‘CAP BUTACA BUIDA’ A AMPOSTA

La iniciativa ‘Cap butaca buida’ va sortir d’un grup d’associacions relacionades amb el teatre i va comptar amb el suport de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona. L’objectiu era molt ambiciós ja que es pretenia omplir tots els teatres de Catalunya per aconseguir se la capital mundial de les arts escèniques. El repte o la cita, com ho vulgueu dir, també va arribar a Amposta i ho va fer de la ma de l’actor Joan Pera que va interpretar un monòleg. A Catalunya, Joan Pera no necessita cap mena de presentació ja que al llarg de la seva dilatada carrera com a actor de teatre ha actuat a la majoria dels seus escenaris a més de comptar amb diversos premis i reconeixements com ara la Creu de Sant Jordi concedida per la Generalitat de Catalunya. També és actor de cinema i de doblatge. Havia vist en directe a Joan Pera dues vegades. La primera representat la Extraña Pareja amb el recordat Paco Morán i la segona a el Fantasma de Canterville. En totes dues obres va estar genial i no vam parar de riure... A priori la nit és presentava força interessant i plena de rialles i, atenent al que es va poder sentir a la sala de la Lira Ampostina, així va ser. La qual cosa fa pressuposar que els espectadors s’ho van passar molt bé. No obstant, i dit això, des del meu punt de vista el monòleg que va interpretar em va semblar mediocre. Va fer un repàs de la part més pública de la seva vida explicant vells acudits que jo mateix he contat innumerables vegades als meus amics i coneguts. Algunes vegades me’n reia ja no per l’acudit en sí, sinó per la forma d’explicar-lo pròpia d’un humorista que s’ha passat tota la vida a sobre dels escenaris. Després de l’èxit aclaparador de la iniciativa ‘Cap butaca buida’ amb l’assistència de més de 55.500 espectadors entre tots els teatres de Catalunya ja s’ha anunciat que l’any que ve es repetirà l’experiència. Per a aquesta propera edició només espero que es porti a Amposta una obra millor tot i ser conscient que mai es podran portar algunes de les produccions que es representen a Barcelona senzillament perquè desplaçar tots els mitjans necessaris per a la posada en escena és senzillament inviable i més encara per a una sola representació. Sempre recordaré la gran posada en escena de l’obra els Miserables que es va representar al Barcelona Teatre Musical pocs anys abans de la pandèmia i que vaig tenir el pler de poder veure i gaudir-ne amb tota la seva dimensió. El pitjor que pot passar quan s’organitza algun esdeveniment del tipus que sigui és morir d’èxit, és a dir, pensar que tot ha anat tan bé que no cal fer grans canvis. I res més lluny de la realitat si tenim en compte l’obra que es va representar a la nostra ciutat.

VA DE TAPES (Segona part)

Patates braves a Burgos. 

El comentari d’ahir va ser com una mena d’introducció al d’avui. Ja us avanço que seré crític, tot i que de forma positiva per a que de cara una propera edició sé pui millorar.

Us parlaré de la iniciativa que va tenir l’Associació de Restauradors d’Amposta organitzant el Black Friday Ruta & Tapes.

En primer lloc m’agradaria conèixer la valoració que n’han fet els organitzadors així com també des de l’Ajuntament. Sempre estar bé tenir referències i valoracions com a punt de partida, però a la pàgina de Facebook que se va obrir no hi posa res. De fet no m’han autoritzat ni l’entrada que vaig penjar jo mateix sobre la nostra pròpia experiència. Així és difícil conèixer el veritable abast de la idea.

Dedueixo que voler fer coincidir una ruta de tapes amb l’anomenat Divendres Negre va ser com una manera d’omplir el calendari i una forma de fer participar els restauradors a part dels botiguers.

Per a tenir la certesa de si l0’experiment funciona o no, crec que s’hauria de repetir alguna vegada més durant l’any i fer-lo en altres èpoques on passejar per Amposta  apetís més que durant l’època de finals de novembre i principis de desembre on, fins i tot amb el canvi climàtic que estem vivint, sé corre el risc de patir fred.

La presència de restaurants està bé, però la elaboració de tapes és més pròpia dels bars o al menys d’aquells establiments que siguin les dues coses. La presidenta de l’associació va dir que no es forcés els clients a sopar...  Però si tu entres a un establiment sobre les 9 del vespre que ja és hora punta de servir sopar a fer una tapa, al menys que tinguin un lloc específic, d’entrada ni tu mateix t’acabes de sentir còmode. A manca d’espai interior, alguns van optar en posar cadires a l’exterior, però de tant en tant necessites entrar en calor i per tant prendre la consumició dintre del local. La primera nit vam acabar a un bar de menjar ràpid de tota la vida quan hauríem preferit fer-ho a un altre lloc, però que no havia col·locat la carpa quan altres vegades si que ho fa. Ens va semblar una mica increïble que en aquest cas, quan trobo que més preparats havien d’estar, no ho estaven.

Un altre inconvenient és la distància que hi havia fins alguns dels establiments col·laboradors. Haver d’anar fins el polígon de Tosses o el club de Tennis a degustar una tapa ho trobo fins i tot un despropòsit.

Com ja vaig explicar ahir, normalment, a les poblacions que són conegudes per la seva ruta de tapes, els establiments sé solen concentrar a un lloc determinat. Amposta no hauria de ser diferent. Per la plaça del Mercat i els carrers propers trobo que seria un bon lloc per a fomentar la costum de fer tapes. Algun dels establiments que hi ha per allí ja ho feia i quan demanaves una beguda te treia alguna tapa. Parlo en passat per que les darreres vegades que ens hem assegut, no ho van fer. Això sí, cal especialitzar-se una mica i posar-hi una mica més d’imaginació. Posar unes olives o unes patates fregides no seria suficient.

I què passa amb els establiments que s’allunyen del centre d’Amposta? No tenen perquè quedar marginats. Si quan s’organitza (a mi ja m’aniria bé que sé fes tot l’any) fa bo, a la gent els apeteix caminar i fins i tot pot ser beneficiós en tots els sentits ja que no cal prendre’s una cervesa (o un vi o un vermut) darrere de l’altra.

Per acabar vull incidir que una tapa no és una ració. És molt més petita i hauria de ser més elaborada i cada establiment li podria donar un toc personal per a fer-la diferent a la de la resta.