LA MAR DE L’ARAGÓ

Si alguna vegada heu penetrat a l’Aragó per Casp, al cap d’uns pocs quilòmetres segurament haureu vist un cartell on posa: ‘La mar de Aragón’. Son les platges del pantà de Mequinensa, un dels grans pantans que té el riu Ebre. Però que ningú us enganyi, la mar de l’Aragó és la Mediterrània i més concretament les costes Daurada i dels Tarongers (Azahar). És per això que les administracions estatal i autonòmica estan interessades a facilitar que els ‘manyos’ tinguin la millor sortida possible a la mar. Tot just fa uns dies que s’acaba d’inaugurar la nova variant del port de Querol de la carretera N-232 (la carretera de Morella) i que com tothom sap s’acaba quan arriba a Vinaròs. Pràcticament de forma simultània les Cambres de Comerç de Terol, Reus i Tortosa fixaven data i emplaçament (3 d’octubre a Gandesa) per a tenir una reunió amb representants de les societas civil i política per a parlar del desdoblament de l’N-420 en autovia entre les poblacions d’Alcanyís i Reus. La finalitat és la mateixa: que els aragonesos tinguin cada cop més fàcil accedir a la costa mediterrània. Aquesta vegada és la millora de les carreteres, però anteriorment havia segut el tren. Cal recordar que a partir de 1895 es va anar inaugurant progressivament els trams del ferrocarril de la Vall de Zafan fins la seva clausura el 1973. En aquell moment ferrocarril recorria un total de 129 Km. entre la Puebla de Hijar i Tortosa, tot i que inicialment estava previst que arribés al port del Alfacs (la Ràpita) tal com queda palesa amb el bon grapat d’infraestructures que encara avui es poden veure i que, com deia anteriorment, mai van arribar a fer la seva funció, com per exemple el pont de l’Oriola només sortint d’Amposta en direcció a la Ràpita i que salvava el que hauria d’haver estat el traçat ferroviari. A aquest tren se’l coneixia popularment com el ‘sarmentero’ perquè la major part del seu recorregut el feia entre vinyes. A ningú se li escapa que el turisme omple bars i restaurants a part de comprar i llogar xalets i apartaments. En tres paraules: aporta benefici econòmic. Per acabar de fer realitat la millora de les infraestructures i facilitar l’arribada a la mar des de Gandesa caldria pensar en desencallar antics projectes que ja porten anys redactats com per exemple els desdoblaments de la C-12 o l’Eix de l’Ebre fins Amposta i de l’N-340 des d’Amposta a la Ràpita. A veure si d’una vegada per totes la Generalitat de Catalunya executa a les nostres terres el Pla Territorial aprovat fa molts anys i que permetria el seu desenvolupament definitiu.

EL PONT DE LA VAL DE ZAFAN D’AMPOSTA (I DE LA RÀPITA)

Quan s’arriba a Amposta per l’N-340 en sentit Nord, a la dreta, al costat del mas de l’Oriola, al bell mig d’un gran hort, s’hi pot veure un pont. Un pont que no salva cap obstacle, es a dir, per baix no hi passa aigua, ni cap carretera... No obstant, el accessos estan fets, tot i que són de terra. Què és aquest pont? Què fa al mig del no res? Al seu darrere hi ha una curiosa història. Aquest pont, com un altre de similar que hi ha a tocar de la Ràpita, al costa del Museu del Mar i de l’antic canal de Navegació, haurien format part de la línia fèrria de la Val de Safan que, originalment havia d’anar des de la Puebla de Hijar (Terol) a la mateixa Ràpita. El ferrocarril va començar-se a construir l’any 1891, però no va arribar a Tortosa fins el 1942 i aquí es va aturar. Així que el tram entre Tortosa i la Ràpita, tot passant per Amposta no va construir-se mai. Però com veieu encara hi queden vestigis. --- De menuda, l’amiga Lurdes Gregorio vivia amb la seva família al mas de l’Oriola i un dia me va explicar que amb altres xiquetes i xiquets solien jugar en aquell pont que per a ells representava un castell amb els seus merlets. També me va dir que recordava un guarda custodiant la infraestructura. El tren que recorria la Val de Zafan era conegut com el sarmentero, ja que passava entre immensos camps de vinyes, tan a la Terra Alta com el Matarranya. Durant el seu recorregut, avui via verda, encara s’hi poden veure les antigues estacions (algunes d’elles en ruïnes i d’altres adaptades com establiments turístics), viaductes, ponts, túnels i d’altres construccions. MÉS INFORMACIÓ: https://ca.wikipedia.org/wiki/Ferrocarril_del_Val_de_Zafán http://www.baixebre.cat/arees-dactuacio/dinamitzacio-economica/turisme/la-via-verda-al-baix-ebre FOTOS DEL PONT DE L'ORIOLA D'AMPOSTA

FOTOS DEL PONT DE LA RÀPITA