Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PHN. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PHN. Mostrar tots els missatges

dijous, 13 de febrer del 2020

ELS CORRUPTES ES VAN CITAR A TORTOSA

Façana fluvial de la catedral de Tortosa. 

Corria l’any 2000. El PP governava a Madrid i València, mentre que CiU ho feia a Catalunya.
Tortosa, capital històrica de les comarques del Sud de Catalunya i pràcticament equidistant de Barcelona i València és també seu del bisbat del mateix nom. La Fundació la Caixa juntament amb el bisbat tortosí van organitzar l’exposició Fidei Speculum d’art litúrgic.
El bisbat de Tortosa, recordem-ho, a part de les parròquies comarques catalanes del Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta, també incorpora pobles del Priorat, Baix Camp, així com la major part de les del Nord de Castelló (el Baix Maestrat, l’Alt Maestrat i els Ports).
A part de Xavier Salinas, el bisbe d’aquella època, van inaugurar l’exposició el president de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol i el de la valenciana Eduardo Zaplana que, amb aquesta finalitat van desplaçar-se fins a Tortosa.  
Per Internet no he pogut trobar informació sobre aquella inauguració, però afortunadament he localitzat una pàgina del Col·lectiu Ullal de Sollana (un poble de l’Albufera d’on és fill el meu amic Vicent Benito) on s’explica amb pèls i senyals l’excursió que van organitzar per a visitar l’exposició. Va ser el dissabte 15 de juliol.  
El que s’hagués pogut convertir en una simple anècdota, sembla ser que va servir per mercadejar amb l’aigua de l’Ebre i vendre-la al millor postor.
Afirmen alguns testimonis, que una vegada acabat l’acte protocol·lari de la inauguració de l’exposició, els dos presidents van deixar plantats el bisbe i a la resta d’assistents i van marxar plegats, tot i que s’ignora on van anar.
Catalunya feia temps que demanava a Aznar millorar el seu finançament, mentre que València sospirava (i encara sospira) per a que l’aigua del riu regués la seva comunitat.
El Molt Poc Honorable Jordi Pujol va renunciar a una part de les seves funcions deixant desemparades les comarques del Sud a l’acceptar el transvasament de l’Ebre.
Un any després d’aquella trobada de corruptes a Tortosa, el BOE del 6 de juliol, publicava la Llei 10/2001 de 5 de juliol del Pla Hidrològic Nacional.

dilluns, 12 d’agost del 2019

LES DIFÍCILS RELACIONS ENTRE PAGESOS I ECOLOGISTES

Olivera monumental del terme d'Ulldecona. 

És evident que entre la pagesia (i per extensió la ramaderia) i l’ecologisme mai hi ha hagut una bona relació.
A molts de ciutadans de les Terres de l’Ebre ens va entrar la consciència ecològica fa més de 20 anys quan ens vam veure amenaçats pel transvasament, encara que d’altres (menys) ja van començar a ser ecologistes uns anys abans pel mateix motiu... Però semblava que llavors la cosa no anava tan en serio... Va ser l’any 2000 quan el govern d’Aznar va redactar el PHN quantificant els metres cúbics que s’havien de transvasar de l’Ebre cap a d’altres conques, tot i l’existència de projectes anteriors o de la posada en marxa de l’anomenat mini transvasament al Camp de Tarragona.
Immediatament, pagesos de pobles de secà van posar el crit al cel reclamant la immediata posada en marxa del canal Xerta-riu Sénia, un projecte encallat i que en un principi sembla que havia de portar l’aigua de l’Ebre per a la industria siderúrgica de Sagunt.
Però el PP no va desistir mai de la idea de portar-la més enllà aprofitant la via oberta del canal. De fet, qui va ser Ministra de Media Ambient amb Aznar Elvira Rodríguez va anar a supervisar les obres que s’estaven fent al terme de Vinaròs i on se va trobar amb el rebuig per part dels membres de la PDE.
La darrera confrontació entre pagesos i ecologistes (o simplement defensors del patrimoni) s’està donant ara mateix.
La rotonda dels 'nusos' a la C-12, entre Tortosa i Roquetes. 
Després de molts anys, sembla que el Parlament de Catalunya estaria a favor de protegir el patrimoni natural que suposen les oliveres mil·lenàries inventariades al Territori del Sénia. Però els pagesos s’hi oposen. Els motius no son d’altres que econòmics. Per una part reclamen el dret de vendre les seves oliveres (per alguna cosa son seves) i per l’altre demanen que el govern, a part de defensar les oliveres mil·lenàries també defensi el conreu de la resta de les oliveres per a que els pagesos puguin seguir vivint de la seva activitat.
Penso que no és incompatible defensar la pagesia i el patrimoni. El que no me queda tan clar és que se pugui tolerar l’espoli d’oliveres que representen un patrimoni natural d’un valor incalculable.  
Com a amant de la nostra terra sempre estaré agraït l’encomiable feina duta a terme per la Mancomunitat de la Taula del Sénia i la plataforma Salvem lo Montsià en general i per Jaume Antich i Tere Adell i tot la resta de gent que rema a favor de mantenir el que ja tenim en particular.   
Veure els museus naturals de l’Arion d’Ulldecona o el Pou del Mas de la Jana me representa una satisfacció difícil d’explicar. I si a part de protegir el patrimoni ho complementem amb la utilització de l’oli per part dels millors restaurants de la zona, estarem donant un plus de qualitat a aquell turisme que busca alguna cosa més que sol i platja.
Les Terres de l’Ebre tenen un gran potencial històric, monumental, paisatgístic, agrícola i gastronòmic. L’única cosa que cal és saber-ho aprofitar i extreure’n el màxim rendiment possible. 


MES INFORMACIÓ:


dilluns, 18 de març del 2019

EL PP HO HA TORNAT A FER

Primer va ser José Maria Aznar, un megalòman amb complex d’inferioritat, mentider, cregut i misogin. Sense cap mena de dubte el pitjor president del Govern de la democràcia fins llavors. Després Rajoy. Poruc, insegur, sense personalitat. No va saber fer de cap de l’oposició ni més tard de President del Govern...
I finalment Casado. Per molt difícil que sembli, ha superat els seus dos antecessors. De moment se mostra com un titella d’Aznar que balla al so de la música de Vox a part de ser un mentider compulsiu. El PP ho ha tornat a fer: per molt difícil que sembli el successor del successor d’Aznar encara és més dolent que els seus predecessors.  
Sobre la manifestació independentista de dissabte a Madrid va dir Casado que el viatge dels milers de participants va ser pagat amb diners de tots els espanyols gràcies al Fons de Liquiditat Autonòmica...
També Javier Maroto, un dels seus homes de confiança, va donar la culpa a Manuela Carmena i a Sánchez per haver tolerat la manifestació...
Dissabte no vaig estar a Madrid, però si que hi vaig ser el 10 de març de 2001 manifestant-me als costat de desenes de milers d’ebrencs que ens hi vam desplaçar per a manifestar el nostre rebuig al Pla Hidrològic Nacional Llavors, com ara, també se va insinuar que hi havia algú que ens finançava (l’Elèctrica de Xerta), però puc afirmar que les despeses del viatge les vam pagar de la nostra butxaca, com segur que també ho van fer els manifestants de dissabte.
Per cert, sabeu qui era per aquella època el President de Govern de les Espanyes? Un tal José Maria Aznar López... I l’alcalde de Madrid? José Maria Álvarez del Manzano del PP. Cal dir alguna cosa més?  

dimarts, 29 de maig del 2018

AIGUA CAP AMUNT, AIGUA CAP AVALL


Les comunitats de regants d’Espanya acaben de celebrar un congrés a la població de Torrevella, província d’Alacant.
De la poca informació que ha transcendit destaca la petició d’un nou Pla Hidrològic Nacional. Un més... I tot per a prevenir el canvi climàtic.
Quan començo a escriure aquest post, està plovent... I sembla que ho fa amb ganes. Està plovent després d’una tardor, un hivern i un inici de primavera que han estat molts més secs del que és habitual a les nostres terres. Bona prova d’això és l’estat en el que se troba el pantà d’Ulldecona, pràcticament buit.
Sóc del Delta (bé, adoptiu perquè vaig néixer a la Galera) i com a tal me’l estimo. L’he sortit a defensar quan ha fet falta i no dubtaré ni un sol instant tornar-ho a fer quan sigui precís.
Com sabeu al nostre territori, de les diverses comunitats de regants que hi ha ne destaquen dues: la Comunitat de Regants de l’Esquerra de l’Ebre o Sindicat Agrícola de l’Ebre i la Comunitat General de Regants del Canal de la Dreta de l’Ebre.

El de l’Esquerra, el que té la seu a la Casa de les Aigües de Tortosa (palau Montagut), després de estar governant durant molts anys per cacics, els anys més durs de la lluita contra el PHN d’Aznar se va aconseguir desbancar-los i posar al seu lloc regants propers a la Plataforma en Defensa de l’Ebre. .
Però amb el de la dreta no passa el mateix. Amb estructures pràcticament medievals, l’actual president ha sabut aturar qualsevol intent de renovació.
Des de sempre, la majoria de les comunitats de regants, ambicionen un PHN que els hi faciliti la venda de l’aigua cap a d’altres conques. Tant cap al Nord com cap al Sud. D’aquí que l’establiment d’un cabal mínim a l’Ebre sigui tan imprescindible; tot i que encara seria millor que baixés pel riu l’aigua que ha de baixar sense cap mena d’intromissions externes. I per a què això pugui ser així s’ha d’acabar amb l’especulació i mercantilisme de l’aigua i millorar els sistemes de reg per a fer-los més eficients.

Però el que més crida l’atenció de les conclusions del congrés de Torrevella a l’hora de reclamar un nou PHN és que se posi com excusa el canvi climàtic. Estructures del segle XIX, teories del XXI...  
No sé que van votar les dues comunitats de regants més representatives del territori. Ni tan sols sé si hi van assistir, ja que les seves webs no estan actualitzades i, per tant, no ofereixen cap tipus d’informació sobre aquest particular.
Com sabeu, un dels punts més febles del planeta davant del canvi climàtic és precisament el nostre Delta. Per tant, cap transvasament ajudarà a pal·liar el dèficit d’aigua i sediments que té actualment.

Per tant, si els regants estimen el Delta haurien d’haver votat en contra i haver emès un vot particular de defensa aferrissada d’un ecosistema tant fràgil com el que tenim.
De no ser així i una vegada més, s’ha tornat a fallar al territori en pro dels interessos d’uns pocs però que tenen a les seves mans una gran capacitat de control sobre la majoria dels petits propietaris del Delta.  

dissabte, 3 de febrer del 2018

ELS IONQUIS DE L’AIGUA

Genial acudit de Roto publicat al País a principis de la dècada passada.
Ahir dia 2 de febrer se va commemorar el dia mundial de les zones humides. El dia anterior Francisco Jódar, Conseller murcià de l’Aigua, Agricultura, Ramaderia i Pesca deia el següent:   

-L’aigua dessalada no és suficient, fan falta transvasaments.

A més a més afegia:

-Hi ha que moure l’aigua i fer transvasaments facilitar cessions de drets entre conques, crear bancs d’aigua...

-Tenim que acabar amb la guerra de l’aigua i arribar a acords.

-Manquen infraestructures per a portar l’aigua a aquells llocs on la necessiten.

Manifestació Sant Jaume.-Deltebre (30-03-2014)

Desgraciadament les peticions de fer grans transvasament són cícliques. El Pla Hidrològic Nacional que va ser aprovat l’any 2001 no va ser el primer intent d’emportar-se l’aigua de l’Ebre ni, tal com ens temíem en aquell moment, l’últim. Això sí, hauria segut, d’haver-se dut a terme el més gran de trots ja que contemplava el transvasament de 1.050 Hm3 principalment cal a les zones de Llevant i Múrcia, però també cap a Barcelona.
Els portaveus de la Plataforma en Defensa de l’Ebre en han advertit sovint que la batalla per l’aigua no se pot donar mai per acabada. Després de que el govern de Zapatero redactés un altre pla on s’excloïa la captació de l’aigua de l’Ebre, que jo recordi, hi ha hagut al menys 5 grans manifestacions més: Amposta (15-05-2008), Barcelona (30-05-2010), Sant Jaume-Deltebre 30-03-2014, Amposta (7-02-2016) i Barcelona (5-06-2016)
Una de les coses que tenim clares els que defensem el Delta és que per molta aigua que s’acabés transvasant, els seus receptor mai ne tindrien prou i sempre n’acabarien demanant més. Això és precisament el que està reclamant Francisco Jódar. D’aquí que l’anomeni a ell i a aquells que com ell pensen com a ionquis de l’aigua.
Amposta (7-02-2016)

Desgraciadament, aquest ionquis de l’aigua tenen a les nostres terres uns aliats importants. Quan Jódar parla d’arribar a acords té molt clar amb qui ho té que fer: amb els regants que estiguin disposats a vendre-la. I avui per avui aquests regants tenen un nom: Comunitat de Regants de la Dreta de l’Ebre.
Tot i que també de forma més encoberta ho han intentat amb una altra comunitat de regants: Els del Canal Xerta-Riu Sénia. Abans quan us parlava de que els projectes de transvasaments n’hi ha hagut molts, la primera finalitat d’aquest canal havia d’estar portar aigua als la siderúrgia de Sagunt, però en arribar la crisi d’aquest sector a principis dels anys 80, va quedar paralitzat.
Durant els anys més intensos de la lluita antitransvament (2000-2004) el projecte de portar aigua cap al sud a través d’aquest canal va tornar a revifar. Per aquells que no coneixeu la zona com me la conec jo, us diré que els últims indicis de canal acaben just al costat de la carretera que va de la Galera a Ulldecona per la Miliana, prop del quilòmetre 4. En aquell temps se va marcar el terreny per on havia de continuar amb uns claus. Anys més tard es van tornar a reiniciar les obres, però com que infraestructura estava molt malmesa se va optar en refer tot el canal amb noves peces de formigó col·locades dintre de la llera de l’antic canal.
Barcelona (5-06-2016)

La pregunta que sempre ens farem serà: Necessiten tanta aigua a Múrcia? Se sap que des de fa dècades s’han preparat milers d’hectàrees de regadiu de forma il·legal. Però a part d’això, quan costaria tota la infraestructura que encara queda per a fer? A qui beneficiaria? No puc contestar a la primera pregunta, però si a la segona: a les grans constructores i als bancs.

A partir d’aquí que cadascú pensi el que vulgui amb tota llibertat...     

dijous, 28 de gener del 2016

7 DE FEBRER: DESTINACIÓ AMPOSTA

El dia 7 de febrer els ciutadans de Catalunya tenen (tenim una cita a Amposta) Però també poden venir tots aquells ciutadans d’altres punts que vulguin ser solidaris amb el riu i el delta.
Aquesta serà la tercera gran manifestació que es farà a Amposta. La primera va ser el dia 28-10-2000 i la segona el 18-05-2008.
La primera va reunir unes 20.000 persones i es considera la primera gran manifestació de totes les que va convocar la PDE en contra del PHN d’Aznar i companyia. Aquella vegada vaig tenir l’honor d’escriure el manifest que va llegir el professor Toni Costes baix l’atenta mirada del pont penjant.
Aquella vegada els afiliats i simpatitzants de CiU, majoritàriament no van acudir a la manifestació, encara que molts, de ben segur, moralment donaven suport. Amb tota seguretat, des de Barcelona es van donar instruccions per a que no assistissin i, com no podia ser d’una altra manera, els dirigents i membres de CiU d’Amposta van vigilar per a que la manifestació tingués el menor impacte possible. Tot i això vaig calcular que la meitat dels manifestants eren ampostines i ampostins de tots tipus de ideologies polítiques.  
Una vegada derogat pel govern de Zapatero del PHN, el govern del Tripartit volia fer una cosa molt estranya: interconnectar les xarxes del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) amb la d’Aigües del Ter-Llobregat (ATLL) L’objectiu era assegurar l’aigua a l’Àrea Metropolitana de Barcelona després d’un període de sequera. Davant el rebuig de la gent de l’Ebre representats per la PDE, el govern català va justificar-ho dient que seria una interconnexió  reversible (sé li podrà donar la volta com un mitjó, van arribar a dir...)
Tot i que el meu partit formava part del govern i que la majoria dels meus companys que ocupaven càrrecs van decidir no acudir, jo sí que ho vaig fer. I no només això, hi havia gent que estava pendent de mi.
Abans de començar la manifestació van venir els de Vilaweb (del grup el Punt) per a fer-me unes preguntes. No va ser casualitat, ja que es van dirigir a mi pel meu nom. No vaig mossegar la llengua a l’hora de dir que pensava dels meus companys de partit.
També una periodista em va preguntar si dimitiria com a regidor. Li vaig dir que no, que tenia clar que aquella seria la meva darrera legislatura a l’ajuntament i que la pensava acabar. Tret d’aquest punt no tenia discrepàncies importants amb els meus companys de grup i no eren ells els responsables de que es volgués fer la interconnexió.


Mentre, els de CiU ja havien aprés dels seus errors i van decidir donar suport a la Plataforma. No obstant, l’actitud de l’Ajuntament d’Amposta ni de lluny, va ser la que està mostrant el consistori actual. És cert que es van poder veure regidors de CiU perdutsentre els manifestants, però ni l’exalcalde Roig ni Ferré, que era alcalde en aquell moment, hi van estar presents. L’assistència va ser molt similar a la de la manifestació de l’any 2000.
Segons les previsions, més per res pel que s’està veient a les xarxes socials, la manifestació del dia 7 es preveu multitudinària. Amb el lema de Vatros pugeu sempre, ara baixem natros, des de diferents punts de Catalunya s’estan organitzant autocars per aquell dia amb destinació Amposta. La implicació de l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural està sent la clau de l’èxit.  
Però qui segur que no hi seran (ni falta que fa!) seran Roig, Ferré i el seu cercle més íntim d'amistats perilloses.    

Per si voleu aprofundir en la informació. 



diumenge, 23 de novembre del 2014

LA DOBLE CONVERSIÓ DE CONVERGÈNCIA

Si alguna qualitat tenen els convergents és que aprenen dels seus errors. Segurament és simple façana j que internament, la seva forma de pensar segueix inalterable. I tot en pro d’un únic objectiu: el poder. (com ja he explicat moltes vegades)
Per tal d’aconseguir els seus propòsits, el convergents estan disposats a tot (o quasi tot) i s’adapten con ningú a les noves circumstàncies.
Per què CiU va perdre el govern de la Generalitat l’any 2003? Una de les causes, no sé si la principal, però sí que molt importat, va ser el càstig de la ciutadania pel suport al Pla Hidrològic Nacional. Amb l’arribada al poder del PP, Pujol va donar suport al govern d’Aznar que no tenia majoria absoluta. Aznar va tornar a guanyar però aquest segon cop per majoria absoluta i, per tant, no necessitava per a res el suport de Pujol.
En canvi, el govern català si que necessitava continuar mantenint bones relacions amb el de Madrid, ja que d’allí depenia (i depèn), en bona part, el bon funcionament de l’administració catalana.  
Durant aquest anys Pujol havia de buscar aliats i va dissenyar dues estratègies. La primera pactar amb el PP català per assegurar-se la governabilitat de la Generalitat, la qual cosa l’obligava a fer concessions als populars. I la segona buscar la complicitat de barons nacionals del PP. L’aspiració dels valencians per a portar l’aigua de l’Ebre cap al Llevant, li va servir a Pujol per aliar-se amb Zaplana per a bescanviar l’aigua (i el futur del territori) per altres beneficis (sense concretar) que s’acabarien concedint des del govern central.
La defensa del PHN va erosionar el govern de CiU com mai havia passat abans. Per aquest motiu, les eleccions autonòmiques de 2003, tot i guanyar-les la formació nacionalista, va fer que la suma del PSC, ICV-EUA i ERC estiguessin en condicions de pactar per guanyar la Generalitat després de 23 anys de governs convergents.
Durant els darrers anys, com per art de màgia, els convergents es manifesten al costat dels membres històrics de la Plataforma i fins i tot comparteixen protagonisme, com per exemple quan es va inaugurar la rotonda dels nusos a Tortosa.
Una cosa semblant ha passat amb l’independentisme. Aquesta ideologia era incompatible amb la seva forma de pensar. Però després de la manifestació de la Diada de 2012, per causes que es desconeixen, Mas va abraçar la fe independentista. També Pujol va declarar haver-ho estat sempre i, a partir d’aquí, els càrrecs i una gran majoria d’afiliats i simpatitzants van abraçar la fe de moda.
2 conversions en pocs anys: 2 solucions per a mirar de mantenir el poder.
Us vaig a explicar una anècdota. Fa anys (potser 15), quan arribaven les festes Majors d’Amposta, una joveneta penjava del seu balcó una estelada. Vivia a l’edifici conegut com Unión y futuro, allà on hi havia el club Sant Jordi de Caixa de Catalunya i ara hi ha un local social municipal. La xiqueta havia nascut al si d’una família convergent i el seu oncle era (i és) un referent a Amposta. Després d’uns anys, l’estelada va desaparèixer del seu balcó.
Una anècdota més (va que avui estic generós) Dissabte passat vaig trobar-me amb un regidor de l’equip de govern d’Amposta. Igual m’ho va aparèixer a mi, però quan ens varem saludar no ho va fer amb l’efusivitat que ho feia abans.
Motiu? Us ho deixo a la vostra imaginació. Segur que no us costarà gaire endevinar-ho.