 |
| De Juan Carlos Ortega al Periódico de Catalunya. |
El ja exministre Màxim Huerta no va començar
amb bon peu... Ràpidament sé li van retreure unes piulades que havia fet fa uns
8 o 10 anys per la seva posició contraria a l’independentisme, però també de la
política en general. A primera vista és un tant inversemblant que algú que
estigui en contra dels polítics, acabi per acceptar un càrrec tan important com
el de ministre.
Però aquí no acaba la cosa... Després de les
piulades va sortir a la llum que va defrauda l’erari públic durant els
exercicis fiscals de 2006, 2007 i 2008 i, per la qual cosa, va haver d’abonar
la quantitat de 366.000€. Sembla ser que per aquella època també va dir alguna
cosa així com pagar a Hisenda ja no està
de moda...
Se va equivocar Sánchez a l’hora de nomenar-lo
Ministre de Cultura i Esport. O se va equivocar el propi Huerta a l’acceptar el
càrrec saben que tenia un passat fos i que en qualsevol moment podia sortir a
la llum?
Tot i que durant les primeres hores semblava
que no dimitiria (no trobava motius per a fer-ho), al capvespre va presentar la
seva dimissió per a no entorpir un
projecte amb el que creia...
7 dies ha estat Huerta de ministre. No sé si
és un rècord Guiness com algú apuntava aquest matí, però segur que ha estat un
dels càrrecs més breus de la història. Fins i tot més breu que el pontificat de
Joan Pau (no va arribar a un mes), tot i que ell va ser per mort sobtada.
A part de la brevetat del càrrec de Huerta,
també se comentava l’oportunitat de la seva dimissió.
-Què n’aprenguin! – Deia la mateixa persona que parlava de rècord Guiness-.
Efectivament. Quant càrrecs del PP de l’època de
M. Rajoy van dimitir? L’hemeroteca ens diu que 5 van ser el ministres de Rajoy
que van dimitir ostentant el càrrec. Però no totes les dimissions són iguales.
Dels 5, Arias Cañete i Wert ho van fer per a
ocupar altres càrrecs; Gallardón emprenyat amb el seu partit per no tenir el
suport necessari a la reforma de la llei d’avortament que impulsava i que, en
aquest aspecte, en hauria retrocedit a l’època de la transició. Només Ana Mato
ho va fer quan sé la va imputar per la trama Gürtel (ha estat condemnada a
pagar una multa) i Juan Manuel Soria pels anomenats papers de Panamà i després
d’uns dies d’estira i arronsa on cada vegada que sortia a justificar-se s’embolicava
més.
Però haurien d’haver estat molts més els
ministres de Rajoy que haurien d’haver presentat la dimissió (Fernández Díaz,
Wert, Arias Cañete, Maria Dolores de Cospedal, Montoro, Zoido, etc.)
Cal recordar que hi va haver ministres com
Català, Zoido, Dastis i Dolors Montserrat que van ser reprovats pel Congrés
dels Diputats i que tot i això no van renunciar al seu càrrec perquè segons
ells tenien la confiança de Rajoy.
De fet Dolors Montserrat hauria d’haver fet
com Huerta i haver dimitit ràpidament quan va sortir a la llum que l’empresa
familiar era unes de les més moroses amb la hisenda pública.
I finalment M. Rajoy, un president que va
sortir esquitxat pels 4 costat i en canvi se va mantenir fer al poder fins que
la moció de censura presentada pel PSOE el va fer fora de la Presidència del
Govern.
Conclusió final. Com deia al començament, Huerta va
entrar en política amb mal peu. Ara bé, el govern de Sánchez ho ha fet en bon
peu, perquè ha estat coherent amb els seus principis i ha sabut tallar de
soca-rel la primera polèmica sorgida al si del govern. MÉS INFORMACIÓ:
https://www.20minutos.es/noticia/452429/0/ministros/renuncia/lista/
