ENEMICS A LA CARRETERA

Per a començar un supòsit pràctic:

-Ets un vianant (per molt que agafem el cotxe sempre hi ha algun moment a la vida que anem a peu) i has ce creuar un pas de vianants sense semàfors (a Amposta per exemple no n’hi ha cap que ne tingui), què fas?

a) Creues sense mirar... Ja se’n adonaran els conductors que estic creuant...

b) T’esperes que no passi cap cotxe.

c) T’assegures que els cotxes que venen t’han vist que vas a creuar.

Tot i que les respostes b i c són correctes, de vegades tampoc cal pecar de tant prudent i esperar-te que no passi cap cotxe... Ens hi podríem estar una llarga estona esperant un conductor comprensiu que ens deixés passar... Perquè aquesta és una altra. No tots els conductors s’aturen per a deixar passar els vianants pels llocs establerts.

Què vull dir-vos amb aquesta reflexió? Què el conductor ha de ser conscient de la seva situació i tenir clar que a la carretera és l’element més feble. Per tant, tota precaució serà poca.

Malgrat aquest preàmbul, no vull parlar-vos de vianants, sinó de ciclistes. Aquests dies passats hi ha hagut diversos accidents de ciclistes amb alguns resultats de mort. No és que sigui cap fet excepcional, però al coincidir dos atropellaments múltiples, fa que els mitjans de comunicació hi presten més interès. Quan això passa, sempre hi ha una gran controvèrsia i sé sol entrevistar ciclistes que posen a parir els conductors de cotxes.

Com diuen les dites castellanes: En todas partes cuecen habas o de todo hay en la viña del Señor. Es a dir: D’incívics i imprudents igual n’hi pots trobar entre els conductors de cotxes o entre els ciclistes.  

Com que no ho sóc ciclista, us donaré una visió de la imprudència (però també de l’incivisme dels ciclistes)

-Els que sou d’Amposta o hi passeu sovint, segurament recordareu que hi havia un punt negre a la C-12 o Eix de l’Ebre quan es creuava amb el camí de Pins. Hi va haver algun mort. Finalment s’hi va fer un pas inferior per a no tenir que creuar la carretera. Quan vaig a treballar a Tortosa solc sortir per allí. Més d’una vegada he vist un ciclista creuar la carretera (crec que sempre és el mateix) Una vegada vaig fer sonar el clàxon i amb la ma enlaire me va engegar a fer punyetes...

-Quan vas per la carretera té sols trobar amb ciclistes practicant esport. Sols o en grup. Sovint me trobo amb ciclistes per l’eix de l’Ebre, entre la Carrova i Vinallop, un tram d’uns 5 Km. Sempre me pregunto perquè no aprofiten l’antic traçat que va paral·lel a la carretera principal i més ara que té el ferm arranjat des de fa pocs mesos.

- Avinguda de Santa Bàrbara, tram entre la rotonda de la plaça de la Castellania d’Amposta i la del Lligallo de Dalt. Sobre una de les voreres (la del costat dret segons sé surt d’Amposta) hi ha un carril bici. No obstant això són molts ciclistes (jo diria que la majoria dels que per allí passen) que van per la calçada. Com que la carretera és estreta i el volum de transit elevat, normalment no els pots avançar i t’has de resignar a circular darrera seu. Per què no utilitzen el carril bici? Els reivindiquen molt, però quan els tenen no els fan servir...

En tots tres casos exposats, es posa en evidència la imprudència d’alguns ciclistes. Me’n lliuraré molt de dir que són majoria, com segur que tampoc són majoria els conductors que no respecten la distància mínima a l’hora d’avançar-los.  

DIARI DE L’AGOST. DIA 2

D'Alfons López al Diari Público.

CICLISTES
S’hauria de fer un monument als ciclistes. De debò, ho dic seriosament... O una medalla al valor... Perquè valor, hi ha què reconeixeu, no els falta. Ja sabeu el que dic sempre, a la carretera el més feble és el vianant, després el ciclista, a continuació el motorista, etc.
Entenc que els ciclistes es queixin de que alguns automobilistes no guardin la distància de seguretat durant els avançaments... Però el ciclistes compleixen totes les normes de seguretat? No! Rotundament no! Aquest matí he viscut dos casos, tot dos al tram de la C-12 entre Amposta i Tortosa. Al primer cas el ciclista circulava en direcció a Tortosa i l’he avançat per la zona de Mianes. Passant en paral•lel l’antic traçat de la carretera, no comprenc perquè no l’utilitzin... Quan ja estava a punt d’arribar a la rotonda dels nusos, dos ciclistes venien en sentit contrari. Aquest tram és el més perillós, ja que la carretera aquí és molt estreta. Fa anys, segurament pensat per als treballadors de l’escorxador de Padesa, van fer un carril bici protegit per un petit mur de formigó. Ja sé que no és l’ideal, però és el que hi ha, el que es podia fer... Per què no l’utilitzen? Per incomoditat? I el perill que suposa anar per la calçada, què no hi compten?

DESCONNEXIÓ
Sense cap mena de dubte la notícia d’ahir a l’àmbit català va ser la decisió del Tribunal Constitucional d’anul•lar la resolució del Parlament de la setmana passada i amenaçar a la seva Presidenta, així com al President Puigdemont i a la resta del Govern d’acusar-los per desacatament amb les conseqüències que aquest fet els podrien ocasionar.
No sé vosaltres, però jo començo a estar-ne una mica tip de tanta fanfàrria. Ja us ho avanço: no mouré un dit per la Carme Forcadell. La qual cosa no vol dir que no trobi injust el comportament dels membres del Tribunal Constitucional, un tribunal massa polititzat i al servei del govern de torn (des de que governa el PP encara més)
El tema de la desconnexió ha entrat (des de fa temps) en un bucle de difícil sortida. Solució només n’hi ha una: seure les dues parts a parlar i negociar, amb la voluntat d’arribar a un acord. De la mateixa manera, l’acord també només pot ser un: fer un referèndum vinculant. Tot el que no sigui això, continuarà pels mateixos camins que ara i com diu la dita: embolica que fa fort!
Sobre aquest tema, qui ha pixat fora del tes ha estat el líder popular Garcia Albiol (alies el godallenc) I no m’estranya, perquè amb l’altura que té, apuntar des d’allà dalt deu de resultar difícil. Garcia Albiol va fer ahir unes declaracions que, des del meu punt de vista, no toquen pito. Va dir alguna cosa així com ni amb Franco s’havia posat tan en perill l’autonomia de Catalunya...  Quina autonomia? Quin any va néixer aquest individu? Què no ha llegit mai llibres d’història on es parla de la dictadura franquista?

ELS PREGONS DE FESTES
És a l’estiu quan es concentren majoritàriament les festes majors dels municipis. Un dels actes més tradicionals i protocol•laris és el pregó de festes.
Normalment és l’alcalde qui escull el pregoner de la festa major que, tot i que no és sempre així, trobo que hauria d’aportar alguna cosa a part de ser amè.
Entre les persones rellevants que hi ha al món de la cultura, de l’esport, etc., la majoria de les vegades, els alcaldes opten pels polítics que, normalment, són els que menys idea tenen de les particularitats del municipi. A Masdenverge per exemple (m’ho van fer arribar ahir) Àlvaro Arasa va tenir la pensada d’escollir com a pregonera a l’ampostina Annabel Marcos, directora general de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya. La Sr. Marcos és d’aquelles persones que es va criar dintre de l’antiga Convergència. Va començar de gerent a la Gursam (una societat urbanística creada en temps de Roig) i quan sé va haver de tancar perquè no tenia cap sentit que continués oberta, el partit la va catapultar a diputada al Parlament i després ha ocupat un parell de càrrecs més, sempre com a persona de confiança del partit.
Voleu que us expliqui una anècdota que va passar uns anys. Benito Porres era l’alcalde dels Muntells i va convidar a Paco Sancho (recent nomenat delegat del govern de les Terres de l’Ebre) a fer de pregoner. Però el pobre de Paco no tenia ni idea de els peculiaritats del poble, així que va haver d’improvisar a corre-cuita un pregó de festa major. Suposo que va voler ser original i així va agrair a totes les famílies originàries dels Muntells l’esforç dedicat per a crear el poble i que després prosperés. Llavors va començar a recitar tots els cognoms (fins i tot els dels nous vinguts!) Què va passar? Què va agafar la guia telefònica i va anar anotant un per un els cognoms que hi sortien. Només va treure les societats...

NOVA ASSEMBLEA A PEU DE L’N-340
Digueu-li assemblea, digueu-li concentració... És indiferent la manera que ho anomeneu. El cert és que davant la manca de permís per tallar la nacional ahir i avui, els veïns ens concentrem davant del magatzem de Fatsini enfront del restaurant Baix Ebre.
Gràcies Jordi Jardí, gràcies Xavier Pallarés! No treballeu massa, a veure si pendreu mal...