 |
| Del Roto al País. |
Pot ser imparcial un mitjà de comunicació?
Tot i que hi ha mitjans que tracten les noticies amb més rigor i imparcialitat que d’altres, la imparcialitat total no existeix. No pot existir! Així de taxatiu.
Tots els mitjans tenen les seves tendències depenent bàsicament dels seus propietaris o potser seria millor parlar de la ideologia o els interessos (normalment econòmics) dels seus propietaris. Fixem-nos, per exemple en els mitjans de comunicació més importants de casa nostra.
Comencem per la Vanguardia, el rotatiu més antic i que sempre ha pres part pel poder. Durant uns anys va flirtejar amb el nacionalisme català apropant-se a Convergència. Va ser quan imitant al Periódico va treure una edició totalment en català. Quan Mas va decidir tornar-se independentista i va arrastrar a una gran part del seu partit, es van tornar a distanciar.
El Punt/Avui és el resultat de la fusió dels antics diaris el Punt i Avui. L’Avui sempre havia estat el referent del nacionalisme català, mentre que el Punt era el líder de la premsa comarcal a casa nostra i també de clara tendència nacionalista. Actualment la seva línia editorial es decanta cap a l’independentisme.
El Periódico de Catalunya. Sempre l’he considerat el diari més imparcial, tot i que la seva línia editorial la podríem considerar d’esquerres moderada. Mai ha recolzat els independentistes ni els partits de la dreta, ja fossin catalanistes o espanyolistes.
L’Ara es va gestar en un moment en que el nacionalisme català estava orfe de referents. Només cal dir d’ell que va veure la lluny al dia següent de les eleccions autonòmiques de 2010 (28-11-2010) i la previsible victòria del partit de Mas.
TV3 i Catalunya Ràdio són dos mitjans que depenen de la Generalitat i per tant, subjectes al control del governs que hi ha en cada moment. Actualment alguns programes u opinions d’alguns dels seus col·laboradors resulten veritablement vomitius. Hi ha temes que de tant tocar-los comencen a cansar. Sense anar més lluny fa uns dies, al programa els Matins es va comparar a la Carme Forcadell amb Crist al posar-li una corona d’espines.
RAC1 és un mitjà que no he escoltat mai, tot i que sembla que alguns programes són prou interessants. El tuf a convergent ma dissuadit de fer-ho.
Als mitjans informatius nacionals els hi passa el mateix. L’ABC i la Razón són obertament ultranacionalistes, mentre que el Mundo durant molts anys va ser el contrapunt del País, és a dir, si el País es considerava de tendència socialista, el Mundo era el flagell del PSOE. Encara recordo un temps en que molta gent oposada al govern socialista, però que no eren de dretes, compraven habitualment el Mundo pels enrenous que acostumava a publicar sobre càrrecs socialistes.
Els mitjans públics (les cadenes nacionals de televisió y ràdio, així com els autonòmics), sobre tot amb el PP al poder, s’han caracteritzat per la desinformació i la manipulació per part dels òrgans directius corresponents.
Acabaré el comentari d’avui amb posat d’exemple a un periodista que, desgraciadament està sent notícia aquests darrers dies. Me refereixo al periodista Alfons Quintà que va arribar a ser director de TV3 de la ma de Pujol.
Aquest personatge va ser el primer delegat del diari el País a Catalunya i va anunciar la imminent imputació de Jordi Pujol pel cas Banca Catalana. Tal com diu la dita: Sinó pots vèncer a l’enemic, uneix-te a ell. I així va ser com va dirigir la televisió pública de Catalunya. Després, el secretari general de la Presidència i ma dreta de Pujol (sobre tot en els temes més foscos i controvertits), l’inefable Lluís Prenafeta el va posar al front del projecte periodístic que anava a posar en marxa: El Observador que, finalment va resultar un fiasco. Anys més tard, al diari el Mundo va destapar els afers dels fills de Pujol...
Com podeu veure Quintà es va saber adaptar a les circumstàncies de cada moment sense importar-li ideologies. Encara que sembla clar que tenia fixació per la família Pujol.
Evidentment no ha estat l’únic que ha sabut driblar tot tipus de situacions adaptant-se en cada moment a la que li era més favorable i que normalment era la que més benefici econòmic li reportava... I no miro a ningú...
Per tant, me reitero: impossible ser imparcial.
