Hola Joan,
La dinàmica blog no l'ha domino. Nomès volia contestar-te a l'article
que vas penjar fa uns dies sobre '
qui roba a qui'.
M'agradria donar-te la meva opinió ja que d'aquest tema en tinc certes
nocions. Aquí va:
Benvolguts,
El fet de desconèixer els costos de la gestió dels residus, els
diferents serveis que es presten, els requeriments ambientals a l’hora
de gestionar de forma correcta una planta de compostatge o un abocador,
pot portar a pensar que reciclar és un ‘tongo’ i que les
administracions treuen un sucós profit de la bona fe ciutadana. Res més
lluny de la realitat. La gestió dels residus és un servei de primera
necessitat i requereix establir un sistema per recollir els residus
generats a un municipi i tractar-los de forma correcta.
No es poden posar al primer barranc que es troba i cremar-los. Contamina
l’aire, el subsòl i les aigües freatiques. Pensa que cada persona fa
500 quilos de residus a l’any. Poseu-los al rebedor de casa vostra i
sabreu si es necessari o no.
I penseu que posar la brossa al barranc de torn de poble és feia
alegrement a tot arreu fa només 30 anys. Hem passat de zero en gestió
ambiental a tenir unes taxes de recuperació del 55% a nivell comarcal, i
fins i tot a 72%, com a Freginals, a l’alçada de Bèlgica i Alemanya.
Països que tenen una tradició en aquest sector des dels anys 60.
No és com fa 40 anys endarrera, en la època que els materials anaven
cars i la mà d’obra anava molt barata. Que quan es feia un objecte era
per tota la vida i que es consumia els productes a granel i de
proximitat, i la matèria orgànica es compostava al comú o era pels
animals. D’aquest model sostenible per necessitat (en algunes mancances a
nivell sanitari) , vam passar a un creixement exponencial que va portar
molt de progrés, però que de retruc, ha portat molta generació de
residus, sobreembalatge de materials, contaminació, etc.
En aquest sentit, les administracions han hagut de posar els mitjans
necessaris al carrer i
les empreses s’han ‘’professionalitzat’’ (poso cometes perquè és un
sector complicat). Hi ha contrasentits que no depenen de l’administració
local, i aquesta, ha hagut de ballar o barallar-se millor dit, amb les
circumstàncies imposades. Per posar només un exemple, a Espanya a
diferència d’altres països europeus, quan van aprovar la llei d’Envasos
no va ser amb sistema de devolució i retorn (responsabilitat de qui els
fabrica) sinó amb sistema integrats de gestió. Model de contenidor groc
al carrer i la responsabilitat del ciutadà. Ecoembes i Ecovidrio, tenen
molts punts on el sistema grinyola, perquè no s’entén que un mànec d’una
granera de plàstic no pugui anar al contenidor d’envasos; no perquè el
material no sigui plàstic, sinó perquè no és envàs i no ha pagat un
punt verd. Però això que comento no és banal, perquè Ecoembes castiga
econòmicament a les administracions pel fet de portar les fraccions
d’envasos amb impropis, al•legant dificultats per al seu posterior
reciclatge.
Qui en treu benefici del reciclatge? La ciutadania. Perquè si no és
reciclés encara pagaríem més diners. El problema és que el fet de
reciclar és tarifa plana, i paga tant aquell conscienciat com el que no
ho està. A més, les taxes d’escombreries no es repercuteixen pel
principi de generació. Com més resta generes més hauries de pagar i així
no és.
Evidentment, hi ha empreses que s’hi dediquen a la valorització dels
residus, com empreses que es dediquen a la depuració de les aigües o al
trasllat de persones. En el sector dels residus i a àmbit comarcal, no
veig competència deslleial, de fet a part de les empreses grans
(Fomentos, Urbasers, acciona, etc) també hi ha moltes empreses familiars
que es dediquen a la recuperació dels residus (Pellicé, Baix-Mont,
Fornós, Forés, i un llarg etc.). En això vull dir que qui s’ha volgut
dedicar a aquest món, s’hi dedica i que s’hi hi ha empreses que no han
prosperat es que no ho feien bé o no s’han adaptat.
Els mitjans que l’administració posa al carrer, sempre són molt
qüestionats. Es vol el contenidor a prop però mai davant de casa. Són
temes molt viscerals. Si es recull perquè fa soroll si no es recull
perquè fa pudor. Es pot triar el sistema que es vulgui, contenidor
vorera, en superfície o soterrat o model porta a porta. Aquí es va
decidir soterrat per una conjuntura molt concreta. Però es triï el
sistema que es triï, els camions són necessaris per recollir els residus
(de mitjana passen dos vehicles al dia per nucli i es fan 189.000
aixecades any). De moment, no existeix cap tècnica per
teletransportar-los. I la conjuntura de canviar els vehicles va venir no
pel canvi de model, sinó perquè els camions de recollida posterior de
llavors (2006-2007) arribaven a la seva vida útil que sol ser de 10
anys. És a dir, que igual s’havia de renovar la flota.
I recordem que el servei ara és complex, la resta i la orgànica es porta
al Mas, però el vidre a Montblanc, els envasos a Constantí i el paper a
recuperador local. Que els contenidors i camions tenen la mala costum
de necessitar manteniment, que fins i tot sabem el que pesa un
contenidor, perquè tenim sistemes de pesatge embarcat per tal de
controlar la empresa i saber que facturar a cada ajuntament. També
tenim deixalleries a cada poble, sistema de recollida de voluminosos,
etc. A la recollida treballen unes 50 persones (entre encarregats,
operaris, mecànics i peons).
Quan a tractament, a l’abocador (explotació sanitària on s’han de posar
argiles, capes geotextils, ximeneies per a la sortida de gasos, plantes
de tractament dels lixiviats, etc.) o a la planta d’orgànica (túnels i
piles) es realitza amb un equip de 8 persones i entren 27.000T resta i
11.000T orgànica. Tot això té un cost i es procura que sigui el mínim
possible.
Parlem de rebuts d’escombreries. El cost mitjà de taxa d’escombreries
aquí al Montsià es al voltant dels 90 euros. Són diners, no dic que no.
Si són tres persones per casa dividit pels 365 dies a l’any són 8
cèntims al dia per persona. Amb 8 cèntims pots llençar el que vulguis
quan vulguis. Analitza que et costa un tallat, que et costa l’Adsl o que
et costa trucar per telèfon. I a més et puc dir perquè hi ha estudis*
que demostren que els costos que tenim aquí són molt més baixos en
relació a Catalunya i amb un èxits de recollida que ja voldrien molts.
Jo us he descrit tot això des de la perspectiva tècnica. Treballo al
CODE i som 5 tècnics en gestió de residus ( gestió, recollides,
instal•lacions, educació) per a dues comarques.
Si teniu o us ha generat més dubtes estarem encantats en rebreus i
explicar-vos ho tot. I espero que amb tot el que us explico serveixi si
més no per donar-li una altra perspectiva del tema.
*Consulteu estudi taxes d’escombreries:
http://www20.gencat.cat/docs/arc/Home/Ambits%20dactuacio/Tipus%20de%20residu/Residus%20municipals/Estudis%20sobre%20residus%20municipals/Estudi%20taxes%20Catalunya_2011.pdf
www.code.cat
Merce Mariano Geira
