Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Rossell. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Rossell. Mostrar tots els missatges
dilluns, 18 de juliol del 2022
SOBRE LES DIVISIONS ALS MAPES
dimarts, 26 de maig del 2020
EL MOLÍ DE L’HOSPITAL
Tot
i que també se’l ha conegut com el molí de Marco,
de Pontons o com las Reales
Fábricas de Sant José, el Molí
de l’Hospital es troba a la mateixa llera del riu Sénia, molt a prop de l’antic
camp d’aviació, dintre del terme de Rossell.
El nom
de l’Hospital li ve, molt
provablement, perquè originalment va ser propietat de l’ordre de Sant Joan de Jerusalem,
també coneguda com l’ordre dels Germans Hospitalers, ordre dels Cavallers
Hospitalers o bé ordre de Malta.
La
primera referència que es té d’ell és un document de l’any 1332.
L’imponent
edifici consta de diverses estances com ara 5 habitatges, una quadra i un
corral. També hi ha una capella dedicada a Sant Josep (patró de la finca) i al
menjador i a la sala gran s’hi poden veure pintures murals. Tot indica que ens
trobem davant d’un edifici que va tenir una gran importància històrica.
Pel
que sembla, durant la guerra Civil espanyola, els oficials alemanys de la Legió
Còndor van establi allí la seva residència durant el temps que va durar la
batalla de l’Ebre. Tal com he dit abans, l’antic camp d’aviació es troba molt a
prop.
PER
A SABER MÉS:
diumenge, 1 d’abril del 2018
PER LA TINENÇA DE BENIFASSÀ
 |
| Pantà d'Ulldecona (la Pobla de Benifassà) |
Avui diumenge de Pasqua hem anat a dinar al
restaurant Molí l’Abad 2, al costat del pantà d’Ulldecona (terme municipal de
la Pobla de Benifassà) Tot i que sabíem
que no hi ha pràcticament aigua, la imatge que hem vist és d’allò més colpidora.
Després de dinar hem decidit anar fins a Bel, l’únic poble de la Tinença de Benifassà que per anar-hi no
has de passar per la Sénia, sinó que
s’ha de fer per Rosell, municipi al
que pertany.
 |
| Des del mirador de n'Arques. Al centre el Montsianell. |
Pujant ens hem parat un breus moments al
mirador del barranc de n’Arques, des
d’on s’hi poden veure unes vistes impressionants: al davant la moleta de la Ballestera; a la seva dreta Vinaròs, Benicarló i Peníscola, i
a la seva esquerra la serra del Montsià
amb el Montsianell a tocar d’Amposta, la Sénia i una part del Delta
de l’Ebre. D’es d’aquest lloc fins a Amposta
hi ha aproximadament 30 Km, si fa o no fa, els mateixos que a Vinaròs.
 |
| Des del mirador de n'Arques: Vinaròs, Benicarló, Peníscola... |
De Bel
destaca sobre tot l’església de Sant Jaume que, tal com ens ha explicat un
visitant és d’estil romàtic tardà. A l’arc de la porta d’entrada, el seu
principal component, s’hi pot veure la figura d’un penitent, que representa una
raresa a les obres d’aquest estil arquitectònic.
Després de creuar el carrer Major on s’ubiquen
la Casa de la Vila i el restaurant la Font de l’Os, des d’un altre mirador s’hi
poden veure els següents cims: Tossal
dels Tres Reis (o del Rei), Portell de l’Infern, Tossal de Cervera, lo Negrell, les Vallcaneres
Altes, etc., tots dintre dels Ports
de Tortosa-Beseit.
 |
| Panoràmica de Bel. |
Al Tossal
dels Tres Reis conflueixen els termes de la Sénia (Tarragona), Vall-de-Roures
(Terol) i la Pobla de Benifassà
(Castelló) o el que és el mateix: Catalunya, Aragó i el País Valencià.
Diu la llegenda que en aquest lloc s’hi reunien
els reis de cadascun dels tres territoris i podien parlamentar sense haver de
sortir dels seus respectius dominis.
Antigament, a tocar del Tossal d’en Cervera hi havia el poble de Rafelguerí que se va despoblar definitivament al segle XVI. Rafelguerí, juntament amb el Carrascal (terme del Mas de Barberans), són els únics pobles
de la comarca del Montsià que van desaparèixer durant l’Edat Mitjana.
 |
| Església de Sant Jaume de Bel. |
 |
| Els Ports de Tortosa-Beseit. Al centre el Tossal dels Tres Reis. |
 |
| Porta romànica de l'església de Sant Jaume. |
 |
| Figura del penitent. |
dijous, 5 de març del 2015
LA PAELLA VALENCIANA, LES FALLES, LA DAMA D’ELX I ELS IBERS
Dissabte a Rossell, ens va explicar Xavi Castillo (Pot de Plom) que una fallera major, va convertir una entrevista a una ràdio en tot un al·legat independentista. Però no us equivoqueu: independentista valenciana respecte als Països Catalans.
Desafortunadament, les declaracions de la fallera independentista, no les he pogut trobar en lloc, segurament per la poca repercussió que va tenir als mitjans de comunicació, però si Xavi Castillo n’ha fet una paròdia, per alguna cosa serà.
Segon la fallera, són molts els que desitgen uns Països Catalans independents i com sabeu, a part de Catalunya, el terme també inclou el País Valencià, les Illes Balears i els Territoris de la Catalunya Nord (França) i fins i tot els de la Franja de Ponent (Aragó)
D’acord amb la ideologia més rància del PP valencià, la fallera independentista va arremetre contra Catalunya i el seu afany de envair (ni que sigui culturalment) la seva Comunitat Valenciana (un terme de consens que en el seu dia no va agradar ningú)
Però difícilment algú havia arribat tant lluny con la fallera major. Durant la seva intervenció va arribar a dir que els catalans els hi acabarien robant les falles, la paella i fins i tot la Dama d’Elx.
La ignorància demostrada és supina i només comparable amb les intervencions estel·lars de Rita Barbarà el dia de l’anunci de les Falles 2015 i Camps en una intervenció institucional que el propis Xavi Castillo va mostrar en vídeo a tots els assistents a la representació.
Anem per parts. Les falles es podrien copiar, tal com ho ja ho han fet algunes poblacions com Borriana, Benicarló, la Vall d’Uixó, Sagunt, Alzira, etc. Però no per això es deixa d’identificar les Falles amb la ciutat del Túria. De totes formes, seria un fet del tot insòlit i sorprenent que algun poble de Catalunya organitzés unes falles, ja que aquí ja tenim el suficient patrimoni cultural com per adoptar tradicions foranes.
Quan va arribar l’explosió fallera a Benicarló, jo treballava a Vinaròs. Els meus companys de treball en parlaven fins el punt que vaig tenir la curiositat per anar-hi. Ja no hi he tornat més. Segurament perquè no m’hi vaig sentir identificat.
La paella valenciana, per la seva banda, ha assolit popularitat universal. Amb tota seguretat és, entre totes les coses d’arrel valenciana, la més coneguda per tot el món, encara que serien molts els que la identificarien més amb Espanya que no amb la regió d’origen. Si preguntés a la gent quins són els ingredients que porta la paella valenciana, estic segur que la majoria me’ls diria quasi tots: arròs, pollastre, conill, tomàquet, garrafons, all, julivert, sal, aigua, colorant... Després en vindrien les variants, amb cargols, ànec, costella de porc, pèsols, gambes o llagostins, etc., etc. Com a curiositat us diré que el restaurant el Racó del Riu de Sant Jaume, té a la carta més de 30 varietats d’arròs, encara que ni ha molts que res tenen que veure amb la paella valenciana. Només faltaria que una de les principals zones productores d’arròs d’Espanya, com és el Delta de l’Ebre, no tingués aquest producte con un dels principals de la gastronomia...
Furtar-los la Dama d’Elx és molt més difícil, encara que usem, com els caos anteriors, un terme ampli. I és així per que l’original de la Dama d’Elx, l’escultura ibera que pot representar una princesa d’aquella tribu. Per què? Senzillament per que no es guarda a Elx, ni a cap altra ciutat o poble del País Valencià. La Dama d’Elx està ben custodiada al Museu d’Arqueologia de Madrid. Per tant, si algú els hi va prendre, van ser els castellans...
Parlant del ibers, potser heu escoltat dir a algun fanàtic valencià, pepero, xufer i anticatalanista, que l’idioma valencià no deriva del català, sinó que és molt anterior, concretament del que parlaven els ibers. Xavi Castillo desmunta contundentment aquesta teoria (i no li falta raó) Resulta que la parla dels ibers encara no s’ha desxifrat i, per tant, és un disbarat fer aquesta afirmació.
Si realment, qui diu burrades com aquestes és perquè realment s’ho creu, només un consell: què s’ho facin mirar!
Rita en essència...
I ara Alberto Fabra...
diumenge, 1 de març del 2015
XAVI CASTILLO A ROSSELL
1.000 persones, mil van ser les que van omplir
anit de gom a gom la Casa de la Cultura de Rossell per veure i escoltar Xavi
Castillo (Pot de Plom)
-Si us
fa il·lusió anomenar això Casa de la Cultua, allà vosaltres, però això sempre s’ha
dit ‘almacen’ de garrofes.
Irreverent,
provocador, proper, graciós, sarcàstic, espontani... Són
alguns dels adjectius que poden definir perfectament Xavi Castillo durant l’actuació
de Rossell, encara que, imagino, sempre deu de ser, si fa o no fa igual. En
canvi, definir amb adjectius el que varem veure, ja em consta més. Anem a
intentar-ho:
-Original,
monòleg, humor, paròdia...
La setmana havia començat de la millor manera
possible amb els discurs (per dir-ho d’alguna manera) de Rita Barberà a l’acte
que va donar el tret de sortida a les Falles 2015. Aquest fet va condicionar la
vetllada de l’humorista alcoià (d’adopció, perquè va néixer a Onda) de tal
manera que va resultar impossible poder desempallegar-se de l’ombra de l’alcaldessa
de València, encara que com va afirmar al vídeo que va gravar el passat
dilluns, a partir d’ara penja la perruca (del personatge de la Rita), perquè és del tot impossible poder-ho
superar. Personalment no m’ho crec i estic segur que les paròdies de Rita
Barberà seguiran formant part dels Veriueu-ho
de Pot de Plom.
A part de la Rita Barbarà, va treure a
Albert o Fabra, el President de la Cheneralitat
Valenciana, al Rei Moro d’Alcoi, tot un referent, a un bisbe de l’Església Catòlica
que li va servir per a parlar dels bisbes Cañizares, Reig Pla, etc., així com
també del contingut de la nova assignatura de religió catòlica que gracies a
Wert inclourà els rés a l’escola, per acabar amb un dels personatges amb qui va
donar més joc al públic: la Fallera Major independentista...
El cert és que Xavi Castillo no va decebre cap
dels seus incondicionals. Potser va haver gent que no el coneixien i que van
anar sense saber on es posaven. Només uns petit però: No haver pogut fer les fotos que hauria desitjat fer (segurament perquè vaig seure molt lluny de l'escenari, inclòs unes bones fotos amb la seva companyia)
Un goig poder-lo veure i escoltar.
divendres, 21 de març del 2014
dijous, 20 de març del 2014
dimecres, 19 de març del 2014
Subscriure's a:
Missatges (Atom)