DEL CALORET DE L’AMPOLLA A LA MOSCA COLLONERA I D’ALTRES CONSIDERACIONS

Quan aquell 23 de febrer de 2015 Rita Barberà des del balcó de l’Ajuntament de València deia allò de... El fred de l’estiu... El fred de l’hivern... Donem pas a l’arribada del caloret faller... Tothom ne va fer sorna... Com Xavi Castillo (Pot de Plom) uns dies més tard a Rossell davant d'unes 1.000 persones. La senyora Barbera va demostrar que de valencià poc i ara que m’he tornat ha mirar les imatges, fins i tot diria que anava 'acompanyada'.

El passat dia 21, amb motiu de la Festa Major de l’Ampolla, l’alcalde Paco Arasa li feia de teloner a la pregonera Annabel Marcos, secretaria d’Administració i Funció Pública de la Generalitat i, durant la seva presentació va dir del calor... Potser va passar desapercebut per a molts, però no per a mi. Calor en català és femení i, per tant hem de dir la calor i no el calor (que seria un castellanisme)

Aquest fer no és que tingui massa importància, però sí que me permet poder parlar sobre el pregó de la Festa Major de l’Ampolla del que, de no haver segut per això, no n’hauria parlat mai.

Si heu vist les imatges de la intervenció de tots dos polítics (i sinó les heu vist us les enllaçaré al final de l’escrit), potser haureu vist com una mosca el anava molestant mentre parlaven. Això sí, ells sense immutar-se. Se’ls hi nota que estan acostumats a veure’n de tots els colors...

Durant les seves intervencions, tant l’alcalde com la directora van coincidir en una cosa: en parlar de presos polítics, de l’article 155, de destitucions... No dic que no se’n hagi de parlar, però no en un pregó de la Festa Major. A l’alcalde, mira, té un passi... Però la pregonera ha de parlar de la festa, dels actes, de xalar, de moments feliços i no de fets negatius que poden portar mals rotllos entre els assistents.   

No fa gaires setmanes vaig veure un moment d’un debat al Canal 21 on la senyora Annabel Marcos hi era present, com també l’amic Ricard Lleixà. La senyora Marcos va dir el mateix... Potser al pregó li va posar una mica més de bona cara, però les paraules van ser pràcticament calcades.

A un debat, una tertúlia o a un míting se pot dir. No sé durant quant de temps més, però se pot dir... Però a un pregó de la Festa Major d’un poble...

A part d’això el pregó el vaig trobar buit de contingut. Breu, això sí, tal com va dir ella mateix adreçant-se a les pubilletes, però sense dir res interessant.

Per cert, sembla que al fons de la sala hi havia l’altre Paco, Paco Sancho, controlant que tot anés com devia d’anar. Potser quan Paco Arasa va demanar-li a Annabel Marcos que fos la pregonera de la Festa Major, aquesta li hauria d’haver preguntat a Sancho com s’ha de fer un bon pregó de festa major, ja que ell, sobre aquest tema ne té molta més experiència.

Durant els anys durs de la lluita contra el PHN, Joan Benito, l’alcalde pedani dels Muntells va convidar a Sancho per a que fes el pregó. I Sancho, com no sabia que dir, va agafar la guia telefònica i se va anotar tots i cada un dels cognoms que hi havia i, durant el pregó els va citar un per un lloant-los el treball i l’esforç que havien fet pel poble... El problema és que no tots els que sortien a la guia eren famílies originàries dels Muntells.      

Des del meu punt de vista hauria d’estar totalment prohibit que els polítics fessin de pregoners. Al menys polítics en actiu. Perquè al poble dels Pacos, tal com passa a la majoria de pobles, s’aprofiten els pregons per a fer veritables mítings: Hem fet... Farem... Gràcies al nostre Govern..., etc. Només grandeses!

I aquest any més que són les darreres festes abans de les eleccions de l’any que ve i cal agafar una situació d’avantatge abans de sortir...

IMATGES DEL PREGÓ DE LA FESTA MAJOR DE L'AMPOLLA: 

Intervenció de l'alcalde:

https://www.youtube.com/watch?v=-XKE3DcyIoA

Pregó: 

https://www.youtube.com/watch?v=V90wnS8i_n4

HIPÒCRITES

De Vergara a eldiario.es.

El diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans defineix així la paraula hipocresia: Simulació de qualitats i de sentiments que hom no té.

I per tant la definició d’hipòcrita seria: Que usa d’hipocresia.

Si hi ha algú que encara no ho ha entès, potser millor posar un exemple:

-És el que estan fent la majoria de càrrecs del PP respecte Rita Barbera només fer-se publica la seva mort.

És de ser hipòcrites culpar de la seva mort a la pressió mediàtica que, segons ells, la van sotmetre els mitjans de comunicació; dir que va patir un linxament públic, etc. quan resulta que van ser ells qui la van obligar a donar-se de baixa del partit i la van pressionar per a què deixés l’escó de senadora després de nomena-la l’any passat para blindar-la judicialment.

Darrerament hi ha una pràctica molt habitual que consisteix en linxar el transmissor, als periodistes que fan el que sé suposa que tenen que fer, que per alguna cosa és la seva feina (tal com avui mateix denuncia Enric Hernández, el director del Periódico: informar) El que passa és que quan un actua malament no vol que es airegen les seves vergonyes.  

Només dos dies abans de morir els líders del que havia estat el seu partit la seguien repudiant amb frases com aquesta:

-Rita ya no pertenece al PP.

De Ferreres al Periódico. 

Els dirigents nacionals del PP saben millor que tu i que jo que a València hi havia una corrupció generalitzada en benefici del seu partit. Coneixien qui eren els corruptes i els tapaven com ja ho havien fet anteriorment en altres casos. Segurament dir que els corruptes eren tots els dirigents no seria exagerar, al menys abans d’arribar a la presidència de la Cheneralitat Alberto Fabra. D’allí no se’n escapava ni l’apuntador... Per tant Rita que durant 24 anys va ser alcaldessa de València sabia de primera ma tot el que estava passant. Com l’Esperança Aguirre a Madrid...

Quan era jovenent, D. Ramón Cinca Piqué, propietari i director de l’Acadèmia Cots me va dir que d’heroi a traïdor només hi ha un pas: guanyar o perdre la guerra.

En política passa alguna cosa similar: d’heroi a infectat també hi ha un pas: passar a estar imputat per la justícia o no estar-hi. Fins que la justícia no t’imputa, pots fer tots els trapitxeos que vulguis que no passa absolutament res. Però has d’anar en compte que no t’enxampin, perquè llavors ho fan com diuen que ho va fer Sant Pere: No el conec de res... No sigui que acabin també sent imputats...

Desgraciadament (o no) la mort d’una persona no la redimeix d’aquells actes perversos que hagi fet mentre vivia.

A partir d’ara proposo canviar la definició d’hipocresia. Podria quedar així:

-Actitud adoptada pels càrrecs del PP després de seva mort d’un dels seus respecte a la que havien adoptat prèviament quan la justícia el va vincular a casos de corrupció.    

LA RITA, UNA DEL SEUS

Espero i desitjo que sigui l’última vegada que dediqui un comentari a la Rita Barberà. Avui ho faig portat per les circumstàncies, no tant per la seva mort, sinó pels comentaris que es van fer i els fets que es van produir ahir.

Una mort, per desgraciada que sigui no redimeix ningú dels actes comesos durant la vida. La mort no fa ningú més bo ni més dolent, encara que, normalment, quan algú mor (i de manera hipòcrita) sé sol recordar els fets positius més rellevants:

-Barberà ho va donar tot per València i pel PP. Estic enormement agraït. (Mariano Rajoy dixit)

    

M’encantaria posar sobre una balança tot allò que la Barberà va donar a València i el que va prendre als valencians i valencianes. No he conegut mai alcalde que durant els seu mandat no hagi fet coses bones per la seva ciutat o poble. Tots miren per passar a la història deixant la seva empremta promovent equipaments o esdeveniments rellevants, tot i que de vegades no sigui una prioritat per al poble i tingui una dubtosa rendibilitat (i no miro a ningú...) En canvi si això s’ha fet de forma irregular (com per exemple cobrant comissions de les constructores), no volen que se’n parli.  

Durant el regnat de la Rita (a part de bon alcalde s’ha de ser honrat per a no caure en l’autoritarisme i la demagògia quan es té majoria absoluta) és evident que va fer coses bones per a la seva ciutat, però ara mateix me ve al cap quan volia obrir una gran avinguda fins la mar passant pel mig del barri del Cabanyal, un dels més populars de València. També s’hauria projectat si en lloc d’un barri humil hagués estat de gent benestant i, possiblement votants del PP?        

Els bons alcaldes són aquells que són propers a la seva gent i no només als seus votats; són aquells que no fan excentricitats, sinó que es preocupen per allò que el seus conciutadans necessiten; són aquells que prioritzen l’atenció amb els seus ciutadans i no que te facin esperar dies i dies... I això si és que t’acaben rebent! (I no ho dic per ningú...)

Sembla ser però, que aquesta definició del que seria per a mi un bon alcalde no és compatible amb la forma de ser de la Rita. Un alcalde altiu, arrogant, prepotent, etc.  (tan me dóna si alguna d’aquests adjectius sigui sinònim, així encara ho remarco més) mai serà un bon alcalde, encara que tregui majories absolutes i digui que es desviu pels seus conciutadans. Ne vaig conèixer a un que sempre deia que es partiria el pit per Amposta, però que tractava als membres de l’oposició com sers inferiors...

Ahir personatges com Celia Villalobos van sortir en defensa de la trajectòria política de la Rita i carregant contra tots aquells que, segons ella, l’hem linxat políticament parlant (com veieu m’incloc en aquest grup) Però Celia Villalobos (com tota la resta de peperos que ahir van sortir en defensa de la política valenciana –per cert, de iaio català, de Reus concretament-) van tenir un gran oblit: El Tribunal Suprem la va citar a declarar com a imputada pel blanqueig de capitals pel cas Imelsa. No me direu ara que el Tribunal Suprem està controlat per l’oposició? Com a molt serà independent, què és la situació que sempre hauria de complir qualsevol tribunal, jutge o magistrat.

Tampoc van recordar que el seu partit la va donar de baixa de militància (tot i que tenia el carnet número 2 del partit) i que al Senat la van relegar al grup Mixt després de mirar de blindar-la precisament per a evitar allò que semblava inevitable: el seu processament per corrupció.

Sabeu que penso? Què la seva baixa de militància va ser només una pantomima a la mateixa alçada de la que va fer fa uns anys Convergència amb el Molt Poc Honorable. De fet, fins ahir 23-11-2016, Rita Barberà seguia sent una més de la gran família popular. Per això avui Mariano Rajoy acudit al seu enterrament, acompanyat d'altres càrrecs del partit. Llàstima que no s'hagi trobat amb Aznar que havia criticat les formes com sé la va apartar. La sang no hagi arribat al riu... A veure si hi ha una altra ocasió per a que passi.     

MORTA RITA...

Molts respiraran tranquils...

El final de la Rita Barberà és un clar exemple de que podem morir quan menys ho esperem.

Ahir mateix la vaig esmentar al comentari que faig quasi a diari i res me feia pensar que aquest matí, només arribar a l’oficina on treballa me diguessin que havia mort. L’aplicació del Periódico que tinc posada al mòbil també m’ho ha comunitat ràpidament.

Més tard, he sortit a esmorzar i com faig cada dia he passat a comprar el diari. El propietari del local deia que estava trist per la mort de Rita. Una clienta li ha respost que amb ironia que ella ha estat a punt de no sortir de casa del trista que estava. Jo li he dit que de trist, res.

-No me direu que us alegreu de la mort?

-No és que me’n alegre, però a mi m’ha deixat indiferent.

A partir d’avui, quan escolti parlar de Rita no tinc clar la imatge que me vindrà al cap: si la Rita prepotent de l’època en que va ser alcaldessa de València o les paròdies que d’ella feia l’entranyable Xavi Castillo.

Recordo quan el febrer de l’any passat vaig anar amb la meva dona i uns amics a Veure Xavi Castillo a Rossell. Tenia clar que l’alcalde de Rossell no era del PP, ja que la companyia teatral Pot de Plom de la que Xavi Castillo és el seu màxim exponent, estava vetada a tots els pobles del País Valencià governats pel PP.

Aquella actuació va ser una setmana després del famós Caloret i tot i que Xavi Castillo la va parodiar (no podia ser d’una altra manera), va dir que aquella seria la darrera vegada que ho faria, ja que mai podria superar la paròdia que va fer Rita d’ella mateixa...

Suposo que Xavi Castillo serà l’única persona que no hagi tingut mai una relació directa amb l’alcaldessa que sentirà la seva mort, ja que amb ella també sé li haurà anat un des seus personatges. No crec que la torni a imitar mai més, sinó és per anunciar amb el sarcasme que el caracteritza el fet luctuós.

De totes formes com opinador polític que sóc, avui tinc molts dubtes:

-Què passarà ara amb el cas obert contra ella? S’arxivarà o seguirà endavant. La lògica me diu que s’arxivarà.

-Els altres imputats pel mateix cas o d’altres casos on també podria estar implicada Rita, acabaran culpant a ella de tot? No seria la primera vegada que es culpa a un difunt perquè saben que no es pot defensar.

-Tal com deia al començament trobo que hi haurà molta gent del PP que respiraran tranquils, ja que si alguna vegada Rita podia explicar coses (segur que ne sabia moltes), ara ja no ho podrà fer. Com diu la dita, s’emportarà els secrets a la tomba.

-Per a Rajoy i la plana major del PP Rita s’havia convertit en una espècie de gra al cul: molestava. Tot i que l’estimaven, molestava pel que podia fer o deixar de fer al Senat.

-Les Corts Valencianes s’han tret un problema de sobre. Ja sabeu que l’havien designat les pròpies Corts quan el PP encara tenia majoria absoluta, però ara que no la té, els partits que donen suport al govern de Ximo Puig la volien defenestrar i no sabien com. De fet sembla que legalment no podien.

Sovint diuen que se’n van els bons i els dolents sé queden. Com podeu comprovar no sempre és així.  

https://www.youtube.com/watch?v=c5oMb-D22ZY

DE COVARDS

Per desgràcia, la corrupció al nostre país ha estat enquistada durant moltes dècades i res me permet pensar que encara no sigui així. Quan parlo de país us dono a escollir: Espanya o Catalunya (me és ben bé igual)

Els casos de corrupció a Espanya han estat més nombrosos i més ramificats, segurament perquè la seva superfície i la densitat de població també és més gran. Però quan parlem de Catalunya (el nostre petit país) no ens podem oblidar del cas del 3% que va esquitxar a tot un partit fins el punt de tenir embargades la majoria de les seves seus o el cas Palau o el Mercuri...  

Ni qui va ser president de Catalunya durant 23 anys, el Molt Poc Honorable Jordi Pujol se’n escapa. La seva fortuna i la de la seva família tenen un més que dubtós origen i per això estan tots encausats.

A Espanya amb casos com la Gürtel, la Púnica o la Malaia, a part dels innumerables casos de corrupció del País Valencià (i a qui noi li agradi la denominació que es foti) he escoltat o llegit per algun lloc que hi ha en total més de 8.000 imputats (o investigats com volen que es digui ara perquè sembla que sona una mica més lleu), un centenar dels quals es podríem qualificar com a polítics de primera línia.

Rita Barbarà ha estat la darrera política en sortir als mitjans de comunicació, pel fet de que ahir va declarar davant el Tribunal Suprem per presumpte blanqueig de capitals, un cas que deriva de l’operació Taula.

I quina va ser l’estratègia de la un altre temps tota poderosa Rita Barberà? Tal com ha passat en tots i cada uns dels polítics implicats (exceptuant uns quants que han decidit col·laborar amb la justícia), és la de negar-ho tot.

A mi me crida molt l’atenció l’arrogància i valentia que mostren quan ocupen càrrecs importants (fins i tot fanfarroneria) amb la covardia a l’hora d’acceptar que són responsables del que ha estat passant al seu costat. El contrast entre l’abans i el després es tan gran que semblen dues persones diferents.

Què se’n ha fet de la valentia, de la qual fins i tot en van fer ostentació, quan gaudien del poder que els hi donava el càrrec? Per què no són ara també valents i afronten el que hagi de ser donant la cara i acceptant que van abusar de la seva condició per a treure’n una rendibilitat econòmica?    

Durant els 8 anys de regidor a l’Ajuntament d’Amposta vaig haver d’aguantar sortides de to i tics autoritaris dels dos ancaldes que hi van haver: Rojo y Gualdo i el Dr. Ferré, més conegut com Manolito.  

El primer, tot i els casos que li van sortir al llarg del seu mandat (ús d’informació privilegiada en els cas de la urbanització de Valletes, pel que va ser jutjat i absolt per haver prescrit el presumpte delicte i els cas dels Merinos de Málaga, del que mai se’n ha sabut res més...)

En canvi al Dr. Ferré sembla que si que l’han enxampat en diverses irregularitats (tant a l’ajuntament com a l’Hospital Comarcal on era el president), però també, com tots, ha perdut aquella valentia que tenia durant els 8 anys que va ser alcalde i també nega tots els fets que sé l’imputen.

Això sí, sé solen omplir la boca dient que tot el que van fer va ser en benefici dels ciutadans que representen o bé del seu partit.

Per ordre meva i per bé de l'Estat, ha fet el portador de la present el que ha fet. Recordeu aquesta frase? És el text del salconduit que li va fer el cardenal Richelieu a Milady de Winter als Tres Mosqueters.

Quants covards hauran somiat amb alguna cosa semblant?

  

http://www.europapress.es/nacional/noticia-mas-300-politicos-espanoles-estan-imputados-presuntos-casos-corrupcion-baleares-valencia-cabeza-20130101114437.html

https://es.wikipedia.org/wiki/Corrupci%C3%B3n_en_Espa%C3%B1a

L’ABSENTISME LABORAL DE RITA BARBERÀ

De Ferreres al Periódico. 

Ahir Rita Barberà, que només fa una mica més d’un any era la tota poderosa alcaldessa de València, no va acudir a treballar.

Rita, té un treball modest. És senadora per designació del Parlament de la seva comunitat, per tant, el passat 26 de juny no va haver de passar per les urnes per a renovar el seu lloc de treball.

Després de les vacances d’estiu, les cambres espanyoles (Congrés dels Diputats i Senat) van tornar a constituir les comissions de treball i Rita va tenir la sort de que li toquessin dues vocalies, la qual cosa significa uns calerons més. La presidència o vicepresidència ja hauria segut massa... Però dues vocalies està bé... Per a mi les voldria...  

El que no tinc clar és l’estrictes que són al Senat a l’hora de fer justificar les absències a aquells que no acudeixen a treballar. A qualsevol centre de treball li farien portar un justificant mèdic de la seva indisposició de com a màxim 3 dies i la baixa laboral si fossin més de 3. Encara és aviat per a dir si Rita agafarà la baixa o es donarà de baixa... Es a dir, renunciarà.

Ahir el Tribunal Suprem va decidit investigar a Rita per blanqueig de capitals pels cas IMELSA. Rita ja havia sortit de València i amb l’AVE anava cap a Madrid. Però sembla ser que va baixar a Conca i va tornar cap a casa. Ningú ha dit (ni ella mateixa) que es trobés malament i, per tant, l’absència al lloc de treball no estaria justificada. Tot indica que Rita no va ser prou valenta per afrontar la realitat. En poc més d’un any ha passat de tenir pràcticament tot el que desitjava a tenir el que mai hauria volgut, però que tot indica que s’ho ha buscat durant molt de temps.

Aquells que malversen fons públics, que blanquegen diners, que s’envolten de corrupció, no deuen de pensar que potser un dia tot això s’acabarà i a partir d’aquell moment hauran de passar un mal tràngol.

Durant molts anys, Rita, acudia als mítings que organitzaven els seus amics d’Orange Market (una ramificació de la Gürtel) acompanyada de Paco Camps, Carlos Fabra, Alfonso Rus i d’altres dirigents del seu partit i s’asseien a la primera filera de cadires que sempre és el lloc reservat a la gent important i de bé.

Entre els assistents il·lustres també hi havia un tal Mariano Rajoy Brey que quan pujava a l’escenari per a parlar exaltava les virtuts dels dirigents valencians i deia coses com aquestes:

-Rita: Ets la millor alcaldessa que ha tingut mai València...

I a Rita li complaïen les seves paraules i es feia enrere fins tocar el respatller de la seva cadira en un gest a mig camí entre de vergonya i aprovació...

Rita va tocar el cel valencià. Com sé diu vulgarment feia i desfeia. Ho tenia tot controlat i no sé li escapava res. A Mariano tampoc sé li hauria d’haver escapat res... Però ja li anava bé... A ell i a tota la resta de càrrecs nacionals. Els resultats electorals de València (i per extensió de la Comunitat Valenciana –no vull anomenar-la País Valencià quan me refereixo al PP-) eren excel·lents, millors, pràcticament impossible... I tothom mirava cap a l’altre costat quan tenien constància dels tripijocs que s’hi feien per aconseguir acontentar el seu electorat, per finançar el seu partit i, finalment, per fer augmentar la seva fortuna.

Rita ara sé troba acorralada. El seu partit li demana que marxi, que ara mateix la imatge que dóna perjudica la investidura de Rajoy. Però no plega... O sí... Se'n va del PP, el partit que ha segut el seu pare, la seva mare i la seva esposa... Però se queda al Senat. D'aquesta manera conservarà la condició d'aforada i podrà dificultar així el seu encausament. 

El que és segur és que s’haurà de jubilar abans del que ella hauria volgut...  

Si algú del PP tingués un mínim de vergonya hauria de plegar ja. Primer Rajoy i immediatament després personatges com l’Andrea Levy que té la barra de dir que durant els mandat de Rajoy no hi ha hagut cap ombra de corrupció... I acte seguit tota la resta (Sáenz de Santa Maria, de Cospedal, de Guindos, Fernández Díaz, Montoro, etc., etc.)

La part negativa d’aquesta nova situació és que a Xavi Castillo, flagell del peperisme més ranci durant  anys, sé li acabarà la matèria primera per als seus gags i s’haurà de reinventar. Segur que se’n sortirà. Xavi Castillo és molt gran!!   

 https://www.youtube.com/watch?v=1kkanm2Amdo      

TERRA DE SAQUEIG

Sergi Castillo acaba d’escriure el llibre Tierra de saqueo sobre la corrupció generalitzada al País Valencià (o Països Marencs -*-) on detalla (no pot ser d’una altra manera) el saqueig a les institucions valencianes. Deia la setmana passada la vicepresidenta de la Generalitat Valenciana que no han trobat cap departament ni empresa pública que no tingui irregularitats comptables... Aquest fet demostra clarament el grau d’implicació de tots i cada un dels dirigents del PP valencians, ja tinguessin càrrecs d’alta responsabilitat o menors. Del primer fins l’últim. I sí, també Rita Barberà encara que a hores d’ara no estigui imputada o investigada com volen que es digui ara.

El PP nacional, el que està instaurat al carrer Gènova número 13 de Madrid, ha suspès de militància a tots els regidors de l’ajuntament de València que estaven afiliats i que eren tots menys un. També se’ls hi ha demanat que retornin l’acta que els acredita com a tals... S’han negat a fer-ho.

Tal com va dir Joan Ribó, l’actual alcalde de la ciutat del Túria, a la pràctica no canviarà res que vol dir el mateix que tot seguirà igual. Com deia no fa molts de dies, la corrupció ja forma part de l’ADN del polítics del PP valencians i és difícil trobar un polític honrat que no estigui implicat en cap cas de corrupció o que no conegués ni que fora de passada el que s’estava portant a terme.

Explicava Sergio Castillo a una entrevista que els valencians estaven il·lusionats de veure com prosperava la seva terra, la quan cosa significava també treball per a molts i no els importava (o potser n’hi s’ho arribaven a plantejar) d’on sortien els diners per a fer front a tot aquella enorme despesa.

Però la riquesa només era aparent. Per moltes coses que facis, si les deus totes, a la pràctica és com si no tingueres res. Quantes vegades hem escoltat la següent frase: El pis o és meu, és del banc... Però fins això tenien solució els governants del PP valencians: apropiar-se de les entitats financeres valencianes: Bancaja, CAM, Banc de València, etc. Entitats que ja no existeixen.

A part d’això, els diners només es destinaven a fe pomposes obres i macroevents i, en canvi, no s’atenien les necessitats prioritàries del poble. Àrees com les d’ensenyament, sanitat, serveix socials, cultura, etc. estaven totalment desassistides. Mentre per un costat feien, per exemple, la Ciutat de les Arts i les Ciències, moltes xiquetes i xiquets havien d’estar en barracons ja que no havia diners per a fer noves escoles, tal com ho va denunciar alguna vegada Xavi Castillo, un dels personatges valencians que més va denunciar la situació que es vivia al País Valencià.

Algú pot dir que a Catalunya ha passat pràcticament el mateix, ja que la majoria de les caixes d’estalvis es van d’haver de fusionar primer i en algun cas van acabar en mans d’una entitat financera més potent. Però de tota la crisi bancària, al menys dues entitats sembla que han sortit ben parades i estan ocupant la part més alta del rànquing estatal: Caixabanc i Banc de Sabadell. A València en canvi no queda res... Tot va quedar net com una patena!

El gran problema el tenen ara els nous dirigents: Com s’afronta l’enorme dèficit. El govern de Ximo Puig ja ha comunicat al govern de l’Estat que no pensa retornar els diners que sé li van prestar al govern anterior. De fer-ho hauria de tancar tots els serveix públics assistents o bé, se’n haurien de gestionar des de Madrid, amb la qual cosa es perdria molta capacitat d’autonomia.

Però fixeu-vos. A aquest país (me refereixo a Espanya) tenim la cultura de les grans obres. Qualsevol administració, per a deixar mostra de la seva acció de govern, ha de construir grans infraestructures, tan grans com li permetin les seves possibilitats (de finançament o de saqueig) Si l’actual govern valencià no deixa empremta de l’obra de govern amb la construcció d’alguna infraestructura un tant emblemàtica, pot passar (desgraciadament) que una part de la ciutadania no voto als partits que conformen l’actual govern valencià.

-*-  Països Marencs o Marènia és un concepte inventat l’any 2004 per Joanjo Aguar Matoses per a intentar tancar l’etern debat de Països Catalans sí o no, ja que molts valencians són reticents a usar els topònims català o catalans per a referir-se a l’idioma o al territori.      

NOMÉS ESCAMPA MERDA AQUELL QUE EN TÉ DE SOBRA (Dedicat a Rita Barberà)

Lògic, no? Si un no té merda (perdoneu l’expressió, però així ens entenem millor) no pot escampar-ne.

Evidentment em refereixo a la Rita Barberà, la que fins fa menys d’un any era la tot poderosa alcaldessa de València i que ara és senadora per designació autonòmica i doblement aforada gràcies al seu partit.

M’imagino la corrupció de València com un gran pot on la merda s’ha anat acumulant al llarg dels anys... Molts d’anys, perquè aquells que com jo ja fa anys que esteu ficats en política o heu seguit la política des de fora, segurament recordareu el casNaseiro. Mentre s’omplia el pot desprenia una pudor insuportable que era percebuda per una gran part dels valencians (aquells que no l’oloraven és que devien de tenir algun problema olfactiu o simplement eren de la corda pepera) Fins que arriba el moment que aquell gran pot està tan ple, tan ple que ja no es pot tancar i comença a vesar pels costats. És quan la corrupció ja no es pot amagar per molt que ho intentes donant evasives , exculpant-se o negant-ho tot...

Ahir Rita Barberà va comparèixer en roda de premsa per a dir que ella no sabia res (quina excusa més origina!) que ella estava pel que estava que era per exercir d’alcaldessa i que delegava moltes funcions. En acabar la seva intervenció que portava preparada de casa van arribar les preguntes dels periodistes i va ser llavors quan va treure el ventilador i va començar a escampar merda per tot arreu: Què si el PSOE va fer això, Què si Convergència va fer allò, que si Podemos també ha fet més del mateix... Llàstima de que no hagués estat Pujol (un altre que tal) que li hauria dit: Miri, ara no toca...  

I si va comparèixer va ser perquè el dia abans s’havia aixecat el secret de sumari del cas Taula i es van fer públiques les converses telefòniques que s’havien punxat per ordre judicial i que no deixaven a la Rita massa ben parada que diguem... En aquestes converses es parlava del finançament il·legal del partit i de la corrupció com l’única cosa que funciona en aquest país.

Ahir Rita tenia que tocar el tema de la corrupció a València i que afecta al seu partit. Què els altres partits també estan immersos en casos de corrupció? Ja ho sabem Rita... No ens vas donar cap primícia informativa. Voler amagar les vergonyes pròpies usant d’escut les dels altres diu molt poc de qualsevol persona que ho faci i més encara si ets o has estat un polític de prestigi (o desprestigi –ves a saber-)

Però la Rita no va ser l’única política del PP que a preguntes dels periodistes també va tirar merda sobre els altres partits. Com si s’haguessin parlat amb la Rita, la Celia Villalobos que va ser ministra, alcaldessa de Màlaga i vicepresidenta del Congrés i l’Esperanza Aguirre (no cal fer-li cap tipus de presentació) també van desviar el tema de la corrupció a València i el fet de que el jutge cités a declarar voluntàriament a l’exalcaldessa cap a la corrupció dels altres partits...

Per cert, ahir Rita Barberà va anar a treballar al Senat. Com sabeu és notícia ja que des de que va ser designada senadora només havia acudit un parell de vegades. Una d’elles es va excusar perquè havia d’anar a la perruqueria. Anit el Gran Wyoming es mofava del fet i dia: Llàstima que el jutge no la cités avui –per ahir- a declarar ja que hauria tingut una bona excusa per a no acudir al Senat.    

Però de tot el que fa referència a Rita Barberà, sabeu que és el que més m’ha cridat l’atenció? No va ser la seva actitud de supèrbia, ni tampoc que acaparés l’atenció de la majoria dels mitjans de comunicació. A què no endevineu a què em refereixo? A que portava el mateix vestit tant pel matí com per la tarda... No, la bossa de ma no l’he vist, no sé si era de LV o de PC...

LA MALA EDUCACIÓ

Les darreres eleccions municipals del 24 de maig han posat de manifest la mala educació que tenen alguns polítics quan van resultar perdedors.

Segurament els dos exemples més clars les personifiquen Esperanza Aguirre per una part i Rita Barberá per l’altra.

Esperanza Aguirre va estar durant tota al campanya fustigant Manuela Carmena, la candidata deAhora Madrid, llista vinculada a Podemos. Però quan l’evidència es fa realitat, s’haurien de guardar els formes i l’Espe no ho va fer.

Durant la campanya era evident que la llista de Manuela Carmena trauria un grans resultats, però potser ningú esperava que tan bons, fins el punt de quedar-se a només un regidor del PP. A partir d’aquí, l’Espe, va començar a moure els seus tentacles, esperant que algú s’hi deixés enredar. Però ningú va caure al seu parany que no era un altre que, primer, ser l’alcaldessa electa de Madrid i, segon, en el cas de no poder-ho ser, si, al menys, formar part de l’equip de govern.

Durant el ple d’investidura és habitual que puguin intervenir els portaveus de la resta de partits que, en el seu discurs, solen traçar les línies mestres de com es pensa actuar durant els 4 anys de legislatura. Solen ser discursos políticament correctes, carregats de bones intencions i, sovint de ma estesa cap a l’alcalde i del seu equip. El de l’Espe, no. Esperanza Aguirre va aprofitar el seu torn para tornar a carregar contra Manuela Carmena. Deplorable.

Però com amb això no en tenia prou, sembla que els becaris de l’Aguirre van remenar per les xarxes socials esperant algun drap brut en el passat dels candidats de Ahora Madrid. I els van trobar. Van haver de retrocedir 4 anys fins el 2011, per a trobar uns tuïts comprometedors en el compte del Regidor de Cultura Guillermo Zapata i fins i tot el de Participació Ciutadana i Transparència Pablo Soto. La pregunta és: No ho podrien haver dit abans? Segurament ho van fer en el moment que més mal podia causar.

A Rita Barberá també sé la coneixia el suficient com per a que no ens estranyéssim massa de la seva actitud. Només cal recordar les Falles d’aquest anys quan va fer befes als familiars de les víctimes del Metro de València. Falta d’elegància, però sobre tot una falta d’educació monumental. Però tal vegada no era el que semblava, coneixen com es coneixia per tota València la seva addicció per la ginebra, igual aquell dia anava una mica més carregada del que hi solia anar normalment.

Rita, a diferència de l’Espe, ja ni es va presentar a la presa de possessió del nou alcalde de Compromís Joan Ribó. Va renunciar a l’acta per a no haver de veure com sé li entregava la vara d’alcalde.

Hi ha qui diu que la vara d’alcalde l’entrega el sortint. No té perquè. També la pot lliurar el president de la mesa d’edat i que és el més gran d’edat entre tots els regidors electes.

Així va passar a Amposta. Mentre José Tomás Reverté va ser el president de la mesa, Miquel Subirats com a regidor més jove, va exercir de vocal. Va ser el primer qui va fer entrega de la vara al nou alcalde Adam Tomàs.

Mentre, a primera fila, els dos anteriors alcaldes Joan Maria Roig i Manel Joaquim Ferré, acompanyats de els seves respectives esposes i Josep Gil, que va ser el primer alcalde democràtic després de la dictadura de Franco.

Potser el protocol de l’Ajuntament així ho tenia previst, però no veig el motiu del perquè les esposes dels exalcaldes havien de tenir un lloc de més privilegi que altres exregidors relegats a les fileres posteriors.

No obstant, la polèmica de la jornada va tenir com a protagonistes a Manel Ferré i la seva esposa que se’ls va poder veure riure de forma molt distesa.

Aquesta actitud contrasta i molt amb la que va protagonitzar el mateix Ferré hores abans de l’acte durant la recepció d’un grup d’empresaris xinesos a la seu del Consell Comarcal on va mostrar un semblant trist i abatut.

De que reien? No sé si ho sabre mai del segur, però és un comportament lleig que també demostra la seva mala educació.