QUE GUANYI ITÀLIA!!

Avui serà la gran final de l’Eurocopa del 2012 entre Itàlia i Espanya, dos seleccions que ja es van enfrontat en el primer partit de la lligueta amb el resultat de taules: 1-1. Segurament aquesta nit, a partir de ¾ de 9, tot serà molt diferent, entre altres coses perquè, en cas d’empat, hi haurà pròrroga i penals.

Avui els diaris en van plens. El titular que més m’ha sobtat ha estat el del “9”: “Eurobons”, una manera de dir “els més bons d’Europa” (tots dos finalistes)

Però sobre la selecció espanyola hi ha un tema menor, del que se’n parla molt poc i aquest és la tributació dels jugadors. Si avui guanya el combinat espanyol, cada jugador s’emportarà 300 mil euros, es a dir, uns 50 milions de les antigues pessetes. Per guanyar el mundial que es va jugar a Sudàfrica l’any 2012 se’n van emportar 600.000 (100 milions) Llavors van optar per tributar en aquell país per a sortir-se’n beneficiats. Però les arques d’un estat en crisi com Espanya, van deixar de recaptar uns quants milions d’euros que de ben segur haurien anat molt bé per a realitzar tasques socials i solidàries.

Però els jugadors espanyols demostren que solidaritat en tenen poca. Mentre els italians ja han anunciat que de guanyar l’europeu destinaran la prima a finalitats socials, els espanyols (catalans inclosos), encara és hora de que hagin dit res. Per tant, i a manca d’una altra versió, cap esperar que s’ho quedaran integrament per a ells i, si poden, tributaran al país on hi puguin sortir més beneficiats.

Tems enrere, els magnats italians i francesos, van reclamar als seus respectius estats que, durant aquests anys de crisi, poder tributar més per ajudar l’economia del país. Els d’aquí (Ortega, Botín, Pérez, etc.) encara és hora de que hagin obert la boca per anunciar una mesura similar.

Us seré franc. El cor (el sentiment) em diu que guanyi Espanya (què hi farem!), però el cap (la raó) em diu tot el contrari: Forza Itàlia!!     

BERLUSCONI: ASCENS I CAIGUDA D’UN DICTADOR

Quan “Il Cavaliere”, de nom de pila Silvio Berlusconi va ser elegit per segon cop com a primer ministre d’Itàlia, recordo que ja vaig expressar absoluta estupefacció. Cóm podien els italians reelegir un personatge com aquell?

Berlusconi s’ha comportat com un autèntic dictador. I per tant, usant una paraula molt italiana, com un veritable feixista.  Igual com va ser-ho Mussolini en la seva època.

Però el millor que els hi pot passar a aquesta mena de dictadors, per molt que hagi estat escollit per les urnes (també ho va ser Hitler), és que la caiguda sigui tant vertiginosa com va ser l’ascens. Tot apunta que així serà. No obstant, després de les davallades electorals que ha patit, “l Cavaliere” pensa seguir al càrrec els dos anys que encari li queden. Deien aquest matí per la ràdio que, a part del seu partit, encara compta amb els suports de la feixista Lliga Nord i d’una quarantena de diputats trànsfugues (voldria saber quins motius els van portar a deixar el seu anterior partit)

Si a les passades municipals de fa aproximadament un mes Berlusconi va patir una severa derrota, el que va passar aquest cap de setmana, com explicava aquest matí Carles Francino a la SER, ha estat una pallissa en tota regla.

Aquest cap de setmana passat (dissabte, diumenge i dilluns) es va fer a Itàlia un referèndum on es preguntaven tres coses:

1.- Sobre la implantació de l’energia nuclear (a Itàlia feia algunes dècades –des de Txernòbil- que s’havia abandonat el programa nuclear)

2.- Sobre la privatització de l’aigua.

3.- Sobre la confecció d’una llei per la qual no se’l pugui jutjar.

De fet, molts d’italians es van agafar el referèndum com un plebiscit a favor o en contra de Berlusconi.

De fet, per a que fos vinculant el resultat del referèndum, la participació havia de superar el 50 %. Dissabte explicaven que un membre de l’executiu italià recomanava a la gent no participar-hi i que aprofitessin el temps per anar a la platja... Evidentment el govern era el més interessat en que la participació fos baixa per així poder promulgar les lleis a la seva mida i posar-les en vigor sense cap trava.

Segurament que de les tres coses que es preguntaven la que, en principi, la que tenia més repercussió era el tema de l’energia nuclear. Un mal moment per a fer-ho, després de  que Alemanya hagués anunciat l’abandonament del seu programa després de l’incident a les nuclears japoneses.

El tema de la privatització de l’aigua no és menor. L’aigua és un gran negoci i encara ho serà més. Al nostre país l’aigua és un “bé públic” sovint gestionat per empreses privades. Companyies com AGBAR (Aigües de Barcelona) Aigües de Catalunya, SOREA (del grup AGBAR), CAT (Consorci d’Aigües de Tarragona), etc. Ja fa molts d’anys que van negoci amb la distribució i venda de l’aigua. Per no parlar de l’envasada.  

Finalment, la darrera llei que volia aprovar el govern de “Il Cavaliere”, era una llei comparable a la que van aprovar els dictadors de l’Argentina i del Uruguai, on se’ls eximia de tota responsabilitat durant el temps que van ocupar els seus càrrecs. Fins i tot d’un tema tant escabrós com la “inducció a la prostitució”.  Sobre aquest darrer tema, Berlusconi havia de comparèixer avui davant d’un tribunal de Milà. Dic “havia” perquè segons sembla no tenia cap intenció de fer-ho.

Ahir, una neboda meva, al Facebook deia que volia anar-se’n a viure a Itàlia pel tema de l’energia nuclear. És ben lliure de fer el que vulgui, però políticament parlant, Itàlia sempre ha estat un país molt inestable. Molt més que el nostre. I en el tema social i econòmic, tampoc n’hi ha per tirar-ho coets.