 |
| De Ferreres al Periódico. |
Primer que res us
he de dir que aquest any me jubilo... Sí, sí, tal com us ho dic... I això no sé
si serà bo o dolent per a vosaltres (o per alguns de vosaltres) ja que encara
no sé si us donaré encara més la tabarra o abaixaré una mica el ritme... Ja es veurà...
Començaré pels
meus desitjos. Primer que res m’agradaria que tots els que m’esteu llegint (ja
sigui per a bé o per a mal –que també els hi ha-) pugueu acabar l’any. Sense
anar més lluny avui ja m’he assabentat de dos que, desgraciadament no van poder
acabar l’any: Juan José el Melso (el que
es va casar al Mas de Barberans)i Paquito Burretes que era de Santa Bàrbara
però que va treballar molts anys de taxista a Amposta. I a més a més, amb molta
salut.
També desitjo que
sigueu feliços. El tema dels diners és secundari, però com deia un: Només m’agradaria
que cada vegada que me fico la ma a la butxaca hi trobi una moneda d’euro... Jo
no faria d’altre.
També m’agradaria
que aquest any Catalunya pogués celebrar el tant desitjat referèndum vinculant
i, a poder ser, que guanyés el sí per una àmplia majoria i Catalunya pogués
recuperar així totes les seves llibertats.
Que s’acabessin
les penúries al món: guerres, atemptats, fam, pobresa, odi... Que els recs
fossin una mica menys rics i que part de la seva fortuna anés a parar als més
necessitats.
Que el món fos
molt més just i tothom pogués conviure amb pau i fer de l’alegria una constant
del dia a dia.
Si per mi fos
acabaria amb moltes més coses, però sé que tot (fins i tot el que ja us he
posat) és impossible o s’hi apropa molt. Per tant, resignació i a mirar de
passar-ho el millor possible dintre de les nostres possibilitats.
Però les
previsions no són tant optimistes. Tot i que Puigdemont ha promès que el referèndum
es farà sí o sí, més tard va dir que es faria pactat. Avui el Periódico posa en
dubte que, tot i convocar-se, s’acabi celebrant. Segur que des de Madrid
posaran tots els impediments legals (segons la seva legalitat) que puguin i
sinó en tenen prou, se’n inventaran de nous amb un únic objectiu: que Catalunya
no esdevingui un estat independent.
Si a l’any 2016
la política espanyola ja va estar molt enrevessada, per a l’any 2017 no serà
gaire millor. De totes maneres crec que el PSOE farà més postureo que una altra cosa. Es a dir: Dirà que posarà tots els
pals a les rodes que siguin necessaris, però a l’hora de la veritat acabarà
aprovant els pressupostos, encara que només sigui per a guanyar temps per a
veure-les vindre...
A Catalunya qui
sembla que també esperarà veure-les vindre són els Comuns. Simplement no ho acaben de veure clar i, per tant, jugaran
a aquell joc tan popular en altres èpoques: Al de la puta i la Ramoneta.
I mireu que us
dic: No crec que els hi vagi tan malament. Si tenen una estratègia clara i són
coherents, al final s’emportaran el premi gros de la tómbola.
