LA MAR DE L’ARAGÓ (Versió per als diaris)

LA MAR DE L’ARAGÓ Si alguna vegada heu penetrat a l’Aragó per Casp, al cap d’uns pocs quilòmetres segurament haureu vist un cartell on posa: ‘La mar de Aragón’. Son les platges del pantà de Mequinensa. Però que ningú us enganyi, la mar de l’Aragó és la Mediterrània i és per això que les administracions estatal i autonòmica estan interessades a facilitar que els ‘manyos’ tinguin la millor sortida possible a la mar. Tot just fa uns dies que s’acaba d’inaugurar la nova variant del port de Querol de la carretera N-232 (la carretera de Morella) i que com tothom sap s’acaba quan arriba a Vinaròs. Pràcticament de forma simultània les Cambres de Comerç de Terol, Reus i Tortosa fixaven una trobada per al 3 d’octubre a Gandesa amb representants de les societats civil i política per a parlar del desdoblament de l’N-420 en autovia entre les poblacions d’Alcanyís i Reus. La finalitat és la mateixa. A ningú se li escapa que el turisme omple bars i restaurants a part de comprar i llogar xalets i apartaments. En tres paraules: aporta benefici econòmic. I què passa amb les Terres de l’Ebre? Per a fer realitat la millora de les infraestructures i facilitar l’arribada a la mar des de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre caldria pensar en desencallar el Pla Territorial redactat per l’IDECE i aprovat l’any 2010 pel Consell de Govern de la Generalitat de Catalunya.

Diari de Tarragona

L’ENDEMÀ DE LA NIT TEMÀTICA

Les fires, un motor de dinamització territorial. 

TV3 ens va ‘regalar’ dimarts passat (7 de juny de 2020)una nit temàtica sobre les Terres de l’Ebre. Primer amb la projecció del documental l’Illa dels bous del realitzador ampostí Santi Valldepérez i a continuació amb Sègula, lo futur de les Terres de l’Ebre (2012)d’un altre realitzador de les nostres terres, l’ampoller Mario Pons.

Analitzem el contingut de Sègula, lo futur de les Terres de l’Ebre on l’any del seu enregistrament (2011), l’amic Mario Pons ens mostrava la crua realitat de l’economia ebrenca, amb preus d’origen desfasats, amb la ingerència als mercats de productes vinguts de fora, amb la joventut ebrenca havent de marxar a d’altres llocs per a trobar una feina d’acord amb la seva preparació etc. etc.

Es parla del Pla Estratègic que estava enllestint la Generalitat de Catalunya per a dinamitzar econòmicament el nostre territori... Era l’enèsim estudi que es portava a terme...

Vull remuntar-me a l’any 2001. A l’antiga seu de l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (més conegut com l’IDECE) s’hi feia una important reunió per al futur de les Terres de l’Ebre en ple debat sobre el Pla Hidrològic Nacional. La Plataforma en Defensa de l’Ebre hi va voler assistir per a veure quin polítics estaven a favor i quins en contra del transvasament de l’Ebre. Abans d’entrar-hi vaig poder saludar i parlar un estona amb Joaquim Paladella, alcalde de Batea i Joaquim Vidal, alcalde de Vilalba dels Arcs que hi arribaven junts.

Amb Paladella hi tenia (i tinc) una amista des de feia anys i en poques paraules me va posar en antecedents sobre l’IDECE.

-Per a què serveix l’IDECE?

-Fins ara s’ha limitat a fer estudis...

I es podria afegir que també que per proporcionar una feina a alguns dels càrrecs territorials del principal partit que governava a la Generalitat de Catalunya.

Primer es va redactar al Pla Parcial de les Terres de l’Ebre (2001), per a que l’any 2010 s’acabés convertint amb el Pla Territorial de les Terres de l’Ebre (perdia la paraula Parcial de la seva denominació). I només uns tres anys més tard es redactava el Pla Estratègic Empresarial i per a l’Ocupació de les Terres de l’Ebre (2013), que és al que es refereix el documental.

En que ha canviat la situació de les Terres de l’Ebre des de la redacció d’aquests plans? M’atreveixo a dir que en res!

No fa ni dos mesos vaig coincidir amb Albert Salvadó, l’actual Director de l’DECE i me va assegurar que si fins ara l’ens nomes havia servit per a col·locar a alguns polítics, a partir de la seva direcció es posarien en marxa els projectes que s’havien aprovat. Li vaig desitjar  sort amb l’esperança (diuen que és l’últim que es perd) de que s’acabin confirmant les seves previsions i les Terres de l’Ebre puguin iniciar un procés de recuperació.

Però l’endemà de la nit temàtica, després de veure el documental i reflexionar sobre el mateix m’he despertat, com cada dia, amb la crua realitat: De moment seguim igual o pitjor que l’any 2012.

Què passarà en el futur més immediat? Com a ciutadà del carrer no puc respondre a aquesta pregunta però penso que els meus desitjos s’allunyen molt del que molt provablement acabi sent la trista realitat: les Terres de l’Ebre continuarem sent un des territoris oblidats de Catalunya i no sembla que cap govern ens acabarà donant les eines necessàries per a revertir la situació actual.     

EL PAS DEL TEMPS

Quan escolto els debats entre els candidats a les principals alcaldies de les nostres terres, per un moment sembla que el temps s’hagi aturat. Algunes de les propostes que fan, segurament les més importants, són les mateixes que se feien fa 25 o 30 anys. O potser més! És increïble, però és així. Durant aquest temps, tan l’Estat com la Generalitat han anat invertint en alguna cosa, per a tenir-nos callats (sobre tot als nostres polítics), però d’allò que realment és important per al nostre territori, el que se considerarien propostes estrella (exceptuant lo Passador i alguna cosa més), res de res. Anem a veure un exemples:

-Desdoblament de l’N-420 i connexió amb l’A-68 (zona Terra Alta).

-Prolongació de la C-12 (Eix de l’Ebre) des d’Amposta fins al port de la cimentera d’Alcanar. Quan jo era regidor (fa 8 anys que no ho sóc), ja ho donaven per fet. En aquest cas l’Estat hauria de cedir a la Generalitat el tram corresponent de l’N-340.

-Port comercial de la Ràpita.

-Acabar el tram de l’A-7 al pas pel nostre territori. En aquest cas cal dir que no hi ha hagut un veritable consens territorial i fins i tot té els seus detractors.

-Construcció d’un tercer carril de l’AP-7.

-Construcció d’una sortida de l’AP-7 a la comarca del Montsià. Recordar que dintre de la comarca del Montsià no hi ha cap sortida. La d’Amposta-l’Aldea està dintre del Baix Ebre i la d’Ulldecona-Vinaròs al Baix Maestrat. En canvi dintre del Baix Ebre, en pocs quilòmetres n’hi ha 3: L’Ametlla de Mar, l’Ampolla i l’Aldea.

-Portar indústria als polígons. Cada poble ha fet la guerra pel seu compte i la industria s’ha dispersat considerablement entre tots els polígons que hi ha construïts. Els d’Amposta, sobre tot el de l’Oriola estan infrautilitzats. Sovint la indústria que s’ha instal·lat ha acabat fracassant (Antaix, Laminats de Catalunya...)

-Millores ferroviàries. Tot i que s’ha avançat una mica amb l’aturada a l’Aldea de trens més ràpids i s’ha desdoblat la via al seu pas pel territori, el tram de via única entre Vandellòs i Tarragona segueix produint retards i problemes.   

Ahir mateix, el MH Quim Torra va anunciar un pla de dinamització industrial per a la comarca de la Terra Alta. Benvingut sigui! Només recordar que l’IDECE va aprovar un pla territorial per a dinamitzar les 4 comarques Ebrenques. Quin ha estat el resultat? Ho desconec... Entre d’altres mesures recordo que s’havia de fer una via de tren que unís l’Aldea i la Ràpita passant per Amposta.

També he escoltat candidats que han llançat propostes per mirar d’esgarrapar vots: des de la implantació d’una fàbrica de bateries per a cotxes elèctrics (Francesc Miró, PSC, Amposta) a la implantació d’un magatzem logístic d’Amazon (Santiago Campos, Tots i Totes per Móra, Móra d’Ebre)

Durant els propers 4 anys només arribaran premis menors... Per als més grans caldrà seguir esperant.

S’EQUIVOCA... QUI S’EQUIVOCA?

Àngel Porres diu que té una aplicació al mòbil que es diu polítics go i que li troba els polítics que assisteixen a les concentracions per reclamar l’AP-7 gratuïta.

El cert és que molts pocs polítics acudeixen als talls, ni tan sols representants els partits més esquerrans i que sempre s’han caracteritzat per ser molt més susceptibles als problemes socials. Àngel considera polítics a aquells que cobren pel càrrec que exerceixen. Dels altres, dels que alguna vegada hem ocupat algun càrrec o han format part d’alguna candidatura n’hi més, però tampoc massa... Dels polítics i també sindicalistes que de tant en tant venen, suposadament a fer-nos costat, alguns d’ells, el que realment volen és fer-se la foto per a poder dir que hi ha estat.

Avui ha tingut lloc el tall 109 i alguns d’aquest que busquen la foto han aparegut una o dues vegades, al menys estan jo i al lloc on he estat jo. Recordo que dijous sé fan 3 talls simultanis: l’Ametlla de Mar, les Cases d’Alcanar i Sòl de Riu (Alcanar) I durant els mesos d’agost i setembre, la resta de dies (inclosos dissabtes i diumenges) a Amposta, davant del restaurant Baix Ebre.

El passat divendres hi va assistir un expolític (perdoneu-me, però ometré el seu nom, encara que potser algun dels assistents sabran de qui estic parlant) i en acabar el tall, me va dir:

 -Llorenç s’equivoca... No es pot anar en contra de tothom...

-Ja m’ho ha dit algú més –li vaig respondre jo-

Llavors es va apropar una tercera persona i es va acabar aquella curta conversa.

Els polítics sempre parlen de negociar... El problema és que no sempre arriben a acords satisfactoris. Sovint es passen negociant temps i temps i al final, al ciutadà li queda la sensació de frustració en veure que els seus representants són incapaços de resoldre la situació. Suposo que tots teniu al cap la situació política espanyola que després de dues eleccions, sembla que anem a unes terceres el dia de Nadal si algú no li posa remei...

En quan al tema de infraestructures cada alcalde vol que els seus votants estiguin contents i per tant les reclamen en clau local, quasi mai pensant en la totalitat del territori...

Durant els talls, sovint Llorenç parla de la nul·la eficàcia que tenen les taules o comissions d’estudi. I la veritat és que raó no li falta. Un clar exemple d’aquesta situació el podem trobar a l’IDECE, el que havia de ser l’òrgan dinamitzador de les nostres terres.

A principis de la passada dècada, quan tot just començava el moviment blau de lluita contra el Pla Hidrològic Nacional, una tarda la plataforma va ser convocada a una reunió a la seu de l’IDECE a Tortosa. Primer hi havia hagut una reunió del plenari o com es digui en aquest cas. Quan nosaltres arribàvem hi sortien els alcaldes de Batea, l’amic Joaquim Paladella i el de Vilalba dels Arcs Joaquim Vidal. Amb el primer dels Joaquims hi tinc una bona relació des de fa molts anys i li vaig fer una pregunta que es pot considerar la mare els ous:

-Per a què serveix l’IDECE?

-De moment només fem estudis, però que no porten en lloc.   

   

Vull recordar que de l’IDECE va sortir el Pla Territorial Parcial de les Terres de l’Ebre que anys més tard es va convertir en Pla Territorial de les Terres de l’Ebre.

Per a què a servit? Quines millores heu trobat d’uns anys cap aquí? Ha millorat la nostra economia?

Només vull recordar el que ja apuntava la setmana passada: 16 dels 20 municipis més pobres de Catalunya són de les Terres de l’Ebre!

S’equivoca Llorenç (i per extensió tots aquells que li donen suport)? O s’equivoquen els polítics i els que pensen com a tals?

Com diu la dita castellana obras son amores y no buenas razones i de moment els resultats són més aviat escassos.

Potser és l’hora per part dels polítics d’actuar més pensant amb el poble que els ha votat i perdre menys el temps el llargues i infructuoses negociacions.  

Ho veieu com jo?    

LA PRIMERA TRAICIÓ D’ARTUR MAS

Segurament tothom se’n recorda de la segona. Jo mateix n’he parlat moltes vegades: aquella en que com a cap de l’oposició va visitar Zapatero per a pactar una rebaixa de l’Estatut d’Autonomia català que havia tingut un ampli suport del Parlament a canvi de que digués a Montilla i a la resta del PSC que seria ell (Mas) el següent president de la Generalitat si CiU era la llista més botada, cosa que, amb tota probabilitat ho seria...

Però i la primera vegada? Diuen que sempre hi ha una primera vegada per a tot, no?

Ni recordo el dia, ni el mes, ni tant sols l’any, encara que bé podria ser el 2000. Només recordo que era un matí d’un dia feiner i que vaig agafar hores sindicals per anar a rebre a Mas que anava (o venia, segons com es miri) a Tortosa. I aquest és el fet important. Mas acudia a la seu de l’IDECE per a entrevistar-se amb membres de la Plataforma en Defensa de l’Ebre.

Ho feia com a Conseller en Cap de la Generalitat governada per Pujol. A priori semblava que venia en to de pau i a reconciliar-se amb el territori que ja portava mesos esvalotat.

Quan va arribar al carrer Marina, al costat de l’avinguda Generalitat, que dóna accés a l’ens territorial, tot van ser aplaudiments i mostres de suport. Fins i tot la seva escorta s’ho mirava a certa distància ja que no semblava que ningú volgués agredir (ni que fos verbalment) a Mas.

Ràpidament, la comitiva va enfilar cap a l’IDECE i, posteriorment, al primer pis, on hi ha la sala d’actes. Entre els membres de la PDE que van assistir a la reunió estava Blanca Rullo de Sant Jaume. No recordo a ningú més. Potser també Susanna Abella, però no ho recordo...

El que si que recordo és que a Blanca sé la podia veure des del carrer i, amb gestos, ens anava mantenint al corrent de com estava transcorrent la reunió. Pels gestos i, sobre tot, per la cara de Blanca, intuirem que les expectatives s’havien torçat i que, definitivament, el govern catal`donava l’esquena a les Terres de l’Ebre.

Varem esperar a Mas tot el que va caler. Per a la majoria de la gent ens podia més les ganes d’esbroncar-lo que no la gana física per anar-nos-en a dinar.

 La sortida de Mas de l’DECE va ser molt diferent a quan va entrar. Ara sí que la seva escorta es va haver de posar entre els pocs que allí estàvem concentrats i Mas. Les paraules cordials de l’entrar es van convertir en crits de recriminació i fins i tot insults. En qüestió de unes poques hores (potser no va arribar a dues), Mas havia traït a la gent de les Terres de l’Ebre.

El Periódico d’aquest diumenge porta en treball signat per Fidel Masreal i Neus Tomàs titulat: El pla secret de Mas. A l’edició digital ja es podia llegir el començament ahir per la nit, ja que sinó hi estàs subscrit, no pots accedir a l’article complet. Ho vaig pensar al la meva cronologia del Facebook amb l’encapçalament: Llegiu, llegiu... No hi ha massa comentaris, però vull reproduir-ne dos sense posar l’autoria, però si teniu amistat facebuquera amb mi, podeu anar y veure-ho. Els cometaris són els següents:

-Diumenge de juliol, calurós i amb molta activitat esportiva... S'han de vendre diaris com sigui.

-Vaiga com tot pla secret, el que coneix el contingut del pla "secret" és del diari que vol fer la gitzat!!! Segur que hi ha coses q no difereixen substancialment de la realitat, però la resta pura invenció fruit dels interesos q te cada un en tot això i especialment fruit dels interesos de qui paga per l'escrit!!!

Només us diré que el primer comentari pertany a una persona afí a ERC (o al menys fa uns anys hi estava afiliat) y el segon a una membre molt activa de la PDE.

Evidentment que cadascú pot opinar el que vulgui i creure el que vulgui... Només faltaria.

Per cert i ja per acabar, només fa uns dies, quan es va saber que Raül Romeva encapçalaria la llista de Mas (com jo també puc dir el que vulgui seguiré dient la llista de Mas, encara que hi ha molts que no volen que s’anomeni així), sota la notícia que no vaig penjar no, un altre militat d’ERC i membre de l’ANC va fer aquest comentari:

-No hi ha més cec que aquell que no vol veure.

Efectivament és així, però la dita és de doble sentit, es a dir, igual pot servir per uns que per als altres. Però mentre uns es basen en la intuïció (deixem-ho així), jo em baso en fets objectius, fets que han passat i dels que es tenen constància.

Fa molts mesos que ho dic: el temps donarà la raó a uns i la traurà els altres. Potser llavors hauré de rectificar... O no, qui sap? 

N'HI HA QUI ENCARA ES SORPRÈN DE MAS

Sorprèn veure com hi ha gent que encara s’estranyen de l’actitud de Mas. Ha traït a la resta dels partits del anomenat bloc pro consulta, a la societat civil, representada per ANC i Òmnium i a tants d’altres que veien a Mas com el Moisés que els devia de portar a la terra promesa: la nova Catalunya independent.

Tota aquesta gent, ara ha perdut el referent. Segurament en trobaran un altre (a rey muerto, rey puesto), però la contradicció quan han degut de patir és gran. Les primeres sentiments que han patit, han estat la desconfiança i la desil·lusió. Desconfiança per haver estat traïts i desil·lusió al veure que un objectiu que tenien a tocar, ara es difumina.

Cal pensar que l’anunci unilateral de canvi de format de la consulta del 9-N va ser per a molts com un poal d’aigua gelada. Alguns d’aquests així ho han fet constar a les xarxes socials.

Desgraciadament a la gent ens falta memòria. Jo me’n vaig recordar d’un dia que Mas, com a conseller en cap, va visitar la seu de l’IDECE. No recordo la data, però devia de ser l’any 2001 o, com a màxim el 2002. Aquell dia un grup entre els quals formava part jo, ens havíem reunit a la cantonada de l’avinguda Generalitat amb el carrer Mossèn Manyà de Tortosa esperant l’arribada de Mas. De sobte va córrer el rumor de que Mas venia a donar suport a la lluita en contra del transvasament de l’Ebre, el que significava una marxa enrere del govern de la Generalitat respecta a la posició que tenia de donar suport al PHN. Quan va baixar del cotxe, els congregats fins i tot els varem aplaudir mostrant-li el nostre suport. Però aviats ens varem adonar que la realitat era molt diferent. Des del carrer s’hi veia algun dels reunits que, amb gestos ens deia que la reunió no anava del tot bé. Quan Mas va sortir, les mostres de suport es van convertir en rebuig pel desengany que significava veure com un cop més, la població ebrenca hauria de seguir lluitant sense el suport del govern de Catalunya.

És cert que molts pocs varem poder viure aquell moment, però sí que va tenir una repercussió prou important com per a que, el fet, hagués quedat arxivat a un lloc preferent de la nostra memòria. Una vegada més el nostre govern ens tornava a trair.

Quan el PP recupera el govern de l’Estat es torna a recuperar el debat hídric. Ara sí, el govern de CiU, sembla recolzar la lluita antitransvasament i no li cauen els anells a l’hora de rectificar les posicions anteriors. Fins i tot s’aproven mocions de suport a les campanyes promogudes per la Plataforma en Defensa de l’Ebre i de rebuig frontal a la nova llei promoguda pel govern central. Però mentre, de tant en tant, tornen a incidir en el transvasament del Roine.

Ara mateix ja fa molts de mesos que no se’n parla, segurament perquè el tema de la consulta ha monopolitzat bastant el debat català, però si dintre d’un temps (mesos, anys...) es normalitzés la situació, ja sigui en un o altre sentit, i, sempre que CiU (o CDC) es mantingués al govern, de ben segur que se’n tornaria a parlar. No us càpiga cap dubte.

I més encara, creieu-me que si ara els convergents estan al nostre costat rebutjant qualsevol transferència d’aigües de l’Ebre, es perquè van aprendre la lliçó i no volen que els passi com els va passar fa 10 anys que van perdre la Generalitat.

De debò que no trobeu paral·lelismes entre l’actitud mostrada ara amb el transvasament i la insòlita reconversió independentista del partit de Mas?

Com la V, totes dues línies conflueixen en un sol vèrtex: mantenir el poder a qualsevol preu.