DIARI DE VACANCES A GALÍCIA. DIES 1 I 2: BURGOS

Quan planifiques un viatge i ho comentes al cercle d’amics i coneguts, tots els que han estat al lloc on has d’anar té donen conselles sobre les seves pròpies experiències: Ves a veure això... Menjar això... Al final resulta que ni el que has planificat abans de sortir acabes fent... En definitiva, un viatge acaba sent una mescla de planificació i improvisació, quan ho fas pel teu compte, es clar. 
La nostra destinació a Galícia era Lugo, un lloc al mig de tot i des del qual ens aniríem desplaçant a d’altres indrets. Però com que el viatge fins allí és molt llarg, vam decidir fer una parada al camí. D’anada vam estar un parell de dies a Burgos, ciutat que no coneixíem i de tornada una nit a Logronyo per a degustar una vegada més les seves delicioses tapes pel carrer Laurel i adjacents. 

BURGOS
L’hotel a la ciutat castellana estava a les afores. Des d’allí, a peu, fins el centre de la ciutat hi havia aproximadament mitja hora i fins la catedral un quart més. Com sabeu la catedral de Burgos és, juntament amb la de Lleó, la millor expressió de l’estil gòtic espanyol. La curiositat de la catedral és la figura del Papamoscas que té la característica d’obrir la boca a les hores en punt tantes vegades com campanades toquen. No us penseu que sigui fàcil veure’l de no ser per la gent que s’acumula baix. I és que el Papamoscas està a una alçada considerable (més de 20 metres)  

Estàvem a la plaça on està el palau de la Capitania General de Burgos, lloc on van proclamar a Franco com a Generalíssim dels exercits mentre durés la guerra i se’ns va apropar un senyor per a explicar-nos l’anècdota i ens va suggerir pujar fins el castell ja que des del seu mirador (una mica abans) sé podia veure una esplèndida vista de la ciutat. També ens va recomanar visitar l’església de Sant Nicolau de Bari, tot just a la part de dalt de la catedral. 
De tot el que vam veure, a part del que ja he esmentat, cal destacar la porta de Santa Maria, al costat del riu Arlanzón, així com també els passejos que té el riu a cada costat i els ponts que el creuen.    
Me va cridar molt l’atenció el gran nombre d’escultures humanes que hi ha, sobre tot pel casc antic. 

A Burgos no hi poden faltar referències al Cid Campeador, la escultura del qual està a la sortida del pont de Sant Pau que té diverses escultures de pedra a cada un dels costats. Per cert, l’església de Santa Àgueda (o Santa Gadea), on el Cid va fer jurar el Rei Alfons VI el Brau que no havia participat en la mort del seu germà Sans II el Fort. 
Al marge esquerre del riu Arlanzón s’hi troba un conjunt d’edificis molt moderns i funcionals. Un és el palau de congressos i l’altre el museu de l’Evolució Humana. Recordeu que al costat de Burgos sé troba el jaciment d’Atapuerca. 
Quan s’està de visita una població és obligatori apropar-se a la zona on hi sol haver més acumulació de restaurants i bars per a degustar els productes més típics. A Burgos el més característic és la morcilla (la nostra botifarra o baldana) Tot i n’hi ha per tot els cas antic, els llocs més idonis són la plaça Hort del Rei, però sobre tot el racó del carrer de la Sombrería on hi ha el Trassiego, la Vermuteria Victoria i el Gaona Jardín, tres dels recomanats per les guies. 

LES ANÈCDOTES. A la Vermuteria Victoria, tots els dies, a les 10 de la nit, puntualment, es canta l’himne de Burgos. Els clients que no el coneixen el poden llegir d’una pissarra on està apuntat. 
La primera nit (1 de juliol), la temperatura va baixar fins els 5º.
Mentre dinàvem al Trassiego ens vam trobar amb un grup d’ebrenques de visita al jaciment d’Atapuerca, entre elles Maite Subirats, tècnica de cultura de l’Ajuntament d’Amposta i Júlia Idiarte, professora d’ESARDI (l’Escola d’Art i Disseny d’Amposta) 
 

ENLLAÇOS:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Burgos

http://www.aytoburgos.es/turismo-en-burgos

https://burgospedia1.wordpress.com/2012/05/14/palacio-de-capitania-de-burgos/

https://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Santa_Maria_de_Burgos

https://ca.wikipedia.org/wiki/Papamoscas

https://es.wikipedia.org/wiki/Iglesia_de_San_Nicol%C3%A1s_de_Bari_(Burgos)

https://es.wikipedia.org/wiki/Castillo_de_Burgos

https://ca.wikipedia.org/wiki/Arc_de_Santa_Maria

https://burgospedia1.wordpress.com/2010/03/06/el-cid-campeador-la-estatua/

https://es.wikipedia.org/wiki/Iglesia_de_Santa_%C3%81gueda_(Burgos)

http://www.museoevolucionhumana.com/

https://ca.wikipedia.org/wiki/Jaciment_arqueol%C3%B2gic_d%27Atapuerca

DIARI DE L’AGOST. DIA 16

FESTES MAJORS D’AMPOSTA

Participes de les festes o té quedes a casa per a preparar el dinar del dia gran, el cert és que tens menys temps per a poder produir escrits com en mi és habitual...

Hauríem de remuntar-nos a divendres, el dia que, sense ser res, dóna el tret de sortida a la festa. El dia més esperat per a molts ampostins i ampostines.

Per la nit a la plaça de la Vila un gran espectacle. D’aquells que te sorprenen i t’agraden a parts iguales. El grup folklòric Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, juntament amb la xaranga  Suc d’Anguila i el grup de jota Paracota van fer gaudir als assistents d’una gran vetllada de música i dansa tradicional.

EL DIA DE LA VESPRA

I arribem a dissabte, segons molts el dia més participatiu. Com cada any me desperto quan sona l’artefacte pirotècnic (l’expressió està copiada de la retransmissió dels santfermins) sona al cel ampostí. Als pocs minuts una gentada rodejant un bou passar per baix de casa, la qual cosa aprofito per fer unes fotos. Per cert, les fotos d’aquest any s’han posat al primer lloc de les entrades que he fet fins ara. Han tingut més de 1.200 visites.

Sense perdre temps vàrem anar a esmorzar a Casa Rafael, un dels bars més típics d’Amposta. Anguiles en suc, callos, cargols, mandonguilles, acompanyades de vi, cava, cervesa... Són alguns dels ingredients de l’esmorzar. El preu no és barat: 15€. És evident que els bars aquest dia fan l’agost (i com sé sol dir: mai millor dit)

I per la tarda el pregó. Aquest any no podíem fallar. El pregoner era un ampostí que està donant la volta al món darrere d’una pilota de futbol: Josep Gombau, tècnic de futbol. Segurament recordareu que a principis d’any li vaig fer una entrevista que vaig publicar en aquest mateix blog. Josep va parlar del que sap: de futbol. Se’n va recordar de molts d’aquells que han estat al seu costat durant la llarga trajectòria que l’acaba de portar novament a Austràlia, aquesta vegada per a fer-se càrrec de la selecció olímpica.

SÉ PENSEN QUE SOM TONTOS

Després del dinar familiar del dia de la festa gran, per la nit vàrem sortir amb uns amics a prendre alguna cosa. Ens esperaven a l’entrada del parc dels Xiribecs per anar al bar que hi ha dintre del propi parc. Quan els vàrem trobar ja anàvem calents del restaurant on havien anat a sopar.

Ho havien fer al restaurant Xiribecs, el que hi ha tocant del parc. Un restaurant del que vaig fer una crítica molt negativa fa uns mesos a Tripadvisor. Llavors me queixava de que no els agradaven els grups nombrosos... Però sembla que no els agrada ningú sinó és que són clients habituals. Ja vaig dir que no hi tornaria i ara el meus amics segurament tampoc. L’any passat ja van ser mal atesos i tot i això, aquest any els han donat una altra oportunitat que no han sabut aprofitar. Hi ha gent que es pensa que els bar funcionen tot sols i que només cal servir cafès i cerveses...

Del bar del parc no vàrem sortir molt més contents. Dels 4 que anàvem, 2 van demanat un gin tònic, un altre un mojito i jo un granissat de llima, que l’any passat estava boníssim...

Sembla ser que l’única consumició que va ser acceptable va ser el mojito. Tant els gin tònics com el granissat eren insípids. Jo només puc parlar del granissat, però res que veure amb els que vaig prendre l’any passat i que van ser més d’un i de dos... Un altre lloc al que possiblement no tornarem.  Recordeu que va uns mesos es va descobrir que tenien la llum de franc? Des de que el nou ajuntament els obliga a pagar-la han baixat qualitat... No hi ha d’altra explicació.

FINS LES 3 DE LA MATINADA

Al passar per l’avinguda de la Ràpita de camí cap a casa, la policia local va entrar a na tenda regentada per xinesos. Anaven a tocar ¾ de 3 de matí. És incomprensible com sé permet tenir obert un dia de festa fins aquestes hores... Ja no per la discriminació que hi ha cap a d’altres comerços, sinó per una possible situació d’esclavatge que pateixen els treballadors. No és el primer cop que sentiríem parlar de màfies xineses que exploten els seus treballadors. A veure si sé fa alguna cosa per evitar aquesta mena de situacions. 

DIARI DE L’AGOST. DIA 1

PRIMER DIA D’AGOST I, PER A MOLTS, PRIMER DE LES VACANCES
Començar l’agost i fer-ho treballant no és bona manera de començar-lo. No obstant, aquest matí, anant a treballar a Tortosa, la circulació era la d’un dia normal (més o menys –tampoc és que compte els vehicles que m’hi trobo cada dia-) Tampoc ho ve vist més fàcil a l’hora d’aparcar. El barri de Ferreries (què és per on me moc), estava ple de cotxes.


POLITICA ESPANYOLA
Políticament parlant tampoc hi ha hagut grans canvis. La situació política espanyola està on estava divendres i divendres anterior i divendres de més enllà. Rajoy, a qui la setmana passada el Borbó li va encarregar formar govern, segueix immòbil (quina novetat!) i esperant que el altres partits li donin suport a la investidura perquè sí, sense oferir res a canvi. Només perquè va guanyar les eleccions que, segons els populars, amb això ja n’hi ha prou...

EL PROBLEMA
El problema té difícil solució. En altres circumstàncies el PP podria comptar sense problemes amb el vot favorable de C’s i fins i tot amb l’abstenció del PSOE. Però quan un partit com el PP està corromput per dintre i no sé li veuen senyals de regeneració democràtica i, a part, ha estat el partit que ha ajudat a la banca en detriment de les classes més desafavorides, és normal que no pugui esperar que els altres partits facilitin l’elecció de Rajoy com a president del govern de les Espanyes.
En aquestes condicions, qui serà qui doni el primer pas? Qui ho faci quedarà retratat i, el que és pitjor, perjudicant de cara el futur.

FELIPE GONZÁLEZ
Qui va ser president del govern d’Espanya fa anys que repapieja (de chochear en castellà) Avui s’ha sabut que va fer unes declaracions al diari argentí Clarín on aconsellava al PSOE abstenir-se i facilitar així la investidura de Rajoy. Després va matisar: Segur que aquestes paraules donaran que parlar. Com ho saps Felipe?
A Felipe González sé li hauria de dir que el país, per a bé o per a mal, ha evolucionat molt des de que ell va deixar de governar. Aquell esperit de la transició s’ha perdut (és normal perquè d’allò ja fa quasi 40 anys) i ara qui vulgui governar s’ho ha de guanyar i Rajoy i el PP, tret de que van guanyar les eleccions, no han fet res per aconseguir els suports necessaris per a la investidura.

TREBALLAR EN PRECARI
El Periódico d’avui parla del grau frau que hi ha a les hores extres treballades en aquest país. Hores no cotitzades i que perjudiquen a tothom i només beneficien l’empresari. Us explicaré una anècdota que és un clar exemple de com funciona el mercat laboral d’aquest país.
Una dona reclama davant l’Agència Tributària que no ha cobrat l’ajut de mare treballadora del mes de maig. Un ajut al que sé té dret sempre i quan el còmput mensual d’hores treballades sigui igual o superior a la meitat més un des dies laborables.

-El mes de maig no vas treballar les hores suficients per a tenir dret a cobrar. 

-És que tinc un contracte per 4 hores i n’he faig 8... Però no hi ha dret... Hauríem de poder-la cobrar igualment...

-La normativa ho deixa ben clar... I tu ja t’has queixat on ho has de fer... Ja ho has denunciat?

-Denunciat? Tu saps la gent que hi ha esperant que a mi me facin fora? Quan firmem el contracte ja ens diuen que si hi ha una inspecció de treball hem de dir que hem entrat a treballar fa mitja hora i que només n’he treballem quatre... 

Després sortiran les dades oficials d’ocupació i ens diran que l’atur ha baixat... Temporal i precari!! Quina vergonya!!!

CONCENTRACIÓ A PEU DE L’N-340 A AMPOSTA 

Per primera vegada des de que es van iniciar els talls diaris, avui no ens han donat permís per a tallar la nacional. Jordi Jardí, el director general d’Administració de Seguretat (a mi mes sona a càrrec creat expressament per a ell), ha al·legat no haver-se assabentat de la petició dels veïns i, per tant, no ha concedit permís. Ni avui ni demà (apunteu-vos-ho bé) La comunicació de que es volia seguir tallant l'N-340 a l'alçada del Restaurant Baix Ebre feia molts de dies que s'havia registrat...

No obstant, tan avui com demà, els veïns hem fet una assemblea informativa a peu de carretera. Més o menys el que veníem fent sempre però sense tallar la nacional.

Entre el més destacat que s’ha dit ha estat la manca de suport institucional d’aquells que es van presentar a les eleccions dient que anaven a Madrid a defensar el territori. A defensar què? Perdoneu a defensar els seus interessos que és el que han fet sempre.

També s’ha agraït la col·laboració de Joan Fatsini, propietari de l’empresa Fatsini Eventos, l’haver-nos deixat la seva propietat per a poder fer l’assemblea.    

EL PP VOL DENUNCIAR ELS ALCALDES DEL PACTE DE BERÀ
Segons informa l’Aguaita, Jordi Roca, diputat popular a Madrid per la demarcació de Tarragona, titlla els alcaldes ‘d’irresponsables’  i els culpa de ‘perjudicar a aquells que utilitzen el cotxe per gaudir de les seves vacances’.
Fins i tot en aquest cas han tingut més protagonisme els alcaldes del Pacte de Berà que les associacions de veïns que són els qui hi ha darrere de la plataforma que talla l’N-340. És la importància de sortir a la foto.

DIARI DE L’AGOST. DIVENDRES DIA 7

Barcelona.

Ahir vaig haver d’anar a Barcelona. És el camí que he de recórrer al menys un cop al mes des de l’agost de l’any passat. Ja sé sap, quan has patit algun problema de salut després tens que fer un viacrucis que sembla que no ha d’acabar mai.

Per això ahir no vaig poder publicar el meu diari.

Per cert, per a la sorpresa de tots els viatgers (i quan dic tots, dic tots) que ahir anàvem a Barcelona, el tren, en lloc d’agafar-lo a la segona andana (tal i com era habitual), el varem agafar a l’andana principal (molt més lògic, ja que des d’aquesta andana quasi mai se’n agafa cap, de fet, jo no recordo haver-lo agafat mai) Sembla ser que aquesta mesura ja ve funcionant des del passat dilluns. Això sí, en arribar per la tarda ens va deixar al lloc habitual, es a dir a la segona andana... Si pel matí vaig poder escriure al meu compte de Facebook que al·lucinava en colors, per la tarda ja no vaig poder escriure el mateix... I és que la felicitat mai pot arribar a ser completa!

Buscant al votat rar.

Mentre feia el recorregut d’Amposta a l’Aldea anava escoltant la SER. Parlaven de l’enquesta del CIS de la que ja us vaig parlar dimecres. Ja sabeu que aquestes enquestes, a part de preguntar per qui votaran, també pregunten quin govern els agradaria més. Bé, un 1,5% dels enquestats volen un govern del PP amb... (tatxín, tatxín) Podemos!

O bé no saben el que diuen o bé s’han begut l’enteniment. I és que hi ha gent per a tot.

També demanen que es valori als principals líders polítics. Sobre aquells pels que van preguntar, no n’aprova ningú. La qui treu una millor puntuació és la presidenta navarresa Uxue Barkos. Suposo que com ningú sap qui nassos és aquesta, la va valorar al tum-tum: posa-li un 5! Però com he dit, no aprova, ja que es queda amb un 4,72. El segon a la classificació és Pedro Sánchez amb un 3,84. I sabeu quina puntuació li donen a Rajoy? Un 2,61, menys encara que a Rosa Díez (2,97)

Si jo fos un polític de nivell nacional, aquests resultats em donarien que pensar...

Barça i Messi. 

Dimecres per la nit, el Barça i la Roma es van disputar el trofeu Joan Gamper que des de fa 50 anys organitzar el club blaugrana. A aquesta efemèride se’n ha d’afegir una altra, tal vegada més important: a l’edició de fa 10 anys (encara que no coincideixi exactament amb la data), va arribar l’eclosió del qui, segurament és, el jugador més gran de la història del futbol i, sense cap mena de dubte, el millor jugador que ha tingut al Barça amb els més de 100 anys d’existència.  

No te’n refiïs de Convergència.

Ahir vaig veure circular pel Facebook un post on només consideraven bons els vots que anirien a parar a la candidatura de Mas o a les CUP. Tota la resta, anava a dir, seria com si anessin a parar a la paperera...

Evidentment si un té clar que ha de votar per la independència, només té dues opcions, però hi ha d’altres candidatures que sense ser obertament independentistes són favorables al dret a decidir i, per tant, posteriorment s’hauria de fer un referèndum pactat amb l’Estat per a veure quin és el veritable posicionament dels ciutadans de Catalunya, com per exemple la de Catalunya Sí que es pot.

Fins aquí podeu estar en més o menys acord o desacord amb mi, tot depèn del vostre posicionament polític, però vull fer una advertència a tots aquells que encara no tenen clar si votaran a les CUP o, finalment es decantaran per la llista de Junts pel sí.

I el que us vaig a dir no fa sinó reafirmar el que penso i expresso de Mas i els convergents. Felip puig, l’inefable Felip Puig, considera que votar a les CUP és igual que fer-ho per Catalunya Sí que es pot, en una clara al·lusió a que la llista de Mas és l’única opció que garanteix que després del 27-S es donaran tots els passos per assolir l’estat sobirà. En canvi, ves per on, jo penso tot el contrari, què l’única formació que tindria pebrots per a proclamar (ni que fos unilateralment) la independència seria la CUP, mentre que Mas i els seus acòlits s’arronsaran i posaran qualsevol excusa per a no fer-ho.

Ah1 I el millor de tot: aquells que ara se’ls creuen i els segueixen sense dir ni piu, donaran per vàlids els seus arguments.     

DIARI DE L’AGOST. DIES 10 I 11

Si estàs de vacances i a sobre són fetes majors, és difícil poder trobar un moment per deixar palesa de les meves inquietuds i dèries.

Com sabeu, la tradició mana que el divendres anterior a la vespra de festes majors a Amposta, els membres de les penyes taurines van a buscar el bou. Se que de vegades han anta a Alfara de Carles, d’altres a Torreblanca... Després, en comitiva seguit per centenars d’aficionats que s’incorporen a l’entrada d’Amposta, recorren els carrers de la nostra ciutat sense respectar les més mínimes normes de circulació amb el beneplàcit de l’autoritat competent. Els policies locals han de fer ulls grossos perquè així els hi manen encara que vegin com alguns posen en risc la seva integritat física. Durant el recorregut, els membres de la comissió de bous reparteixen polos de gel entre els espectadors que s’hi miren des de les voreres per on passa la processó. Perquè una mica de processó té, però en lloc d’una Crist o una Verge, porten una altra divinitat: el déu Bou.  

Però no us cregueu que de polos n’hi ha per a tothom. Estadísticament potser si, però mentre hi ha gent que en repleguen 15 (tinc testimonis que en poden donar fe), molts es queden sense poder refrescar-se el sentit del gust.

I és que sembla que els membres de la comissió saben perfectament a qui donar-los. Una anècdota. En passar per la residència d’avis, el sinyor ancalde en persona va baixar a repartir-los el geladet, amb la seguretat que allí hi té un bon viver de vots. Dues persones s’ho miraven i l’alcalde se’ls hi apropar i els donar a ells també un polo. A partir d’aquí, diversos repartidors més els hi van allargar la ma oferint-los el polet. També en van arreplegar uns quants.

Un dels actes més multitudinaris és sense cap mena de dubte el bou capllaçat, però encara ho és més l’esmorzar que ve després fins que surt el segon bou. Com els darrers anys, vaig anar a esmorzar amb la colla de Fèlix Aliau i, a l’igual que l’any passat ho férem a Casa Rafael, coneguda popularment com al de Rafaelillo. Quan ja hi estava arribant, vaig trobar-me amb un veí que venia de veure si el que deien pel poble era veritat. Sabeu el què deien pel poble? Què al de Rafaelillo hi esmorzarien 400 persones!

I efectivament així va ser. Al carrer lateral hi havia taules i cadires per a 400 persones que es van anar omplint poc a poc. Però quan la majoria van acabar, encara hi va arribar més gent; poca, però més gent.

Sabeu amb qui vaig esmorzar (i que forma part de la colla de Fèlix)? Amb la germana de la Carme Forcadell la de l’ANC. Encara que hi ve tots els anys, no hi he tingut mai cap tipus de relació. També vaig poder veure a qui va ser porter de l’Espanyol allà pels anys 60 i 70: Bertomeu. 

Quan casi no hi quedava ningú, va passar la rondalla de Sílvia Ampolla, interpretant allò que és més nostre: la jota improvisada.

Per la tarda, mentre els castellers teníem assaig, es va fer l’acte del pregó de festes i la proclamació de la pubilla major i la resta de les pubilles de les festes majors d’Amposta 2013. Segons vaig llegir al Facebook del líder d’ERC d’Amposta l’Adam Tomàs, durant la seva intervenció, l’Alcalde va prometre la construcció d'una residència de gent gran de 160 places, una oficina de turisme i centre d'interpretació fel Delta, acabament de led obres de l'antena tecnològica, les noves dependències de la ràdio municipal i la creació de 28 places sociosanitaries a l'Hospital Comarcal d'Amposta (copiat literalment de la seva cronologia) Encara hi trobo a faltar dues coses: una estació d’autobusos i un nou ambulatori. Per cert, ahir me’n vaig adonar que han retirat el controvertit cartell que hi havia a la plaça de Castellania i que es va col·locar durant la campanya de les municipals passada. No sé si és que l’han robat o s’ha tret amb la intenció que la gent se’n oblidi per a tornar-ho a prometre dintre de menys de 2 anys com si fos una idea nova.

Des d’aquesta setmana a Xiqüelos i Xiqüeles ens arriba de forma gratuïta la publicació El Punt Avui. Ens van dir que la començarien a enviar a partir de l’abril, al poc de formalitzar-nos com a colla, però el quiosc on varem demanar rebre’l, no sabia res. Finalment el tema s’ha solucionat encara que amb 4 mesos de retard. Avui, aquesta publicació entrevista a l’expresident Pujol. Com sabeu, serà uns dels que participi a la Via Catalana que s’ha de celebrar l’11 de setembre. Quan el periodista li treu el tema, diu que la cadena humana no ha de passar del riu de la Sénia, ni del coll del Pertús (ho cito textualment)

És una de les tantes i tantes contradiccions que tinc amb qui va ser màxim mandatari català durant 23 anys. I per què no senyor Pujol? Vostè que ha recorregut tota la geografia catalana de N a S i de l’Est a L’Oest, hauria de conèixer l’especial sentiment que tenim els pobles fronteres amb els nostres germans de l’altre costat de frontera. A mi em dóna pràcticament igual un canareu que un vinarossenc. I si hi ha gent del País Valencià i de la Catalunya Nord que també volen la independència, no de Catalunya, sinó dels Països, Catalans, perquè no han de poder participar-hi?

El que passa és que com més petita sigui la botiga, més fàcil de controlar serà...    

DIARI D’UN APODERAT DE LES CUP

Foto: Ajuntament d'Amposta. 

8:00. Comença el dia electoral. 

8:30. Esmorzar amb la resta d’apoderats i simpatitzants.

9:00. Col·legi electoral del Miquel Granell. Una interventora de CiU ens barra el pas i ens demana l’acreditació. Després d’ensenyar-la al president de la taula on estava ella, podem fer la nostra feina sense contratemps. Ens en adonem que sobre una de les taules no hi havia paperetes de les CUP. Després de advertir-ho al president, es corregeix l’anomalia.

9:05. Vull votar i em diuen que aquell no era el meu col·legi. Jo que tantes vegades havia acompanyat a mon pare! Una altra interventora de CiU trucar a l’ajuntament i em diuen que he d’anar a votar al Museu.

9:30. Institut Ramon Berenguer. Ens en adonem que dintre d’una cabina estan girades totes les paperetes menys la de CiU. Li diem a la presidenta i aquesta ens dóna una excusa gens convincent. Repara l’anomalia.

10:00. Desplaçament a Masdenverge i Freginals. Allí no torbem el més mínim incident, la qual cosa, ens alegra.

12:00. Vaig a votar al meu col·legi. Per primera vegada voto a les CUP. 

13:00. Vaig a dinar i els hi explico a mons pares com ha anat el matí. Els hi dic que la regidora Laia Subirats ha estat l’única persona que ens ha posat cers problemes a l’hora de poder fer la nostra feina. 
17:00. Un senyor a qui no coneixia ens diu de fer-nos una foto a tots els joves apoderats de la CUP i ens felicita per interessar-nos per la política. Accedim a que ens faci la foto i després el veiem de representant de CiU a una taula. Ens hauran incorporat a algun fitxer? 

18:00. Em diuen que, per segon cop, han desaparegut les paperetes de la CUP d’una de les cabines del Miquel Granell.

8:10. Me’n vaig a Barcelona. Allí podré seguir els resultats des d’un casal popular ja que les CUP no tenen seu oficial.