SÉ LI POT DONAR UNA SEGONA VIDA A UNA OLIVERA MORTA?

 

La resposta és un rotund sí. Només cal que la posin en mans d’un artista i de seguida li vindrà al cap una idea brillant per a convertir una ser mort (en aquest cas una olivera) amb una obra d’art.

Després de l’enterrament simbòlic d’una olivera de la finca el Pou del Mas de la Jana el passat dissabte 2 d’agost, dimecres 6 va tenir lloc al museu natural de les oliveres mil·lenàries de l’Arion, terme municipal d’Ulldecona ‘A cor Obert’ dels artistes Laurent Gongora i Manel Raga. El primer francès, el segon ‘faldut’.

Amb la presència de Núria Ventura, alcaldessa d’Ulldecona amb alguns dels regidors del consistori de la població del Montsià, l’alcalde de Rossell Evaristo Martí, president de torn de la Mancomunitat de la Taula del Sénia, els germans Lluís i Joan Porta Ferré, membres de la família propietària de la finca, els artistes abans esmentats, el mestre terrisser de la Galera Joan Cortiella, així com un nombrós grup de persones i membres de la premsa provincial (Diari de Tarragona) i comarcal (Canal Terres de l’Ebre) es va inicial l’acte cap a les 21:30 que va consistir en dues parts.

La primera part va consistir a homenatjar l’olivera morta. Prèviament, sé li havia col·locat una mena d’àmfora incrustada i posteriorment, aquelles persones que ho van desitjar, van anar dipositant missatges dins que feien entrar per un forat fet a propòsit. El meu va ser: d’Ulldecona al món passant per l’Arion.

Posteriorment, guiats per Manel Raga vam anar fins al ‘mas del mig’, a pocs metres de distància del lloc on estàvem, mentre se sentien sons de tambors. A una oliera de davant del mas s’hi projectava un joc de llums i colors així com a l’interior del patí annex a l’edifici principal del mas. Ara s’escoltaven unes gravacions fetes fa anys per Paco Itarte d’Ulldecona a una sèrie de gent del poble que li explicaven vivències i anècdotes viscudes. A les parets del pati dues sèries de dibuixos. A la primera es reproduïen dibuixos fets per xiquets espanyols durant els dies que van passar refugiats a la Guerra Civil Espanyola. La segona part també reproduïa dibuixos de xiquets, però en aquest cas de Gaza. El denominador comú no cal ni dir-ho, era l’horror de les guerres.   

RUTES PER A DESPERTAR ELS SENTITS PEL TERRITORI DEL SÉNIA

El passat 6 d’octubre la Mancomunitat de la Taula del Sénia va convidar diversos mitjans de comunicació territorials entre ells Vinaròs News al que s’anomena un Fam Trip, o sigui, a una visita promocional per a donar a conèixer les diferents activitats que s’estan portant a terme al voltant de les oliveres mil·lenàries i l’oli que produeixen amb la finalitat de dinamitzar el Territori del Sénia.

La visita va començar a l’envasadora d’olis Aceites Peset de Traiguera (abans hi havia una fàbrica de cadires) on vam ser rebuts pel president de la Mancomunitat i alcalde de Santa Bàrbara Antonio Ollés, la gerent Tere Adell, l’assessor Jaume Antich i el propietari de indústria Amador Peset que ens va oferir un esmorzar. Abans però vam poder fer un tast d’oli guiats per Tere Adell per a descobrir els diferents matisos d’aquella mostra. Posteriorment, Amador Peset ens va donar tota mena d’explicacions sobre les característiques dels olis aromatitzats que comercialitza com per exemple els de tòfona negra, all, alfàbrega, orenga, boletus, taronja, etc.

En acabar la visita, el mateix Amador Peset ens va portar a visitar l’olivera la Sinfo que es troba a molt poca distància de la seva indústria i també una finca recuperada que té al costat mateix i que compta amb bonics exemplars d’oliveres monumentals. La Sinfo amb un perímetre que supera en escreix els 10 metres està considerada l’olivera ‘coneguda’ més gran del món.

Arribat a aquest punt voldria explicar a totes aquelles persones que ho desconeixen que una part important de les oliveres mil·lenàries es concentren al llarg del recorregut per on va passar la Via Augusta romana, la veritable autopista en èpoques pretèrites i que creuava la península Ibèrica des dels Pirineus a Cadis. Aquest és el cas de la Sinfo, com també ho son els museus naturals d’oliveres mil·lenàries de l’Arion a Ulldecona i del Pou del Mas a la Jana entre d’altres.

A continuació ens vam dirigir a la partida de l’Arion per a visitar la zona coneguda con el Fondo de l’Arion on es troba la concentració d’oliveres mil·lenàries més gran del mon. En arribar ja ens estava esperant Paco Lavega el guia de l’oficina de Turisme d’Ulldecona. Després d’explicar-nos la importància del lloc vam poder veure la Farga I que segons la datació feta per la Universitat Politécnica de Madrid tindria una edat estimada de 1.709 anys i que és la més vella de totes les que s’han datat fins ara. La visita al museu natural va acabar a la caseta de la finca adquirida al seu dia per la Fundació Territori i Paisatge de Caixa de Catalunya i que durant quatre dècades va pertànyer a la meva família.

Per acabar la jornada ho vam fer de la de millor manera: amb un dinar al Restaurant les Moles d’Ulldecona que té una estrella Michelin. Allí se’ns va servir un menú degustació elaborat pel seu xef i propietari Jeroni Castell amb el denominador comú de l’oli de les fargues mil·lenàries.

En finalitzar el dinar Jeroni Castell va atendre als diferents mitjans de comunicació allí representats responent a les preguntes formulades pels seus professionals... Si bé no totes, ja que va dir el xef: estem treballant amb el menú del proper estiu però no puc avançar-ne cap novetat.

LES MILLORS EXPERIÈNCIES DEL SISTEMA D’OLIVERES MIL·LENÀRIES DEL TERRITORI DEL SÉNIA: 1. Oliveres mil·lenàries de Cervera del Maestre. 2. La màgia de les oliveres mil·lenàries (Traiguera). 3. Oleoturisme a pedals per Ulldecona. 4. Finca ‘els Carlets’, llar de les oliveres mil·lenàries (la Sénia). 5. Oliveres mil·lenàries i fonts de Canet lo Roig. 6. Esmorzar baix les oliveres mil·lenàries de la Jana. 7. Oliveres i estels: El somni d’una nit d’estiu (la Jana). 8. Olea europea amb els 5 sentits (Ulldecona/la Galera). 9. Oliveres mil·lenàries de Godall i els seus olis. 10. 100 % Oleoturisme (Ulldecona/la Galera). 11. Oliveres mil·lenàries amb estrella (Ulldecona). 12. Sabors de l’oli, el nostre or líquid Santa Bàrbara). I 13. Oliveres mil·lenàries i els antic pobladors (Alcanar/Ulldecona). MÉS INFORMACIÓ: https://www.oliveresmillenaries.com/olivos-milenarios MÉS FOTOS...

RAMAL DE LA VIA AUGUSTA: DEL RIU SÉNIA A AMPOSTA 2

Com us explicava, des de l’entrador del museu natural de les Oliveres Mil·lenàries de l’Arion, l’antic ramal secundari de la Via Augusta s’enfila cap a Godall, passant per una zona on hi ha diversos pous: el Pou del Carrascal o el de la Figuera.

No tinc clar si el pou de la Figuera i el de les Piques són o no el mateix. Per més que ho he buscat no he trobat una resposta clara.

Precisament, al costat del pou de les Piques també hi ha una vil·la romana.

Abans d’arribar a Godall, una vegada vaig fer una descoberta. Vaig entrar a una finca ja al terme de Godall per a fer fotos a les oliveres i vaig trobar un pou quadrat vertical. O sigui encastat a un marge.

Una vegada s’arriba a Godall hi ha diversos pous. Crec recordar que al menys n’hi ha tres distant molt poc entre ells.

(Continuarà)   

RAMAL DE LA VIA AUGUSTA: DEL RIU SÉNIA A AMPOSTA 1

A l’època dels romans no hi havia rotondes. Havien de passar molts segles per a que s’inventessin. Per tant, les xarxes de vies eren diferents en molts d’aspectes.

De Sant Joan del Pas sortia un ramal de la via Augusta que durant alguns quilòmetres anava quasi paral·lel a la via principal, vorejant la Serra de Godall pel costat Oest. 

Mentre el principal mitjà de transport eren les cavalleries, durant els recorreguts hi havia d’haver forçosament mesons, postes i pous.

Curiosament, durant el recorregut de la Via Augusta que us he estat explicant anteriorment no se coneix l’existència de cap d’aquests elements, però segur que n’hi havia. Tal com us vaig dir els romans eren agrimensors i per tant, a cada certa distància hi havia d’haver, forçosament, una vil·la romana, una posta o un pou.

Aquests elements però si que els trobem al ramal secundari. Així, a la partida de l’Arion, entre la finca dels Porta Ferré i la de Lluquet se sap que n’hi havia una, encara que només són visibles la part superior de les parets de dos forns de ceràmica. Fa uns anys, el Museu de les Terres de l’Ebre va fer-ne unes excavacions i, segons el testimoni d’un membre de la família Porta-Ferré, van trobar més coses de les que s’esperaven, sense concretar-me però la magnitud de les troballes.

També hi ha constància d’una altra vil·la romana prop del pou de les Piques, ja al terme de Godall, al costat d’una altra àrea d’oliveres mil·lenàries.

Abans però hi ha dos pous quadrats (un a cada part) com els que s’han trobat a Roma i a Pompeia. També hi ha un arc que, tot i ser molt més posterior, alguna funció hauria de tenir...

Aquest ramal secundari passa pel mig de la finca dels Porta-Ferré, direcció a Godall. Relativament a prop de les oliveres mil·lenàries del Fondo de l’Arion.

(Continuarà)