs. Segurament no faran públics els motius que els han portat a prendre esta decisió per no perjudicar encara més la imatge de l’independentisme, tot i que d’aquí un temps poden arribar a transcendir a l’opinió pública, però m’arrisco a donar un motiu: per desengany.

No és necessari que el motiu de desengany sigui el mateix en els tres casos, però segur que si hi ha un denominador comú en tots tres aquest és el desengany per veure que el vaixell d’Ítaca ha ancorar a un a illa del mar Egeu, lluny de l’anhelat port de nom Independència (No sé si me’n he sortit en la metàfora, espero que sí)

L’independentisme crida a omplir les urnes de paperetes el 21-D. No havien de ser les seves eleccions, però és que de moment no n’hi ha d’altres. La pregunta és: Aconseguiran aquesta fita? O bé, a part de Llach, Bel i Cuixart hi ha molts més desenganyats que de moment prefereixen no sortir de l’armari?

Però de desenganyats n’hi ha més i aquests dels que ara us vull parlar no són precisament del món independentista. Com sabeu fa aproximadament una setmana l’alcalde de Terrassa (exalcalde ja) Jordi Ballart va decidir abandonar el PSC i, en un gest que l’honra i que li vaig reconèixer públicament, renunciar també a l’alcaldia. El dia següent 5 dels seus regidors van seguir el mateix camí. Només fa un parell de dies, Miquel Lupiáñez, alcalde de Blanes, va fer el mateix que Ballart: es va donar de baixa del PSC i va abandonar l’alcaldia.

No recordo precedents. Normalment els polítics sé donen de baixa del partit al que militaven i que, segurament, gràcies a això havien obtingut el càrrec públic, però no del càrrec que venien ocupant, en un exercici singular d’hipocresia.

I perquè s’han donat de baixa i han abandonat el càrrec Jordi Ballart, Miquel Lupiáñez i la resta de regidors? Han marxat desenganyats amb el PSC per la tebior mostrada davant el PSOE, sobre tot a l'hora d'aplicar l'article 155 de la Constitució. També és veritat que van perdre la confiança dels seus socis de govern, però el veritable socialista, aquell que té uns ideals d’esquerres per força ha d’estar desenganyat del rumb que ha pres el partit en els darrers anys.

Iceta diu que no farà presidents ni a Junqueras ni a Puigdemont... I què farà en els cas de García Albiol i Arrimadas? Faran un tripartit de dretes?  I si el candidat d'ERC no fos Junqueras sinó Marta Rovira com s'està apuntant a les darreres hores? Es podria repetir un altre tripartit amb ERC i CSQP? A hores d’ara me sembla una fal·làcia, tot i que és una possibilitat que molts analistes polítics apunten.

Tot i que temps d’enganys pot sembla el nom d’una sèrie televisiva, com heu vist reflecteix molt bé l’època actual on quasi res és com aparenta ser. O tu estàs convençut que sí?     

PRESOS POLÍTICS CATALANS

De Ferreres, al Periódico d'avui. 

Fins fa poc, quan sentíem que es parlava de presos polítics té venien al cap tots aquells que van ser empresonats i fins i tot executats durant les dictadures franquista, xilena o argentina, per posar només un exemples. I molt més recent a països disfressats de democràcies com són Veneçuela i Turquia, un país aquest últim que toca sovint les portes de la UE.

Per a partir d’ara, quan escoltem l’expressió presos polítics, el nostre pensament anirà molt més prop. A un país que tot i considerar-se un estat de dret, empresona ciutadans per expressar les seves idees polítiques. Estic parlant de l’Estat espanyol... No cal anar més lluny.

Ahir, la jutge de l’Audiència Nacional Carmen Lamela va enviar a la presó a Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, presidents de l’ANC i Ómnium Cultural, respectivament, atribuint-los un delicte de sedició.

Hem escoltat tantes vegades darrerament la paraula sedició que segurament no ens hem parat a pensar que significa. Sedició és un delicte que consisteix a alçar-se públicament i de forma tumultuosa per obtenir o impedir per la força o fora de les vies legals la promulgació o execució d'una llei, la celebració d'eleccions, el lliure exercici de les funcions d'una autoritat, una corporació o un funcionari, per atacar la persona o els béns d'una autoritat, o les persones o els béns d'una col·lectivitat (Viquipèdia)

Després d’explicar-ho poden venir els dubtes: N’hi ha prou per acusar-los de sedició després dels fers dels dies 20 i 21 de setembre –especialment davant la Conselleria d’Economia-?  Segons la jutge, evidentment que sí.

Però aquells fets no es poden aïllar del que està passant darrerament a Catalunya. Tal com va passar durant la guerra de Successió Espanyola (començaments del segle XVIII), Catalunya torna a estar presa per les forces castellanes. No per l’exèrcit, com va passar llavors, sinó per altres mesures (que anomenen legals) i que impedeixen sovint el bon funcionament diari del nostre país. La intervenció de comptes de diverses entitats així ho demostren.

L’estratègia del Govern d’Espanya està clara. Amb l’empresonament de Sánchez i Cuixart (els Jordis, tal com se’ls anomena popularment) és un intent de decapitar les dues grans entitats que donen suport a l’independentisme. Unes entitats que he criticat sovint pel paper opressiu que exercien sobre la política catalana i que només per això, segurament, les meves paraules poden significar un toc d’atenció per aquelles persones que encara creguin que l’Estat espanyol  està actuant correctament respecte a Catalunya. El no voler asseure’s a negociar és una mostra més que evident de la superioritat que sap que tenen, la qual cosa és una mostra més de la supèrbia i el menyspreu cap a la nació catalana.

Una pregunta (i què ningú s’ho prengui a mal) ¿Aniran personalitats rellevants de la política espanyola com per exemple Zapatero i Felipe González a demanar-li al Govern d’Espanya llibertat per als presos polítics empresonats pel règim de Rajoy, tal com ho van fer amb Leopoldo López, el líder opositor veneçolà?

Fixeu-vos el greu que és el cas quan la majoria dels partits catalans (inclòs el PSC) han criticar la mesura i sembla ser que Amnistia Internacional vol engegar una recollida de firmes per a reclamar la seva posada en llibertat com si es tractés d’una dictadura.

No vull acabar el comentari sense referir-me a TV3 i la manipulació constant que exerceix sobre els seus telespectadors. Tot i la importància dels fets judicials d’ahir, la vida continua... Anit TV3 va suspendre part de la seva programació per a emetre un especial conjuntament amb l’altre canal de notícies, el 3/24. Me sembla una falta de respecte que cap els teleespectadors canviar sobtadament la programació. Ho entendria si no hi hagués un segon canal, però havent-lo com el hi ha, no trobo cap justificació a la decisió que van prendre els seus directius. Si els milers de teleespectadors independentistes declarats volien ampliar la informació sobre les declaracions dels Jordis, el Major Trapero i la intendent Teresa Laplana bé podien haver posat el 3/24. I els qui com jo, ja ens consideràvem prou assabentats i no volíem ser adoctrinats, vam haver de canviar de canal i refugiar-nos als canals de sèries.