DESBANDADA GENERAL…

Per motius personals i familiars… Això és el que va al·legar Manel Ferré per abandonar la primera línia política...

Però bé, qui s’ho creu? Hauria fet el mateix si hagués pogut seguir al front de l’alcaldia d’Amposta? Segur que no; llavors no haurien hagut ni motius personals ni familiars que valguessin, llavors només hauria comptat el seu ego.

Jo entenc que ha de ser molt dur perdre com va perdre CiU a Amposta la nit del 24 de maig... Però que es produís la desbandada general que s’està produint és un fet insòlit.

Recordeu que sempre us parlo de la coherència que han de tenir els polítics? El grup municipal de CiU a Amposta ha estat víctima de els seves pròpies paraules, tal i com publicava l’altre dia el diari digital Aguatia.cat. Resulta ser a l’espai que els reservava la Revista Amposta, van criticar la renuncia com a regidor de Jesús Auré que ho va fer per motius laborals, ja que havia de marxar a treballar a l’estranger.

En canvi ara, no és que marxi el cap de files de CiU, sinó que a més ho fan al menys 3 integrants més de la seva llista (Pau Cecilia, Júlia Calvet i Josep Roda), tots tres candidats novells.

Aquest fet crida enormement l’atenció. Sé pressuposa que quan entres a formar part d’una llista ho fas amb més il·lusió que mai i més si saps que tens moltes probabilitats de sortir regidor. Però si el fet de no sortir es converteix en el detonant per plegar veles, malament anem.

Com a regidor que vaig ser durant 8 anys, no m’entra al cap. Vaig formar part de la candidatura del PSC perquè, primer, sentia els colors i segon, m’agradava la política. La prova és que pràcticament tots els dies faig algun comentari. Sinó m’agradés, segurament ja faria 4 anys que no en parlaria.  

De totes formes s’especula que igual les renuncies (tret de la de Ferré) no han estat voluntàries, sinó que s’haurien forçat des del si del partit per a que altres integrants de la candidatura tinguessin un modus vivendi.  

Només fer públiques les candidatures que concorrerien a les eleccions del passat 24 de maig, vaig comentar alguns aspectes que observava de la candidatura de CiU d’Amposta. A l’amic Antoni Espanya (com jo, un altre animal polític), li va semblar un anàlisi molt encertat. Però em va dir una cosa: “És una candidatura per estar a l’oposició”. Efectivament es tractava d’una candidatura d’un perfil molt baix, sobre tot si la comparem amb la d’EA-AM.

La derrota electoral de CiU evidenciava la renuncia de Ferré. Érem molts els que ho havíem pronosticat. De no ser alcalde, Ferré no suportaria estar a l’oposició. I així ha estat.

De totes formes, tothom veia a Manolita Cid com a portaveu del grup municipal i ferma candidata a substituir a Ferré per a dintre de 4 anys. Però la renuncia (forçada o voluntària) de la resta de candidats, va propiciar l’entrada de Isabel Ferré, relegada incomprensiblement al lloc número 9 i també de Marimar Panisello (10) Aquesta situació ha portat implícit el fet de que, finalment, serà Isabel Ferré qui farà de portaveu del grup, un fet que, sense cap mena de dubte no haurà agradat gens a la Directora dels Serveis Territorials de Benestar i Família.

Davant d’això, tampoc ens hauríem d’estranyar tant si s’acabessin confirmant noves renuncies, com per exemple la que anava de número 2.

I ja per acabar un darrer anàlisi. Convergència va buscar renovar la seva imatge amb l’entrada de sàvia nova ocupant llocs destacats. Gent que fins ara sembla que no estaven vinculats políticament a cap partit i que fins i tot, va causar sorpresa a persones molt properes (tal i com em van manifestar en un dels casos) En quina situació ha quedat aquesta gent? Tornaran a formar part de la llista dintre de 4 anys? Jo estic al seu lloc i, a part de sortir criticant el que m’hauria semblat una manca total de consideració, segurament no els votaria mai més.

Però CiU, tots ho sabem, és com una gran família a l’entorn d’un líder. Aquest líder, encara que a l’ombra, ara mateix es deu de sentir més important que mai. Mentre ell estigui, segur que seguiràaportant gent de la seva confiança per a continuar conservant el seu pes específic dintre del partit.

Per cert, des del meu punt de vista, el que ha fet CiU a Amposta és un frau als seus electors, més si cal que als propis integrants de la candidatura.

EPISODIS ELECTORALS. LA RESSACA

Abans de fer valoracions sobre les eleccions d’ahir, encara vull explicar-vos algunes coses que van passar durant la campanya electoral.

Els darrers dies de campanya, les CUP d’Amposta encara es preguntaven quins eren els sous de Manel Ferré, tot i que no es presentaven a la capital del Montsià. Prop de casa meva, i sobre cartells enganxats pel PCPC, van enganxar-ne uns quants d’aquells que apareix Ferré com lagallina dels ous d’or. Com sabeu, a part de ser alcalde d’Amposta, Ferré està presenta a diversos consells d’administració, com per exemple el de l’Hospital Comarcal d’Amposta o el del Consorci de Salut i Social de Catalunya (per cert, a tots dos n’és el president)

Ferré sempre s’ha negat a fer públics els seus ingressos, la qual cosa diu molt poc de la seva transparència com a polític. Molt de parlar, però a l’hora de la veritat incomplia els seus deures més bàsics.

Seguint amb el tema d’ingressos, qui també s’havia negat a ensenyar la declaració de la renda tot i que també sé li havia requerit que ho fes, era Esperanza Aguirre, la lideressa de Madrid. Finalment es va filtrar la darrera declaració de la renda (la del 2013), tot i que, fins ara, no s’ha esbrinat qui ho va fer. Mentre ella culpa a Montoro, bé podria haver estat filtrada del seu entorn més proper. Però qui estima tan poc a la lideressa? Potser el seu home perquè intueix que li ha estat infidel i és una forma de revenja? Què cadascú pensi el que vulgui, però a mi em van dir fa anys que freqüentava Cal Naudí, un hotelet que hi ha prop de les cases d’Alcanar encara que és terme d’Ulldecona...

Dijous vaig anar a la Galera i vaig aprofitar per veure les obres del barranc. Vaig parlar amb alguns veïns i també amb l’alcalde Ramón Muñoz (que per cert, tornarà a ser-ho ja que ha revalidat la majoria absoluta) Va sortir el tema de l’entrevista que va emetre Canal 21 Ebre a la seva contrincant Ester Martí:

-Si no s’equivoca, no diu cap veritat.

Així de contundent. Martí havia denunciat que s’havia perdut una subvenció precisament per a construir el mur que evitaria que caiguessin més cases quan hi ha grans avingudes al barranc.

-També es diu que a partir de dilluns s’aturaran les obres. Sóc capaç de fer passejar tot el dia les màquines pel poble per a que la gent vegin que no és així.

Al pobles menuts, de vegades les relacions entre els candidats poden arribar a ser molt tenses.

A Amposta, i concretament al col·legi electoral del Miquel Granell es denunciava que hi havia sobres on, prèviament, s’havia introduït la papereta de CiU. No és la primera vegada que passa, encara que mai ho he pogut constatar. En canvi, segons les informacions que tinc, sembla ser que el fet és totalment verídic. A mig matí ho va publicar l’Aguaita.

Quines conseqüències pot tenir aquest fet? Imagineu la situació. El votant acudeix a la cabina i agafa un sobre en el que hi ha una papereta de CiU. Si introdueix una altra papereta de CiU, és vot vàlid, però si l’opció triada és una altra, al haver-hi dos paperetes de diferent partit, el vol és nul. A l’anul·lar un vot que anava per a una candidatura diferent a CiU, aquesta formació hi surt beneficiada.

Finalment una anècdota que es va produir (o millor dit, no passarà) al Mas de Barberans. Allí, la victòria socialista ha estat incontestable: 6 PSC, 1 CiU. L’anècdota té que veure amb el resultat i sé li podria aplicar allò de no diguis blat fins a que estigui al sac i ben lligat.

Resulta ser que qui anava de número dos de CiU es va comprometre amb una parella que els casaria aquest estiu. Els regidors poden casar per delegació de l’alcalde (jo mateix ho vaig fer en dos cops) Per tant, el regidor en qüestió sembla que ho tenia molt clar: primer que sortiria regidor i segon que CiU seria la llista més votada, ja que si no era així, com sabia ell que l’alcalde (d’un altre partit) l’autoritzaria a fer-ho? Jo li dic imprudència, no sé vosaltres.      

Ja estic cansat! (un article de Josep Roda candidat de CiU)

Reps una trucada i et canvia la vida, ho penses, ho tornes a pensar, ho comentes, et donen l’opinió, ho penses, ho tornes a pensar i et decideixes. Ho agafes amb força, amb ganes, amb il·lusió, vols el millor per al teu poble, però després de tot, ets nou, i no saps com funciona res, i et preguntes... Jo també he d’actuar com fan ells?

Destruir, criticar, jutjar, opinar, analitzar, condemnar, retreure, enfonsar amb la finalitat de guanyar? És així aquest joc? De veritat som així?
 
És el primer any que estic vivint unes eleccions des d’un altre punt de vista i he arribat a un punt que entenc  la gent quan em diu: “Josep, és que la política és avorrida, tots fan el mateix, es critiquen els uns als altres i ningú pensa amb nosaltres, amb el poble”
 
“Tens raó” responc, estic dins i ho veig cada dia, tant sols rebem crítiques, cap constructiva, amb odi, rancor, ràbia, animadversió envers un partit en el que estem intentant fer la nostra feina i sobretot amb l’objectiu de treballar per al poble, i ho sento, avui estic deixant al poble de banda i responc a les seves actuacions, però ja no podia més, ESTIC CANSAT; que fàcil és denunciar, criticar, però al mateix temps que difícil és per vosaltres donar solucions o acceptar que us heu equivocat, jo sóc el primer que m’equivoco i el dia que ho faig demano perdó, crec que al final tots som persones i ens hem de respectar!
 
I vull acabar amb el que dieu vosaltres, la ciutat necessita un canvi! Aquesta frase tant fàcil de pronunciar i dir amb veu alta i amb orgull, em fa pensar i molt, opino que primer ens hem de mirar nosaltres mateixos i després sortir al carrer.
Jo ja ho he fet, i he vist que he d’escoltar, opinar i actuar, crec que és el millor, jo no sé vosaltres, però jo vull el millor per al meu poble!
 
Un jove que creu amb ell i amb tots els que l’envolten.