 |
| Detall de la falla Mercat Vell 2017. |
Potser per allò de que Joans, Joseps i ases n’hi ha a totes les cases...
Era el 19 de març, el dia de Sant Josep on els
Joseps, Joses, Pepes, Pepitos, Josefes, Josepes, Fines, Pepis, etc. celebren el seu aniversari.
Aquella família de Santa Bàrbara, començant
per la iaia, continuant per la mare i acabant per la filla, totes celebraven el
sant: A la iaia li deien Pepa, a la filla Pepita i a la neta Finetes.
Com que en aquell temps el dia de Sant Josep
era festiu i estaven de celebració van voler convidar a cafè i a pastes als
veïns de la casa del costat: la Montse, la seva filla Imma i Feliciano, el
marit d’aquesta.
Coincidia que aquell any començaven a
celebrar-se les falles de Benicarló. Per tant estem parlant de l’any 1980. Si,
ja sé que abans ja s’hi feien falles, però aquell anys va ser el tret de
sortida de les falles benicarlandes tal com les coneixem ara si fa o no fa.
El marit de finetes, Pasqual, treballava a
mobles Palau de Benicarló. De tan parlar-ne els companys de treball, mentalment,
tenia més que localitzades totes i cadascuna de les falles. Sabia de la seva
ubicació i fins i tot la que més agradava als caduferos (que és el malnom amb els que es coneix als
benicarlandos) Tot i que al treballar a Benicarló no li venia gens de gust anar
a veure-les. Ja ne tenia prou en anar-hi a treballar dia sí, dia també. Tan si
plovia com si feia vent...
 |
| Falla el Caduf 2017. |
-Què us
sembla si anem a veure les falles de Benicarló?
-La
veritat és que no teníem cap intenció d’anar-li –li respongué
Pasqual- però si se tracta de sortir a
donar una volta, si us ve de gust hi podríem anar.
Però la sorpresa va ser al sortir al carrer on
hi havia aparcats els respectius cotxes (el quatre
lates de Feliciano i el 127 de Pasqual), Feliciano va llençar una pregunta
a l’aire:
-Amb
quin cotxe anem, amb el meu o amb el teu?
El passerell
de Pascual li respongué:
-Podem anar amb el meu... (Què
havia de dir: Anem amb el teu?)
---
 |
| Falla infantil el Campanar 2017. |
En tota la tarda
ni una vegada se va sentir de la boca de Feliciano o la Montse:
-Seiem a prendre alguna cosa?
Van pujar tots
quatre al 127 i van reemprendre el camí de tornada. Com que en aquell temps se
passava per dintre d’Ulldecona, Pasqual va pensar que tal vegada dirien de
parar un moment a qualsevol bar d’Ulldecona a fer una cervesa... Però tampoc!
Al final van
arribar a Santa Bàrbara i cadascú cap a casa d’ell (com a Massamagrell)
Va ser la primera
vegada i la última que les dues parelles van sortir juntes. Ni Montse ni
Feliciano ho van proposar més, ni Finetes i Pasqual, degut a l’experiència, els
hi van demanar mai de repetir-ho...
REFELXIONS (per si algú no ho ha comprés):
Montse i Feliciano
volien anar a veure les falles, ho van fer i a sobre els hi va sortir gratis.
Finetes i Pascual
no tenien cap intenció d’anar-hi i van ser els que van d’haver de posar el
cotxe.
Afortunadament no
van seure a prendre res, perquè amb tota seguretat ho haguessin pagat Finetes i
Pascual.
CONCLUSIÓ:
Garrepes? No, el
següent!!
(Qualsevol paregut
amb la realitat NO és casualitat)
