Florentino, Lopetegui, Rubiales... Els
jugadors! En major o menor mesura tots són culpables del daltabaix de la
selecció espanyola a la Copa del Món de Rússia. Entre todos la mataron y ella sola se murió...
Més de dues setmanes després dels fets encara
me pregunto que va veure Florentino en Lopetegui... Me costa d’entendre que dos
dies abans del debut d’Espanya el Madrid anunciés que fitxava el que llavors
era el seleccionador espanyol.
De totes maneres segueixo pensant que Rubiales
va actuar bé. Havia de tallar de soca-rel el problema sobrevingut sense donar
marge a la feblesa.
Després d’aquest preàmbul anem a analitzar la
previsió que vaig fer dissabte, tot i que l’havia escrit el dia abans, perquè
dissabte vaig passar el dia a 203 quilòmetres de casa en línia recta.
Deia al meu comentari que Espanya se’n aniria
cap a casa, ja que perdria contra Rússia, l’amfitriona del torneig. I de tots
els arguments que donava me’n vaig deixar un. Per ignorància es clar: la
selecció espanyola mai havia vençut a l’amfitriona. Tot i que a la SER deien
que les estadístiques estan per a trencar-se (és veritat), aquesta vegada
tampoc va ser així. Caldrà esperar una propera per a veure si passa o continua
la maledicció.
Tret del partit contra Portugal, la resta de
partits la selecció va jugar fatal. Era previsible que davant del futbol de tiquitaca que practica Espanya, els
rivals se tanquessin esperant l’oportunitat
que sempre se dona en cada partit. I Espanya mai va saber reaccionar davant d’aquesta
situació. L’únic partit que va guanyar (contra l’Iran), el gol de Diego Costa va
ser de rebot. Com el d’ahir, que també va ser de rebot i a sobre en pròpia
porta d’un jugador rus.
A Espanya li passa com al Barça: no té
jugadors que tirin a trencar des de 25 o 30metres i que sol ser la millor arma
per a trencar els murs defensius que plantegen els seus rivals. Però a Espanya
no xutava ningú i tal com se va poder comprovar, passar-se la pilota de dreta a
esquerra i d’esquerra a dreta com si es tractés d’un partit d’handbol, no era
la solució, ja que la llauna continuava
ben tancada.
Al començament del partit d’ahir, Espanya va
tenir sort. La dosi de sort a la que me referia dissabte que de vegades fa
falta per a guanyar un partit. Tal com he dit més amunt, el gol va ser de rebot
i en pròpia porta. I després la desgràcia (o la sort per als russos)
Tot i que a Tele5 van afirmar tots que les
mans de Piqué van ser penal, jo no ho tinc tan clar. És cert que té la ma
enlaire i talla la trajectòria de la pilota, però està d’esquena i per tant mai
pot veure i és molt difícil d’endevinar que anirà precisament per allí. Per
tant per a mi són involuntàries. Però tot i que pugui ser així, és cert que se
presta a interpretacions i aquí hi juga l’àrbitre i el factor camp. Per tat,
per al trencilla (que era una manera força comuna d'anomenar l’àrbitre quan jo era menut) li costa molt poc (de fet res) xiular penal a favor
dels de casa.
Per cert, els comentaristes de Tele5 (que veuen molts més partits de futbol que jo) també van dir que era una dels pitjors partits que havia jugar Espanya ens els darrers 2 anys... Aquí queda això!
Per cert, els comentaristes de Tele5 (que veuen molts més partits de futbol que jo) també van dir que era una dels pitjors partits que havia jugar Espanya ens els darrers 2 anys... Aquí queda això!
Quan el partit ja s’acabava i Espanya més
pressionava, hi va haver una doble agafada dintre de l’àrea a Ramos i Piqué.
Agafades com tantes d’altres i que de vegades se xiula penal i de vegades no.
Aquí també decidia l’àrbitre i, tal com va passar amb la jugada del penal, se
va decantar cap a Rússia.
Finalment arribaria la tanda dels penals. Una loteria com se diu a l’argot
futbolístic.I aquí se va demostrar que De Gea no va anar al mundial amb la seva millor forma. Tot i tocar el primer xut (que va estar a punt de parar), a
la resta se’l van rifar com van voler. En canvi Koke i Aspas els van tirar tan
malament que hauria segut un despropòsit del porter no haver-los aturat.
Sense cap mena de dubte el factor sort va ser decisiu.
Però només el factor sort? Després del partit (tret d’una estona que el vaig
dormir, ahir el vaig veure quasi tot) a la SER van dir que els jugadors no
havien fet el que calia. I no crec que sigui per solidaritat amb Lopetegui... L’únic
que semblava que tenia ganes de guanyar el partit era el malagueny Isco. De la
resta millor no parlar-ne.
PER SI ALGÚ VOL LLEGIR EL MEU COMENTARI DE
DISSABTE:
