Alejandro Sanz. Si esteu
pensant que us parlaré del cantant, ho heu ben endevinat! Però del cantant de
jotes ampostí, no del madrileny que canta temes melòdics i que ha guanyat
diversos premis. De fet, hauria d’haver dit Candret
lo Cantador i potser així hauria quedat molt més clar.
Candret (germà d’Emilio, company de classe de
mon fill gran) s’ha quedat ben descansat criticant a Manel Ferré, lo sinyó ancalde d’Amposta des del seu
Facebook. Tant que des de l’ajuntament l’han cridat a consultes com si d’un
ambaixador es tractés. Segurament acudirà a parlar amb l’hereu de l’amo amb la
intenció de ratificar tot allò que li ha dit en públic.
Aquest fet em recorda molt a un episodi que
vaig viure jo ja fa un grapat d’anys. Tants que ens hem de remuntar al segle
passat (1999) Al poc de renovar l’ajuntament (aquell mateix any hi van haver
eleccions municipals), vaig escoltar que es volia modificar el pla de circulació
que tot just s’havia aprovat a les acaballes de l’anterior legislatura.
Innocent de mi, vaig fer dirigir una carta al
l’alcalde de l’època (Juan María Rojo i Gualdo) amb la pretensió de que es
publiqués a la Revista Amposta (l’òrgan oficial de Convergència) Cal reconèixer
però que la meva carta tenia molt més estil que les parrafades que ha deixat Candret a la seva cronologia. Però encara
així li deixava anar unes quantes andanades d’aquelles que, sense insultar a
ningú, deixen prou clar que el to de l’escrit no es precisament amistós.
Per exemple insinuava la relació d’amistat que
segurament hi havia entre el propi alcalde i un tal Ole Torson, l’ideòleg del
pla de circulació d’Amposta. Aquest senyor (d’origen bàltic, com el seu nom
indica) va treballar de tècnic de mobilitat durant els governs de Jordi Pujol.
Tal com ara s’ha fet amb Candret, a mi també se’m va cridar a consultes. Un dia vaig rebre una carta de l’ajuntament on se’m deia
que l’alcalde volia parlar amb mi. Vaig trucar i em van donar cita. Després de
fer-me esperar més de mitja hora, finalment em va fer passar al seu despatx. No
em va deixar parlar fins al final quan ja m’havia dit tot el que havia de
dir-me. Va ser una reprimenda en tota l’extensió de la paraula. També, vaig
suposar, va voler coneixem per a calibrar si jo podria arribar a ser un rival
polític. Vaig sortir d’allí mig atordit sense tenir clar sobre que era el que
havia passat. Poc a poc, mentre em refeia vaig entendre la situació i el rebot
posterior que vaig prendre amb ell i tota la seva família política, encara em
dura.
Per cert, la carta es va publicar al cap de 9
mesos de ser remesa (tant com un part d’humà) després d’haver enviat escrits al
Tribunal Constitucional primer i al
Defensor del Pueblo, posteriorment.
En temo que Candret tindrà la mateixa sort
que jo.
(Al
final d’aquest escrit podreu llegir els comentaris que Candret ha anat deixat a la seva cronologia de Facebook)
Borreguers. Quan jo era
menut, al tren se’l solia conèixer amb el sobre nom del borreguero. Durat tots aquests anys han canviat molt poques coses,
possiblement dir-ho en català i poc més, ja que els trens solen arribar en
retards tal com ja passava fa 40 o 50 anys.
Sense anar més lluny, el passat dimecres varem
tornar a Barcelona. El tren que surt de l’Aldea a les 11 (oficialment les
10:59), ja va arribar a les 11:50. Com aquell que diu, una hora de retard.
Primer el van anunciar (es veu que l’anuncien només sortir de Tortosa), però en
arribar prop de Campredó, una avaria el va fer tornar a Tortosa.
Per la tarda, el tren que surt de l’estació de
França a les 19:18 va sortir puntualment, però va arribar a l’aldea amb 18
minuts de retard.
Ni abans que la gestió depenia del govern
central ni ara que depèn de la Generalitat, a les Terres de l’Ebre seguim
patint els mateixos problemes endèmics que hem patit al llarg de la nostra història.
Molt parlar de la millora que ha suposat Rodalies de Catalunya, però a la
practica aqueta millora només és efectiva a partir de Cambrils.
Les Terres de l’Ebre seguim oblidades de la ma
de Déu... Una realitat contrastable i irrefutable.
CiU, tant de criticar les inversions que van
fer els governs tripartits, els ebrencs hem de donar gràcies, ja que de no
haver estat així, encara ens hauríem desenganyat
més de la locomotora Barcelona.
Tinc la sort de voltar mes que un yo-yó i vos puc assegurar que veig pobles on la gent adora,defenssa i venera al seu alcalde.Pobles petits,es clar,on hi ha molt per fer i poc per a robar.
M‘agradaria sentirme orgullós del meu alcalde,un tio xulo,en los collons ben posats,involucrat amb les families necessitades,que se trenqués los cuernos per a abaratir ni que fós lo preu del pà.Que no me prométigue rés però que hem dóne al poble resultats (no, més bous).
Me presentaré per a a les properes eleccions ja que jo també tinc ànssies de poder i nomes me preocupo per mi(requisit indispenssable per a ser alcalde d‘Amposta)
Me tens fart Manué!!!! Ancara no acaves?
Collons quina liada s'ha fotut en la publicació d'esta tarde.jo no sóc ningú ni me penso ser ningú.Crec que potser he parlaten massa claretat i inclús potser que haigue molestat i bastant.No era la meua intenció provocar-li una mala tarde,i sé que mai més li resultaré simpàtic ni li farà cap goig sentir-me cantar rés ni fer cap gracieta d'estes meues que me dónen de menjar.Si el que he fet està mal fet,m'agradaria que algú m'ho expliqués.I si està ben fet,ja heu vist com se fà.
He rebut una trucada de l‘alcaldia i demà hem reuniré amb l‘alcalde.
Si que ha pegat castanyot la publicació...Estaré encantat de sentir la seua explicació.I li agraixo l‘oportunitat d‘expresar-me.
(Continuarà... O no)
