Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris turisme. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris turisme. Mostrar tots els missatges

dilluns, 24 de març del 2025

ENTREVISTA A PASQUAL BERTOMEU MASDEU, PRESIDENT DE L’AEEDE

Pasqual Bertomeu, a part de mestre i empresari, és president de la Unió Excursionista Caminadors dels Muntells i moltes altres coses.  També és president de l’Associació d’Empreses d’Ecoturisme del Delta de l’Ebre (AEEDE) propietaris de la marca segell Delta de l’Ebre Ecoturisme, que és el motiu que avui ens porta a fer-li l’entrevista. 

Hola, Pasqual!

P. L’associació que tu presideixes va començar a caminar l’any 2005, amb quin propòsit?  

R. Del propòsit era clar, el de representar i associar a empreses turístiques del Delta, amb una diferenciada promoció del Delta de l’Ebre des d’una mirada ecologista i intentant aglutinar el sector públic i privat alhora,

P. Tot allò que porta inclòs el terme ‘eco’, a part de mirar per un millor futur del planeta Terra, té bona acollida per un ampli sector de la població. A grans trets, a quin públic atrau?

R. Cada vegada tots en som més conscients que tot el que fem i com vivint, tindrà afectacions en un futur, l’educació ambiental, l’ecologia, km 0, alimentació saludable, petjada de carboni, els ODS... són conceptes que estan damunt la taula i que a poc a poc en tenim tothom més sensibilitat.   

P. Al llarg d’aquests vint anys de vida, quines han estat les efemèrides més importants que s’han produït?

R. Sens dubte destacaria la Festa de l’Ecoturisme. Aquest any celebrem setena edició, i tanquem cicle a la totalitat de poblacions del delta. Avui ja som una cita referent a Catalunya, i treballem per ser-ho a Espanya.

P. L’associació compta amb el suport dels ajuntaments de tots els municipis que formen part del Delta de l’Ebre. Imagino que la iniciativa va ser ben acollida per tots...

R. Hem creat una forta aliança amb la totalitat d’ajuntaments del Delta, aquest any s’ha afegit l'EMD dels Muntells. Treballem conjuntament per la marca Delta de l’Ebre Ecoturisme amb l’objectiu de crear una destinació diferenciada del ‘sol i platja’, una destinació particular i de molta qualitat, i sobretot treballant amb la ‘desestacionalització’, es a dir, un turisme per a tot l’any.

P. Els pròxims 28, 29 i 30 de març, a Camarles, dureu a terme la VII Festa de l’Ecoturisme del Delta de l’Ebre, amb quin propòsit?

R. La Festa vol ser un lloc de trobada, de promoció conjunta del territori, de sensibilització sobre la temàtica amb una visió sempre de sostenibilitat, també de presentació d’activitats ecoturistes, de visió conjunta entre empreses privades i el sector públic, i també ens ha ajudat per lloc d’oci per poder visitar el Delta de l’Ebre des d’una altra mirada.

P. Tot i que en un principi la festa sembla que està encarada a les empreses del Delta de l’Ebre que es dediquen al turisme sostenible també estarà oberta al potencial client i al públic en general...

R. Per descomptat, i aquest ha estat una de les raons en el canvi del calendari. Les darreres edicions es feia al mes d’octubre, i pensem que al mes de març amb l’arribada del bon temps, podem millorar la participació en la festa tant de la gent del territori, visitants i turistes, i esperançats amb la participació de la gent de Camarles, vist que ha estat esperada i ben rebuda per l’ajuntament de la població.

 P. A veure, explica’ns, per aquell que vulgui anar a Camarles durant la festa, amb què es trobarà?

R. Començarem divendres amb la presentació que seria la part més institucional, que inclourà la xerrada inaugural de Joan Manel Riera destacat en l’àmbit de l’educació ambiental a Catalunya. El dissabte té una programació variada i molt dinàmica, on podem trobar taller d’insectes, xerrades, taules rodones, passejada interpretativa, degustació de productes locals, jocs tradicionals, pintada d’un mur, xocolatada, música en directe. Acabem diumenge amb una bicicletada guiada, baldanada, i una cloenda de la festa amb una batucada.

P. Ja aneu per la setena edició i, per tant, es pot dir que es tracta d’una festa consolidada, quin és el balanç que feu de les sis edicions anteriors?

R. Des de la primera edició a Amposta, fins avui, la Festa s’ha consolidat com un referent de l’ecoturisme, i darrerament comptem amb el patrocini del Parc Natural del Delta de l’Ebre, que també ens ha ajudat moltíssim en consolidar la marca Ecoturisme i Delta de l’Ebre. La marca segell Delta de l’Ebre Ecoturisme creat l’any 2021 ha significat un abans i un després per a l’associació, i en general per l’ecoturisme al Delta de l’Ebre.

P. A l’edició d’aquest any, hi ha alguna novetat respecte a les edicions anteriors?

R. A banda del canvi del calendari que ja hem comentat, també incloem una petjada local de la festa, en el sentit que deixarem a Camarles un mur pintat, un hotel d’insectes i la instal·lació de caixes niu. També hem volgut fer participar a entitats socials i de caràcter ecologista tant locals com territorials, i també destaquem un espai de 'networking' amb les empreses associades, on s’oferirà un Taller d’experiències ecoturistes a càrrec de l'Asociación Ecoturista de España.

P. Quines perspectives teniu?

R. Sens dubte treballem per augmentar el nombre de visitants, hem redoblat esforços amb comunicació i promoció, incloent-hi un conveni amb Turisme de la Diputació de Tarragona per ajudar-nos en aquest sentit. A més a més, també hem creat un sorteig de regals, que inclou nits d’allotjaments, menús, degustacions i activitats mol xules gentilesa de les nostres empreses associades; entre totes les persones que ens visiten, el sorteig el faríem el darrer dia de la festa.

P. He vist que l’associació agrupa diversos sectors relacionats amb l’ecoturisme, allotjaments, restauració, així com altres activitats relacionades (no sé si dir complementàries) que es poden dur a terme pel Delta...

R. Així és, al dia d’avui comptem amb 42 empreses associades, totes amb l’acreditació de la Carta Europea de Turisme Sostenible, per tant, la sensibilitat, practica i millora cap a un turisme que defensi el conjunt del nostre extraordinari ecosistema en el qual convivim, i el nostre territori en general, entre altres; així com defensa de la cultura i costums de la gent que hi vivim en el Delta de l’Ebre.

P. Abans d’acabar, Pasqual, m’agradaria que t’adrecessis a totes les persones que puguin llegir aquesta entrevista i que els diguessis el perquè han de visitar el Delta de l’Ebre.

R. Visitar el Delta de l'Ebre és una experiència única per diverses raons, tant per la seva riquesa natural com per la bellesa paisatgística que ofereix, trobem una impressionant diversitat, paisatges naturals i postes de sol úniques, varietat d’activitats de turisme actiu per terra, aquàtiques i de vol, una bona gastronomia local, una bona xarxa de museus per apropar-nos a la història i cultura d’un territori, a més que el Delta de l'Ebre és un lloc on es promou el turisme sostenible i el respecte per la natura, amb diversos espais protegits i activitats que ajuden a conservar l'entorn.  En resum, el Delta de l'Ebre és un lloc fascinant per a qui busqui natura, tranquil·litat, esport, cultura i una gastronomia deliciosa. És una destinació perfecta per aquells que volen escapar de les grans aglomeracions i submergir-se en un entorn natural únic. Val a dir que em considero un enamorat.

 

P. I ja, per acabar, alguna cosa més que vulguis dir i que no t’hagi preguntat?

R. Per acabar, voldria expressar el desig, vist que la majora de visites al Delta provenen més del nord, que també esperem visites des del sud, i en teniu una bona oportunitat el pròxim cap de setmana del 28 al 30 de març. Us esperem a Camarles, conegut com el balcó del Delta, en el marc de la VII Festa de l’Ecoturisme del Delta de l’Ebre.

 

Moltes gràcies Pasqual per la teva entrevista. Per cert, quan parles del Delta es nota que n’ets un enamorat ja que, et brillen els ulls.




dimecres, 27 de juliol del 2022

LA MAR DE L’ARAGÓ (Versió per als diaris)

LA MAR DE L’ARAGÓ Si alguna vegada heu penetrat a l’Aragó per Casp, al cap d’uns pocs quilòmetres segurament haureu vist un cartell on posa: ‘La mar de Aragón’. Son les platges del pantà de Mequinensa. Però que ningú us enganyi, la mar de l’Aragó és la Mediterrània i és per això que les administracions estatal i autonòmica estan interessades a facilitar que els ‘manyos’ tinguin la millor sortida possible a la mar. Tot just fa uns dies que s’acaba d’inaugurar la nova variant del port de Querol de la carretera N-232 (la carretera de Morella) i que com tothom sap s’acaba quan arriba a Vinaròs. Pràcticament de forma simultània les Cambres de Comerç de Terol, Reus i Tortosa fixaven una trobada per al 3 d’octubre a Gandesa amb representants de les societats civil i política per a parlar del desdoblament de l’N-420 en autovia entre les poblacions d’Alcanyís i Reus. La finalitat és la mateixa. A ningú se li escapa que el turisme omple bars i restaurants a part de comprar i llogar xalets i apartaments. En tres paraules: aporta benefici econòmic. I què passa amb les Terres de l’Ebre? Per a fer realitat la millora de les infraestructures i facilitar l’arribada a la mar des de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre caldria pensar en desencallar el Pla Territorial redactat per l’IDECE i aprovat l’any 2010 pel Consell de Govern de la Generalitat de Catalunya.
Diari de Tarragona

dimecres, 11 de setembre del 2019

VACANCES A ESCÒCIA: I EL MONSTRE DEL LLAC NESS?


L’amic Brian Cutts (un anglès que viu a Tortosa) me va deixar un comentari als post en el que parlava del llac Ness. Trobava a faltar que no parlés de Nessie, el monstre del llac. Li vaig dir que tenia reservat un capítol propi per aquest tema.

Efectivament visitar el llac Ness i no parlar de Nessie és pràcticament impossible, tot i que jo ho vaig fer...   
Segurament el llac Ness no seria tan conegut si no fos pel misteri del monstre. Un monstre del que mai s’ha pogut constatar la seva existència... Però que als escocesos ja els hi va bé que se’n parli.

Tot i que pel que sembla ja fa molts segles que se parla de l’existència d’un monstre al llac Ness, no va ser fins la dècada dels anys 30-40 dels segles passat quan va començar a fer-se a gran escala. En aquella època va ser molta gent la que van afirmar que l’havien vist. Coincidència o no, l’any 1933 se va projectar la primera pel·lícula de King Kong i hi ha qui creu que tots dos fets podrien estar relacionat.

De totes maneres no va ser fins els anys 60 quan van començar a fer-se investigacions serioses sobre l’existència o no d’un monstre. I jo pregunto: I per què no van fer-se abans, quan sembla que el va veure tanta gent?
Segons ens van explicar al centre d’interpretació sobre el llac, l’última gran recerca de Nessie va fer-se a finals del segle XX.   
Vist des de fora penso que son ganes de emprar temps i diners, però a la vegada mantenir la incertesa del monstre, com ja he dit, els hi va bé per a traure públic que, d’una altra manera, tal vegada no hi aniria.

Mentre fèiem la travessia pel llac, un senyor anava explicant tot allò que ens trobàvem i de tant en tant deia:

-We are looking 
for the monster ... 
But for the moment 
we still can not find it (Estem buscant al monstre… 
Però de moment encara no el trobem). 

Un dels enganys més grans va ser col·locar una mena de coll i cap de dinosaure enganxat a un petit submarí. Però també se parla d’ombres, de formacions d’ànecs... En fi, de tantes coses que podrien haver confós voluntària o intencionadament els habitants de la zona.  

De fet els últims resultats sobre la recerca de l’hipotètic monstre se van saber el passat divendres dia 6. Un equip de científics de Nova Zelanda, en analitzar l’ADN dels llac, va concloure que d’existir, podria tractar-se d’una anguila gegant, ja que al llac hi ha moltes anguiles.

Segur que no serà la darrera recerca que se farà de Nessie, el monstre del llac Ness.

dimarts, 10 de setembre del 2019

VACANCES A ESCÒCIA: LES MEVES IMPRESSIONS


-Els anglesos son molt d’ells...

Aquesta és una de les afirmacions que havia escoltat abans de viatjar a Escòcia. I no una, sinó moltes vegades.
Dir-li a un escocès anglès és com dir-li a un català, castellà... Per tant potser millor parlar d’anglosaxons o en aquest cas, senzillament escocesos.

De totes maneres trobo que l’afirmació no anava gens desencaminada: els anglosaxons són molt d’ells!
Uns exemples. Quan les hostesses de l’avió donen les instruccions sobre que fer en el cas de qualsevol incident, només ho fan en anglès. Fins ara sempre havia volat en companyies espanyoles i ho feien al menys en dos idiomes: espanyol i anglès. Aquesta vegada ho vam fer amb Jet 2 que és una companyia  anglesa de baix cost.  

No vam trobar a ningú que malgrat conèixer la nostra procedència ens parlés amb espanyol. Dic mentida, el propietari d’un bar d’Edimburg perquè era italià.

Una altra de les afirmacions que me van dir sobre els habitants de la Gran Bretanya va ser: El que per a nosaltres ens sembla lògic, ells fan tot el contrari... Un bon exemple és conduir per l’esquerra. En altres circumstàncies hauríem llogat un cotxe per a poder veure els penya-segats de les Terres Altes (Highlands). Ens vam quedar amb les ganes de veure més paisatges que els que vam veure dalt del tren o quan vam navegar pel llac Ness.

Tal com us deia l’altre dia, me pensava veure moltes més banderes escoceses a les cases particulars i m’esperava una altra reacció dels nadius al saber que érem catalans. 

  


diumenge, 8 de setembre del 2019

VACANCES A ESCÒCIA: LA GASTRONOMIA

Haggis. 

Abans dels viatge me van advertir que a Escòcia se menjava molt malament. Per tant vaig marxar amb la mentalitat que hauria de menjar qualsevol cosa... I tinc que advertir-vos que sóc molt difícil a l’hora de menjar, ja qui hi ha coses que no m’agraden i d’altres que prefereixo no provar.

Però en acabar el viatge ho vaig fer amb el convenciment de que tan malament no havia menjat. És evident que la cuina escocesa té molt poc a veure amb la nostra, la qual cosa me reafirma que aquí se menja molt bé.

Si busques per Internet l’entrada gastronomia escocesa, el cert és que no diu massa cosa. Diu que és una cuina basada amb els productes de la terra (carn, peix, verdures, hortalisses...) , senzilla, plena de sabors i aromes i que deriva de la cuina tradicional de la gent de la terra i la mar.

També diu que darrerament ha adquirit mala fama perquè els turistes d’aquí quan van a Londres o Edimburg prefereixen el menjar ràpid... No va ser el nostre cas i, no obstant, no li posaria ni de lluny un notable. Tot i que, segurament, la gent d’allí la deuen de trobar exquisida i potser la nostra no tan bona com ens pensem. Tot és qüestió de gustos i dels que estàs acostumat a menjar.

Pit de pollastre farcit de haggis. 
Sembla ser que el producte estrella són els haggis. Ens ho va recomanar uns dels guies i no vam perdre l’ocasió de provar-los. Els haggis són una mena de botifarra (baldana) sense pell. Estan fets amb els subproductes del corder i s’acompanyen amb purés de verdures i patates.

No és una croqueta... És un ou dur arrebossat. 
Una de les coses que més me va cridar l’atenció és la poca quantitat de carn i peix que ofereixen els restaurants, tot i estar prop de la mar. Tampoc és habitual la carn de corder.

És cert que uns dels plats que està més de moda és el fisch and chips (peix amb patates fregides), però ni tan sols vaig tenir curiositat en provar-lo.
Als restaurants s’estila molt el que aquí diríem un plat combinat. El producte principal s’acompanya d’altres productes com per exemple patates (fregides o al caliu), enciam, tomata, bolets, però sobre tot purés.

Els anglosaxons tenen fama d’esmorzar bé. És el que se diu un beakfast. Potser sigui l’àpat més consistent de tots els que fan durant el dia. Us el podeu imaginar: ous revolts amb cansalada i algun altre producte (fesols, xampinyons....), però té moltes varietats: amb ous fregits, salsitxes, etc.  

Però també té restaurants de cuines d’altres indrets del planeta. Per exemple n’hi havia d’espanyols... I de catalans! Però no hi vam entrar i no va ser que no ho demanés. A Edimburg, sense saber-ho vam entrar a un grec. En acabar de dinar vam preguntar-li al propietari si era de Grècia i ens va dir que sí posant-se molt content en veure que ho havíem endevinat.

La sorpresa però la vaig veure a Inverness: a un restaurant s’oferien xurros.  

   



MÉS INFORMACIÓ: 

https://ca.wikipedia.org/wiki/Gastronomia_d%27Escòcia


https://www.exploraescocia.com/noticias-escocia/la-gastronomia-en-escocia/


http://www.viajaredimburgo.com/gastronomia-escocesa-edimburgo.php


divendres, 6 de setembre del 2019

VACANCES A ESCÒCIA: INVERNESS

La primera cosa que me va sorprendre d’Inverness va ser la seva monumentalitat i la segona la gastronomia.
Certament si comparem els edificis d’Edimburg i els d’Inverness, aquesta segona població sortirà mal parada. No obstant té edificis força singulars com per exemple el castell, l’ajuntament, la catedral, d'estil gòtic victorià, el conjunt d’edificis de Ness Walk, reminiscència de la burgesia escocesa del segle XIX, el mercat victorià de the Town House and Mercat Cross, l’església de Santa Maria... Però també edificis avantguardistes com el the Kitchen Brasserie que, com indica el seu nom se tracta d’un restaurant o l’Eden Court Theatre, el centre cultural de la ciutat.

També l’existència de diversos ponts i passarel·les. Aquestes últimes van ser construïdes a finals del segle XIX. En quan a pots, el més imponent és el de Kessock Bridge, però està molt allunyat de la ciutat i només el vam poder veure des de dalt del castell.

Però un dels llocs més visitats de la ciutat és la llibreria Leakey’s on s’amunteguen (literalment) diversos milers de llibres. A part de la gran quantitat de llibres, de la llibreria destaca l’escala de cargol per a pujar al semi-pis superior i l’estufa de llenya, un element discordant si tenim en compte la perillositat que pot suposar el foc al costat de tant de paper.  
Com us he dit al començament l’altra sorpresa va ser la seva gastronomia. Aquí sí, que des del meu punt de vista, els restaurants superen als d’Edimburg, sobre tot dos que hi ha a la riba dreta del riu, al passeig de les Senyoretes. Però la gastronomia la deixarem per a un altre dia.












dijous, 5 de setembre del 2019

VACANCES A ESCÒCIA: EDIMBURG 7, CALTON HILL


Per la seva orografia se coneix Edimburg com l’Atenes del Nord.
La capital escocesa té diversos punts des d’on tenir unes vistes panoràmiques i privilegiades de la ciutat. Un d’elles és el castell, l’altre el cim d’un petit turó: Calton Hill. Allí s’hi va construir una mena de templet que recorda el Partenó grec, és el Monument Nacional.  Però no és l’únic element arquitectònic que s’hi pot veure...

També hi ha una gran torre en homenatge a l’almirall Nelson. Se pot visitar i pujar a dalt de tot, però té horari de visites. El monument a Dugal Stewart, un filòsof per suposat escocès i l’observatori de la ciutat, un altre dedicat a John Playfair i una cafeteria.


Una part d’aquestes edificacions són visibles, per exemple des de carrer de la Reina.
Arribar fins allí no significa cap gran esforç. S’hi pot accedir des de diversos punts. En alguns hi ha escales, en altres camins costeruts, corbats i mixtes.