LA FRAGILITAT DE LES NOSTRES CARRETERES

El passar dilluns dia 20 de setembre tornàvem a cap casa havent fet parada a Roda de Berà. Com que per allí passa la carretera nacional N-340 que a poca distància connecta amb l’autovia l’A-7, vam descartar l’autopista AP-7 i vam anar per la primera. Però com és sabut, després de l’Hospitalet de l’Infant, l’autovia es torna a convertir amb la nacional. Per tant, en arribar a aquell punt la nostra intenció era tornar a l’autopista precisament a l’entrada de l’Hospitalet de l’Infant. No ho vam poder fer... Només sortir de l’autovia ens vam trobar amb un operari de no sé què (ni tant sols un mosso de trànsit) que ens indicava que havíem de continuar d’on veníem... De fet molts de cotxes i camions ja estaven sortint i la gran majoria continuava en direcció Sud per l’autovia. El problema, com ja he dit, és que a uns pocs quilòmetres més enllà l’autovia A-7 deixa de ser-ho per a reconvertir-se en la nacional N-340. Abans d’arribar a aquell punt, el carril dret de l’autovia és per als cotxes que van en direcció Móra d’Ebre i el de l’esquerra continua cap al Sud creuant les comarques del Baix Ebre i el Montsià. Però alguns cotxes en lloc de circular pel carril de l’esquerra continuaven per la dreta fins la separació definitiva i allí s’anaven incorporant al de l’esquerra convertint-ho en un coll de botella que provocava retencions. La cua de cotxes, camions i altres vehicles arribava fins l’Ametlla de Mar on, aquells qui ho volien (que era una immensa majoria) tornaven a incorporar-se a l’autopista. No va ser el nostre cas ja que com ja quedaven pocs quilòmetres vam decidir continuar per la nacional fins arribar a Amposta. Vam intuir que alguna cosa greu havia passat. Així que vam posar la ràdio i des del Servei Català de Trànsit a través de Catalunya Informació s’informava que estava tallada l’AP-7 en direcció Sud i en direcció Nord només estava habilitat un carril (recordo que només n’hi ha dos) per un accident entre dos camions. L’accident havia passat abans de les 3 de la tarda i eren sobre 2/4 de 5... Unes dues hores amb greus problemes circulatoris i no sé quant de temps més va haver de durar ja que treure dos camions de l’autopista requereix el seu temps. Després de 240 talls de l’N-340, el moviment veïnal Prou! AP-7 gratuïta ja! va aconseguir el seu propòsit principal: la gratuïtat de l’autopista. L’alliberament dels peatges va ser en dues fases: des de l’1 de gener de 2020 fins l’Hospitalet de l’Infant i a partir de l’1 de setembre de 2021 fins a França. El moviment veïnal va néixer arran d’una sèrie continuada d’accidents a l’N-340 amb el resultat de diverses morts. Però a part de l’objectiu principal que era la gratuïtat de l’autopista també es reivindicava una nacional més segura amb bons accessos als pobles per on passava i s’oposava a rotondes que es van acabar construint al tram ebrenc. També es demanava la construcció d’un tercer carril a l’autopista, etc. etc. Evidentment el tercer carril no s’ha construït i amb la gratuïtat de tota l’AP-7, el volum de transit s’ha incrementat considerablement provocant freqüents embussos sobre tot pels voltants de Barcelona i quan es produeixen accidents, la qual cosa no és cap fet excepcional. De fet, els proscrits camions als quals es va obligar a circular per l’autopista, ara els diumenges, en determinats trams se’ls fa fora per a alleugerar-ne la densitat circulatòria. L’accident de dilluns no ha fet sinó evidenciar la fragilitat de les carreteres que passen pel nostre territori. Quan les dues vies principals (recordo que l’autovia A-7 i l’N-340 son dos trams complementaris) pateixen algun col•lapse, se’n ressent tot el territori la qual cosa demostra una vegada més les greus mancances de tot tipus (sanitàries, viàries, ferroviàries, industrials...) que pateix una dels territoris més oblidats i abandonats pels diferents governs, tant el de l’Estat com el de Catalunya.

ACCIDENT DE LA PETROQUÍMICA DE TARRAGONA: NO HEM APRÉS RES!

Homenatge a les víctimes de l'accident dels Alfacs pel 40è aniversari
per part de la plataforma Prou, AP-7 gratuïta ja! 

Som el país de la improvisació... De la simbomba i la pandereta!  

De res serveixen els simulacres d’accidents, la formació dels treballadors i els tècnics en riscos laborals si a l’hora de la veritat passa el que no hauria d’haver passat mai, el que podria haver-se evitat... I per què de tot plegat? Segurament perquè l’empresa ha dedicat pocs recursos al manteniment i adequació de la maquinària i els equips.  

Això sembla que és el que ha passat amb l’empresa IQOXE (antiga IQA) tal com denuncien algunes persones estretament vinculades a la mateixa empresa. Les darreres informacions confirmen que va ser sancionada 4 vegades en els darrers anys i, pel que sembla, sense cap tipus d’efectivitat. Per què? Potser perquè les mateixes autoritats sancionadores no volen ofendre massa i que acabi tancant i marxant a un altre lloc.   

El succés de Tarragona m’ha portat a recordar l’accident que hi va haver l’any 1978 a Alcanar Platja, concretament al càmping Alfacs i a les seves immediacions. Afortunadament el de Tarragona no hi ha hagut tantes víctimes... Però les hi ha hagut! Els que som simples espectadors dels fets que ha passat només podem lamentar-ho. En canvi, els que tenen alguna responsabilitat, no. Els responsables de la seguretat del polígon petroquímic de Tarragona, ja siguin directius i personal de la pròpia empresa, com aliens a la mateixa, però que han de vetllar per la seguretat de tots i cadascun dels treballadors i ciutadans de les localitats més properes, han d’assumir les seves responsabilitats, entonar un mea culpa i buscar solucions per a que una cosa així no torni a passar mai més!  

Les conseqüències directes de l’accident dels Alfacs van ser prohibir la circulació de camions amb matèries perilloses per la N-340 per passar pel mig de ciutats, pobles i urbanitzacions i obligar-los a circular per l’AP-7, una mica més allunyada dels nuclis urbans.

Quines seran les conseqüències immediates de l’accident de Tarragona? El nyap ja es va fer quan es va permetre ubicar-lo tan a prop de Tarragona i la majoria dels seus barris (en aquell moment la Canonja era un barri de Tarragona), però també de Vila-seca (i del seu barri Salou), Constantí, etc. etc.

Des de Tarragona es reivindica millorar el pla d’evacuació (què hagués passat d’haver-se creat un núvol tòxic i el vent l’hagués portat cap a els nuclis de població? -d’aquí que se decretés el confinament dels ciutadans-); millorar el servei ferroviari  per a poder utilitzar-se en cas d’una emergència greu, així com evitar també el transit de matèries perilloses per la façana marítima de la ciutat i millorar la xarxa de vies interurbanes; i, finalment, dotar a l’Hospital Joan XIII, el de referència de la ciutat, dels equipaments i protocols adients per a atendre els afectats d’un hipotètic accident greu.

Com sempre, la resposta la té l’Administració. Els governs haurien de prendre’s seriosament les greus conseqüències que poden derivar-se de la perillositat de la petroquímica i començar a treballar per a evitar qualsevol futura tragèdia (ni que sigui només una víctima!)

Els ciutadans del Camp de Tarragona tenen una bomba de rellotgeria al costat de casa. Però potser només se’n adonen quan passa alguna cosa com l’accident del dimarts 14 de gener.   

MÀQUINES AGRANADORES

Tothom podem tenir accidents. Des de greus a lleus. 
Aquest matí una màquina agranadora ha ratllat un cotxe aparcat. Afortunadament se'n ha donat compte l'acompanyat que va a peu. Han parat, s'ho han mirat i han deixat una nota al llimpia-parabrises. 

A PROPOSIT DELS ACCIDENTS AL CANAL

Per desgràcia, els grans debats sempre sorgeixen arran de les desgràcies. Un exemple va ser el debat sobre la seguretat de l’N-340 que va sortir en coincidir diversos accidents mortals en un curt espai de temps.

Actualment, després de l’ofegament al canal d’un matrimoni de Sant Jaume i d’un jove de Masdenverge la matinada de dissabte a Jesús, també s’ha obert un debat demanant més seguretat al llarg dels trams on la carretera i el canal transcorren paral·lels.

Tot hi que hi ha molta gent que ho sap, penso que no està de més recordar que els canals, els ponts que els creuen i els espais que hi ha al llarg de tot el recorregut, són propietat de les comunitats de regants i, per tant, són aquestes entitats les que haurien de prendre mesures eficients per a que no tornessin a passar accidents com aquests.

Però a partir d’aquí s’inicia un altre debat: Tenen l’obligació les comunitats de regants de protegir els canals? Evidentment que no, al menys que se redacti una llei que els obligui a fer-ho. En el cas contrari s’hauria d’arribar a acords amb les administracions pertinents per a solucionar els problemes que hi puguin haver.

Us vaig a posar un exemple molt il·lustratiu. Fins no fa gaires anys, a Amposta, a la carretera que va cap a la Ribera i que al començament transcorre paral·lela a la N-340 entre la plaça que hi ha al costat del col·legi de l’Àngel i el canal de la dreta, el pont que creua el canal Marítim era molt estret amb les baranes mig trencades degut als accidents que hi va haver. Durant anys se va reivindicar l’eixamplament del mateix, però l’Ajuntament d’Amposta no ho podia fer sense el consentiment de la Comunitat de Regants de la Dreta de l’Ebre. Finalment se va arribar a un acord i el pont se va eixamplar el necessari per a equiparar-lo amb la carretera.

Dintre del casc urbà d’Amposta hi havia un tram del canal de la Dreta que en el seu dia va ser força controvertit, ja que no tenia cap protecció: era el tram del costat de l’institut Ramon Berenguer IV entre el carrer Mestre Suñer i el pont de Pedra. Com sabeu ara té una tanca de protecció.

Per tant, tot i que d’entrada pugui resultar difícil, res és impossible i si hi ha una mica de bona voluntat se pot arribar a acords per a millorar la seguretat a aquells punts més conflictius del traçat.

Per cert, gran part de la xarxa de camins rurals del Delta també són propietat de les comunitats de regants i, per tant no us estranyeu que si alguna vegada us trobeu amb un tractor o una recol·lectora i no us deixa passar. De fet sou vosaltres qui no hauríeu de passar per allí, ja que en teoria està prohibit el pas a tots els vehicles que no siguin per a ús agrícola.     

SOBRE ELS ACCIDENTS DE TRÀNSIT

Inauguració per part de la plataforma de una de les rotondes de l'N-340. 

Aquest dies s’està parlant molt dels accidents de trànsit, ja que en els darrers mesos s’ha incrementat considerablement el nombre de víctimes a la carretera. L’any 2017 hi van haver 1.830 morts, un 1,1% més que l’any anterior, però és que aquest anys la xifra és de rècord, amb un increment del 42% respecte al primer semestre de l’any passat.

El govern de Pedro Sánchez ha nomenat novament Pere Navarro com a director de la Direcció General de Transit (ja ho va ser durant l’època de Zapatero (2004-2011) que va ser qui va implantar el carnet per punts i va aconseguir rebaixar notablement la sinistralitat a les carreteres espanyoles. Precisament, una de les primeres mesures que vol prendre és modificar el carnet per punts amb el propòsit de dissuadir els conductors a l’hora de cometre infraccions voluntàriament.

Un altra experta en temes de trànsit és Montserrat Tura, que va ser durant 3 anys Consellera d’Interior del Govern de la Generalitat durant la presidència de Pasqual Maragall. Tura va participar en un debat a la SER el passat dimecres i va dir coses molt interessants.

La primera cosa que va dir que me va cridar l’atenció va ser que, segons Tura,  hauríem de deixar d’anomenar accidents als sinistres que se produeixen a les carreteres. Un accident és un acte fortuït que provoca d’anys i a la carretera d’actes fortuïts n’hi ha pocs, ja que quasi sempre hi juga el factor humà, com per exemple les distraccions, el consum d’alcohol i estupefaents, etc. De fet, va explicar, que durant els 3 anys que ella va estar de responsable d’interior només recorda un accident que va ser produït per una tapa de clavegueram que se va enlairar per la pressió de l’aigua i va acabar encastant-se a un vehicle.

En quan a la renovació del carnet per punts, tot i que encara no s’ha dit en quin sentit canviaran, ja podeu imaginar-vos per on aniran els trets. No? Tindran més penalització aquelles sancions que derivin d’anar parlant o manipulant el mòbil mentre se condueix.

Si us hi fixeu, un gran percentatge de conductors parlen pel mòbil o miren la missatgeria mentre condueixen. Aquesta setmana n’hi vaig veure dos quasi de consecutius. I és que, desgraciadament, el mòbil s’ha fet tan imprescindible que algunes conductors no poden estar-s’hi ni quan condueixen  ni, fins i tot, portant criatures al darrere.

Vaig pensar que estaria bé que els vehicles portessin alguna mena d’inhibidors per tal de que fora impossible utilitzar el mòbil mentre condueixen. Però d’entrada aquest sistema tindria dos contratemps greus: no se podria utilitzar el sistema GPS per a indicar-te el camí, no se podrien rebre trucades que podríem qualificar com a importants i, finalment no podrien fer-se trucades d’emergència. De totes formes penso que la tecnologia actual podria filtrar aquestes excepcions i bloquejar els mòbils per als altres usos.

Durant la tertúlia de la SER se va dir que els conductors en general, darrerament ens hem relaxat. Que quan conduïm ja no tenim tanta cura com teníem fa uns anys i correm més. Segurament és així. Ara mateix no recordo haver vist cap campanya de sensibilització durant els darrers mesos. La darrera, des del meu punt de vista força impactant, era aquella que parlava de reduir el nombre de mots a 3 (o a 5...) A tothom els hi pareixia bé, però si aquest tres (o 5) eren membres de la teva família, se posaven a plorar i reclamaven que el nombre de víctimes a les carreteres fos 0. Jo sempre ho he dit: una vida humana té un preu incalculable; només depèn de per a qui.  

No vull acabar sense fer menció a unes de les carreteres amb més alta sinistralitat del país: l’N-340.

Com sabeu, la solució dels responsables de Trànsit durant l’època del PP va ser la construcció d’11 rotondes i fer 65 Km. de doble ratlla continua al seu pas per les Terres de l’Ebre. Potser han reduït el nombre d’accidents (això ho explicaran millor les estadístiques), però és veritat que han convertit un dels principals eixos viaris del país, en una mena de carrera local on transitar significa un suplici. L’N-340 només té un problema: el gran nombre de vehicles que hi circulen.   

La millora de les infraestructures va ser un altre dels temes que se van posar sobre la taula a la tertúlia de la SER. Segons Montserrat Tura, des de fa anys està aturada la construcció de més carreteres que servirien, entre altres coses, per a descongestionar el transit rodat.  

ACCIDENT A TORTOSA AQUESTA MATEIXA TARDA

Quan tornàvem de la concentració feminista del 8-M (vora les 7 de la tarda) i anàvem a creuar l'Ebre pel pont del Mil·lenari ens hem hagut de parar. Hi havia retencions. El motiu era que a la sortida de la rotonda dels nusos en direcció cap a Amposta hi havia hagut un accident.
Hi havia al menys dues dotacions de bombers i diversos cotxes dels Mossos i la policia local. 
La carretera C-12 estava tallada en direcció Sud. Hem hagut d'agafar un camí que va des de la Raval de Cristo a la mateixa C-12 passant pel darrere de l'escorxador de PADESA. 

ACCIDENT A L'APARCAMENT DE L'HOSPITAL VERGE DE LA CINTA DE TORTOSA

(Fotos rebudes al Watsapp) 

Suposadament ha segut aquest matí. 
No sé si algun testimoni podria explicar alguna cosa més de com ha segut.  

AQUEST MATÍ A AMPOSTA

La foto m'ha arribat aquesta tarda via Whatsapp, tot i que sembla que l'accident ha tingut lloc aquest matí pels voltants de les 8:30. 
No sé si l'autor de la foto ens podria explicar alguna cosa més sobre el que ha passat. 

DIARI DE L’AGOST. DILLUNS 28

Desembre de 2016. 

L’ACCIDENT DE SALOU

És evident que el risc zero no existeix. Ni en terrorisme ni en accidents. Per moltes mesures que es prenguin mai es podrà garantir al 100% que no hi haurà cap atemptat o no passarà un accident.

En els casos d’accidents està bé que sé facin campanyes de sensibilització (la que està fent actualment la DGT de la Generalitat me sembla sublim) però és evident que l’objectiu de víctimes zero no s’assolirà mai, desgraciadament...

Tot indica que a l’accident de Salou d’ahir on van morir 5 persones (totes les ocupants d’un tot-terreny) va ser per culpa d’un error humà. Segons els testimonis el tot-terreny va voler esquivar un cotxe que tenia la porta del conductor oberta i va xocar frontalment contra un autobús interurbà on, a part del xofer, hi anaven 11 persones, sortint totes il·leses. Al volant, tota precaució és poca. Insisteixo, el risc zero no existeix.

La porta del cotxe s’ha d’obrir alguna vegada, està clar,però primer cal mirar pel retrovisor si s’apropa algun vehicle. I no vull dir amb això que la culpa sigui del conductor, perquè també va poder tractar-se d’una distracció del conductor del tot-terrenys que, pel que sembla era l’únic que portava el cinturó de seguretat del vehicle cordat. La qual cosa també demostra que portar el cinturó (allò que es coneix com a seguretat passiva) tampoc és garantia de que ens salvarà la vida. Hi haurà més probabilitats de que puguem sortir més ben parats de l’accident, però les garanties tampoc seran mai del 100%. 

   

BARCELONA DESTINACIÓ TURÍSTICA

Com canvien les coses en uns pocs dies. El tema de la massificació turística de Barcelona ha estat un dels més controvertits i debatuts de l’estiu. Campanyes i accions (més o menys afortunades)en contra del gran nombre de turistes que rep la Ciutat Comtal. De sobte un fet imprevist i tràgic ho va canviar tot: l’atemptat del 17 d’agost.

Com sabeu, les Rambles són uns del llocs més concorreguts de Barcelona. La densitat de visitants que les passegen diàriament és molt gran. Quasi tant com en una manifestació. Per tant, es pot assegurar que el lloc no va ser triat a l’atzar, sinó fruit d’un ampli coneixement de Barcelona.

Ara s’està valorant si l’atemptat pot repercutir negativament amb el turisme. De fet les cancel·lacions de places hoteleres han estat mínimes (en torn a l’1%), encara que segons els experts, passats uns mesos la incidència potser més gran.

La meva opinió personal és que l’efecte dels atemptats sobre el turisme serà pràcticament nul i passat un temps ningú que vulgui viatjar a Barcelona pensarà amb l’atemptat i els seus efectes.

‘FELIÇ’ ANIVERSARI

Avui es commemora un d’aquells aniversaris que de no ser pels mitjans informatius, ens passaria per alt a tothom: La firma de l’acord de govern entre el PP i C’s.

El document de l’acord entre tots dos partits contempla una sèrie d’exigències de C’s, com no podia ser d’una altra manera. Ningú sol donar un xec en blanc...

Ara bé, una cosa és el pacte i l’altre el seu grau de compliment. Sobre això, els mitjans de comunicació ens diuen que el PP l’ha incomplert pràcticament tot.

Lluny de protestar, el partit de Rivera i companyia demostren bona sintonia amb els populars, tal i com s’ha d’esperar de dos partits que representen a la dreta espanyola.    

QUALSEVOL DIA POTS PRENDRE MAL

Aquest matí, mentre treia a Electra, he passat pel davant de l’Hospital Comarcal, conegut popularment com la Clínica.

He vist que l’accés per la passarel·la de vianants estava tallada. M’he apropat i he vist que li havien donat un gran cop.

Algú m’ho pot explicar? Com es pot donar un cop allí?

Dues possibilitats:

1.-Un cotxe venia pel carrer Jacint Verdaguer i ha continuat recte sense mesurar bé que per aquell lloc no hi cabia un cotxe.

2.- Fent marxa enrere...

Espero que no agafés a ningú. 

QUALSEVOL DIA POTS PRENDRE MAL

Eren sobre 2/4 de 7 de la tarda d’ahir. En passar per davant de l’estació de busos vaig veure un cotxe de la policia local aparcat just darrere d’un autobús.

A la part de davant de l’autobús, dos policies locals s’estaven mirant uns senyals de transit visiblement deteriorats: el primer doblegat i el segon completament tallat.

No ha segut fins aquest matí que ho he anat a veure.  Les evidències eren clares. Un cotxe havia pujat a la vorera i sé les havia emportat pel davant. La rodera deixada sobre la vorera així ho testificava.

Només espero que no prengués mal ningú. Per aquella zona quasi sempre hi ha algú esperant el bus o caminant. Però qualsevol dia algú prendrà mal de veritat i després ens lamentaré... Com passa sempre.  

UN ALTRE CAMIONET 'ENGANXAT' A VINARÒS

Fa només uns dies, un camionet de Siloé es va quedar enganxat en aquest mateix punt, al pont de l'N-340.  
Aquest matí un altre. 

Us imagineu per un moment que fos el mateix conductor?

Segur que no ho era... O sí? Qui ho sap... 

ACCIDENT DEL CAMIÓ DE SILOÉ A VINARÒS

Aquest matí, via Whatsapp m'han passat les fotos que veieu. 
Per aquells que no coneixeu el lloc, es tracta del pont sobre el riu Servol al seu pas per Vinaròs. Per damunt d'aquest pont passa la N-340. 
Sembla ser que no s'han hagut de lamentar danys a les persones. 

ACCIDENT A LA SORTIDA D’AMPOSTA PER LA CARROVA

Ha segut abans de les 8 d’aquest matí.
Veníem per la C-12 (sortim pel camí de les Tosses) i en arribar a l’entrada d’Amposta per la Carrova ja hem vist un gran nombre de cotxes aturats o circulant molt lentament i sota mateix del pont de l’autopista un policia local desviava els turismes i furgonetes per la carretera del canal mentre que els camions i autobusos havien d’esperar que se’ls hi donés pas alternatiu amb els que venien per la part de Tortosa, on la cua arribava pràcticament al pont de davant la torre.
Ja hi havia una ambulància, dues dotacions de bombers, Mossos i més policia local. Al cap d’uns instants una nova ambulància venia de Tortosa amb els llums d’emergència encesos.
He vist un cotxe amb el frontal abonyegat, la qual cosa m’ha fet pensar amb un xoc frontal o pel darrere, però l’impacte ha degut de ser considerable.

NOU ACCIDENT A AMPOSTA

Cap des dos cotxes que surten a la foto ha estat el causant de l’accident.

M’ha explicat la mare del propietari del cotxe del darrere que el cotxe que ha provocat l'accident circulava pel carrer Amèrica conduit per un individu d’ètnia gitana, ha girat en arribar a l’avinguda de Catalunya a 120 Km/h topant pel darrere del primer vehicle que ha trobat i, aquest ha arrastrat al segons fins desplaçar-lo i envair parcialment el pas de vianants. Sembla ser que el pes del primer vehicle és d’uns 2.400 Kg i el del segon d’uns 1.500. Imagineu-vos l’impacte per a desplaçar tots dos!

Al primer cotxe li ha arrancat el para-xocs del darrere. 

Segons la policia local el causant de l’accident està a urgències de l’Hospital Comarcal amb una contusió a les costelles, mentre que l’acompanyant (la seva parella) es troba ingressada a la Residència de Tortosa. 

NO SÉ SI ÉS MORBO O PREOCUPACIÓ...

Accident  Murillo-Bolivia de finals de juny. 

Ahir va ser un dia on anava fluix d’entrades. El ritme era molt inferior al dels dies precedents. A mitja tarda encara no havia sobrepassat les 1.000 visites, una xifra relativament baixa. Avui he sobrepassat amb escreix les 3.000 i ja no sé si la gent hi entra per morbo o bé preocupats per la situació que us explicaré a continuació.  

Revisant la missatgeria del mòbil, me’n vaig adonar que un amic m’havia enviat alguna cosa. Si el tinc de contacte és perquè ens coneixem i tenim certa relació, tot i que durant uns anys la nostra relació va ser molt més intensa (ja no us donaré més pistes...) Quan l’obro veig la foto d’un accident. Una moto havia col·lisionat contra un cotxe a la cruïlla entre els carrers Velázquez i Xile (tot i que inicialment m’havia dit Velázquez-Perú)  Li vaig donar les gràcies i li vaig dir que l’anava a penjar immediatament al blog. I així ho vaig fer. Era (sabent-t’ho jo) el quart accident en una mica més de 2 mesos que passava per aquella zona. El primer va ser tot just al cantó de dalt d’on visc, a la intersecció entre els carrers Murillo i Bolíviaa finals de juny. A les poques setmanes un carrer més amunt: Murillo-Brasil, pels voltants de les festes majors. A finals d'agost n’hi va haver un altre un carrer més enllà, al Velázquez cantonada amb el Bolívia. I finalment el d’ahir.

Què ens indica tot aquest cúmul d’accidents (més els que deuen de passar per la resta de la ciutat i dels quals no tinc pràcticament constància)? Des del meu punt de vista vol dir que alguna cosa no acaba de funcionar a Amposta.

Mireu, és evident que la majoria dels pobles i ciutats tenen centeners d’anys, algunes vegades (con el cas de Tortosa), milers... Tot i que alguns tramats urbans s’han modificat per adaptar-los als nous temps (com les cases que es van haver de tombar quan es va construir el pont penjant d’Amposta), alguns barris i pobles menuts encara conserven els carrers estrets i amb poca visibilitat que hi havia quan la gent anava amb carro.

Evidentment no és el cas de la zona d’Amposta on s’han concentrar els 4 accidents en poques setmanes. El disseny d’aquell barri al que Daniel Rius quan era regidor el va voler denominar Eixample per a diferenciar-lo de Valletes, es va produir només fa unes dècades. Aquí els carrers són prou amples i, en principi, no hi hauria d’haver problemes de visibilitat. Per tant, què passa?

Accident Murillo- Brasil del mes d'agost. 

D’entrada vull apuntar fins a 3 causes susceptibles de facilitar que hi hagi accidents. Una d’elles imputable exclusivament a l’administració local i les altres dues compartides entre l’administració i els conductors.

1.        Imputable a l’administració: senyalització insuficient.

A finals de la dècada dels 90 del segle XX, a Amposta hi va haver una pla de circulació promogut per Jesús Ruano, en aquells temps cap de la policia local i dissenyat per l’expert danès Ole Thorson, establert a Catalunya des de fa dècades. Tot i haver estat retocat una vegada amb profunditat i moltes d’altres fent petits ajustos, és evident que sempre és millorable. De fet hi veig moltes coses que es podrien millorar.  

Fa uns mesos vaig estar parlant amb Josep Borrell, professor d’autoescola i exregidor de governació de Tortosa, a qui es considera un expert en aquests temes i me va dir que Thorson està acostumat a circular en bicicleta i que no pensa sempre que pels carrers hi circulen majoritàriament vehicles de motor.

A part d’això la senyalització vertical d’Amposta no està completada (ni de bon tros!) Hi falten els senyals per a indicar que no es pot girar (bé cap a la dreta, bé cap a l’esquerra) Aquest fet produeix que, al menys que coneguis molt bé el poble, sempre hagis d’anar pensant per on poden sortir-te vehicles) La majoria de vegades només te’n adones que no pots girar, quan ja has encarat el cotxe cap l’accés prohibit... I si això passa als conductors d’Amposta, imagineu-vos que pot passar a aquells que només hi estan de visita... 

   

Accident Velázquez-Bolivia de finals d'agost. 

2.        Primera causa compartida: velocitat inadequada.

Segons la persona que ahir me va enviar la foto de l’accident, sembla que la moto circulava a una velocitat elevada (inadequada, vaig posar jo) És evident que no tothom que va amb cotxe o moto va a una velocitat moderada, hi ha a qui li agrada córrer i ho fa. Aquesta manca de consciència (o incivisme) és un factor que pot provocar accidents en qualsevol moment. Per tant, la policia local aquí hi ha de jugar un paper important i tot i que s’han fet campanyes de sensibilització i controls de velocitat, tret d’aquests casos puntuals, la meva sensació és que s’actua poc o dit d’una altra manera: sé sanciona poc.

3.        Segona causa compartida: aparcaments a llocs inapropiats.

Quan me vaig treure el carnet de conduir l’any 1976, el codi de circulació deia que no es podia estacionar a menys de 4 metres de la intersecció del carrer. Tampoc al xamfrans. Des d’aquella època el parc d’automòbils ha crescut considerablement. S’ha passat de no haver cotxe a moltes cases a haver-ne al menys 2. I aquest fet provoca que els cotxes els has de deixar a algun lloc. En alguns casos els propietaris tenen pàrquing, però quan usen el cotxe (i s’usa massa, ja us ho dic jo!), l’han de deixar a algun altre lloc.

Aparcar-lo a la mateixa cantonada (fins i tot sobresortint) o als xamfrans es veu ara com un fet normal (com un mal menor) i acceptat per la majoria dels conductors. Però que passa? Que aquesta mena d’aparcaments (per dir-ho d’alguna manera) sovint priven als conductors que estan circulant de tenir una millor visibilitat i poder evitar així possibles accidents. Aquelles de vegades dècimes de segon poden convertir l’inevitable en evitable.

Accident Velázquez-Xile d'ahir. 

Fa anys, quan estava a l’ajuntament i, de vegades sortien aquests temes a la comissió informativa corresponent i me deia el propi Ruano que la policia local tenia certa tolerància de cara els conductors dels vehicles que aparcaven massa damunt de les cantonades i xamfrans. Potser no hi hauria d’haver tanta permissibilitat...

Què el problema és la manca d’aparcaments públics? Segur que sí. Ja fa molts anys vaig dir que se’n haurien de fer molts més i com més sé tardarà, més allunyats estaran del centre de la ciutat. HI hauria d’haver previsió a l’hora de planificar les coses... I no sempre la hi ha...

Aparcar per exemple a la zona de la plaça de la Castellania d’Amposta i arribar a la plaça del Mercat sé pot fer perfectament a peu o en bus. Això evitaria la massiva circulació pels principals carrer d’Amposta, sobre tot en hores punta.

Però està clar que hi ha qui agafa el cotxe per anar al bar que té al costat de casa i, una vegada allí, sinó troba aparcament, el deixa en doble filera o davant d’un gual. Ni es preocupa si està molestant...  

Si els ciutadans (conductors de cotxes, motos, bicicletes, patinets o gent a peu) no es consciencia de que al carrer hi ha d’haver respecte entre tots ells, el nombre d’accidents no disminuirà mai, si més no tot el contrari, augmentarà, ja que cada vegada la circulació serà més caòtica.  

ACCIDENT A AMPOSTA PER LA MATEIXA ZONA

Foto: cedida. 

Avui l'accident s'ha produït a l'encreuament dels carrers Velázquez i Xile. 
Segons m'expliquen, tot i que la moto tenia preferència anava a una velocitat inadequada. 
Fixeu-vos en la porta del cotxe (a la dreta) 

ACCIDENT A AMPOSTA

Aquesta migdiada ha tornat a haver un accident pels voltants de casa meva. És el tercer en poc temps. El primer va tenir lloc a la cruïlla entre el carrer Murillo i el Bolívia, el segon (la setmana passada) tot just a la cantonada de dal, a l’encreuament del Murillo amb el Brasil i avui entre el carrer Velázquez i el Bolívia.

Quan ho he vist (sobre les 15:30 h) ja havia arribat una patrulla de la policia local, per la qual cosa s’ha de pensar que l’accident ha passat després de les 15:00 h.

Tot indica que un Nissan possiblement Qashqai de color blanc pujava pel carrer Velázquez quan ha estat envestit per un Renault Megane de color roig que no tenia preferència, ja que l’altre cotxe li ha sortit per la dreta.  Alb el xoc el Renault ha perdut el para-xocs frontal.

El darrer cotxe anava conduit (suposadament) per un senyor de certa edat la dona del qual que l’acompanyava es veia visiblement afectada. Quan jo era menut segur que les veïnes li haurien donat una mica d’Aigua del Carme.

ACCIDENT A AMPOSTA

L'ACCIDENT D'AQUEST MATÍ AL CARRER BOLÍVIA

Aquest mat a Amposta hi ha hagut un accident al carrer Bolívia, un carrer que ni de bon tros està dintre de la xarxa viària principal d’Amposta.

He vist l’accident abans de que arribés la policia local i ràpidament m'he fet la pel·lícula. El primer vehicle baixava confiat pel carrer Murillo, mentre que pel Bolívia ha sortir un segon vehicle sense fer el corresponent cediu el pas. Segurament que ni tan sols ha mirat... (qui havia de passar per allí a ¼ de 8 del matí? –ha hagut de pensar el seu conductor-) El xoc ha segut inevitable. Però amb tanta velocitat devia d’anar el segon vehicle que ha xocat contra un tercer que havia aparcat prop de la cantonada i li ha fer pujar una roda sobre la vorera.
Crec que afortunadament no hi ha hagut que lamentar accidentats més enllà de les conseqüents contusions. 
La policia local ha hagut de tallar  el carrer Bolívia a partir del Murillo. 
Us imagineu la cara que ha hagut de fer el propietari del tercer vehicle quan l'ha vist?