ESPANYA VOTA CORRUPCIÓ

Col·legi electoral del Museu de les TT.E. 

Sempre he pensat que tenim els que ens mereixem. Si el partit més corrupte d’Europa guanya vots i escons respecte a les generals de fa 6 mesos per alguna cosa serà. Culpables? Con diria Rajoy: Tots els espanyols... Encara que a mi no m’agrada generalitzar, però si no són tots, som molts, una gran majoria.

He estat 6 mesos dient que el que era prioritari per aquest país era fer fora a Rajoy. Però sigui pel que sigui, PSOE i Podemos no es van posar d’acord i d’aquí que es repetissin les eleccions.

No obstant, ahir, jo mateix, no vaig votar en clau de canvi. Per una vegada potser no vaig ser conseqüent amb el meu criteri... O potser sí... Ahir vaig votar un partit que no va treure cap representació. I si vaig votar així va ser perquè cap dels que podia haver votat me donaven la suficient confiança. I no vaig ser l'únic... 

De fet, quina confiança té poden donar unes persones que han demostrat que es mouen més per interessos propis què no pensant amb els ciutadans que són els que els hi paguen. Això sí, a l’hora de repartir responsabilitats, uns ne tenen més que els altres, encara que les urnes no ho hagin reflectit exactament així.

Al començament de la nit electoral semblava que, a partir d’avui, tindríem la mateixa cançó que hem tingut durant molts de mesos. Amb petites variacions de forma, això sempre passa, però bàsicament igual. Però al final de la nit es va visualitzar el gran canvi. El PP guanyava 14 diputats respecte a les eleccions del 20-D, la qual cosa el reforça en la seva condició de tornar a governar-nos. Heu vist que he posat governar-nos en cursiva... Això és perquè per a mi el que ha fet Rajoy no ha estat governar sinó desgovernar... Però no tothom ho veu igual...

A la portada del meu diari de referència (ja sabeu, el Periódico), entre els titulars he visualitzat dues paraules que me semblen claus: depèn i fracassa.

Primer titular: El PP amplia la seva majoria a costa de C’s, però la governabilitat depèn del PSOE.

Segon titular: Pablo Iglesias fracassa en el seu intent de fer el ‘sorpasso’ als socialistes.

La veritat, ara mateix no voldria estar a la pell de Pedro Sánchez. Tot i que pot mirar de governar amb l’ajuda de Podemos, la pèrdua d’escons, sumada als que ha guanyat el PP, el desacrediten enormement. A part d’això, si governés i no ho fes molt bé (amb un aprovat no en tindria prou), la victòria del PP dintre de 4 anys seria aclaparadora.

L’altra possibilitat és abstenir-se i deixar governar el PP. En aquest cas, com reaccionaran el seus votants, (els pocs que ja li van quedant...) Però també els seus rivals... Està preparat Sánchez per a continuar rebent de la dreta i de l’esquerra?

El fracàs estrepitós ha estat el de Pablo Iglesias. Va jugar la carta de tornar a unes noves eleccions amb el convenciment de que superaria al PSOE. Durant tota la campanya electoral les enquestes així ho pronosticaven ja que la suma de Podemos i Izquierda Unida (Unidos Podemos) feia preveure que es guanyarien escons a moltes circumscripcions on s’havien quedat a les portes d’obtenir-ne un més. Però a l’hora de la veritat no ha estat així. Les empreses de demoscòpia s’han equivocat com mai. Diuen que ha estat per culpa de molts votants d’IU que han vist la coalició com una absorció per part de Podemos. És curiós que els militants d’IU van votar majoritàriament a favor de la coalició (un percentatge molt superior al dels militants de Podemos) i, en canvi, a l’hora de la veritat el recolzament dels simpatitzants i votants no ha tingut res a veure.

A qualsevol país democràticament avançat (Espanya no ho és), avui dimitirien dos dels principals líders: Pablo Iglesias i Albert Rivera (el gran perdedor de la jornada electoral) Però com que aquí no dimiteix ningú, molt me temo que seguiran al capdavant de les seves formacions.

Me sorprèn molt la valoració de Podemos: Ja es donarà una altra situació per al canvi...        

Com diuen els castellans No hay mal que cien años dure. Ni el Partit Revolucionari Institucional de Mèxic ha estat sempre al poder. De fet ho va estar de forma ininterrompuda més de 80 anys...  

EL SONDEIG DEL CIS AL COMENÇAR LA CAMPANYA

De Gallego & Rey. 

Hores abans de començar la campanya de les properes i atípiques eleccions del 26-J, el CIS va publicar un sondeig on es recullen, a priori, les tendències que ja s’havien reflectit en consultes anteriors fetes, majoritàriament per empreses de consultoria privades. Com sabeu el CIS és una empresa estatal.

Possiblement el que més crida l’atenció és la baixada del PP. A les altres enquestes realitzades, el PP mantenia o fins i tot millorava els resultats obtinguts el 20-D. I, en part, això era degut al descens de la participació que, com sempre sol passar, perjudica més als partits d’esquerra que no als de la dreta. De ser així, es posaria de manifest que, finalment, una part de la població se’n ha adonat que el PP és un partit corrupte i que li fa falta regenerar-se i fer una mica d’autocrítica. El PP té massa casos de corrupció oberts com per a que torni a governar Espanya 4 anys més. Ara mateix el que li convé al partit encapçalat per l’immobilista Rajoy és passar uns anys fent la travessia pel desert.  

Suposo que l’enquesta ja els hi deu d’anar bé a tots els partits, perquè no he sentit que s’hagin queixat tal com han fet la majoria de vegades. Sovint s’ha acusat el CIS d’haver cuinat els resultats, es a dir, haver fet modificacions atenent els interessos del partit que governa, en aquest cas, del PP.

Sempre he pensat que uns resultats desfavorables esperonen el partit, mentre que uns de negatius poden ser contraproduents, ja que poden produir un cert relaxament. Per tant, qui m’ha dit a mi que la baixada del PP a l’enquesta del CIS no està pensada de cara a incentivar els votants del PP que fins ara pensaven quedar-se a casa?    

El sondeig també reflecteix els que ja es venia pronosticant els darrers mesos, sobre tot des de que Podemos i Izquiera Unida van signar el pacte per a concórrer plegats: el sorpasso de la nova formació Unidos Podemos al PSOE. D’acabar produint-se aquest resultat, deixaria a Pedro Sánchez en una posició molt delicada de cara el proper congrés del partit, sinó és que dimitís abans.

El creixement electoral de Podemos i les seves confluències sembla que és prou generalitat i pot arribar a augmentar uns 20 diputats, dels quals el PSOE en perdria 10. La confluència catalana (En Comú Podem), com ja va passar al desembre, tornaria a guanyar i, en aquest cop amb una mica més d’avantatge, ja que aconseguiria tres diputats més, un dels quals previsiblement a la demarcació de Tarragona.

De ser així, a Tarragona desapareixeria la insòlita situació viscuda als darrers comicis: 1 diputat per cada una de les 6formació (ECP, ERC, PSC, DiLL, C’s i PP) A qui li prendria el diputat? Tot indica que al PP que de treure uns resultats semblants, quedaria en el darrer lloc d’aquest classificació. De ser així, Joan (Juanito) Bertomeu es quedaria sense acta de diputat.

Per cert, sabeu que diu Joan Bertomeu (l’exalcalde del 600 –va ser alcalde de Deltebre amb només 600 vots-) al setmanari l’Ebre?Que vol que l’AP-7 gratuïta i un riu plenament navegable... Llàstima que el primer dels desitjos no l’hagi pogut veure complit en tots els anys que s’ha passat a Madrid. No serà que aprofita que ara mateix hi ha un moviment veïnal que reclamen la gratuïtat de l’autopista? Per cert, imagino que com que té l’Ampolla prop del seu poble, deu d’assistir a les tallades setmanals que s’hi fan allí, ja que per les Cases d’Alcanar jo no l’he vist mai. Algun company dels que assisteix a l’Ampolla m’ho podria confirmar?

I el riu plenament navegable, com es fa? Potser posant rodes a les embarcacions? Ja que si es posa en marxa el nou Pla Hidrològic aprovat pel govern del partit al que pertany, hi poden haver èpoques de l’any on els cabals al tram final del riu siguin mínims. Per cert, tampoc el vaig veure diumenge a Barcelona... Algú em pot dir si el va veure defensant el riu i el delta on viu?  

TRET DE SORTIDA

A les 00:00 d’aquesta nit comença oficialment la campanya electoral de les generals a Espanya. És la segona campanya en 6 mesos, un fet del tot insòlit al panorama polític espanyol, ja que aquest fet significa que hem estat amb un govern en funcions que només ha actuat quan li ha convingut i ha rebutjat donar explicacions al Congrés.
Me costa molt pensar que 6 mesos després, els partits polítics que es presentaran a les eleccions hagin fet canvis substancials al seu programa. Per tant, es presentaran davant els hipotètics votats amb el mateixos arguments que els van portar a treure uns resultats que, com s’ha demostrat, no han servit per a res. Què poden dir a la ciutadania per a convèncer-los que ara sí, que ara el seu vot servirà per alguna cosa? Per tant, no m’estranya que aquest cop hi hagi una abstenció més elevada que, com sempre, tendirà a afavorir més als partits de dretes.
En aquests 6 mesos el PP les ha viscut de tots els colors. Els diferents casos de corrupció li han seguit explotant a la cara fins al punt de declarar culpable al propi partit per lucrar-se il•lícitament. Tot i això les perspectives són que tornarà a guanyar les eleccions. Per què? Perquè els votants del PP no es desmotiven com passa amb els que voten partits d’esquerra i perquè a una gran majoria dels que voten al PP els importa un rave que hi hagi corrupció al partit. Tampoc els importa l’immobilisme de Rajoy i les poques ganes que va posar per a intentar formar govern. L’única cosa que els interessa als votants del PP és continuar gaudint dels seus privilegis... O això o és que són totos!  Perquè sinó és així, no puc entendre com voten a un partit que quan va arribar al poder va fer tot el contrari dels que va dir que faria durant la campanya electoral perjudicant a milions de ciutadans i beneficiant a unes poques empreses. Algun dia s’hauria de fer un estudi sobre el perfil que tenen els seus votants igual descobriríem alguna novetat que ara no encerto trobar.
Totes les enquestes coincideixen en que la nova formació de Unidos Podemos donarà el sorpasso al PSOE que caurà de la segona a la tercera posició del rànquing dels partits més votats. El vots que Izquierda Unida va perdre pel camí (al no aconseguir cap diputat), aquesta vegada sumaran per a la nova formació amb la possibilitat d’esgarrapar algun diputat més. El que queda per veure és si Pablo Iglesias (què de quedar segon voldrà formar govern), aconseguirà de Pedro Sánchez el que li va negar fa uns mesos. A priori me costa imaginar que sigui així.
Si es compleixen les previsions i el PSOE queda com a tercera força, la mala maror al si del partit serà gran. En pràcticament 40 anys de vida democràtica des de la mort del dictador serà el primer cop que passi.
És curiosa la conducta de la gent. Pedro Sánchez va ser l’únic que va intentar per tots els mitjans formar govern i que no es repetissin les eleccions. Sense èxit, és evident, però s’hauria de valorar com un fet positiu, no negatiu.
Hi ha qui m’ha dit que la nota negativa de Sánchez va ser voler formar govern amb Rivera. En cap cas seria la meva primera opció, ni la segona... Però justifico l’actitud de Sánchez. Quan algú busca suports d’allà on sigui per aconseguir un propòsit, és normal que accepti els que rep sense importar-li massa d’on venen. Per què Iglesias no es va anticipar a Ribera? I després va posar per excusa de que no podia arribar a un pacte on estigués C’s, quan només uns mesos abans havien sortit tots dos al programa de Jordi Évole demostrant una gran sintonia. Aquell dia van enganyar a tots els telespectadors que es van mirar Salvados? Sempre he defensat que més allà dels serrells (fins i tot la consulta de Catalunya), el que era realment important era treure el PP del govern i això ho tenia a les mans Podemos unint-se al pacte del PSOE i C’s. Van decidir no fer-ho...  
Del poc que ha transcendit sobre les noves propostes electorals, coneixem alguna cosa de C’s. Sembla ser que han moderant algun concepte amb la finalitat de que resulti més fàcil pactar. Una d’aquestes propostes era reduir els tipus actuals de l’IVA. Dels tres actuals es passaria a dos. Imagino que s’eliminaria el súper reduït i algunes coses com per exemple la cultura que tributa al 21, passarien a fer-ho al 10. Però com he dit, s’han esmenat a si mateixos i han abandonat la idea.
La disjuntiva que es presentarà a partir del 26-J serà si el PP i C’s sumen una majoria suficient per a formar govern, què farà el partit de Rivera? Pactarà sense més o demanarà el cap de Rajoy?
Si finalment formen govern el PP i C’s, en quina posició quedarà Podemos? Ho sentiré per tot la bona gent que s’ha unit al seu projecte i per tots els seus votants... I per mi i els meus...              

CANDIDATURES AL SENAT

És evident que entre Pedro Sánchez i Pablo Iglesias hi ha alguna cosa més que rivalitat política. Sánchez està dolgut amb Iglesias perquè aquest no li va facilitar la investidura. Les exigències del líder de Podemos eren tan grans que el PSOE no les podia assumir.
Tinc clar que en aquest tema hi ha opinions per a tots els gustos. Aquesta és la meva i, com totes les opinions, ni tinc ni vull tenir la veritat absoluta, simplement és la meva manera de veure-ho.
Recordeu allò que sempre he dit: A la política, com a la vida, tot es qüestió de prioritats. I per a mi, la principal prioritat era fer fora a Rajoy, la qual cosa no es va aconseguir per la intransigència de Podemos o potser millor dir alguns de Podemos, perquè pel que sembla hi havia gent de la formació lila que si que ho haurien permès.
Us posaré un altre exemple per a que m’entengueu. Abans del 27-S, entre els que volien votar per la independència hi ha via dos bàndols: els de Junts pel Sí que proposaven Mas com a president i les CUP que no el volien veure ni en pintura. La prioritat primera de Junts pel Sí era: votem per la independència i després ja tancarem els serrells. En canvi les CUP anteposaven la no presència de Mas a assolir la sobirania. El resultat ja el coneixeu.
Tot això és per a explicar que Podemos va oferir al PSOE conformar candidatures conjuntes per al Senat per a treure-li la majoria absoluta al PP. La idea no és dolenta... Ni nova. És sabut que el Senat no serveix per a pràcticament res, però si el PP no hi té la majoria, molt millor... Per si de cas...
L’executiva federal del PSOE va tancar ràpidament la porta a qualsevol pacte, mentre que la federació valenciana del PSOE va fer seva la idea i van intentar que Sánchez i els seus canviessin d’opinió. Ximo Puig, com a secretari general del PSPV va rebre el suport, sinó de tots, la majoria d’alcaldes socialistes del País Valencià, encara que dirigents històrics com Joan Lerma s’hi van mostrar contraris.
Ximo Puig coneix bé a la gent de Compromís i d’IUPV i sap que són necessaris per a derrotar el PP. I prova d’això és el pacte que es va signar fa quasi un any que va propiciar la recuperació de la Generalitat Valenciana i molts d’ajuntaments que havien estat en mans dels populars durant massa anys.

A Catalunya, tradicionalment el PSC ha conformat candidatures amb membres de ICV, ERC i independents d’altres formacions progressistes, la qual cosa havia permès assolir 3 dels 4 senadors de cada demarcació a la majoria de les eleccions generals.
Quina diferència entre els socialistes de Catalunya i València? Una de molt important. Mentre el PSPV és, com ja he dit, una federació del PSOE, mentre que el PSC és un partit diferenciat i, en principi, autònom. Aquest fet és el que ha permès al PSC negociar amb altres formacions d’esquerres les llistes del Senat, una fórmula que, com s’ha vist, ha funcionat força bé.
Per a exemple, només cal veure quans senadors va treure el PSC la darrera legislatura, quan no es va arribar a cap acord: 0 (zero) De fet, l’únic que té és José Montilla i ho és per designació del Parlament.
Sovint, les persones per adonar-se’n dels errors comesos han de patir grans contratemps. Actualment els socialistes no estan en el seu millor moment i potser caldria ser més humils, acceptar-ho i mirar d’arribar a acords preelectorals. Aquests acords sempre són portes obertes a d’altres acords futurs. Però tal i com veig el panorama, ara per ara, penso que si la formació de Podemos i IU (Unidos Podemos) treu més escons que el PSOE, Pedro Sánchez no li posarà gens fàcil a Pablo Iglesias. De fet ja ho ha anunciat: Tindré la mateixa generositat amb ell que la que va tenir ell amb mi...
A que tindrem govern del PP 4 anys més? Quina vergonya de dirigents!! Miren pels ciutadans o pels seus interessos??