Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris les salines. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris les salines. Mostrar tots els missatges

diumenge, 25 de març del 2018

L’EXTREMA FRAGILITAT DEL DELTA DE L’EBRE


Aquest matí he sortit a fer fotos pel Delta. Feia temps que no anava per la zona de l’estació de kitesurf, així que he posat rumb cap allà. Podria haver anat pel Poble Nou, però he preferit baixar per la carretera dels Eucaliptus fins arribar al camí de Baladres, una mica més avall dels Muntells. He passat pel costat de l’estació de bombeig, el mirador d’aus i quan arribava a la carretera de les Salines (la que baixa del Poble Nou del Delta) he vist molts cotxes... Molts més del que és habitual. La primera cosa que he pensat és que igual estaven observant flamencs... Però no, estaven allí parats perquè no podien agafar la pista de terra que va pel Trabucador perquè estava inundada.
La bellesa del paisatge contrastava amb la desolació de veure l’extrema fragilitat del Delta de l’Ebre. Sovint hem escoltat l’expressió: Al Trabucador s’han ajuntat les dues mars... Crec que abans d’avui només ho havia vist una vegada.  

A la mar brava, la del costat de Llevant, les onades eren molt més grans que de costum. Hi havia qui passava tocant l’empalissada que separa el Trabucador de la zona protegida del Parc Natural. Per allí el terra era una mica més elevat i podies passar a peu. Tot i això a l’estació de kitesurf, a uns 250 metres, s’hi podien veure 3 o 4 estels volant. Com que no hi he arribat no puc dir si havien entrat en cotxe o a peu.
Abans d’anar-me’n he volgut anar a l’estació de bombeig de Baladres. Aquells que coneixeu el Delta sabeu que des d’allí fins al mar hi ha un canal fàcil de travessar, ja que normalment no hi baixa molt més d’un pam d’aigua. Avui n’hi havia molta més. La pista que el creua també estava inundada i de no ser per l’empalissada que hi ha al llarg del trajecte, no hauria estat possible identificar el seu recorregut.

He fet moltes fotos per al record, però també per a publicar-les i posar en evidència el constant risc de regressió que pateix el Delta. Normalment aquells que no el coneixen o no l’estimen se queden amb l’aigua que baixa per l'Ebre i que, segons ells se perd al mar... Dels camps d’arròs inundats... Però no coneixen o no volen saber res de la vulnerabilitat del Delta.
No he estat per la zona de la Marquesa, a l’hemidelta esquerre, però imagino que com al Trabucador, la situació d’allí, avui també havia de ser dramàtica.