POLÈMICA PER LA TRIBUTACIÓ DELS AUTÒNOMS

Comerç de Barcelona.

El sindicat corporativista GESTHA (està format exclusivament per tècnics o del grup A2 de l’Administració) acaba d’obrir la caixa dels trons. Segons ells el autònoms estarien cometent frau generalitzat i proposen la eliminació de la controvertida tributació per mòduls.

Abans que res un apunt. El sindicat GESTHA se va crear per a defensar els drets del tècnics (cos de gestió i sot-inspectors), ja que bans eren B (actualment no hi ha grup B) i pretenien que amb el pas dels anys aconseguir ser del grup A. Però com l’Administració en general és molt corporativista i l’Agència Tributaria en particular encara més, van crear el grup A2 i els van col·locar tots allí. Ja ren A! Però els inspectors passaven a ser A1 i per tant continuaven estan un esglaó per sobre dels altres.

Sabeu que vaig treballa més de 30 anys a l’Administració Tributària i, tot i que segurament no disposo ni de la informació ni capacitat dels de GESTHA, si que tinc prou coneixement de causa per a poder opinar sobre el tema.

Fa uns vaig escoltar una sentència d’aquelles que se recorden tota la vida: A Espanya qui no roba és per que no pot... No perquè no vol! Segurament és un pèl exagerada, però no s’aparta tant de la veritat.

Altres sindicats, com la UGT, fa anys que demanen a la cúpula de l’Agència Tributària que destini més mitjans a la lluita contra el frau.

Que dintre dels autònoms hi ha frau? Segur! Què aquest és generalitzat? Molt possiblement...

Però com diuen els propis autònoms els que cometen més frau fiscal són les grans empreses i les grans fortunes. I no van tant equivocats. Percentualment potser sí o potser no. Però en números absoluts, en quantitat d’euros defraudats, segurament que sí.

Els mòduls (o Estimació Objectiva per signes, índex i mòduls) se va crear, precisament, perquè amb anterioritat, una gran part dels autònoms no tributaven absolutament res. I quan faig aquesta afirmació sé el que me dic...

Di GESTHA que la majoria dels autònoms declara menys ingressos que els treballadors assalariats i que alguns dels que tenen treballadors, declaren menys que el que cobren els seus propis treballadors. També és cert que això passa.

En el segon cas, el de declarar menys ingressos que els seus propis treballadors, els delata clarament. Quan un autònom contracta treballadors és per que té més feina de la que pot fer, però també per a que els treballadors li facin guanyar més diners que els que guanyava en anterioritat. I sinó és així, per a que els contracta? Per a què tenir mals de cap?

He conegut autònoms que, sistemàticament, any rere anys, declaren pèrdues i paguen una hipoteca i tiren la casa endavant? Com s’ho fan? O bé són uns prestidigitadors extraordinaris o cometen frau. I sinó és així, perquè continuen amb el negoci? (Que no seria tal, ja que negoci vol dir aconseguir beneficis)  

L’Agència Tributària estatal ja fa molts anys que se dedica quasi que exclusivament a aconseguir diner fàcil. Ha deixat de costat la persecució del frau fiscal i se dedica a recaptar a base de sancions i petites liquidacions fàcils de cobrar, ja que sap que inspeccionar a les grans empreses, tot i que pot aconseguir suculentes liquidacions, posteriorment els recursos i altres estratagemes dels seus assessors, advocats, etc. aconsegueixen reduir considerablement la quantitat liquidada.


NOTÍCIA DEL PERIÓDICO:

https://www.elperiodico.com/es/economia/20190804/pobres-autonomos-7580754

PARLEM DE LA RENDA? (1)

Des de fa anys, quan arriba l'hora de passar comptes amb el fisc espanyol, us parlo d’algun aspecte de la Renda. 

És cert que per a la campanya que s’està fent ara mateix no hi ha hagut diferències substancials amb la de l’exercici passat, tret de que s’ha suprimit el programa PADRE i s’ha d’accedir a la Renda WEB de cadascú des de la pàgina de l‘Agència Tributària.

Quasi cada any us he parlat dels mòduls d’agricultura. Els que teniu ingressos agraris segur que sabeu de que us parlo... No obstant ho explicaré.

Per aquells pagesos acollits a mòduls, el rendiment dels seus productes es calcula a partir d’uns índex (percentatge de benefici sense tenir en compte cap despesa) Tot i això, cada any, normalment a finals d’abril, quan ha de començar la part més intensiva de la campanya, surten uns nous índex correctors que sempre van a la baixa. Es a dir, el rendiment net dels productes sé sol rebaixar considerablement la qual cosa beneficia els agricultors. Ara bé, això té un sentit, no cregueu que es fa per fer-se.

La disminució dels índex és degut a una sèrie de circumstàncies excepcionals, normalment climatològiques: ventades, pedregades, sequera... En teoria el Ministeri d’Agricultura consulta als agents agraris (sindicats, cooperatives...) i després d’estudiar-ho se trasllada al Ministeri d’Hisenda per a que els aprovi.

Us posaré un exemples que repercuteixen a les nostres comarques ebrenques:

-Cítrics: 0,18

-Fruits secs: 0,18

-Productes de l’olivera: 0,13.  

-Arròs: 0,13

Només uns pocs productes estan rebaixats.    

Però com cada any hi ha una cosa que me crida poderosament l’atenció. El rendiment dels cítrics a Alcanar està, com ja he dit, al 0,18% i en canvi a Vinaròs (els dos termes només estan separats pel riu Sénia), al 0,09, o sigui a la meitat. És què la climatologia és diferent? Sempre he pensat que el motiu és que els agents agraris del País Valencià pressionen més o tenen més influència. No hi ha cap altra explicació.

De l’Ordre de mòduls només m’he fixat en unes quantes coses, majoritàriament les que afecten als pagesos de la zona, però n’hi ha alguna de xocant. O no és xocant que els cítrics del terme de Castell de Cabres també estiguin al 0,18? Potser qui no conegui la zona, no hi caurà, però els que som de per aquí, pesem: Cítrics a Castell de Cabres? Au, va... Amb el fred que fa l’hivern a Castell de Cabres, no n’acamparia cap...

Demà us parlaré d’alguns aspectes que obliguen a fer la renda i que és una putada... (Perdó per la paraula però és que és així mateix) 

Qui teniu tota l'Ordre de mòduls agraris i ramaders per si voleu consultar-la al detall. 

https://www.boe.es/boe/dias/2017/05/04/pdfs/BOE-A-2017-4822.pdf

I COM HO FAREM, SRA. MUNTÉ?

Vaig llegir aquest cap de setmana unes declaracions de la ugetista Sra. Munté, que va ser vicepresidenta del Govern amb Arturo, que haurem de pensar en deixar de pagar els impostos a la Hisenda Espanyola.

Les Oficines Liquidadores recapten per a la Generalitat. 

Tots els projectes, per menuts que siguin, han de comptar amb un pla de viabilitat econòmica. I la creació d’un estat és un projecte de gran magnitud i, per tant, amb més raó encara, s’ha de tenir clar des d’un bon començament com es finançarà. La resposta és molt fàcil: dels impostos dels seus ciutadans... Però la realitat és molt més complicada que la resposta.

Sempre que el govern ha parlat de crear estructures d’estat, la hisenda pròpia és un dels objectius claus. L’Agència Tributària Catalana fa molts anys que funciona, no és cap novetat. El que passa és que té unes competències molt limitades i, per tant, l’import recaptat és quasi simbòlic si el comparem amb la totalitat dels impostos que paguem els ciutadans i les empreses de Catalunya. Destinar més recursos no milloraria sensiblement la recaptació dels tributs que gestiona (Imposta del Patrimoni, Transmissions i Actes Jurídics Documentats i alguna coseta més...) O dit amb unes altres paraules: la creació de més oficines (sé remoreja que, per exemple, ne volen obrir una a Tortosa) no comportarà forçosament un increment substancial de la recaptació, tot i que millorant la inspecció (sobre tot en allò que respecta a l’Impost sobre el Patrimoni), tal vegada s’aconseguiria recaptar uns quants milers d’euros de la gent que té obligació però que no declara.

Quan vaig llegir les declaracions a l’actual Consellera de la Presidència, vaig pensar immediatament: I com es farà? Elaborarà el Govern de la Generalitat una llei per a obligar els catalans a tributar a la hisenda catalana?

La resposta la va donar la mateixa consellera només un dia més tard: No s’obligarà als catalans a pagar els seus tributs a Catalunya... Suposo que la mateixa consellera se’n va donar compte de la ficada de pota... I sinó va ser així, potser algú dels seu entorn li va haver de dir: Però que has dit Neus!

Com s’ha pogut constatar, qualsevol llei elaborada pel Parlament i que l’Estat cregui que lesiona els seus interessos és, immediatament, recorreguda davant el Tribunals Constitucional que, fins ara, ha vingut donant la raó a l’Estat en quasi tot.

Potser hi ha gent que ho tenen molt clar: Pagarem els impostos aquí! (tot i que de moment no ho fa quasi ningú) Però la immensa majoria pensaran amb les conseqüències que poden tenir de no pagar l’IRPF (ciutadans), l’IVA (empresaris) i Societats (societats anònimes, societats limitades, cooperatives, etc.)

Imagineu-vos per exemple que un empresari decideixi a pagar l’RPF que reté de les nòmines dels treballadors a la hisenda catalana i que el treballador, en canvi, a l’hora de fer la renda decideixi passar comptes amb la hisenda espanyola i que li surti a tornar i que no sé li torni perquè les no constin les seves retencions o rep una liquidació de l’Agència Tributària espanyola perquè no constés l’ingrés de les retencions per part de l’empresari.

La Incertesa jurídica que representa tota aquesta situació és molt gran. No es pot estar jugant indefinidament amb el futur d’un poble.  

Per tant, seria d’agrair que d’una manera o una altra es deixés de marejar la perdiu. Si hem de ser independents, com més prompte millor i sinó pot ser, calma, per favor...  

CRÍTIQUES A LA NOVA REFORMA TRIBUTÀRIA

Manuel Lagares (un dels savis de Rajoy) va dir al diari el País: Hem dissenyat un esquema que pot ser dur i difícil d’assumir.  

Quan algú redacta una reforma fiscal i s’opina d’aquesta manera, difícilment agradarà a la majoria dels ciutadans d’aquest país que, desgraciadament, veuen com cada vegada se’ls hi va carregant més coses sobre les seves espatlles. Sense dubte són els grans damnificats d’aquesta estafa que estem patint.

Fins i tot la OCDE, un organisme que es mou per ideologies ultraliberals, reconeix que Espanya és el país on els més pobres han perdut més i els més rics, al contrari, el que menys han perdut de tots els països que la conformen.

Si la nova reforma fiscal donés solució a aquest problema, segurament, els experts opinarien diferent, però com això no és així, al menys que es pugui produir un important retoc que canviï l’essència del redactat.

Mentre això no sigui així, i a l’espera de que s’acabin per concretar les modificacions, tot apunta que les societats seran les grans beneficiades de la reforma ja que se’ls hi abaixarà  el tipus de tributació del 30 que paguen ara, al 25 i, posteriorment al 20%. Evidentment, si hi ha també una rebaixa dels tipus d’IRPF, beneficiarà més als que més guanyen (imagineu-vos una rebaixa de 4 punts a unes rendes de 30.000 €) que als que tenim uns sous més baixos (per exemple un 2% i 12.000 €)

Però on encara es perjudicarà més al ciutadà mitjà, que és el sector que més consumeix en números absoluts, serà l’increment de l’IVA que s’aplicarà a la majoria dels productes alimentaris. Segur que si al cap d’un any de la reforma fem números, el saldo des que ens hem estalviat per un costat i el que haurem de pagar de més pels altres, serà negatiu, es a dir, tindrem que afegir diners. La qual cosa significa més penúria.

Una mostra molt evident del tracte que reben les grans empreses (tracte de favor, per suposat) és la notícia que es va saber l’altre dia. Inditex, una de les marques espanyoles de referència per ser propietària de les botigues Zara i Massimo Dutti, va pagar a Hisenda en concepte d’Impost sobre Societats menys que el que cobra el seu màxim accionista Amancio Ortega en concepte de beneficis de la societat. I com és possible? Perquè a part del tractament que reben del govern, després empren una sèrie de subterfugis, de vegades legals i d’altres de dubtosa legalitat, que els hi permeten pagar menys impostos dels que haurien de fer.

I això en detriment de qui va? En una societat justa on no hi hagués polítics corruptes diria que va en contra dels ciutadà, perquè a menys diners, inversions més baixes en sanitat, educació, infraestructures, cultura, ocupació, etc. Però en la situació que estem vivint, de veritat, tinc seriosos dubtes.  

QUAN ET CANVIARÀS EL COTXE?

Segur que quan us plantegeu canviar el cotxe intenteu ajustar-vos al màxim al pressupost establert. En funció d’això escollireu un model d’entre les diferents possibilitats que heu estat mirant, ja sigui a Internet, a alguna revista especialitzada o com es feia abans, recorrent concessionaris.

Després arriba l’hora de les negociacions, sobre tot quan ofereixes un cotxe a canvi. També es mira si es pot aconseguir algun accessori que no porti incorporat, encara que en aquest punt, cada cop queda menys marge per a negociar, ja que, a diferència dels models de fa 30 o 40 anys, els d’ara venen tots amb l’equipament considerat bàsic. Només els de gama alta porten incorporats tota una sèrie d’elements exclusius i que els diferencien dels considerats utilitaris.  

Segur que estareu d’acord amb mi que,si després de tot, podeu estalviar-vos uns euros, millor que millor. Però segur també que hi ha una cosa amb la que no conteu i que a l’hora de la veritat, si no ateneu la meva recomanació, us passarà com a mi i la pagareu dues vegades.

A l’abril de l’any passat em vaig canviar el cotxe. Per a matricular-lo és imprescindible pagar per avançat l’impost municipal de circulació que, normalment cobra BASE, ja sabeu, l’organisme autònom de recaptació de tributs de la Diputació de Tarragona i que gestiona els tributs locals de la majoria dels municipis de la demarcació.

A les poques setmanes en va arribar el pagament de l’impost de circulació del cotxe que em sé va quedar al concessionari i que em va fer baixar el preu final del que vaig acabar comprant. Tal com havia fet alguna vegada, el vaig pagar i en vaig demanar la devolució del període que anava des de la transferència al concessionari a final d’any, prorratejada en trimestres naturals.

BASE ha trigat quasi 9 mesos per a emetre una resolució desestimatòria. Es a dir, per a dir-me que no procedeix retornar-me res, ja que aplicant la seva normativa, la devolució només procedeixen en els casos de baixa definitiva del vehicle o per motiu de força major, la qual cosa no era el meu cas. Per tant, durant l’any 2013 vaig haver de pagar per 7 trimestres (3 del cotxe nou –aquest si que es prorrateja- i 4 del vell)  

Per tant, si no voleu que us passi el mateix, la millor època per a canviar-vos el cotxe serà dintre del 4t trimestre ja que només pagareu 1+4. Però sempre més de 4, encara que, com tots sabeu, l’any natural només té 4 trimestres. HI ha una dita que diu: Qui fa la llei fa la trampa!

Avisats quedeu!  

UN CAS DIFÍCIL DE QUALIFICAR

El que ara us explicaré és tracta d’un cas verídic. Intentaré ser tot el prudent que pugui i, sempre, evitaré donar noms i dades innecessàries. Només les que siguin imprescindibles per a la comprensió de la situació que vaig viure.

Un jove es va apropar un matí a l’Administració on treballo. Havia rebut un requeriment de pagament de l’Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE) dels darrers anys. La quantitat no pujava molt, però eren més de 100 euros per cada any reclamat.

Abans de continuar voldria fer unes consideracions prèvies:

 

1.- Per obra i gràcia d’Aznar, el pagament de l’IAE es va eliminar per a totes les persones físiques i només va quedar per a les persones jurídiques (SA, SL, SAT’s, cooperatives...); amb un requisit: què la xifra neta de negoci fos superior al milió d’euros.

2.- L’Agència Tributària sempre ha portat el cens de les activitats (empresarials, professionals, artístiques, agràries i ramaderes), però la recaptació està molt més diversificada: igual la pot portar el propi ajuntament o tenir-la cedida.

3.- La quota a ingressar es calculava sobre la xifra net de negoci que sortia a l’Impost sobre Societats (IS) de dos exercicis anteriors. Es a dir, per a l’any en curs, la quota s’ha determinat de l’IS de l’any 2011.

4.- En l’actualitat només es pot requerir (a tots els efectes) els exercicis posteriors als 2009, ja que els anteriors estarien prescrits, al menys que hi hagués alguna causa que pogués interrompre la prescripció.

5.- Al menys que les dissolguis, les societats segueixen tenint l’obligació de presentar l’IS cada anys. Si ho deixen de fer durant 4 anys consecutius, l’Agència Tributària ho comunica al Registre Mercantil pertinent i, aquest, fa una anotació i la dóna de baixa provisional i així queda reflectit al cens de l’Agència Tributària. 

 

En el cas que ens ocupa, l’ajuntament del poble on havia (quedeu-vos amb el temps passat) fet l’activitat, tenia la recaptació cedida.  

Evidentment es tractava d’una societat, però que s’havia donat de baixa l’any 2003, per tant, legalment, no sé li podien reclamar exercicis que no havia tingut activitat. Però l’organisme emissor del requeriment té potestat per a manipular el cens que porta l’Administració de l’Estat ja que, ens alguns casos, precisa fer-ho. Com per exemple baixes d’ofici per impagament.

Què va passar en aquest cas? Que l’organisme en qüestió va donar d’alta a la citada empresa a partir de l’1 de gener de 1992 (que va ser quan va entrar en vigor l’IAE –abans hi havia la Llicència Fiscal-) Una cosa em va cridar l’atenció: per NIF, la societat no existia l’any 1992, per tant, es van inventar la data. La baixa la van fixar el març d’aquest any que, imagino, seria quan ells haurien tret els requeriments de pagament.

A sobre, la societat estava donada de baixa de forma provisional per incomplir l’obligació de presentar l’IS. Per tant, sinó presentaven l’IS, com es va calcular la quota de l’IAE? Gran pregunta!

Al menys de que es tractés d’un error (cosa que dubto) la situació em sembla del tot maliciosa. Jo li vaig dir a la persona que va venir (que el coneixia) que caldria presentar una denúncia, però si ho fa, segurament les taxes judicials (per obra i gràcia de Gallardón, xim pom, li sortirien més cares que la quantitat que li reclamen)

A la nostra oficina sé li van buscar els antecedents i el cap de secció, després de criticar l’organisme que té atribuïda la funció recaptatòria, va procedir a modificar-li la data de baixa i establir-la a l’any 2003 que va ser quan l’AEAT el va donar de baixa.

A algú sé li acut el motiu del perquè es va actuar així? Imagineu-vos el que vulgueu, però la situació em va semblar rocambolesca i molt forta.  

QUI TÉ LA RAÓ?

Té raó Homs quan diu que la Generalitat es va retardar uns dies a l’hora de pagar les quotes de la seguretat social dels seus treballadors i els hi van aplicar un recàrrec del 20%?
O té raó Montoro quan diu que no hi va haver cap retard i que tot són ganes de marejar la perdiu per part del govern català?
Que la Generalitat té problemes de tresoreria que l’impedeix fer front a una part dels seus pagaments, és de domini públic. Tothom sap que els establiments concertats (escoles, geriàtrics, etc.) pateixen retards de pagament en alguns mesos. Aquest és el motiu pel qual Catalunya ha hagut d’acollir-se al fons de rescat autonòmic.
A partir d’aquesta introducció cal fer algunes matisacions on, ni els uns ni els altres surten massa ben parats.
El govern central (el d’ara i el de Zapatero) no han estat un prodigi de puntualitat i compliment dels seus compromisos donats per una llei orgànica com és l’Estatut d’autonomia de Catalunya. A principis d’aquest any el govern català es queixava que el govern central li devia 759 milions d’euros que s’havien de destinar per a inversions. Els pressupostos per al 2013 contemplen una partida molt inferior. Per tant, i dit vulgarment, el govern central es passa pel folre els acords signats amb Catalunya.  
Sobre el govern català, disposo d’informacions no contrastades (digueu-li si voleu rumors) que afirmen que, de forma sistemàtica, no paga les quotes de la Seguretat Social ni tampoc les retencions de l’IRPF que descompta als seus treballadors.

Encara que tingui categoria de rumor, el cert és que no m’estranya gens, ja que, si no té líquid per a fer front als seus pagaments més immediats, és del tot lògic que no passi comptes amb l’Estat i que els diners que hauria d’ingressar a l’erari públic, els dediqui a d’altres coses.

Per a finalitzar vull explicar-vos una anècdota que va passar a Amposta ja uns 25 anys.
Alguns recordareu que el jutjat d’Amposta s’ubicava als baixos de la casa consistorial a la plaça d’Espanya. Quan es va ampliar al crea un jutjat nou, es va traslladar al començament de l’avinguda de Catalunya, concretament al costat d’on hi havia la bolera i on ara hi ha un supermercat (Fraga) en règim de lloguer. Després de diversos mesos (i algunes liquidacions d’IVA), Hisenda va requerir a la propietària l’abonament de les quotes d’IVA no ingressades, a la qual cosa la propietària es va justificar dient que encara no havia cobrat del Ministeri de Justícia.
Sabeu que per la llei de l’IVA les quotes facturades s’han de liquidar igualment encara que no s’hagin cobrat. Finalment sembla que hi va haver un acord entre les tres parts i Hisenda va anul·lar els recàrrecs corresponents.